CRIMS I MUNTATGE COM A POLÍTICA INDÍGENA: EL CAS HURACÀ, EL COMANDO JUNGLA I ELS EFECTES EN NENS, NENES I ADOLESCENTS MAPUTXES

L’article tracta de la política de criminalització duta a terme contra les comunitats maputxes que s’han mobilitzat aquestes darreres dècades per reivindicacions polítiques i territorials. Se sustenta en diferents casos d’estudi, a més de la pròpia experiència dels autors en matèria de defensa penal i de litigació estratègica en el context de la reivindicació maputxe. Un primer apartat explica com la criminalització ha esdevingut una veritable política pública, per passar després a analitzar dos casos, el cas Huracà i l’assassinat de Camilo Catrillanca, que mostren como les mateixes comunitats, amb el suport d’advocats públics i independents, han utilitzat el dret en contra del propi Estat xilè. Per últim, es presenten el efectes d’aquesta criminalització, en particular, sobre les nenes, els nens, els adolescents i els joves de comunitats maputxes en resistència. Els diferents casos analitzats donen compte d’una política sistèmica i generalitzada de criminalització envers el moviment maputxe, la qual cosa permet concloure que crims i muntatges formen part de les polítiques actuals de l’Estat xilè per respondre, no només a reivindicacions legítimes relatives a drets indígenes reconeguts internacionalment, sinó també a altres reivindicacions relacionades de democratització del país i del seu sistema judicial.
This article is about the criminalization of the Mapuche communities that have become mobilized in the last decades around political and territorial demands. It is based on several case-studies, as well as on the authors’ own experience in the areas of criminal defence and strategic litigation in the context of the Mapuche demands. In its first section, we explain how criminalization has actually become public policy. Next, we go on to analyse two key cases—the Hurricane case and the murder of Camilo Catrillanca—that show how the Mapuche communities, with the support of public, independent lawyers, have used the law against the Chilean government itself. Finally, the article presents the effects of such criminalization, especially on the children, adolescents and youth of the resisting Mapuche communities. The several cases which are analysed corroborate the systemic and generalized policy of criminalization of the Mapuche movement, which leads us to conclude that both crime and setup are part of the present policies of the Chilean state in response not only to legitimate demands concerning the internationally acknowledged rights of indigenous peoples, but also to other related demands regarding the democratization of the country and its judicial system.
El artículo trata de la política de criminalización implementada en contra de las comunidades mapuche que se han movilizado estas últimas décadas por reivindicaciones políticas y territoriales. Se sustenta sobre diversos casos de estudio, además de la misma experiencia de los autores en materia de defensa penal y de litigación estratégica en el contexto de reivindicación mapuche. Un primer apartado explica cómo la criminalización se ha vuelto una verdadera política pública, antes de analizar dos casos clave, el caso Huracán y el asesinato de Camilo Catrillanca, que muestran cómo las propias comunidades, con el apoyo de abogados públicos e independientes, han usado el derecho en contra del mismo Estado chileno. Por último, se presentan los efectos de esta criminalización, en particular sobre las niñas, los niños, los adolescentes y los jóvenes de comunidades mapuche en resistencia. Los distintos casos analizados dan cuenta de una política sistémica y generalizada de criminalización hacia el movimiento mapuche, lo que permite concluir que crímenes y montajes forman parte de las políticas actuales del Estado chileno para responder, no solo a legítimas reivindicaciones en torno a derechos indígenas reconocidos intencionalmente, sino también a demandas relacionadas de democratización del país y de su sistema judicial.