Aplicación clínica del estudio de la función auricular izquierda mediante técnicas ecocardiográficas emergentes

L'ictus i la insuficiència cardíaca son dues patologies amb elevada morbimortalitat. L'ictus criptogènic (ICr) es defineix como un ictus d'etiologia desconeguda després d'excloure causes potencials i pot arribar fins al 30% dels ictus isquèmics. Estudis previs han demostrat que la fibril·lació auricular (FA) silent segueix sent una possible causa de cardioembolisme i no és infrequent la seva detecció durante el seguiment dels pacients amb ICr. Actualment, la insuficiència cardíaca (IC) és una patologia prevalent, on la disfunció de l'auricula esquerra (AE) pot ser causa o conseqüència. En ambdues malalties, l'estudi funcional de l'AE mitjançant tècniques d'imatge, pot proporcionar paràmetres útils en la pràctica clínica. Per aquesta raò, l'objetiu d'aquesta tesi consistí en avaluar la funció auricular per ecocardiografía amb speckle tracking per al diagnòstic de FA en ICr i com a marcador pronòstic en IC aguda. Es van realitzar dos estudis prospectius que van incloure consecutivament a pacients ingressats per ICr en el primer estudi i per IC aguda en el segon estudi. A tots se'ls practicà un ecocardiograma que va incloure l'estudi de la mida auricular, la fracció d'ejecció auricular esquerra (FEAE) i el strain auricular per speckle tracking. Als pacients ingressats per ICr se'ls va implantar un Holter insertable previ a l'alta de l'hospital i la FA es definí com un episodi de durada ≥ 1 minut en els primers 12 mesos. Als pacientes ingressats per IC aguda es va fer un seguiment clínic a l'alta per a detectar events adversos amb la variable composta de primer reingrès per IC i/o mort cardíaca. En el primer estudi es van incloure 75 pacients consecutius amb ICr amb edat mitja de 76 ± 9 anys (56% varons) i una elevada prevalença d'hipertensió arterial (75%). Es diagnosticà FA en 37 (49%) dels casos. El volum auricular indexat (OR: 1,13; IC al 95%: 1,05-1,21; p = 0,001), la FEAE (OR: 0,80; IC al 95%: 0,72-0,89; p 34mL/m2, atrial dysfunction was associated with AF. In 20 of 53 (38%) patients with non-dilatated atrium, AF was detected and 18 of them also showed atrial dysfunction. Moreover, cut-off values were obtained to distinguish between population with and without AF: LAEF 55%, PALS 21.4% and PACS 12.9%. In the second study related to acute HF, 122 consecutive patients were included, aged 72 ± 11 years (68% men). The three HF phenotypes according to the left ventricular ejection fraction were represented and also sinus rhythm and AF were included. The group with worse atrial function had more decompensated HF than first acute HF and higher E/e' ratio. The AF group had worse atrial function than sinus rhythm. Adverse clinical events happened in 79 (64.8%) cases with a median follow-up of 3.73 years: first rehospitalizations for HF in 65 and cardiac deaths in 14 patients. The group with worse atrial function analysed by strain (reservoir phase or PALS) or LAEF was associated with more rehospitalization for HF and/or cardiac death (PALS HR 2.33; IC 95%: 1.20- 4.52; p = 0.012; LAEF HR 2.24; IC 95%: 1.14-4.38; p = 0.018). In conclusion, the atrial function study by echocardiography with speckle tracking is useful in clinical practice. Its application in CrS allows improving atrial myopathy diagnosis associated with silent AF and its quantification in acute HF is related to adverse clinical outcomes with increased risk of HF readmission and/or cardiac death.