Figueres: la modernització urbana i arquitectònica durant el segle XIX. L’arquitecte Josep Roca i Bros

Figueres neix, urbanísticament parlant, durant la segona meitat del XIX gràcies a la feina d’un arquitecte municipal: Josep Roca i Bros. Figueres venia d’unes èpoques de progrés econòmic i social, però no s’havia planejat la seva transformació en ciutat, sinó que havia anat creixent com un poble gran, amb carrers més llargs però estrets, amb un eixample insuficient i amb problemes orogràfics com la Ribera que partia Figueres en dos, o la manca d’espais oberts i carrers amples, així com una planificació que combinés l’estètica, la racionalitat i el creixement a mig i llarg termini. Roca i Bros aconsegueix nous espais oberts a la ciutat, alguns d’ells vénen donats per la cobertura de la riera i l’aparició de la Rambla o la plaça de la Palmera, la qual cosa permet pensar que aquest arquitecte té una visió social de l’espai públic i una consciència que la seva obra ha de perdurar. Tot plegat dins l’elegància del neoclassicisme que es manté, trobant-se en mestres d’obres posteriors per conservar una determinada imatge de ciutat pensada per Roca i Bros a mitjan segle XIX.
Figueres emerges, in terms of town planning, in the second half of the nineteenth century thanks to the work of the town's architect: Josep Roca I Bros. The town had experienced periods of economic and social progress but had not considered its transformation into a city, but simply had grown into a large town with long but narrow streets, with insufficient extensions and orographic problems such as the stream that divided the town or the lack of open spaces and wide streets, as well as a planning that would combine aesthetics, rationality and growth in the medium and long term. Roca i Bros procures new open spaces in Figueres, some of which are the result of the covered stream which turns into the Rambla and the Palmera square, indicating that this architect has a social vision of the public space and is aware that his work has to last. All of this within the elegance of neoclassicism which is maintained and continued by later architects in order to conserve an image of the city first thought by Roca i Bros in middle of the nineteenth century.