Arnau de Vilanova El llibre dels vins

El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, es tracta d’una mena de rara avis escritapel metge medieval. De fet, tal com indica Patrick Gifreu al pròleg, el manualn’és una excepció: es troba prop de l’alquímia, però, sense haver caigut en elparany d’haver sigut definit com a text apòcrif.Ara bé, la temàtica no és original, com a mínim, no per a l’edat mitjanaen què el vi té una importància valuosíssima. Hom sap que la vinya i elseu fruit han tingut un pes fonamental de temps ençà. Per tant, no descobrimCatarroja en afirmar que el plaer per aquesta beguda hauria estat present enles societats que abastarien les tradicions de Roma fins al món àrab. En efecte,Avicenna considera el seu poder penetrant, fent esment en com les propietatsdel suc de raïm afavoririen els cossos adolorits. I a parer nostre, aquesta és laidea que subjau en el conjunt de les receptes que Vilanova desenvolupa, però,per fer-nos entendre que, més enllà de la presència del vi en les millors taules, ellíquid hauria acabat per cridar l’atenció també dels metges, i no únicament pertindre’l en estima, sinó per defendre’l com a mètode de sanació. És a dir, coma aliment de l’ànima.