Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·lenni a. n. e. a l’antiguitat tardana. Adaptació ecològica o canvis sociopolítics?

Des del neolític la ramaderia és una de les activitats econòmiques principals a Catalunya. Tradicionalment s’ha considerat que l’ecologia té un paper fonamental en les pràctiques ramaderes i n’és el principal condicionant. Aquest treball ofereix una síntesi sobre l’evolució de les pràctiques ramaderes a Catalunya entre el bronze final (1300 aC) i l’antiguitat tardana (segle vii d. n. e.). L’objectiu d’aquesta recerca és caracteritzar els condicionants que poden haver provocat/incentivat canvis o afavorit continuïtats segons el període. L’objectiu últim és caracteritzar l'evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb els canvis en els models econòmics i socials. Aquesta recerca s’emmarca en el projecte europeu ZooMWest (ERC-StG-716298), que analitza la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític a partir de la combinació i integració de dades arqueològiques, arqueozoològiques i químiques (isòtops d’estronci i oxigen, i ADN antic). Finalment, destacar que aquesta ponència es va fer en representació de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA).
Aquesta recerca s’ha fet en el marc del projecte: ERC-StG716298 ZooMWest, i ha rebut el suport dels projectes: SGR 2017-995 (CSIC); HAR2016-78277-R (MINECO); AGAUR-P14052 (Generalitat de Catalunya); “Origen i estructuració del territori de Sigarra: de la Prehistòria a Època Medieval” cofinançat per la Universitat de Lleida (P14052) i la Generalitat de Catalunya (2014/100750).