El Poder Judicial en Cataluña, según el Estatut y el Tribunal Constitucional. Limitaciones y posibilidades de desarrollo de un modelo

La STC 31/2010, de 28 de juny, ha certificat les limitacions i les possibilitats de desenvolupament d’un model constitucional de justícia, que ha d’ajustarse inevitablement a la realitat de l’Estat autonòmic. Així, aquesta Sentència ha efectuat una lectura que consolida la vigència dels principis més regressius del model esmentat i desaprofita l’ocasió que se li donava per requerir el legislador per tal que esgoti les seves possibilitats i aconsegueixi una més perfecta articulació dels principis d’unitat jurisdiccional i d’autonomia política, com a condició preparatòria d’una desitjable reforma constitucional. No obstant això, malgrat la Sentència, les esmentades possibilitats subsisteixen, en veure’s encoratjades per la mateixa dinàmica federal de l’Estat, que exigeix la seva exploració permanent. L’Estatut s’erigeix així en programa normatiu de compliment diferit en el temps, que assenyala el camí que cal recórrer, el qual haurà de discórrer a través de vies necessàriament federals.
The Constitutional Court Ruling 31/2010, of 28 June has authenticated the limitations and possibilities for the development of a constitutional model of justice that inevitably has to adapt to the reality of a politically decentralized State. The Ruling has therefore taken a reading that consolidates the validity of the most regressive principles of that model, failing to take the opportunity that was offered to require the legislator to exhaust the possibilities for achieving a perfect articulation of the principles of jurisdictional unity and political autonomy, as a preparatory condition for desirable constitutional reform. However, despite the Ruling, those possibilities still exist, encouraged by the federal dynamic of the State itself, which demands their continual exploration. The Statute is therefore built on the regulatory programme of deferred compliance over time, which signals the path it needs to take, and that path has to follow channels that are necessarily federal.
La STC 31/2010, de 28 de junio, ha certificado las limitaciones y las posibilidades de desarrollo de un modelo constitucional de Justicia, que ha de ajustarse inevitablemente a la realidad del Estado autonómico. Así, dicha Sentencia ha efectuado una lectura que consolida la vigencia de los principios más regresivos de dicho modelo, desaprovechando la ocasión que se le brindaba para requerir al legislador a que agote las posibilidades del mismo, logrando una más perfecta articulación de los principios de unidad jurisdiccional y de autonomía política, como condición preparatoria de una deseable reforma constitucional. No obstante, a pesar de la Sentencia, dichas posibilidades subsisten, al verse alentadas por la propia dinámica federal del Estado, que exige su permanente exploración. El Estatut se erige así en programa normativo de cumplimiento diferido en el tiempo, que señala el camino a recorrer, el cual habrá de discurrir a través de cauces necesariamente federales.