Paraules amb valor de línia : el diàleg a través del dibuix

Paraules amb valor de línia. El diàleg a través del dibuix sorgeix a partir de les inquietuds vers l’eina que probablement més hem fet servir al llarg dels anys quan volem fer referència o parlar de l’arquitectura: el dibuix. Sorgint com a eina clau i essencial per la transmissió de l’ideari particular, podríem arribar a dir que el dibuix funciona com un llenguatge. Llenguatge el qual es pot comprendre universalment, sense necessitat de cap altre recurs, i adaptable a qualsevol situació o necessitat. Partint d’aquesta base, posant la mirada en com el dibuix ens facilita una relació amb l’entorn, em qüestiono: què genera la interpretació d’un dibuix? El dibuix és un llenguatge, però pot, per ell mateix, originar qüestions en altres recursos lingüístics? Quines paraules ens generen les línies d’un dibuix? Pot un dibuix conversar? Words with linestyles, the dialogue through a drawing emerges from the inquisitiveness related to the probably most used tool among many years when we want to talk about architecture: the drawing. Emerging as a key point for our own ideologies transmission, we could say that a drawing works as a language. It can be understood globally, with no need of any other resource, and adaptable to any situation or need. On that basis, and focusing on how a drawing can get a relation with its surroundings, I wonder: what does a drawing’s interpretation create? A drawing is a language, but can it lead to questions in other languages on its own? Which words are generated by a drawing’s line? Can a drawing talk?