Search

[ca] Mentre exercia de lector logicae a l’studium sollemne que els dominicans tenien a Lleida, Vicent Ferrer redactà dos textos de lògica: la questió De unitate universalis, probablement el sumari de collationes mantingudes amb els seus alumnes, i el tractat De suppositionibus, una exposició àmplia i rigorosa d’un tema complex de fi losofi a del llenguatge, molt debatut a mitjan segle XIV. No són pas textos redactats per un magister artium experimentat, són el fruit de la seva dedicació juvenil (acabava de fer 22 anys) i esporàdica perquè no escriví cap altra obra escolàstica. Cal considerar- los, doncs, l’obra d’un ensenyant precoç, coneixedor tant dels escrits dels pensadors de la seva època –Gualter Burley, Guillem d’Ockham, Joan Buridan– com del pensament d’Aristòtil i de Tomàs d’Aquino.

The aim of the present article is to reconstruct the writing process of the sermons preached by Vincent Ferrer. In the manuscript textual tradition, one can identify: the collections of schemas and the collections that transcribe the sermons in extenso, which are the result of reworking the notes taken by the reportatores. Moreover, the literary content of some manuscripts is studied, including those in which an annual edition is proposed, such as the Tolosan redaction, with its de tempore and de sanctis volumes, or the collections dedicated to a specific liturgical moment. Further manuscripts presenting series derived from some preaching campaigns are also featured in the article. El presente artículo se propone reconstruir el proceso de escrituración de los sermones predicados por Vicente Ferrer. En la tradición textual manuscrita se pueden distinguir: las colecciones de esquemas y las que transcriben los sermones in extenso, fruto de la reelaboración de las notas tomadas por los reportadores. Se estudia, asimismo, el contenido literario de algunos manuscritos, aquellos en los que se propone la edición para todo el año como la redacción tolosana, con los volúmenes de tempore y de sanctis, o las colecciones dedicadas a un tiempo litúrgico determinado; se incluyen igualmente otros manuscritos que presentan series derivadas de algunas campañas de predicación.

This article deals with many aspects –some of them unpublished– referring to l’entramès de Mestre Vicent. Among the main aims of the study is, the detailed and documented virtual reconstruction of the carriage that, perhaps bearing the first representation of Vincent Ferrer, paraded in Valencia at the end of 1414 at the time of Fernando I’s Royal Entry. Other issues of special significance concern the authorship of the iconography and the proselytism denoted by that structure, whose greatest benefi ciaries were the Trastámaras and the city itself. Methodologically, the complexity of exclusively basing the interpretation of “l’entramès” on literature is emphasised, particularly since the other vertices of the triangle of medieval expression, orality and figuration, shed their own light on the object of study.

While working as a lector logicae at the Dominicans’ studium sollemne in Lleida, Vincent Ferrer wrote two logical texts: De unitate universalis, probably a summary of conversations he had had with his students, and De supposi tionibus, a lengthy and rigorous discussion of a complex topic in philosophy of language, widely debated in the mid-14th century. They are not texts written by an experi enced magister artium; they are the result of his sporadic, youthful endeavour (he was 22 years old) and he did not write any other scholastic work. Hence, they must be regarded as the work of a young teacher, who was familiar with both the writings of the thinkers of his time –Walter Burley, William of Ockham, Jean Buridan– and the thought of Aristotle and Thomas Aquinas.

Aquest article compara les tesis de Tomàs d'Aquino i Vicent Ferrer sobre la possibilitat de conèixer els temps fi - nals per revelació bíblica. Durant temps Vicent Ferrer seguí les idees del Doctor Comú, però entre els anys 1408 i 1412, se n'apartà. L'anàlisi de dos sermons i una lletra vicentins escrits entre aquests anys permeten de constatar la seva evolució. Vicent Ferrer passa de la negativa categòrica (tomista) a afi rmar la possibilitat, necessitat i conveniència de conèixer aquells temps fi nals. El punt de ruptura entre ambdós autors es produeix en la seva exegesi de Fets dels Apòstols I,7. This paper compares the theses of Thomas Aquinas and Vincent Ferrer concerning the possibility of knowing the end times as revealed in the Bible. For years Vincent Ferrer followed the ideas of the Common Doctor of the Church, but between 1408 and 1412 he changed his position. The analysis of two sermons and one letter written by Vincent Ferrer between the aforementioned years allows us to observe his evolution. Vincent Ferrer abandoned the categorical refusal of Thomism for an assertion of the possibility, necessity and desirability of knowing these end times. The breakpoint between both author

This paper compares the theses of Thomas Aquinas and Vincent Ferrer concerning the possibility of knowing the end times as revealed in the Bible. For years Vincent Ferrer followed the ideas of the Common Doctor of the Church, but between 1408 and 1412 he changed his position. The analysis of two sermons and one letter written by Vincent Ferrer between the aforementioned years allows us to observe his evolution. Vincent Ferrer abandoned the categorical refusal of Thomism for an assertion of the possibility, necessity and desirability of knowing these end times. The breakpoint between both authors occurs in their exegesis of Acts I, 7.

While working as a lector logicae at the Dominicans’ studium sollemne in Lleida, Vincent Ferrer wrote two logical texts: De unitate universalis, probably a summary of conversations he had had with his students, and De supposi tionibus, a lengthy and rigorous discussion of a complex topic in philosophy of language, widely debated in the mid-14th century. They are not texts written by an experi enced magister artium; they are the result of his sporadic, youthful endeavour (he was 22 years old) and he did not write any other scholastic work. Hence, they must be regarded as the work of a young teacher, who was familiar with both the writings of the thinkers of his time –Walter Burley, William of Ockham, Jean Buridan– and the thought of Aristotle and Thomas Aquinas. [ca] Mentre exercia de lector logicae a l’studium sollemne que els dominicans tenien a Lleida, Vicent Ferrer redactà dos textos de lògica: la questió De unitate universalis, probablement el sumari de collationes mantingudes amb els seus alumnes, i el tractat De suppositionibus, una exposició àmplia i rigorosa d’un tema complex de fi losofi a del llenguatge, molt debatut a mitjan segle XIV. No són pas textos redactats per un magister artium experimentat, són el fruit de la seva dedicació juvenil (acabava de fer 22 anys) i esporàdica perquè no escriví cap altra obra escolàstica. Cal considerar- los, doncs, l’obra d’un ensenyant precoç, coneixedor tant dels escrits dels pensadors de la seva època –Gualter Burley, Guillem d’Ockham, Joan Buridan– com del pensament d’Aristòtil i de Tomàs d’Aquino.

In the tradition of studies concerning Vincent Ferrer, there have been substantial omissions that have only recently been dealt with (though partially). The characterisation of the work of the reportator and the subsequent editor of a particular sermon has been one of them. In this article, the role of these two figures –the reportator and the editor-reviser– is analysed through the sermon book containing Vincent Ferrer’s 1413 Lenten preaching in Valencia. On the basis of theoretical refl ection, the formation of the codex that contains it is examined, in addition to the interventions unrelated to the preacher and some of the materials that might have been used by the writer during the work undertaken after the written reportatio. This article concludes with a hypothesis about the traits of the person or group responsible for the Lenten pages that can be read nowadays. [ca] En la tradició dels estudis vicentins, hi ha hagut mancances importants que sols recentment, i en part, han començat a ser resoltes. La caracterització de la feina del reportador i la del redactor ulterior de la reportació d’un determinat sermó n’ha estat una. En aquest article, s’analitza la funció de cadascuna d’aquestes dues figures –reportador i redactor-revisor– en el sermonari que conté la predicació de Vicent Ferrer durant la quaresma de 1413 a València. A partir d‘unes reflexions teòriques, s’examina la formació del còdex que la conté, les intervencions alienes al predicador i alguns dels materials que hauria pogut utilitzar el redactor durant la feina posterior a la reportació estricta. Es conclou amb una hipòtesi sobre els trets del possible responsable o responsables de les pàgines quaresmals que llegim en l’actualitat.

This article deals with many aspects –some of them unpublished– referring to l’entramès de Mestre Vicent. Among the main aims of the study is, the detailed and documented virtual reconstruction of the carriage that, perhaps bearing the first representation of Vincent Ferrer, paraded in Valencia at the end of 1414 at the time of Fernando I’s Royal Entry. Other issues of special significance concern the authorship of the iconography and the proselytism denoted by that structure, whose greatest benefi ciaries were the Trastámaras and the city itself. Methodologically, the complexity of exclusively basing the interpretation of “l’entramès” on literature is emphasised, particularly since the other vertices of the triangle of medieval expression, orality and figuration, shed their own light on the object of study. El presente artículo aborda múltiples aspectos, algunos inéditos, referentes a l’entramès de Mestre Vicent. Entre los objetivos del estudio descuella la reconstrucción virtual y documentada de aquel carro que, quizá albergando la primera representación de Vicent Ferrer, desfiló en Valencia a finales de 1414 con ocasión de la entrada real de Fernando I. Otras cuestiones de especial relevancia atañen a la autoría del programa iconográfico y al proselitismo que denotaba aquella estructura, cuyos máximos beneficiarios fueron el Trastámara y la propia ciudad. Metodológicamente, se subraya la complejidad que entraña ceñir la interpretación del entremés amparada exclusivamente en la literatura, máxime cuando los otros vértices del triángulo de expresión medieval, oralidad y figuración, arrojan luz propia respecto al objeto de estudio.

Fra Vicent es refereix a la seva predicació a través del símil de la xarxa. La predicació es conforma -segons ell- com una mena de filat o xarxa, teixida a partir d’autoritats, exempla, similitudines, etc. Seguint aquesta metàfora, en aquest article estudiem alguns dels nusos d’aquesta xarxa: els grups consolidats de símils que podem trobar, repetidament, tot al llarg dels seus sermons. Pensem que aquestes agrupacions faciliten el desenvolupament d’aquestes peces oratòries i ens mostren una tècnica de construcció que havia quedat eclipsada per l’atenció concedida a altres aspectes de la predicació vicentina. Fray Vicent refers to his preaching through the simile of the fishing net. Preaching is, according to him, a kind of net, woven from authorities, exempla, similitudines, etc. Following this metaphor, in this paper we study some of the knots of this net: consolidated groups of similes that can be found repeatedly throughout his sermons. We think that these groups facilitate the development of such oratorical pieces and show us a construction technique that had been overshadowed by the attention given to other aspects of the Vicent Ferrer preaching.

This paper compares the theses of Thomas Aquinas and Vincent Ferrer concerning the possibility of knowing the end times as revealed in the Bible. For years Vincent Ferrer followed the ideas of the Common Doctor of the Church, but between 1408 and 1412 he changed his position. The analysis of two sermons and one letter written by Vincent Ferrer between the aforementioned years allows us to observe his evolution. Vincent Ferrer abandoned the categorical refusal of Thomism for an assertion of the possibility, necessity and desirability of knowing these end times. The breakpoint between both authors occurs in their exegesis of Acts I, 7. [ca] Aquest article compara les tesis de Tomàs d’Aquino i Vicent Ferrer sobre la possibilitat de conèixer els temps finals per revelació bíblica. Durant temps Vicent Ferrer seguí les idees del Doctor Comú, però entre els anys 1408 i 1412, se n’apartà. L’anàlisi de dos sermons i una lletra vicentins escrits entre aquests anys permeten de constatar la seva evolució. Vicent Ferrer passa de la negativa categòrica (tomista) a afirmar la possibilitat, necessitat i conveniència de conèixer aquells temps finals. El punt de ruptura entre ambdós autors es produeix en la seva exegesi de Fets dels Apòstols I,7.

Contribució al I Simposi Científic de l'IEM (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 3 de juliol de 2012).

La vida de sant Vincente Ferrer (Valencia, Hereus de J. Navarro, 1589) is still listed in some catalogues as an anonymous work, despite the book having been recognized for decades to be a translation of the Vida of the saint written in Catalan by Miquel Péreç and first published in Valencia in 1510. This article considers the reasons why this Spanish translation was carried out, with no author's name, in the same city where it had been possible to read the Catalan text by Péreç for more than half a century. It also attempts to explain: a) why the internal order of some chapters of the work was changed in the Spanish version, so that a miracle originally described in chapter 7 was moved to the first pages; b) why the translation involved the subtle misrepresentation of certain specific passages; and c) why this translation included miracles that were not in the original Catalan text. The explanation lies in the circumstances created by the plague that affected Catalonia in 1589 and in the cultural and ideological consequences of the Council of Trent. La vida de sant Vincente Ferrer (València: Hereus de J. Navarro, 1589) encara consta en alguns repertoris com una obra anònima, tot i que, des de fa decennis, sabem que es tracta d'una traducció de la Vida catalana del sant escrita per Miquel Péreç i publicada a València el 1510. Aquest article pretén d'esbrinar els motius pels quals es va redactar aquesta traducció, sense nom d'autor i en castellà, en aquella mateixa ciutat que ja havia pogut llegir el text de Péreç mig segle abans. També s'intenta justificar: a) per què es va canviar l'ordre intern d'alguns capítols de l'obra, de tal manera que un miracle narrat en el capítol 7 passava ara a les primeres pàgines de la versió; b) per què se'n va fer una traducció subtilment manipulada d'alguns fragments molt concrets; i c) per quina raó s'hi van incloure miracles inicialment no presents en l'original català. Caldria trobar l'explicació en l'atmosfera provocada per la pesta que va afectar Catalunya el 1589 i en les conseqüències culturals i ideològiques del Concili de Trento.

La predicación medieval es uno de los mejores espejos en que se refleja la propia sociedad medieval. El presente artículo considera dos objetivos en el contexto de la sociedad catalana medieval: a) el análisis de un sermón de San Vicente Ferrer, tomado como modelo de su predicación; b) la selección de textos procedente de varios de sus sermones como aproximación a su mundo.