The application of Article 155 of the Spanish Constitution to the Government and the Administration of Catalonia

L’article té per objecte la descripció i la valoració jurídica de les mesures coercitives aplicades al Govern i a l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya a l’empara de l’article 155 de la Constitució. S’hi posa en relleu que aquestes mesures constitueixen l’eix central de la intervenció extraordinària de l’Estat sobre les institucions catalanes, en permetre la destitució del Govern, la dissolució del Parlament, la convocatòria d’eleccions i la subjecció completa de l’Administració de la Generalitat sota el control del Govern de l’Estat. El cessament del Govern és objecte d’una crítica que es fonamenta tant en l’anàlisi teòrica d’aquesta mesura com en l’observació de les conseqüències pràctiques que genera en el pla institucional. La crítica també s’estén a la forma adoptada per exercir les competències assumides pels òrgans estatals i a les ineficiències que provoca l’estreta supervisió de l’Administració intervinguda. Finalment, es considera que el manteniment de les mesures fins a la fi de la intervenció, sense canvis ni modulacions significatives, no encaixa amb els principis d’adequació i proporcionalitat ni amb els fonaments legals que podien emparar-les.
This article aims to describe and offer a legal perspective on the coercive measures applied to the Catalan Government and its administration via Article 155 of the Spanish Constitution. The article underlines how these measures form the basis of the exceptional intervention of the Spanish State over the Catalan institutions by allowing the removal of the Government from office, the dissolution of the Parliament, the calling of elections and the complete control exerted over the Catalan administration by the Spanish Government. The removal of the Government from office is questioned, based on the theoretical analysis of this measure and on the observation of the practical consequences generated at an institutional level. This critical approach is also extended to the form in which the powers, assumed by state organs, were exerted and to the inefficiencies caused by the rigid supervision of the Administration intervened. Finally, it is considered that the continued application of the measures until the end of the direct rule period, without changes or significant modulations, does not observe the legal principles of adequacy and proportionality nor the legal foundations on which they should rely.
El artículo tiene por objetivo la descripción y la valoración jurídica de las medidas coercitivas aplicadas al Gobierno y a la Administración pública de la Generalitat de Cataluña al amparo del artículo 155 de la Constitución. Se pone en relieve que estas medidas constituyen el eje central de la intervención extraordinaria del Estado sobre las instituciones catalanas, al permitir la destitución del Gobierno, la disolución del Parlamento, la convocatoria de elecciones y la sujeción completa de la Administración de la Generalitat bajo el control del Gobierno del Estado. El cese del Gobierno es objeto de una crítica que se fundamenta tanto en el análisis teórico de esta medida como en la observación de las consecuencias prácticas que genera en el plano institucional. La crítica también se extiende a la forma adoptada para ejercer las competencias asumidas por los órganos estatales y a las ineficiencias que provoca la estrecha supervisión de la Administración intervenida. Finalmente, se considera que el mantenimiento de las medidas hasta al fin de la intervención, sin cambios ni modulaciones significativas, no encaja con los principios de adecuación y proporcionalidad ni con los fundamentos legales que podían ampararlas.