Search

In the timespan between the end of the 3rd and the first half of the 2nd century B.C., a fortress overlapped the remains of the well-known settlement of the Patela hill, near Prinias. It was not isolated. A massive wall barred the pass between the Patela and the opposite hill. A barren and almost inaccessible rocky spur, around 3 km far from the fortress, had the function of monitoring and countering any threats coming from the south. Another defensive building in the opposite side of the valley had the same function. For the moment, the archaeological evidence is not enough to say exactly when the fortress and the related territorial defensive system were created and in relation to which historical moment: many events occurred in the long span of time between 220 and 150 B.C. However, the whole defensive system seems to have been designed to prevent a potential threat from the south, i.e. from Gortina. The inscriptions under discussion come mainly from the surface or from surface layers and can be dated in a period from the beginning of 3rd to the end of 2nd century B.C. The epigraphic material, albeit small and fragmentary, is quite representative of the epigraphic habits both in public and in private life and attests a wide range of activities in the area during the Hellenistic period.

O objectivo deste trabalho é apresentar alguns aspectos - chave para um projecto de investigação intitulado O Baixo e Médio Guadiana (sécs. VIII a.C. - I d.D.): percursos de uma fronteira, fornecendo uma visão geral sobre as estratégias de investigação que podem ser desenvolvidas no sentido de obter uma perspectiva arqueológica da construção de fronteiras territoriais e simbólicas no Guadiana durante este período., The aim of this paper is to present some key aspects for an investigation project called The low and medium Guadiana Valley (8th century BC - 1st century AD): paths of a frontier, providing a general view about the strategies that must be developed to reach an archaeological perspective of the construction of territorial and social boundaries in the Guadiana Valley during this period.

Density is more about an experienced nearness to functions and activities than buildingsbeing physically close to each other. Density is interaction, and the intensity of itdepends on accessibility to the functions and activities of the built environment. The current planning, continuing the thoughts of the modernist, are a threat to publichealth and the environment, as sprawling settlements demand more resources forinfrastructure and time spent commuting between home and work, taking up the timeto spend with family and friends. The suburban planning principles of the Swedish housing estate unit have graduallytransformed the suburban neighbourhoods into dispersed, disconnected islands, wheresocial life is inhibited in the mere configuration of space. Legibility of the urban environment is important regarding orientation and navigation,but also to understand the underlying meanings of spaces and places. The urbanstructure should be easily read to be understandable in the choices of everyday life. How we understand the boundaries and transitions of our surrounding affects howspaces are used. Unclear territorial interfaces, like the open space landscape ofmodernist planning feels too exposed to be appropriated. If activities should take placein the outdoor environment, there must be a certain quality to the spaces that areinviting and promote interaction between people. The suburban housing estate neighbourhoods can be developed to promote thisinteraction, providing spaces where the different layers of social life can take place, fromthe private home – through mediating interfaces of front yards, indoor collective spaceand collective gardens – to the public realm of the streets, pathways and parks. The thesis studies the suburban neighbourhood Årsta in eastern Uppsala, whichshows the signs of a disperse suburban housing estate in its configuration of buildings,withdrawn from the streets, turning inward away from the public spaces. By adding built volume within the existing structure of the open yards, the boundariesbetween the public and the private spaces can be clearly defined and new activatedspaces can be created. Many fronts towards the streets and paths make people meet inevery-day life and new types of spaces can be used to set a framework for interactionbetween residents as well as outsiders. Such spaces can also work as a buffer betweenpublic life and the private dwelling, e.g. a collective garden mediates the space inbetween a pedestrian path and an inner yard.

This paper studies the intermediate areas between more and more extended towns and country areas. The territorial links of these intermediate areas are difficult to define. The author studies the example of "Loire-Atlantique". He demonstrates the need of territorial reorganizations in order to adjust the administrative boundaries to the real frames of everyday life., L'article présenté part de l'observation de terrain et du constat qu'entre les grandes agglomérations, dont l'étalement spatial contemporain est un fait géographique majeur, et les pays ruraux hérités ou fonctionnels, s'interposent des espaces intermédiaires dont le rattachement territorial pose problème et qui risque d'être remis en cause par les dynamiques observées. L'auteur prend l'exemple du département de la Loire-Atlantique. Il met en évidence qu'une mise en ordre des territoires doit contribuer à mieux adapter les délimitations administratives (agglomérations, communautés de communes et pays) aux véritables espaces de vie., Renard Jean. Les espaces flous entre agglomérations et pays : l'exemple de la Loire-Atlantique. In: Cahiers Nantais, n°53, 2000. Mélanges 2000. pp. 5-16.

La tesi considera les configuracions de profunditat i control d'accés com els paràmetres principals de la recerca acadèmica. L'àmbit de la investigació es defineix per una escala intermitja i alternant, associada a la complexitat dels projectes urbans: desde l'escala domèstica, a l'escala de barri fins a la dimensió i la complexitat de les zones de desenvolupament urbà. La tesi pronuncia un discurs teòric i conceptual sobre la profunditat, verificat amb la re-lectura de projectes històrics i contemporanis que utilitzen diversos models de proximitat i accessibilitat. La investigació acadèmica inclou referències sobre la proximitat, la permeabilitat, les fronteres territorials i l'estudi de les configuracions de profunditat, juntament amb les seves condicions espaials, socials, culturals i ambientals. Diverses configuracions de profunditat que determinen els moviments lineals i múltiples entre els àmbits públics i privats, i entre els espais amb ús individual o col.lectiu, van ser estudiats i comparats. La idea d'espai col·lectiu i els seus sistemes relacionats de distàncies relatives és el file rouge de la investigació. La present tesi redefineix i enmarca el concepte de profunditat; explicant, classificant i comparant diferents models d'accessibilitat i el seu significat social o cultural. Diferents formes de definir els límits, juntament amb els nous conceptes d'espai públic, són estudiats i relacionats amb el discurs sobre la proximitat, profunditat i accessibilitat. Utilitzant la re-lectura dels dos models teòrics i els projectes construïts, la tesi descriuen diferents maneres d'aplicació i suggereix les possibles directrius per als projectes urbans.La profunditat es relaciona amb els models d'organització de l'espai en constant evolució de territoris agregats, inclosos o superposats: la definició i control d'accés proporciona un control territorial. Els mecanismes territorials es basen en la creació de relacions asimètriques: el control territorial tendeix a establir relacions verticals que eviten l'accés en igualtat o indiferència entre els usuaris de l'espai a totes les escales. La lectura jeràrquica de la profunditat, així com la no-jeràrquica, suggereix l'existència de sistemes de configuració, amb la determinació de diversos paràmetres urbanístics i agents operatius simultanis. Les dues teories coincideixen en la importància de la profunditat i la permeabilitat de les configuracions espaials. Després de diversos casos d'estudi, es conclou que la profunditat no només depèn de la quantitat de creuaments de fronteres territorials, o de la quantitat d'espais col.lectius dins d'una seqüència, sinò en la configuració d'espais compartits dins d'un projecte: és el valor de la integració de l'espai compartit el que defineix la qualitat de la configuració de la profunditat. Augmentar la quantitat d'espais col.lectius no implica necessàriament augmentar el valor de la profunditat: depèn de la configuració de la proximitat i la permeabilitat del projecte a diferents nivells, juntament amb la naturalesa de les tàctiques aplicades en la codificació de l'espai.En general, podem detectar una disminució del nivell de complexitat en molts projectes urbans, amb una codificació territorial menys subtil, que permet poca interpretació per part dels usuaris. Els projectes urbans recents no presenten configuracions de profunditat de menor o major longitud, però moltes vegades han obtingut una configuració més simple amb una definició més explícita dels territoris. La majoria dels projectes urbans recents mostren menys estratègies multiple-choice i són més funcionals. En molts projectes, el valor integrat depèn cada vegada més d'elements tipus corredor i de transicions territorials pre-planificades, evitant escenaris de solapament.Els espais col·lectius no són sinònims d'espais entre zones privades i públiques però són superfícies horitzontals extensibles depenent del temps, sovint incloent propietats privades o públiques. Les configuracions de profunditat no es basen en la distinció públic/privat tradicional sinò que depenen de la quantitat, naturalesa i característiques estructurals de l'espai col.lectiu, juntament amb diversos mecanismes de separació.El concepte de configuracions de profunditat no defineix un discurs morfològic simple sobre les seqüències quantitatives lineals de límits creuats: el disseny o la lectura de la profunditat es col·loca dins d'una configuració més complexa de proximitat, permeabilitat, valors d'integració i delimitació de les fronteres en un nivell físic, visual i territorial. La forma i la intensitat de compartir l'espai és determinant per el valor de profunditat., La tesis considera las configuraciones de profundidad y control de acceso como parámetros los principales de la investigación académica. El ámbito de la investigación se define por una escala intermedia y alternada, asociada a la complejidad de los proyectos urbanos: desde la escala doméstica, a la escala de barrio, hasta la dimensión y la complejidad de las zonas de desarrollo urbano. La tesis pronuncia un discurso teórico y conceptual sobre la profundidad, comprobado con la re-lectura de proyectos históricos y contemporáneos que utilizan varios modelos de proximidad y accesibilidad. La investigación académica incluye referencias acerca de la proximidad, la permeabilidad, los límites territoriales y el estudio de las configuraciones de profundidad, junto con sus condiciones sociales, culturales y ambientales. Varias configuraciones de profundidad que determinan los movimientos lineales y múltiples entre los ámbitos públicos y privados, y entre los espacios con un uso individual o colectivo, fueron estudiados y comparados. La idea de espacio colectivo y sus sistemas relacionados de distancias relativas es el file rouge de la investigación. La presente tesis re-define y encuadra el concepto de profundidad; explicando, clasificando y comparando los diferentes modelos de accesibilidad y su significado social o cultural. Diferentes formas de definir los límites, junto con los nuevos conceptos de espacio público, son estudiados y relacionados con el discurso sobre la proximidad, profundidad y accesibilidad. Basándose en varios modelos teóricos y los proyectos construidos, la tesis describe diferentes maneras de aplicación y sugiere unas posibles directrices para los proyectos urbanos.La profundidad se relaciona con los modelos de organización del espacio en constante evolución de territorios agregados, incluidos o superpuestos: la definición y control de acceso proporciona control territorial. Los mecanismos territoriales se basan en la creación de relaciones asimétricas: el control territorial tiende a establecer relaciones verticales que evitan la igualdad o indiferencia en el acceso entre los diferentes usuarios del espacio a todas las escalas. La lectura jerárquica de profundidad, así como la no-jerárquica, sugiere la existencia de sistemas de configuración, con la determinación de varios parámetros urbanos y agentes operativos simultáneos. Ambas teorías coinciden en la importancia de la profundidad y la permeabilidad de las configuraciones espaciales. Después de varios casos de estudio, se concluye que la profundidad no sólo depende de la cantidad de cruces de fronteras territoriales, o de la cantidad de espacios colectivos dentro de una secuencia, sino en la configuración misma de espacios compartidos dentro de un proyecto: el valor de la integración del espacio compartido define la calidad de la configuración de la profundidad. Aumentar la cantidad de espacios colectivos no implica necesariamente un aumento del valor de la profundidad: eso depende de la configuración de la proximidad y la permeabilidad del proyecto a diferentes niveles, junto con la naturaleza de las tácticas utilizadas en la codificación del espacio.En general, podemos detectar una disminución del nivel de complejidad en muchos proyectos urbanos, con una codificación territorial menos sutil, que permite una interpretación menos libre por parte de los usuarios. Los últimos proyectos urbanos no presentan configuraciones de profundidad de mayor o menor longitud, pero en muchas ocasiones han obtenido una configuración más simple, con una definición de los territorios más explícita. La mayoría de los proyectos urbanos recientes muestran menos estrategias de multiple-choice y son cada vez más funcionales. En muchos proyectos, el valor de integración depende cada vez más de elementos tipo corredor y transiciones territoriales pre-planificadas, evitando escenarios de solape.Los espacios colectivos no son sinónimos de los espacios entre ámbitos privados y públicos pero son superficies horizontales extensibles, dependiendo del tiempo, a menudo incluyendo las propiedades privadas o públicas. Las configuraciones de profundidad no se basan en la distinción público/privado tradicional sino que dependen de la cantidad, naturaleza y características estructurales del espacio colectivo, junto con varios mecanismos de separación.El concepto de configuraciones de profundidad no define un discurso morfológico simple, acerca de las secuencias cuantitativas y lineales de límites cruzados: el diseño o la lectura de la profundidad se coloca dentro de una configuración más compleja que contiene la proximidad, permeabilidad, valores de integración y delimitación de los límites en un nivel físico, visual y territorial. La forma y la intensidad de compartir el espacio es determinante para el valor de la profundidad., The thesis considers depth configurations and access control the main parameters of academic research. The investigation domain is defined by an intermediate and alternating scale, associated with the complexity of urban projects: from the domestic scale, to the scale of the neighborhood till the dimension and complexity of urban development areas. The thesis pronounces a theoretical and conceptual discourse about depth, tested by re-reading historical and contemporary projects that used various models of proximity and accessibility. The academic investigation includes references about proximity, permeability, territorial boundaries and the study of depth configurations, together with its spatial, social, cultural and environmental conditions. Various depth configurations that determine linear and multiple movements between public and private realms, between spaces with individual or collective use, were studied and compared. The idea of collective space and its related systems of relative distances is the file rouge of investigation. The present dissertation redefines and frames the concept of depth and explains, classifies and compares different models of accessibility and their very social or cultural meaning. Different ways of defining boundaries, together with new concepts of public space are studied and linked with the discourse about proximity, depth and accessibility. Using re-reading of both theoretical models and built projects, the thesis describes different ways of application and suggests possible guidelines for urban design projects. Depth is related to models of space organization in ever-changing aggregated, included or overlapped territories: defining and controlling access provides territorial control. Territorial mechanisms are based on creating asymmetrical relationships: territorial control tends to establish vertical relationships that avoid equal or indifferent accessibility between different space users at all scales. Hierarchical as well as non-hierarchical reading of depth suggests the existence of configurational systems, with several determining urban parameters and simultaneously operating agents. Both theories coincide in the importance of depth and the permeability within spatial configurations. After various case studies, we conclude that depth does not only depend on the amount of territorial boundaries crossed, or on the amount of collective spaces within a sequence, but on the way of configuring shared spaces within a project: it is the integration value of the shared space that defines the quality of the depth configuration. Increasing the amount of collective spaces does not necessarily increase the value of depth: this depends on the configuration of proximity and permeability of the project at different levels, together with the nature of applied tactics of space codification. In general, we can detect a decreasing level of complexity in many urban projects, with less subtle territorial codification, almost not allowing the user's interpretation. Last century's urban projects do not present longer or shorter depth configurations but in many occasions obtained a much more simple configuration, compensated by explicitly defined territories. Most recent urban projects show less multiple-choice strategies and are more functionally based. In many projects, the integrated value depends increasingly on corridor elements and pre-planned territorial transitions, avoiding overlap scenarios. Collective spaces are no synonyms for areas forced between clearly private and public spaces: they are time-dependent stretchable horizontal interfaces, often including private or public properties. Collective spaces rather depend on the way of sharing space. Depth configurations are not based on the traditional private/public distinction but depend on the amount, the nature and the structural qualities of collective space, together with several spacing mechanisms. The concept of depth configurations does not define a simple morphological discourse about linear quantitative sequences of crossing boundaries: the designing or reading of depth is placed within a more complex configuration of proximity, permeability, integration values and delimiting boundaries on a physical, visual and territorial level. The way and intensity of sharing space is determining for depth value.

Dieser Artikel ist die erste Detailstudie zu zwei Metalldepotfunden aus der ersten Hälfte des 6. Jh. v. Chr. Der eine wurde 1958 in Clues de Verdaches (Auzet, Departement Alpes-de-Haute-Provence) entdeckt und der andere 1878 in la Source du Noyer (Roquefort-les-Pins, Departement Alpes-Maritimes). Beide Depots setzten sich hauptsächlich aus Waffen zusammen : Spitzen und Schuhe von Lanzen und Speeren, Schwerter und Dolche, Säbel, Kurzschwerter und Messer, ein Helm sowie wahrscheinlich Teile von Harnischen und Pferdegeschirr im Fall des einen Fundes und Speerspitze, Schienbeinschützer und Armreif im Fall des anderen Fundes. Aus der Untersuchung der jeweiligen topographische Rahmen der Depots geht hervor, dass für die Deponierung in beiden Fällen ein besonderer Ort ausgewählt wurde, an den Grenzen natürlicher Gebiete, bei denen es sich zudem um Orte handelte, an denen man unvermeidlich vorbeikam. Die Ähnlichkeit dieser Depots und die Eigentümlichkeit ihrer Zusammenstellung veranlassen die Autoren zu der Vermutung, dass es sich um Grenzmarkierungen handelt, die die Verfasser zudem in den historischen Kontext einer Strukturierung einheimischer Gemeinschaften platzieren. Die Depots zeugen nach Meinung der Verfasser von wachsenden Spannungen zwischen den Gemeinschaften in einer Zeit, in der sich an der Küste die ersten etruskischen und griechischen Händler und Siedler niederlassen. Übersetzung : Isa Odenhardt-Donvez, This is the first detailed study of two metal deposits dated to the first half ot the 6th century B. C., found in 1878 and 1958. These two sets mostly include weapons : spear and javelin heads and sockets, swords and daggers, knifes and cutlasses, helmet and probably scale armour and harness fittings in the first set, javelin head, cnaemid and armlet in the second one. Both topographical backgrounds are analyzed, showing privileged sitings on the fringes of natural landscapes which are also necessary crossing-points. Due to the similarity in the deposits and their peculiarity, being not funerary, the authors consider them markers of territory, and put them in a historical context of structuring local communities and where strained relationships increased at the time when the first Etruscan and Greek traders settled on the sea coast., Cet article est la première étude détaillée de deux dépôts d’objets métalliques de la première moitié du vie s. av. J.-C. découverts, l’un, en 1958 aux Clues de Verdaches (Auzet, Alpes-de-Haute-Provence) et, l’autre, en 1878 à la Source du Noyer (Roquefort-les-Pins, Alpes-Maritimes). Ces deux lots sont essentiellement composés d’armes : pointes et talons de lance et de javelot, épées et poignards, sabres, coutelas et couteaux, casque et probables éléments de cuirasse et pièces de harnachement de cheval pour l’un, pointe de javelot, cnémides et bracelet pour l’autre. Leurs cadres topographiques respectifs sont étudiés, montrant, pour les deux cas, des emplacements privilégiés, dans des confins de terroirs naturels qui sont aussi des lieux de passage obligé. La similitude de ces dépôts et la singularité de leur composition conduisent les auteurs à voir dans ces deux ensembles des marqueurs de territoire, et à les replacer dans un contexte historique de structuration des communautés locales et d’accroissement des tensions entre elles, à une époque où les premiers trafiquants et colons étrusques et grecs s’installent sur le littoral., Dedet Bernard, Marchand Georges. Deux dépôts avec armes du VIe s. av. J.-C. en Provence orientale : les Clues de Verdaches à Auzet (Alpes-de-Haute-Provence) et la Source du Noyer à Roquefort-les-Pins (Alpes-Maritimes). In: Gallia, tome 66, fascicule 2, 2009. Archéologie de la France antique. pp. 1-28.