The allegory of profane love in the relationship Jesus - Mary Magdalene in sister Isabel de Villena's Vita Christi

Entre els recursos literaris de la Vita Christi de sor Isabel de Villena, ocupen un lloc destacat les al·legories. En uns casos, aquestes es concreten en la representació d'entitats de naturalesa abstracta a través de personatges humans; en altres casos, es materialitzen en passatges més o menys extenses del discurs que adquireixen un significat últim diferent de l'estrictament literal, en virtut de l'analogia existent entre tots dos. Un exemple d'aquest últim tipus d'al·legoria són les nombroses seqüències de l’obra que narren la particular relació espiritual entre Jesús i Maria Magdalena. L’autora construeix aquests passatges amb alguns ingredients propis d'una melodramàtica història sentimental protagonitzada per un home i una dona, que s'enamoren, conviuen, gaudeixen, pateixen, es separen, es retroben i es tornen a separar definitivament. Among the literary resources of Sister Isabel de Villena's Vita Christi, allegories occupy a prominent place. In some cases, these are concretized in the representation of entities of abstract nature through human characters; in other cases, they materialize in more or less extensive passages of discourse that acquire an ultimate meaning different from the strictly literal, by virtue of the analogy existing between the two. An example of this last type of allegory is the numerous sequences in the play that narrate the particular spiritual relationship between Jesus and Mary Magdalene. The author constructs these passages with some ingredients typical of a melodramatic sentimental story starring a man and a woman, who fall in love, live together, enjoy, suffer, separate, reunite and separate once and for all.