Pathways Linking Education and Work: a Review of Concepts, Research, and Policy Debates

Aquest article examina de manera crítica la investigació i els debats polítics transnacionals sobre els itineraris que relacionen educació amb feina, i fa servir aquest examen per reflexionar sobre la utilitat del mateix concepte d’«itinerari». Identifica tres usos principals del concepte: per analitzar la dimensió relativa i el paper de l’educació acadèmica, la formació professional reglada i l’aprenentatge, en un sistema de transició efectiu; per examinar les relacions i les interconnexions entre itineraris, i per avaluar de quina manera els itineraris poden reflectir les perspectives i les prioritats de cada individu jove i permetre que gestioni i exerceixi el control sobre els seus itineraris. Els itineraris poden ser útils com a estructuradors que vinculen la política a la investigació, sempre que la metàfora s’utilitzi amb precisió i s’evitin els significats no intencionals.
This paper reviews cross-national research and policy debates about pathways between education and work, and draws on this review to reflect on the utility of the pathways concept itself. It identifies three main uses of the concept: to analyse the relative size and role of gender education, school-based vocational education and apprenticeship, respectively, in an effective transition system; to examine the relationships and interconnections between pathways; and to consider how pathways can reflect the perspective and priorities of individual young people and enable them to manage and control their own itineraries. Pathways can be useful as an organizing concept linking policy and research, provided that the metaphor is used with precision and its unintended meanings are avoided.
Este artículo examina de forma crítica la investigación y los debates políticos transnacionales sobre los itinerarios que relacionan educación con trabajo, y utiliza este examen para reflexionar sobre la utilidad del propio concepto de itinerarios. Identifica tres utilizaciones principales del concepto: para analizar la dimensión relativa y el papel de la educación académica, la formación profesional reglada y el aprendizaje, en un sistema de transición efectivo; para examinar las relaciones y las interconexiones entre itinerarios, y para evaluar de qué manera los itinerarios pueden reflejar las perspectivas y las prioridades de cada individuo joven y permitirle gestionar y ejercer control sobre sus propios itinerarios. Los itinerarios pueden ser útiles como concepto estructurador que vincula la política a la investigación, siempre que la metáfora se utilice con precisión y se eviten sus significados no intencionales.