Synchronization in Complex Networks Under Uncertainty

La sincronització en xarxes és la música dels sistemes complexes. Els ritmes col·lectius que emergeixen de molts oscil·ladors acoblats expliquen el batec constant del cor, els patrons recurrents d'activitat neuronal i la sincronia descentralitzada a les xarxes elèctriques. Els models matemàtics són sòlids i han avançat significativament, especialment en el problema del camp mitjà, on tots els oscil·ladors estan connectats mútuament. Tanmateix, les xarxes reals tenen interaccions complexes que dificulten el tractament analític. Falta un marc general i les soluciones existents en caixes negres numèriques i espectrals dificulten la interpretació. A més, la informació obtinguda en mesures empíriques sol ser incompleta. Motivats per aquestes limitacions, en aquesta tesi proposem un estudi teòric dels oscil·ladors acoblats en xarxes sota incertesa. Apliquem propagació d'errors per predir com una estructura complexa amplifica el soroll des dels pesos microscòpics fins al punt crític de sincronització, estudiem l'efecte d'equilibrar les interaccions de parelles i d'ordre superior en l'optimització de la sincronia i derivem esquemes d'ajust de pesos per mapejar el comportament de sincronització en xarxes diferents. A més, un desplegament geomètric rigorós de l'estat sincronitzat ens permet abordar escenaris descentralitzats i descobrir regles locals òptimes que indueixen transicions globals abruptes. Finalment, suggerim dreceres espectrals per predir punts crítics amb àlgebra lineal i representacions aproximades de xarxa. En general, proporcionem eines analítiques per tractar les xarxes d'oscil·ladors en condicions sorolloses i demostrem que darrere els supòsits predominants d'informació completa s'amaguen explicacions mecanicistes clares. Troballes rellevants inclouen xarxes particulars que maximitzen el ventall de comportaments i el desplegament exitós del binomi estructura-dinàmica des d'una perspectiva local. Aquesta tesi avança la recerca d'una teoria general de la sincronització en xarxes a partir de principis mecanicistes i geomètrics, una peça clau que manca en l'anàlisi, disseny i control de xarxes neuronals biològiques i artificials i sistemes d'enginyeria complexos. La sincronización en redes es la música de los sistemas complejos. Los ritmos colectivos que emergen de muchos osciladores acoplados explican el latido constante del corazón, los patrones recurrentes de actividad neuronal y la sincronía descentralizada de las redes eléctricas. Los modelos matemáticos son sólidos y han avanzado significativamente, especialmente en el problema del campo medio, donde todos los osciladores están conectados entre sí. Sin embargo, las redes reales tienen interacciones complejas que dificultan el tratamiento analítico. Falta un marco general y las soluciones en cajas negras numéricas y espectrales dificultan la interpretación. Además, las mediciones empíricas suelen ser incompletas. Motivados por estas limitaciones, en esta tesis proponemos un estudio teórico de osciladores acoplados en redes bajo incertidumbre. Aplicamos propagación de errores para predecir cómo una estructura compleja amplifica el ruido desde las conexiones microscópicas hasta puntos críticos macroscópicos, estudiamos el efecto de equilibrar interacciones por pares y de orden superior en la optimización de la sincronía y derivamos esquemas de ajuste de pesos para mapear el comportamiento en estructuras distintas. Una expansión geométrica del estado sincronizado nos permite abordar escenarios descentralizados y descubrir reglas locales que inducen transiciones abruptas globales. Por último, sugerimos atajos espectrales para predecir puntos críticos usando álgebra lineal y representaciones aproximadas de red. En general, proporcionamos herramientas analíticas para manejar redes de osciladores en condiciones ruidosas y demostramos que detrás de las suposiciones predominantes de información completa se ocultaban claras explicaciones mecanicistas. Hallazgos relevantes incluyen redes particulares que maximizan el rango de comportamientos y la explicación del binomio estructura-dinámica desde una perspectiva local. Esta tesis avanza en la búsqueda de una teoría general de sincronización en redes desde principios mecánicos y geométricos, una pieza clave que falta en el análisis, diseño y control de redes neuronales biológicas y artificiales y sistemas de ingeniería complejos. Synchronization in networks is the music of complex systems. Collective rhythms emerging from many interacting oscillators appear across all scales of nature, from the steady heartbeat and the recurrent patterns in neuronal activity to the decentralized synchrony in power-grids. The mathematics behind these processes are solid and have significantly advanced lately, especially in the mean-field problem, where oscillators are all mutually connected. However, real networks have complex interactions that difficult the analytical treatment. A general framework is missing and most existing results rely on numerical and spectral black-boxes that hinder interpretation. Also, the information obtained from measurements is usually incomplete. Motivated by these limitations, in this thesis we propose a theoretical study of network-coupled oscillators under uncertainty. We apply error propagation to predict how a complex structure amplifies noise from the link weights to the synchronization onset, study the effect of balancing pair-wise and higher-order interactions in synchrony optimization, and derive weight-tuning schemes to map the synchronization behavior of different structures. Also, we develop a rigorous geometric unfolding of the synchronized state to tackle decentralized scenarios and to discover optimal local rules that induce global abrupt transitions. Last, we suggest spectral shortcuts to predict critical points using linear algebra and network representations with limited information. Overall, we provide analytical tools to deal with oscillator networks under noisy conditions and prove that mechanistic explanations were hidden behind the prevalent assumptions of complete information. Relevant finding include particular networks that maximize the range of behaviors and the successful unfolding of the structure-dynamics interplay from a local perspective. This thesis advances the quest of a general theory of network synchronization built from mechanistic and geometric principles, a key missing piece in the analysis, design and control of biological and artificial neural networks and complex engineering systems.