Search

Introducción: El absentismo laboral por incapacidad temporal es un problema económico y sanitario en España. Los españoles están dispuestos a ser usuarios digitales para asuntos de salud. Las mutuas colaboradoras con la Seguridad Social gestionan la incapacidad temporal por contingencias comunes, pudiendo impulsar la gestión e interacción digital con los pacientes mediante un canal vinculado a la historia clínica electrónica. Objetivos: Comparar el control de la incapacidad temporal por contingencias comunes entre pacientes digitales y no digitales de la Comunidad de Madrid en una mutua colaboradora con la Seguridad Social, describir el perfil de los pacientes y analizar posibles asociaciones. Metodología: Investigación cuantitativa observacional transversal. Descripción de las variables cuanti y cualitativas, análisis bivariante de variables cualitativas mediante Chi Cuadrado y cuantitativas con U de Mann-Whitney, análisis multivariante mediante regresión binomial inversa para contactos telefónicos y regresión logística para asistencias presenciales o telefónicas. Resultados y conclusiones: El 30% de los pacientes de la muestra son digitales. Hay diferencias significativas entre pacientes digitales y no digitales en casi todas las variables cuantitativas y cualitativas analizadas. Los pacientes digitales tienen mayor duración media de baja, reciben más emails informativos sobre paciente digital, predominan las mujeres y reciben más asistencias. Se asocian con menor probabilidad de contactos telefónicos, y mayor de asistencias presenciales y telefónicas tanto toda la muestra como sólo pacientes sin diagnóstico COVID-19. Supone un cambio de paradigma en el seguimiento de las bajas con potenciales ventajas. Debería valorarse su extensión a otros ámbitos sanitarios. Introduction: Laboral absenteeism due to temporary work incapacity is an economic and sanitary problem in Spain. Spaniards are ready to leverage digital technologies for health-related activities. The mutual insurance company in collaboration with the government agency, Social Security, manages temporary work incapacity related to common contingencies, and it can promote the digital process and interaction whit the patients through a digital channel linked to electronic medical history. Objectives: To compare the control of temporary incapacity due to common contingencies between digital and non-digital patients in the Community of Madrid, in a mutual insurance company in collaboration with Social Security, to know the patients profile and analyze possible associations. Methodology: Quantitative cross-sectional observational research. The quantitative and qualitative variables are described, bivariate analysis of qualitative variables using Chi Square, and quantitative with Mann-Whitney U, multivariate analysis using inverse binomial regression for telephone contacts and logistic regression for face-to-face or telephone assistance. Results and conclusions: 30% of the patients are digital. There are significant differences between digital and no digital patients in almost all the quantitative and qualitative variables analyzed. Digital patients have a longer average duration of their sick leave, they receive more informative emails about becoming a digital patient, women predominate and they receive more assistance. They are associated with a lower probability of telephone contacts, and a higher probability of face-to-face and telephone assistance for both the entire sample and only patients without a COVID-19 diagnosis. It implies a paradigm shift in the control of temporary incapacity with potential benefits. Its extension to other healthcare fields should be considered. Introducció: L'absentisme laboral per incapacitat temporal és un problema econòmic i sanitari a Espanya. Els espanyols estan disposats a ser usuaris digitals per a assumptes de salut. Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social gestionen la incapacitat temporal per contingències comunes, podent impulsar la gestió i interacció digital amb els pacients mitjançant un canal vinculat a la història clínica electrònica. Objectius: Comparar el control de la incapacitat temporal per contingències comunes entre pacients digitals i no digitals de la Comunitat de Madrid en una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, descriure el perfil dels pacients i analitzar possibles associacions. Metodologia: Investigació quantitativa observacional transversal. Descripció de les variables quanti i qualitatives, anàlisi bivariant de variables qualitatives mitjançant Chi Cuadrado i quantitatives amb U de Mann-Whitney, anàlisi multivariant mitjançant regressió binomial inversa per contactes telefònics i regressió logística per a assistències presencials o telefòniques. Resultats i conclusions: El 30% dels pacients de la mostra són digitals. Hi ha diferències significatives entre pacients digitals i no digitals en gairebé totes les variables quantitatives i qualitatives analitzades. Els pacients digitals tenen major durada mitjana de baixa, reben més correus electrònics informatius sobre pacient digital, predominen les dones i reben més assistències. S'associen amb menor probabilitat de contactes telefònics, i major d'assistències presencials i telefòniques tant tota la mostra com només pacients sense diagnòstic COVID-19. Suposa un canvi de paradigma en el seguiment de les baixes amb potencials avantatges. Hauria de valorar la seva extensió a altres àmbits sanitaris.