Cossos incòmodes. Política 'queer' de Sara Ahmed

Abandonar la promesa de la felicitat com a propòsit de vida i pensar la possibilitat d'habitar la infelicitat és la proposta política i feminista d'Ahmed per a evitar els abusos comesos en nom de la felicitat. Aquest treball té com a objectiu l'anàlisi dels subjectes voluntariosos, amb la finalitat de mostrar com els constants disciplinaments socials i l'opressió dels marcs conceptuals provoquen que les seves vides transcorrin en la incomoditat. A partir d'aquí, s'argumenta que un camí de resistència a la promesa de la felicitat consisteix a resignificar la infelicitat en una direcció prometedora que canvia les preguntes rellevants i accepta les subjectivitats alternatives com a desitjables maneres de convivència.
Rejecting the imperative to be happy and contemplating the possibility of inhabiting unhappiness is Ahmed’s politics proposal to avoid the abuses committed in the name of happiness. This paper focuses on the analysis of willful subjects, on how the continual processes of social disciplining and the oppression of conceptual frameworks make their lives go by in discomfort. From here, I go into an attempt to show how our resistance to the promise of happiness might take the form of a resignification of unhappiness in a promising direction which changes the relevant questions and turns those alternative ways of life into desirable modes of coexistence.&nbsp
Abandonar la promesa de la felicidad como objetivo de vida y pensar la posibilidad de habitar la infelicidad es la propuesta política y feminista de Ahmed para evitar los abusos cometidos en nombre de la felicidad. Este trabajo se centra en el análisis de los sujetos voluntariosos, en cómo los constantes disciplinamientos sociales y la opresión de los marcos conceptuales provocan que sus vidas transcurran en la incomodidad. A partir de ahí, se incide en mostrar que un camino de resistencia a la promesa de la felicidad podría ser resignificar la infelicidad en una dirección prometedora que cambie las preguntas relevantes y acepte las formas alternativas de vida como deseables modos de convivencia.