La tornada més enllà del mite de l’emprenedor. Estratègies econòmiques, familiars i afectives de dones i homes quan retornen a l’Equador des d’Espanya

El artículo analiza las estrategias que pone en marcha un grupo de ecuatorianos y ecuatorianas a su regreso al Ecuador tras una década en España. Se trata del grupo de perceptores del Fondo Cucayo del Estado ecuatoriano, una política pública dirigida a la inserción sociolaboral a través del emprendimiento gestionada por la Secretaría Nacional del Migrante (SENAMI) entre 2008 y 2012. Se da cuenta de la manera en que dicha política ha de entenderse en un contexto de cambios puntuado por la crisis económica en España y las reformas políticas, económicas y sociales en Ecuador. A partir de un estudio cualitativo con entrevistas a miembros de distintas familias en Ecuador y España, se discute, desde una perspectiva de género y generación, la centralidad del emprendimiento en la puesta en marcha de estrategias por parte de los retornados. Se argumenta que los pequeños negocios abiertos por estos no son el determinante en los procesos de retorno. La estrategia de emprender un negocio, con o sin ayuda, se valora y se articula con otros aspectos de la vida diaria individual y familiar, entre los que destacan los afectivos, la organización social del cuidado, la formación de hijos e hijas e incluso otros proyectos de carácter laboral. Dicha articulación ha de ser analizada desde una perspectiva que contemple las dinámicas de clase, género y edad en los procesos migratorios, así como el modo en que estas se despliegan según la composición de la familia.
This paper analyzes the strategies carried out by a group of men and women upon their return to Ecuador after a migratory period of over a decade in Spain. These returning migrants are beneficiaries of the Cucayo subsidy provided by the Ecuadorian state in order to facilitate their self-employment. This public policy, managed by the National Secretary of Migration between 2008 and 2012, must be understood in the context of economic crisis in Spain and political, economic and social institutional reforms in Ecuador. A qualitative study based on interviews with members from families in both countries, analyzed from gender and generational perspectives, puts into question the central role of entrepreneurship in return processes. The promoted strategy of starting a business can only be understood when considered in conjunction with other individual and family aspects of migrants’ experiences. These include affective ties, the organization of care, daughters and sons’ education and other employment opportunities. The dynamic articulation of these elements in migration processes must take into account class, gender and age differences, as well as the composition of the family unit.
L’article analitza les estratègies que engega un grup d’equatorians i equatorianes quan retornen a l’Equador després d’una dècada a Espanya. Es tracta del grup de perceptors del fons Cucayo de l’Estat equatorià, una política pública dirigida a la inserció sociolaboral a través de l’emprenedoria gestionada per la Secretaria Nacional del Migrant (Senami) entre 2008 i 2012. S’hi explica la manera en què aquesta política s’ha d’entendre en un context de canvis puntuat per la crisi econòmica a Espanya i les reformes polítiques, econòmiques i socials a l’Equador. A partir d’un estudi qualitatiu amb entrevistes a membres de diferents famílies a l’Equador i a Espanya, es discuteix, des d’una perspectiva de gènere i generació, la centralitat de l’emprenedoria en la posada en marxa d’estratègies per part dels retornats. S’argumenta que els petits negocis oberts per aquests no són determinants en els processos de tornada. L’estratègia d’emprendre un negoci, amb o sense ajuda, es valora i s’articula amb altres aspectes de la vida diària individual i familiar, entre els quals destaquen els afectius, l’organització social de la cura, la formació de fills i filles i fins i tot altres projectes de caràcter laboral. Aquesta articulació s’ha d’analitzar des d’una perspectiva que tingui en compte les dinàmiques de classe, gènere i edat en els processos migratoris, així com també la manera en què aquestes es despleguen segons la composició de la família.