La cuestión de la vivienda vacía. Un diálogo entre Montevideo y Valencia

[ES] La coexistencia de viviendas vacantes junto con la dificultad para el acceso a la vivienda resulta una contradicción vigente en la actualidad. Se entiende que hay un problema con el número de viviendas vacantes a partir del momento en el que estas superan una `tasa de fricción¿ prudente y el tiempo de espera en el mercado o la cantidad de viviendas vacías son excesivos para responder correctamente a las demandas de la sociedad. Este fenómeno se enmarca en un contexto en el que el sector inmobiliario ha adquirido un peso excesivo en la economía, donde la vivienda se ha convertido en un activo financiero que además está sujeto a las dinámicas del mercado y donde suceden fenómenos de transformación del espacio urbano como la gentrificación y turistificación. Todos estos factores, sumados a la situación global de vulnerabilidad causada por el virus covid 19, generan un escenario que insta a una revisión de la gestión del parque de vivienda vacante. El diagnóstico de esta situación se convierte en una cuestión de interés ya que no todos los estados consideran la existencia de vivienda vacía un problema, ni en aquellos que se identifica como tal se hace una misma lectura de ello. Tras esta reflexión, se plantea un trabajo cuyo objetivo es aportar conocimiento académico sobre la vacancia residencial, sus contextos de crisis y políticas públicas que permiten su gestión y movilización. Además del desarrollo de un marco teórico en base al conocimiento académico existente, se dará una aproximación a la situación de la vivienda vacía a través de dos casos de estudio: Montevideo (Uruguay) y Valencia (España). En ellos, se analizará el panorama y situación actual de la vivienda vacía en ambas ciudades, así como las repercusiones en materia de política pública que permiten su movilización. Todo ello con el fin de poder sintetizar unas conexiones y aprendizajes entre ambos casos.
[EN] The coexistence of vacant dwellings together with the difficulty of access to housing is a contradiction that is currently in force. It is understood that there is a problem with the number of empty dwellings from the moment they exceed a safe 'friction rate' and the waiting time on the market or the amount of vacant dwellings is excessive to respond correctly to the demands of society. This phenomenon is framed in a context in which the real estate sector has acquired an excessive weight in the economy, where housing has become a financial asset that is also affected by market dynamics, and where urban space transformation phenomena such as gentrification and touristification are taking place. All these factors, added to the global situation of vulnerability caused by the covid 19 virus, lead to a scenario that calls for a review of the management of the vacant housing stock. The diagnosis of this situation becomes a matter of interest since not all states consider the existence of vacant housing as a problem, nor do those that identify it as such have the same approach to it. After this reflection, the aim of this paper is to provide academic knowledge on residential vacancy, its crisis contexts and public policies that allow its management and mobilisation. In addition to the development of a theoretical framework based on the existing academic knowledge, it will be given an approach to the situation of vacant housing through two case studies: Montevideo (Uruguay) and Valencia (Spain). In them, the panorama and current situation of empty housing in both cities will be analysed, as well as the public policy implications that allow its mobilisation. All this in order to be able to synthesize some connections and lessons learned between the two cases.
[CA] La coexistència d'habitatges vacants juntament amb la dificultat per a l'accés a l'habitatge resulta una contradicció vigent en l'actualitat. S'entén que hi ha un problema amb el nombre d'habitatges vacants a partir del moment en el qual aquestes superen una ‘taxa de fricció’ prudent i el temps d'espera en el mercat o la quantitat d'habitatges buits són excessius per a respondre correctament a les demandes de la societat. Aquest fenomen s'emmarca en un context en el qual el sector immobiliari ha adquirit un pes excessiu en l'economia, on l'habitatge s'ha convertit en un actiu financer que a més està subjecte a les dinàmiques del mercat i on succeeixen fenòmens de transformació de l'espai urbà com la gentrificació i turistificació. Tots aquests factors, sumats a la situació global de vulnerabilitat causada pel virus covid-19, generen un escenari que insta una revisió de la gestió del parc d'habitatge vacant. El diagnòstic d'aquesta situació es converteix en una qüestió d'interés ja que no tots els estats consideren l'existència d'habitatge buit un problema, ni en aquells que s'identifica com a tal es fa una mateixa lectura. Després d'aquesta reflexió, es planteja un treball l'objectiu del qual és aportar coneixement acadèmic sobre la vacancia residencial, els seus contextos de crisis i les polítiques públiques que permeten la seua gestió i mobilització. A més del desenvolupament d'un marc teòric sobre la base del coneixement acadèmic existent, es donarà una aproximació a la situació de l'habitatge buit a través de dos casos d'estudi: Montevideo (l'Uruguai) i València (Espanya). En ells, s'analitzarà el panorama i situació actual de l'habitatge buit en totes dues ciutats, així com les repercussions en matèria de política pública que permeten la seua mobilització. Tot això amb la finalitat de poder sintetitzar unes connexions i aprenentatges entre tots dos casos.