Search

Quins són els nivells de resiliència que té el nostre paisatge agroproductiu? L’Espai Agrari Baixa Tordera, una de les principals hortes de Catalunya, el gener del 2020 va demostrar amb el temporal Glòria que era molt fràgil. La tempesta en la zona d’estudi, segons danys publicats, va generar pèrdues econòmiques que ascendeixen als 35 milions d’euros. És a dir, com que el territori estudiat té una extensió total de 476 hectàrees, va tenir unes pèrdues de 73.529€/ha. Aquesta catàstrofe i les seves afectacions en el paisatge no són excepcionals, han passat, i, si no s’actua, continuaran passant. A través d’observar aquest paisatge mitjançant sis lectures diferents: hídrica, històrica, geològica, cultural, agrícola i administrativa busquem entendre’l per conèixer les seves dinàmiques i saber perquè aquest espai és tan fràgil. Descobrim que de mica en mica, l’excés de “productivitat” econòmica en l’espai agrari, ha anat ocupant els espais de la cultura i de la natura. Això ha comportat conseqüències traumàtiques que debiliten el territori. En aquest sentit, el projecte té com a objectiu descobrir quines parts del paisatge hem de deconstruir per fer-lo més coherent amb la natura i, per tant, resilient., Cuáles son los niveles de resiliencia que tiene nuestro paisaje agroproductivo? El Espacio Agrario Baja Tordera, una de las principales huertas de Cataluña, el enero del 2020 demostró con el temporal Glòria que era muy frágil. La tormenta en la zona de estudio, según daños publicados, generó pérdidas económicas que ascienden a los 35 millones de euros. Es decir, como el territorio estudiado tiene una extensión total de 476 hectáreas, tuvo unas pérdidas de 73.529€/ha. Esta catástrofe y sus afectaciones en el paisaje no son excepcionales, han ocurrido y, si no se actúa, continuarán ocurriendo. A través de observar este paisaje mediante seis lecturas diferentes: hídrica, histórica, geológica, cultural, agrícola y administrativa, buscamos entenderlo para conocer sus dinámicas y saber porque este espacio es tan frágil. Descubrimos que poco a poco, el exceso de “productividad” económica en el espacio agrario, ha ido ocupando los espacios de la cultura y de la naturaleza. Esto ha comportado consecuencias traumáticas que debilitan el territorio. En este sentido, el proyecto tiene como objetivo descubrir qué partes del paisaje tenemos que deconstruir para hacerlo más coherente con la naturaleza y, por lo tanto, resiliente., What are the levels of resilience of our agro-productive landscape? In January 2020, the Espacio Agrario Baja Tordera, one of the main vege- table patch in Catalonia, demonstrated with the Glòria storm that it was very fragile. The storm in the study area, according to published damages, generated economic losses amounting to 35 million euros. That is to say, as the territory studied has a total area of 476 hectares, it had losses of 73.529€/ha. This catastrophe and its effects on the landscape are not exceptional, they have happened, and if no action is taken, they will continue to happen. By observing this landscape through six different readings: hydrological, historical, geological, cultural, agricultural and administrative, we seek to understand it in order to understand its dynamics and to know why this space is so fragile. We discovered that little by little, the excess of economic “productivity” in the agrarian space has been occupying the spaces of culture and nature. This has had traumatic consequences that weaken the territory. In this sense, the project aims to discover which parts of the landscape we need to deconstruct to make it more coherent with nature and, therefore, resilient.

La tempesta Glòria va ser una borrasca extra-tropical que es va intensificar durant diversos dies sobre el mar Mediterrani occidental, aportant pluges i nevades intenses, vents forts i valors record de l'onatge en àrees de al sud d'Europa i nord d'Àfrica. Aquest treball de fi de grau busca avaluar de manera quantitativa els efectes de la tempesta sobre el litoral de la Mediterrània occidental. Es desenvolupen uns índexs numèrics on s'analitzen valoracions físiques, mediambientals i socials per a l'avaluació de l'impacte del temporal., La tormenta Gloria fue una borrasca extra-tropical que se intensificó durante varios días sobre el Mar Mediterráneo occidental, aportando lluvias y nevadas intensas, vientos fuertes y valores record del oleaje en áreas del sur de Europa y norte de África. Este trabajo de fin de grado busca evaluar de manera cuantitativa los efectos de la tormenta sobre el litoral del mediterráneo occidental. Se desarrolan unos índices numéricos donde se analizan valoraciones físicas, mediambientales y sociales para la evaluación del impacto del temporal., Storm Gloria was an extra-tropical storm that intensified over several days over the western Mediterranean Sea, bringing heavy rain and snow, strong winds and record wave values ​​in areas of southern Europe and North Africa. This end-of-degree project seeks to quantitatively evaluate the effects of the storm on the western Mediterranean coast. Numerical indexes are developed where physical, environmental and social evaluations are analyzed for the evaluation of the impact of the storm.

Aquest treball està dedicat a analitzar les particulars característiques que, en el cas concret de la conca del Ter, va prendre el temporal Glòria, que va afectar el litoral català el gener de 2020. En primer lloc, es recullen les característiques físiques que prengué el temporal en aquesta conca. A continuació s’analitzen els efectes que tingué sobre les persones, activitats i béns materials, especialment en la que fou l’àrea més afectada, la situada aigües avall dels embassaments. Es dedica una especial atenció a tractar tant els factors humans que n’expliquen l’accentuació dels danys com a realitzar una anàlisi crítica de la controvertida gestió que es va fer de l’episodi. Tot plegat mostra com la gestió d’episodis de la magnitud del Glòria no pot basar-se sobretot en les grans obres hidràuliques, sinó que cal adaptar-nos a les inundacions, posant un major èmfasi en la “desintensificació” dels usos del territori i el reconeixement dels múltiples serveis a la societat que ofereix la conservació ambiental dels espais inundables.Paraules clau: temporal Glòria, conca del Ter, impactes de les inundacions, gestió del risc, adaptació., This paper analyzes the characteristics and impacts in the Ter River Basin of storm “Gloria” affecting the Catalan coast in January 2020. First, we focus on the physical characteristics of the storm in this basin. This is followed by an assessment of the impacts on people, and economic activities, especially in the area located downstream the reservoirs in the mid-section of the river. Special attention is paid to the human factors that contributed to the heavy damage impact as well as to develop a critical analysis of the controversial management of reservoir operations in this episode. We attempt to show how the management of episodes of the magnitude of the Gloria cannot be based simply on the operation of large hydraulic works, but must rely also on land use management placing greater emphasis on the “de-intensification” of land uses in flood prone land and on the recognition of the multiple services to society offered by the environmental conservation of floodplains.Keywords: storm Gloria, basin Ter, flood impacts, risk management, adaptation., Este artículo tiene por finalidad analizar las particulares características que tomó el temporal Gloria que afectó el litoral catalán en enero de 2020 en el caso de la cuenca del río Ter. En primer lugar, se han recopilado las principales características físicas del temporal en esta cuenca. A continuación se analizan los efectos que tuvo sobre las personas, actividades y bienes materiales, especialmente en la que fue el área más afectada, la situada aguas abajo de los embalses. Se dedica una especial atención a tratar tanto los factores humanos que explican la acentuación de los daños como a realizar un análisis crítico de la controvertida gestión que se hizo del episodio. La gestión de episodios de la magnitud del Gloria no puede basarse casi únicamente en las grandes obras hidráulicas, sino que se hace necesario adaptarse a las inundaciones, poniendo un mayor énfasis en la “desintensificación” de los usos del territorio y el reconocimiento de los múltiples servicios a la sociedad que ofrece la conservación ambiental de los espacios inundables.Palabras clave: temporal Gloria, cuenca del Ter, impactos de las inundaciones, gestión del riesgo, adaptación.

El temporal Glòria va afectar el delta de l’Ebre al gener de 2020 deixant sobretot inundacions, regressió litoral i pèrdues en les activitats pesqueres i d’aqüicultura. L’anàlisi de les causes indica que tan importants com la magnitud del temporal són els factors de dinàmica litoral del delta, condicionats per la manca d’aportació de sediments pel riu des de fa decennis i la situació actual de la costa. L’article aborda també com s’ha intentat estudiar, planificar i gestionar el fenomen de la regressió del delta amb una sèrie de projectes, plans i actuacions que han aportat informació i experiència però no han estat prou resolutius com per a evitar l’impacte del Glòria i, en menor mesura, altres temporals. La previsió de canvi climàtic fa pensar que, si es volen evitar episodis similars, cal actuar amb la màxima urgència començant per agilitzar al màxim el transport de sediments de la conca cap al tram baix del riu i el delta.Paraules clau: temporal Glòria, regressió litoral, canvi climàtic, delta de l’Ebre., The storm Gloria affected the Ebro delta in January 2020 causing floods, coastal regression and losses in fishing and aquaculture activities. The analysis of the causes indicates that as important as the magnitude of the storm are the coastal dynamics, conditioned by the lack of river sediment contribution for decades and the current situation on the coast. The article also addresses how the phenomenon of the delta regression has been studied, planned and managed with a series of projects, plans and actions that have provided information and experience but have not been sufficiently decisive to avoid the impact of the Gloria and other storms. The forecast of climate change suggests that, if similar episodes are to be avoided, it is necessary to act with urgency, starting with streamlining the transport of sediment from the Ebro basin to the delta.Keywords: Gloria Storm, coastal regression, climatic change, Ebro delta., El temporal Gloria afectó al delta del Ebro en enero de 2020 provocando inundaciones, regresión litoral y pérdidas en las actividades pesqueras y de acuicultura. El análisis de las causas indica que tan importantes como la magnitud del temporal son los factores de dinámica litoral del delta, condicionados por la falta de aportación de sedimentos por el río desde hace decenios y la situación actual de la costa. El artículo aborda también como se ha intentado estudiar, planificar y gestionar el fenómeno de la regresión del delta con una serie de proyectos, planes y actuaciones que han aportado información y experiencia pero no han sido suficientemente resolutivos como para evitar el impacto del Gloria y en menor medida otros temporales. La previsión de cambio climático hace pensar que, si se quieren evitar episodios similares, hay que actuar con la máxima urgencia comenzando por agilizar al máximo el transporte de sedimentos de la cuenca hacia el tramo bajo del río y el delta.Palabras clave: temporal Gloria, regresión litoral, cambio climático, delta del Ebro.

Els fenòmens extrems de precipitació són propis del clima mediterrani. Estudiar les causes meteorològiques d’aquests fenòmens, així com el seu context climàtic actual i futur, ens permet reduir el risc climàtic que aquests suposen. En aquest treball s’analitza l’episodi del temporal Glòria, que va afectar Catalunya al gener de 2020. Se superaren els 400 mm a la serralada Transversal i el massís del Montseny. La situació sinòptica va estar caracteritzada per una forta advecció de l’est, que afavorí ratxes màximes de vent i fort onatge al litoral, amb la presència d’una depressió aïllada en nivells alts (DANA). Els totals pluviomètrics no foren excepcionals en relació amb altres episodis històrics recents, sinó que el temporal fou extraordinari quant a la seva duració i afectació generalitzada a tot Catalunya. En el futur, els impactes d’aquests temporals estarien més relacionats amb la gestió del territori i, en particular, del litoral, que no pas amb un increment de la seva freqüència.Paraules clau: Catalunya, llevantada, precipitació torrencial, situació sinòptica, temporal Glòria., Extreme precipitation phenomena are a component of the Mediterranean climate. The analysis of the meteorological causes of these phenomena, as well as their present and future climatic context, will enable us to attenuate the impact of these natural hazards. The present paper analyses the episode involving Storm Gloria, which affected Catalonia in January 2020. Total precipitation surpassed 400 mm in the Transversal and the Montseny mountain ranges. The synoptic situation was characterised by a strong easterly advection, which favoured maximum-intensity gusts winds and a strong waves on the coast, with a closed upper-level low. The rainfall totals were not exceptional in relation to other recent historic episodes; in fact, what was extraordinary were the duration of the event and its impact throughout Catalonia. In the future, the potential impacts of extreme episodes like Gloria might be more closely related to the management of the territory and, in particular, the coastline, than with the greater frequency of this kind of phenomena.Keywords: Catalonia, Levant storm, Storm Gloria, synoptic situation, torrential precipitation., Los fenómenos extremos de precipitación son propios del clima mediterráneo. Estudiar las causas meteorológicas de estos fenómenos, así como su contexto climático actual y futuro, nos permite reducir el riesgo climático que estos suponen. En este trabajo se analiza el episodio del temporal Gloria, que afectó a Catalunya en enero de 2020. Se superaron los 400 mm en la cordillera Transversal y el macizo del Montseny. La situación sinóptica estuvo caracterizada por una fuerte advección del este, que favoreció rachas máximas de viento y fuerte oleaje en el litoral, con la presencia de una depresión aislada en niveles altos (DANA). Los totales pluviométricos no fueron excepcionales en relación con otros episodios históricos recientes, sino que el temporal fue extraordinario en cuanto a su duración y afectación generalizada en Catalunya. En el futuro, los impactos de estos temporales estarían más relacionados con la gestión del territorio y, en particular, del litoral, que con el incremento de su frecuencia.Palabras clave: temporal Gloria, Catalunya, precipitación torrencial, situación sinóptica, temporal de levante.

A finals de gener de 2020, una situació sinòptica definida per la presència d’un cicló de gran potència situat al sud de les illes Balears generà un temporal de vent, precipitacions i neu d’elevada intensitat, batejat amb el nom de Glòria. La costa catalana, en el seu conjunt, fou una de les més afectades de tot l’Estat espanyol. En aquest article s’aborda l’estudi de les conseqüències socioeconòmiques del temporal a la costa de Barcelona, és a dir, als municipis litorals del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf. L’aproximació analítica ha comptat amb fonts de dades oficials de l’Administració, i s’ha avaluat la gestió pública tant durant com després de l’episodi. El temporal Glòria posa damunt la taula una sèrie de temes candents que només poden solucionar-se amb una bona entesa entre experts, tècnics i càrrecs públics.Paraules clau: temporal Glòria, Costa Central Catalana, municipis litorals, gestió pública, percepció social del risc., At the end of January 2020, a synoptic situation defined by the presence of a powerful cyclone located in the south of the Balearic Islands generated a storm of high intensity wind, snow and precipitation, known as Gloria (Jacob in United States of America and Canada). The Catalan coast was one of the most affected in Spain. This paper deals with the study of the socioeconomic consequences of Gloria on the Barcelona coast, that is, in the coastal municipalities of Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat and Garraf.The analytical approach uses official sources from the Catalan administration. Public management has been evaluated both during and after the episode. Gloria storm provides endless discussion points that can only be solved through a good understanding between experts, technicians and public officers.Keywords: Gloria Storm, Catalan Central Coast, coastal municipalities, public management, social perception of risk., A finales de enero de 2020, una situación sinóptica definida por la presencia de una borrasca de gran potencia situada al sur de las islas Baleares generó un temporal de viento, nieve y precipitaciones de alta intensidad, bautizada con el nombre de Gloria. La costa catalana, en su conjunto, fue una de las más afectadas de toda España. En este artículo se aborda el estudio de las consecuencias socioeconómicas del temporal en la costa de Barcelona, esto es, en los municipios litorales del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat y el Garraf. La aproximación analítica ha contado con fuentes de datos oficiales de la Administración, y se ha evaluado la gestión pública tanto durante como después del episodio. El temporal Gloria pone encima de la mesa una serie de temas clave que solo pueden solucionarse a través de un buen entendimiento entre expertos, técnicos y cargos públicos.Palabras clave: temporal Gloria, Costa Central Catalana, municipios litorales, gestión pública, percepción social del riesgo.

L’ensopeguera d’Irta (Limonium irtaense Ferrer et al.), és un endemisme vegetal exclusiu de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, NE de Castelló, Espanya), descobert per a la ciència al 2011 i descrit al 2015. En aquell moment es van comptabilitzar només 19 exemplars, que fan tota la població mundial de l’ensopeguera. Atesa la minsa població i molt escassa distribució espacial de la planta, és de notable interès analitzar l’evolució de les seues poblacions. També és important conèixer l’efecte del temporal Glòria (gener 2020), donat el fort risc d’extinció d’aquesta espècie. Entre 2013 i 2020 s’han censat entre un mínim de 10 exemplars (en 2020) i un màxim de 21 (en 2016). La Glòria ha afectat greument el nombre total de peus, reduint una de les dues poblacions a només 1 exemplar. Per tal de reduir el risc d’extinció, des de 2012 s’han plantat 279 exemplars en 3 àrees pròximes, i s’han constatat els primers reclutaments de nous exemplars. L’avaluació d’aquest treball confirma la classificació de l’espècie a la categoria CR (Críticament amenaçada) de la classificació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), i reforça la necessitat de mantenir la propagació ex situ i les translocacions de conservació., Irta’s sea lavender (Limonium irtaense Ferrer et al.) is an endemic plant species exclusive to Serra d’Irta (el Baix Maestrat, NE Castelló, Spain). It was first discovered in 2011 and subsequently described in 2015. At that time, only 19 specimens were counted, making up the entire world population of this sea lavender. Given the small population and very little spatial distribution of this plant, it is of great interest to analyze the evolution of its populations. It is also important to know the effect of the storm Gloria (January 2020), given the high risk of extinction of this species. Between 2013 and 2020, a minimum of 10 exemplars (in 2020) and a maximum of 21 (in 2016) were counted. Gloria has severely affected the total number of specimens, reducing one of the two populations to just 1 specimen. In order to reduce the risk of extinction, since 2012, 279 specimens have been planted in 3 nearby areas, and the first recruitments of new specimens have been already recorded. The evaluation of this work confirms the classification of the species in the CR (Critically Endangered) category of the IUCN (International Union for Conservation of Nature) classification, and reinforces the need to maintain ex situ propagation. and conservation translocations tasks.

El temporal Glòria va afectar la costa catalana entre els dies 19 i 23 de gener de 2020. En aquest treball es caracteritzen el clima d’onatge i les condicions morfodinàmiques prè-vies a la llevantada, per a després presentar un recull dels impactes més notables. Aquests van consistir en l’erosió de les platges, l’afectació a les estructures de defensa portuàries, destrosses al passeigs marítims i la inundació d’àrees urbanes situades a primera línia entre d’altres. Finalment es presenten les lliçons apreses del temporal consistents en la necessitat d’avançar en un canvi del model de gestió de la costa. Es proposa incorporar les recomanacions dels organismes internacionals, basades en els principis de la gestió ecosistèmica, la qual està emergint com el paradigma dominant en la gestió dels recursos naturals i el medi ambient, i que permet transitar d’una costa molt artificialitzada com l’actual, a un litoral més natural, menys vulnerable i més resilient.