Atmosferes ocupades : el moviment okupa a Madrid a principis del segle XXI i els nous tipus d'accions contestatàries col·lectives

A Madrid, entre la primavera de 2002 i la de 2003, els accents del pols col·lectiu es van representar com una vaga general o les massives protestes contra el desastre causat pel petrolier Prestige i l’anomenada guerra de l’Iraq. Tots aquests esdeveniments, en diferent grau i en variades formes, van ser durant un temps una part important del soundscape col·lectiu, i van generar performances urbanes(1) −protestes, concentracions i reunions en l’espai públic−, en què l’aglomeració massiva dels agitats, per una sobtada i encesa passió comuna, es va fer visible als carrers de la ciutat(2). A partir d’una etnografia del «tancament actiu» que durant les mateixes dates van portar a terme els participants d’un centre social okupat al barri madrileny de Lavapiés davant la previsió d’un desallotjament, tinc com a propòsit examinar les maneres com el barri i l’espai públic de la ciutat de Madrid són practicats i resignificats per aquest col·lectiu. In Madrid, between spring 2002 and spring 2003, the collective struggle was represented, above all, by such actions as the general strike and the mass demonstrations against the disasters caused by the oil tanker Prestige and the so-called “Iraq War”. All these events, to different degrees and in different ways, for a time formed an important part of the collective soundscape, generating urban performances(1) –protests, demonstrations and meetings in the public spaceó in which the massed concentration of protesters, driven by a sudden, incendiary common passion, made themselves seen in the city streets(2). Based on an ethnography of the “sit-in” that members of a social centre established in a squat in the Lavapiés district of Madrid organised ahead of a threatened eviction, I propose to examine how this group uses and resignifies both the district and the public space in Madrid.