Search

This study sets out to examine learner-learner oral interaction during a task-based virtual exchange carried out online using video-based SCMC among 32 English and Spanish foreign language learners from two different universities. The video-recordings of three oral tasks in which learners took part in pairs were analyzed to identify, transcribe, and code language related episodes. These were divided into episodes carried out entirely in Spanish, entirely in English or by combining the use of the two languages resulting in episodes which originally started in English or Spanish but exhibited translanguaging. The aim of the study was to identify the language or language-combination mode that was more effective in eliciting interactional feedback and modified output and thus aiding in L2 development. The results indicated that English episodes exhibited slightly more explicit corrective feedback but Spanish episodes contained significantly more modified output. The presence of translanguaging had a statistically significant effect on the amount of interactional feedback and modified output in the episodes which started in Spanish. These findings suggest that English may act as the default language when the focus of attention in an oral task switches to examine a language point in virtual exchanges which has implications for L2 development.

Telecollaboration through videoconferencing is one way of responding to the present situation in education resulting from the current COVID-19 pandemic as well as from globalization and innovation in information and communication technology. The main purpose of this dissertation is to investigate the interactional strategies, patterns of negotiated interactions and communication strategies that secondary school learners of English as a foreign language use during task-based telecollaborative interactions with secondary school learners of English from a different cultural and linguistic background. The study focuses on two telecollaborative projects in which the same participants from Bulgaria and students from two different schools in Spain took part in synchronous videoconferencing sessions discussing culture related topics. Various data collection instruments were used in order to provide triangulation of the findings, namely, video recordings of the telecollaborative interactions, interviews, questionnaires and field observations. Both quantitative analysis with descriptive statistics and qualitative data analysis are provided. By presenting and analyzing three case studies the investigation provides invaluable information about learners’ communicative behavior in telecollaborative educational settings. The study found that adolescent non-native participants demonstrate different behaviors and utilize resources with varying frequency depending on who their interlocutor is. We further point out potential factors for these variations and provide recommendations for setting up telecollaborative projects. La videoconferència és una manera de donar resposta a l'estat actual de l'educació derivada de l'actual pandèmia de COVID-19, així com a la globalització i innovació en tecnologies de la informació i la comunicació. L'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar les estratègies d'interacció, els patrons d'interaccions negociades i les estratègies de comunicació utilitzades pels estudiants de secundària que aprenen anglès com a llengua estrangera durant les interaccions telecolaboratives amb altres estudiants de secundària en un entorn cultural i lingüístic diferent. L'estudi se centra en dos projectes telecolaboratius en els quals els mateixos participants de Bulgària i alumnes de dues escoles diferents d'Espanya van participar en sessions de videoconferència síncrona parlant de temes relacionats amb la cultura. Es van utilitzar diverses eines de recopilació de dades per proporcionar triangulació de conclusions: enregistraments de vídeo d'interaccions telecolíborants, entrevistes, qüestionaris i observacions de camp. Es proporcionen tant anàlisis quantitatives amb estadístiques descriptives com anàlisis qualitatives de dades. Mitjançant la presentació i l'anàlisi de tres casos pràctics, la recerca proporciona valuosa informació sobre el comportament comunicatiu dels estudiants en entorns educatius telecolaboratius. L'estudi va trobar que els participants adolescents no nadius demostren diferents comportaments i utilitzen recursos amb diferents freqüències en funció de qui sigui el seu interlocutor. A més, apuntem a possibles factors per a aquestes variacions i donem recomanacions per a la creació de projectes telecolaboratius. La telecolaboración a través de videoconferencia es una forma de responder a la situación actual de la educación resultante de la actual pandemia COVID-19, así como de la globalización y la innovación en tecnologías de la información y la comunicación. El objetivo principal de esta tesis es investigar las estrategias de interacción, patrones de interacciones negociadas y estrategias de comunicación que utilizan los estudiantes de secundaria que aprenden inglés como lengua extranjera durante las interacciones telecolaborativas con otros estudiantes de secundaria de un entorno cultural y lingüístico diferente. El estudio se centra en dos proyectos telecolaborativos en los que los mismos participantes de Bulgaria y estudiantes de dos escuelas diferentes de España participaron en sesiones sincrónicas de videoconferencia hablando sobre temas relacionados con la cultura. Se utilizaron diversos instrumentos de recopilación de datos con el fin de proporcionar la triangulación de las conclusiones: grabaciones en vídeo de interacciones telecolaborativas, entrevistas, cuestionarios y observaciones sobre el terreno. Se proporcionan tanto análisis cuantitativos con estadísticas descriptivas como análisis cualitativos de datos. Al presentar y analizar tres estudios de caso, la investigación proporciona valiosa información sobre el comportamiento comunicativo de los estudiantes en entornos educativos telecolaborativos. El estudio encontró que los participantes adolescentes no nativos demuestran diferentes comportamientos y utilizan recursos con frecuencia variable dependiendo de quién sea su interlocutor. Además, señalamos posibles factores para estas variaciones y proporcionamos recomendaciones para la creación de proyectos telecolaborativos.