Back to Search Start Over

El papel de la monarquía y de la Diputación del General en la configuración de Barcelona como capital del mercado de la deuda pública

Authors :
Sánchez Martínez, Manuel
Source :
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC, instname
Publication Year :
2009
Publisher :
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2009.

Abstract

XI Congrés d’Història de Barcelona – La ciutat en xarxa. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. 1-3 de desembre de 2009<br />(ES) Durante los dos últimos siglos medievales la ciudad de Barcelona fue la indiscutible capital del mercado de la deuda pública, no sólo de Cataluña –ya desde la década de 1330– sino también de Mallorca y de la Diputación de Aragón, parte de cuyos censales fueron adquiridos por barceloneses a finales del siglo XV. Mucho menos conocido es el relevante papel desempeñado por dos instituciones centrales, la monarquía y la Diputación del General de Cataluña, en la orientación del mercado de la deuda hacia Barcelona. Dejando atrás las escasas rentas vendidas en esta ciudad durante los años 1330, hubo que esperar a la siguiente década para que todas y cada una de las ciudades y villas de realengo (desde Barcelona, Gerona o Lérida hasta los minúsculos enclaves de Ódena, Mur o Tagamanent) vendiesen violarios a un selecto grupo de ciudadanos barceloneses. Lo importante del caso es que esa primera emisión masiva de rentas por todo el realengo (1344) colocadas en Barcelona, no respondió a la lógica de un mercado libre de la deuda sino que fue una operación cuidadosamente diseñada, organizada y tutelada por el monarca y la tesorería real. Veinte años después, las Cortes de Cataluña (y en su nombre la Diputación del General) decidieron que una parte del donativo otorgado en 1365 fuese obtenido mediante la venta de censales por un conjunto bien representativo de ciudades y villas de toda Cataluña (y ya no sólo del realengo) como correspondía a un subsidio concedido en cortes generales. Como en el caso promovido por la monarquía veinte años atrás, los diputados decidieron que todos los núcleos urbanos implicados en la operación enviasen sus síndicos a Barcelona para vender en la ciudad los censales que les correspondiesen. Lo que queremos subrayar en esta comunicación es que algunos de los principales estímulos para que Barcelona se convirtiese en capital del mercado de la deuda desde mediados del siglo XIV no vinieron comandados tanto por las leyes del mercado como por claras decisiones políticas de la monarquía y de la Diputación en 1344 y 1365.<br />(CAT) Durant els dos darrers segles medievals la ciutat de Barcelona va ser la indiscutible capital del mercat del deute públic, no només de Catalunya –ja des de la dècada de 1330– sinó també de Mallorca i de la Diputació d’Aragó, part dels censals de la qual van ser adquirits per barcelonins a la fi del segle XV. Molt menys conegut és el rellevant paper acomplert per dues institucions centrals, la monarquia i la Diputació del General de Catalunya, en l’orientació del mercat del deute cap a Barcelona. Deixant enrere les escasses rendes venudes en aquesta ciutat durant els anys 1330, va caldre esperar a la següent dècada perquè totes i cadascuna de les ciutats i viles del patrimoni reial (des de Barcelona, Girona o Lleida fins als minúsculs enclavaments de Òdena, Mur o Tagamanent) venguessin violaris a un selecte grup de ciutadans barcelonins. El que és important del cas és que aquesta primera emissió massiva de rendes per tot el territori reial (1344) col·locades a Barcelona no va respondre a la lògica d’un mercat lliure del deute sinó que va ser una operació curosament dissenyada, organitzada i tutelada pel monarca i la tresoreria reial. Vint anys després, les Corts de Catalunya (i en el seu nom la Diputació del General) van decidir que una part del donatiu atorgat el 1365 fos obtingut mitjançant la venda de censals per un conjunt ben representatiu de ciutats i viles de tota Catalunya (i ja no només del territori reial) com corresponia a un subsidi concedit en corts generals. Com en el cas promogut per la monarquia vint anys enrere, els diputats van decidir que tots els nuclis urbans implicats en l’operació enviessin els seus síndics a Barcelona per a vendre en la ciutat els censales que els corresponguessin. El que volem subratllar en aquesta comunicació és que alguns dels principals estímuls perquè Barcelona es convertís en capital del mercat del deute des de mitjans del segle XIV no van venir regits tant per les lleis del mercat com per clares decisions polítiques de la monarquia i de la Diputació el 1344 i 1365.

Details

Language :
Spanish; Castilian
Database :
OpenAIRE
Journal :
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC, instname
Accession number :
edsair.dedup.wf.001..a53e0f98c73bdcfb4d58f39a4c1e8b3d