L'esclau com a inversió? Aprofitament, assalariament i rendibilitat del treball en l'entorn català tardomedieval

(CAT) La Corona d’Aragó, on la presència d’homes esclaus fou molt superior a la d’altres indrets on la majoria de dones esclaves era aclaparadora, esdevé un observatori privilegiat per estudiar les característiques del treball servil masculí i per analitzar les possibilitats que els propietaris tenien al seu abast per amortitzar la compra d’un esclau. Habitualment s’havia considerat que, com les dones esclaves, els esclaus també s’havien consagrat al servei domèstic dels seus amos i a ajudar-los en els seus tallers o activitats professionals. En canvi, l’article intenta demostrar que, molt més sovint del que semblava, els esclaus foren contractats com a assalariats, per fer feines no qualificades i, sobretot, d’escarràs. Això feia que els amos poguessin rendibilitzar i amortitzar molt més ràpidament la compra dels esclaus i, a la vegada, permet plantejar les adquisicions en termes d’inversió econòmica.
(EN) In the Crown of Aragon the presence of male slaves was much greater than in other areas where women slaves were overwhelmingly in the majority. Accordingly, it is a privileged site for the study of the characteristics of masculine servile labour and the analysis of the opportunities offered to slave-owners to recoup the purchase of a slave. It has usually been thought that, just as in the case of women slaves, male slaves were mostly employed in domestic service or helping their owners in their workshops or professional activities. Instead, as this article attempts to demonstrate, far more often than one would expect male slaves were hired out as salaried workers to perform unskilled tasks, especially brute force manual labour. In this way, their owners could get a quicker return on, and paying-off of, their purchase, which, in turn, allows us to construe these acquisitions in terms of financial investment.