Ús de dispositius quotidians per a la determinació de la velocitat del so en l’aire

L’aprenentatge dels conceptes físics per part de l’alumnat es pot assolir d’una manera més significativa si les classes teòriques s’acompanyen d’experiències que permeten il·lustrar-lo de forma pràctica. En aquest treball, s’hi proposa un experiment per a mesurar la velocitat del so en l’aire, on s’utilitza el concepte d’ones estacionàries en un tub semitancat. Consisteix en la generació i l’emissió d’ones sonores d’una determinada freqüència a la part oberta del tub, mitjançant un telèfon mòbil, i mesurar la intensitat del so de l’ona sonora reflectida amb un altre telèfon mòbil. El senyal acústic, en rebotar al fons del tub, produeix una ona estacionària només per a determinades llargàries del tub. En aquesta situació hi ha una relació entre la freqüència de ressonància de l’ona sonora incident, la longitud del tub i la velocitat de propagació del so en l’aire. I si determinem experimentalment la longitud del tub i la freqüència de ressonància és possible obtenir la velocitat del so en l’aire.