Hinche: territorio de paz, centro de saberes campesinos. Caminando la utopía

El artículo realiza, desde el paradigma crítico social y desde el tipo de investigación de sistematización de experiencias, una contextualización sociogeográfica de Colombia en donde también aparecen algunos aspectos sociohistóricos que permiten poner en el centro de la discusión la importancia de la tenencia de la tierra que ha generado diversas disputas en donde se han identificado intereses externos e internos al país. Este punto se convierte en el eje de inflexión, en donde a pesar de las diferentes fuerzas en tensión, se recupera y visibiliza la experiencia de un grupo de mujeres campesinas que forjan paz en, desde, por y para su territorio, donde han logrado, a través de sus propios saberes, la reconstrucción del tejido social y la recuperación de los espacios comunitarios que fueron en su momento arrebatados por los diferentes grupos armados en medio del colapso parcial del Estado. Una experiencia de paz positiva, que según De Roux (2018) es “al mismo tiempo limitada, vulnerable, criticable. Apoyarla es un acto de audacia, no de temeridad; es un acto moral, porque el país vive momentos de incertidumbre” (11). This paper takes a socio-critical perspective to offer a socio-geographical contextualization of Colombia. The research is based on a systematization of experiences and reveals some socio-historical aspects that point to the importance of placing land tenure at the heart of the debate, a topic that has generated disputes where external as well as domestic interests have been identified. This issue has become the turning point where, despite a climate of tension among various forces, the experience of a group of peasant women working together for peace (in, from, by, and for their territory) is recovered and made visible. Through their own knowledge, they have reconstructed the social fabric and the recovery of community spaces that had been taken away by different armed groups during the partial collapse of the State. This is a positive peace experience that, according to De Roux (2018) is “at the same time limited, vulnerable, open to criticism. Supporting it is an act of audacity, not recklessness; it is a moral act because the country is living moments of uncertainty” (11). L’article realitza, des del paradigma crític social i des del tipus d’investigació de sistematització d’experiències, una contextualització sociogeogràfica de Colòmbia on també apareixen alguns aspectes sociohistòrics que permeten posar en el centre de la discussió la importància de la tinença de la terra que ha generat diverses disputes on s’han identificat interessos externs i interns al país. Aquest punt es converteix en l’eix d’inflexió, on malgrat les diferents forces en tensió, es recupera i visibilitza l’experiència d’un grup de dones llauradores que forgen pau en, des de, per i per al seu territori, on han aconseguit, a través dels seus propis sabers, la reconstrucció del teixit social i la recuperació dels espais comunitaris que van ser en el seu moment arrabassats pels diferents grups armats enmig del col·lapse parcial de l’Estat. Una experiència de pau positiva, que segons De Roux (2018) és “al mateix temps limitada, vulnerable, criticable. Secundar-la és un acte d’audàcia, no de temeritat; és un acte moral, perquè el país viu moments d’incertesa” (11).