Search

Over the last several years, the models for organic waste management have changed to implement circular economy in the productive cycle. In this context, new scenarios have emerged, where the management of different organic waste streams by composting is conducted with decentralized models that manage organic wastes in a more local way. However, in these new models, the standardization of the process control and of the end-product characteristics is necessary to guarantee the quality and agronomic value of the compost obtained, avoiding potential risks for human health and the environment. Thus, the aim of this work was to study two different scenarios of community composting of the organic fraction of municipal solid waste separately collected in order to guarantee the effectiveness and reproducibility of the composting processes and the quality of the composts obtained. For this, the development of the process and the characteristics of the composts at agronomic, hygienic–sanitary and environmental levels were assessed in real conditions and during three cycles of the process. The results obtained show high similarity among the different composting cycles, indicating an important degree of reproducibility among the processes. In addition, the composts obtained showed a good sanitary quality, absence of phytotoxicity and low contents of potentially toxic elements, which guarantee their use in agriculture without posing any risk to human health and to the environment., This research has been financed by the research project NEOCOMP (ref. PID2020-113228RBI00) funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, and it was supported by the Spanish Ministry of Universities with a PhD contract (FPU21/01207) to the first author., Postprint (published version)

En aquest treball de final de grau s’intenta mostrar la preocupació per diferents aspectes d’actualitat com és la forta degradació que pateix el paviment urbà de Barcelona i la situació actual en què es troba el medi ambient a causa de les diferents modificacions donades per activitats humanes. Per aquest motiu es realitza una investigació sobre la possibilitat de generar un material que sigui sostenible tant pels seus components com pel seu procés de fabricació alhora que pugui superar les propietats mecàniques quant a flexió i impacte. La recerca es du a terme al voltant de les fibres tèxtils utilitzades com a reforç d'elements de ciment i una matriu que incorpora més del 75% de desfets., En este trabajo de final de grado se intenta mostrar la preocupación por diferentes aspectos de actualidad como es la degradación que sufre el pavimento urbano de Barcelona y la situación actual en que se encuentra el medio ambiente a causa de las diferentes modificaciones producidas por actividades humanas. Por este motivo se realiza una investigación sobre la posibilidad de generar un material que sea sostenible tanto por sus componentes como por su proceso de fabricación a la vez que pueda superar las propiedades mecánicas en cuanto a flexión e impacto. La investigación se realiza alrededor de las fibras textiles utilizadas como refuerzo de elementos de cemento y una matriz que incorpora más del 75% de deshechos., This final thesis seeks to show concern for different current issues such as the serious degradation of the urban pavement of Barcelona and the current situation in which the environment finds itself due to the different modifications given by human activities. This is why research is being carried out into the possibility of generating a material that is sustainable both by its components and by its manufacturing process while being able to overcome the mechanical properties in terms of bending and impact. Research is carried out around textile fibres used as reinforcement of cement elements and a matrix incorporating more than 75% of debris.

La economía circular es un concepto y un nuevo paradigma, ha sido la base de las normas y leyes que sustentan las nuevas prácticas sobre el manejo de residuos en los países que pertenecen a la Unión Europea. Concepto que hoy en día cobra más fuerza, desencadenado por la crisis climática que se ha convertido en un hecho y una realidad inquietante. Por ello, para 2020 en Catalunya, los gestores de residuos tenían previsto valorizar hasta el 75% de los residuos de construcción y demolición (RCD). Siendo el sector de la construcción, un sector que no solo produce residuos en las actividades de construcción y demolición, sino también en la producción de sus principales materias primas. El cemento Portland fabricado causa el 8% de las emisiones mundiales de dióxido de carbono, con una emisión total de CO2 de más de 2,5 Gt. Producido principalmente por la calcinación de la piedra caliza en la producción de Clinker. El último informe entregado por el sector de la gestión de residuos en 2021, mostró que se ha valorizado el 61,4% de los residuos de construcción y demolición para 2020. Valor muy por debajo del objetivo principal acordado. Así que, en la necesidad de mejorar este desempeño, reducir la huella de carbono y frenar eventualmente la alta explotación de minerales industriales como la caliza. El presente artículo se centra en la caracterización y valorización de dos residuos de árido fino procedentes del proceso de reciclado de los residuos de construcción y demolición. El árido fino es tratado en las plantas de reciclaje y forma un limo que no ha despertado interés económico en el último tiempo. Debido a esto, se han estudiado las propiedades térmicas (DTA/TG), plásticas, químicas (XRF) y mineralógicas (XRD y SEM/EDS) de estos materiales para evaluar su potencial uso como reemplazo parcial del cemento Portland. Demostrando que los materiales tienen una alta reactividad debido principalmente al rol del gel C-S-H una vez que es tratado térmicamente a 900°C., Circular economy is a concept and a new paradigm, it has been the base of the norms and laws that sustain the new practices on waste management in the countries that belong the European Union. Concept that is stronger nowadays, triggered by the climate crisis that is a fact and disturbing reality. Due to this, by 2020 the waste management sector had planned to valorise up to 75% of the construction and demolition waste(C&DW). The construction is a sector that not only produce waste on the construction and demolition activities, but also in the production of its main raw material. Portland cement manufactured cause 8% of the worldwide carbon dioxide emissions, with a total CO2 emission of more than 2.5 Gt. Mainly produced by the calcination of the limestone in the clinker production. The last report given by the waste management sector in 2021, showed that it has valorised 61,4% of the construction and demolition waste by 2020, value way below the main objective accorded. So, in the need to improve this performance, reduce the carbon footprint and slow down, or hopefully eventually stop the high exploitation of industrial minerals as limestone. The present article focuses on the characterization and valorisation of two different fine aggregate waste that are product of the recycling process of the construction and demolition waste. The fine aggregate is treated in the recycling plants and forms a silt that has had no economic interest. Due this, the thermal (DTA/TG), plastic, chemical (XRF) and mineralogic (XRD and SEM/EDS) properties of this materials has been studied to assess their potential use as partial replacement of Portland cement. Showing that the materials has high reactivity mostly due the roll of the C-S-H gel once it is thermally treated at 900°C. If at least 30% of replacement is carried out, the reduction of the C&DW stockpiled will allow that 77% of the C&DW be valorised. Bringing with it a reduction close to 451.000 tons of CO2.

Avui en dia ens trobem en un punt on els nostres mars, oceans i platges estan contaminades de residus que genera l'ésser humà. Aquest residu crea molts impactes mediambientals i afecten de forma negativa a la sostenibilitat del nostre planeta i el seu benestar. Una gran part dels residus que acaben a les platges i oceans procedeixen de la mala gestió dels residus a terra i la falta d'educació, conscienciació i mala gestió, com per exemple els abocadors mal gestionats o les aigües residuals. També és resultat de l’estil de vida de la nostra societat que es veu reflectida amb l’ús d’envasos d'un sol ús amb una vida útil molt curta. L'objectiu del treball és mitjançant diferents recollides a les platges de Barcelona analitzar i comptabilitzar quins residus es troben i realitzar un estudi de les diferents platges de Barcelona. La metodologia seguida és la d'anar platja per platja a recollir els diferents residus. A continuació separar-los i comptabilitzar per tipus de residus de cada platja i separar-los en els seus grups corresponents (plàstic, paper, vidre i rebuig) i finalment pesar-los per grups i analitzar les dades obtingudes. Amb l'anàlisi dels diferents residus que es troben a les nostres platges es vol reduir l'impacte mediambiental que genera i poder conscienciar a la societat de la importància de cuidar el planeta i de les accions que fem tenen un impacte. I a la vegada donar solucions alternatives més sostenibles a tots els residus que contaminant i són d’un sol ús. O proposar futures mesures o idees per una millor gestió dels residus urbans i que aquests no arribin a arribar a crear impactes negatius., Hoy en día nos encontramos en un punto donde nuestros mares, océanos y playas están contaminadas de residuos que genera el ser humano. Este residuo crean muchos impactos medioambientales y afectan de forma negativa a la sostenibilidad de nuestro planeta y su bienestar. Una gran parte de los residuos que acaban en las playas y océanos proceden de la mala gestión de los residuos a tierra y la falta de educación, concienciación y mala gestión, como por ejemplo los vertederos mal gestionados o las aguas residuales. También es resultado del estilo de vida de nuestra sociedad que se ve reflejada con el uso de envases desechables con una vida útil muy corta. El objetivo del trabajo es mediante diferentes recogidas en las playas de Barcelona analizar y contabilizar qué residuos se encuentran y realizar un estudio de las diferentes playas de Barcelona. La metodología seguida es la de ir playa por playa a recoger los diferentes residuos. A continuación separarlos y contabilizar por tipo de residuos de cada playa y separarlos en sus grupos correspondientes (plástico, papel, vidrio y rechazo) y finalmente pesarlos por grupos y analizar los datos obtenidos. Con el análisis de los diferentes residuos que se encuentran en nuestras playas se quiere reducir el impacto medioambiental que genera y poder concienciar a la sociedad de la importancia de cuidar el planeta y de las acciones que basura tienen un impacto. Y a la vez dar soluciones alternativas más sostenibles a todos los residuos que contaminante y son desechable. O proponer futuras medidas o ideas por una mejor gestión de los residuos urbanos y que estos no lleguen a llegar a crear impactos negativos., Today we have reached a point where our seas, oceans and beaches are contaminated with human waste. This waste causes many environmental impacts and is detrimental to the sustainability of our planet and its well-being. Much of the waste that ends up on beaches and oceans is the result of poor waste management on land, lack of education and awareness, and mismanagement, such as poorly managed landfills or sewage. It is also a result of our society's lifestyle, reflected in the use of disposable packaging with a very short lifespan. The aim of the work is to analyse and calculate the waste found on the beaches of Barcelona through different collections and to carry out a study of the different beaches of Barcelona. The methodology is to go from beach to beach and collect the different types of waste. Then they separated and counted them by type of waste from each beach and divided them into their corresponding groups (plastic, paper, glass and rubbish) and finally weighed them by group and analysed the data obtained. By analysing the different types of waste on our beaches, we hope to reduce the environmental impact and make society aware of the importance of caring for the planet and the impact of our actions. At the same time, we need to provide more sustainable alternatives to all polluting and disposable waste. Or to propose future measures or ideas for better management of urban waste and to prevent it from having a negative impact.

Cette thèse vise à approfondir les connaissances sur la prévention du drainage minier acide (DMA) des minerais de cuivre porphyriques basée sur la flottation dans une perspective de production plus propre. Ainsi, il a été proposé d'étudier des alternatives qui génèrent des déchets solides avec de faibles niveaux d'espèces acidifiantes responsables de la génération de DMA. Considérant que les principaux déchets solides sont les résidus et les stériles (WR), deux aspects ont été étudiés: le premier était la concentration d'un minéral avec la génération de résidus à faible teneur en espèces acidifiantes, et le second était l'extraction de métaux précieux et espèces acidifiantes de WR par désulfuration (voir Graphic Abstract). Pour obtenir des résidus à faible teneur en espèces acidifiantes, deux types de stratégies de flottation ont été proposées, la flottation en vrac et la flottation sélective. À cette fin, le premier objectif était axé sur la flottation en vrac et sélective des minéraux purs covellite et pyrite, et d'un minerai de cuivre porphyrique provenant de l'exploitation minière de Chuqicamata au Chili. La flottation de la covellite pure a fait l'objet de l'étude non seulement parce que le comportement de la covellite est peu étudié mais aussi parce que le minerai de cuivre porphyrique utilisé dans ce travail était minéralogiquement composé de covellite (0,22%), chalcocite (0,21%), chalcopyrite (0,06) et pyrite (0,69%). Il a donc fallu approfondir la connaissance du comportement de la covellite lors de sa flottation pour reproduire les résultats obtenus avec le minerai de cuivre porphyrique. La méthode utilisée pour atteindre cet objectif consistait à utiliser deux types de collecteurs, le thionocarbamate d'O-isopropyl-N-éthyle (IPETC) et le xanthate d'amyle de potassium (PAX), pour évaluer l'effet de ces collecteurs en vrac et en flottation sélective. Le résultat permet d'obtenir les paramètres optimaux pour exécuter la flottation en vrac et la flottation sél

Seguint els principis de l'economia circular, aquest projecte té l'objectiu de crear un nou material a partir de residus plàstics post consum i aplicar-ho en productes de valor, en aquest cas, un conjunt de mobiliari infantil. Es duu a terme una recerca bibliogràfica per a conèixer l'estat actual dels polímers i les aplicacions existents dels residus generats. Es conclou que els termoplàstics representen, aproximadament, el 80% dels residus plàstics totals. A continuació, es plantegen els requisits del nou material i es realitza una preselecció de tres polímers: polipropilè (PP), polietilè d’alta densitat (HDPE) i poliamida 12 (PA12). Es fabriquen provetes cilíndriques dels tres termoplàstics i es sotmeten a un assaig de tracció per a avaluar les seves propietats mecàniques. La fase de selecció conclou amb el PA12 com a finalista, principalment, per les seves valuoses propietats mecàniques i la falta de gestió dels residus generats. Després de la caracterització del nou material, es treballa en el disseny del mobiliari tenint en compte els aspectes ergonòmics, de seguretat i funcionalitat necessaris per al seu ús en entorns infantils. El conjunt dissenyat és una taula i una cadira, ambdues fabricades amb planxes de residus de PA12. Aquestes poden ser muntades per l’infant, fomentant la seva autonomia, el joc i el pensament lògic-matemàtic. Finalment, s’avalua el cicle de vida dels residus de PA12 i del mobiliari infantil, considerant aspectes com la producció, l'ús i el final de la seva vida útil. Els resultats d'aquest projecte destaquen la possibilitat d'obtenir material de qualitat mitjançant el reciclatge dels residus existents i l'oportunitat d'aplicar-lo en nous productes., Siguiendo los principios de la economía circular, este proyecto tiene el objetivo de crear un nuevo material a partir de residuos plásticos post-consumo y aplicarlo en productos de valor, en este caso, un conjunto de mobiliario infantil. Se lleva a cabo una investigación bibliográfica para conocer el estado actual de los polímeros y las aplicaciones existentes de los residuos generados. Se concluye que los termoplásticos representan, aproximadamente, el 80% de los residuos plásticos totales. A continuación, se plantean los requisitos para el nuevo material y se realiza una preselección de tres polímeros: polipropileno (PP), polietileno de alta densidad (HDPE) y poliamida 12 (PA12). Se fabrican probetas cilíndricas de los tres termoplásticos y se someten a un ensayo de tracción para evaluar sus propiedades mecánicas. La fase de selección concluye con el PA12 como finalista, principalmente, por sus valiosas propiedades mecánicas y la falta de gestión de los residuos generados. Después de la caracterización del nuevo material, se trabaja en el diseño del mobiliario, teniendo en cuenta los aspectos ergonómicos, de seguridad y funcionalidad necesarios para su uso en entornos infantiles. El conjunto diseñado es una mesa y una silla, ambas fabricadas con planchas de residuos de PA12. Estas pueden ser montadas por el niño, fomentando su autonomía, el juego y el pensamiento lógico-matemático. Finalmente, se evalúa el ciclo de vida de los residuos de PA12 y del mobiliario infantil, considerando aspectos como la producción, el uso y el final de su vida útil. Los resultados de este proyecto destacan la posibilidad de obtener material de calidad mediante el reciclaje de los residuos existentes y la oportunidad de aplicarlo en nuevos productos., Following the principles of the circular economy, this project aims to create a new material from post-consumer plastic waste and apply it to valuable products, in this case, a set of children's furniture. A bibliographic search is carried out to find out the current state of polymers and the existing applications of the generated waste. It is concluded that thermoplastics represent approximately 80% of total plastic waste. Next, the requirements for the new material are raised and a pre-selection of three polymers is carried out: polypropylene (PP), high density polyethylene (HDPE) and polyamide 12 (PA12). Cylindrical test tubes of the three thermoplastics are manufactured and subjected to a tensile test to evaluate their mechanical properties. The selection phase concludes with PA12 as a finalist, mainly due to its valuable mechanical properties and the lack of management of the waste generated. After the characterization of the new material, work is done on the design of the furniture considering the ergonomic, safety and functionality aspects necessary for its use in children's environments. The designed set is a table and a chair, both made from waste sheets of PA12. These can be assembled by the child, encouraging their autonomy, play and logical-mathematical thinking. Finally, the life cycle of PA12 waste and children's furniture is assessed, considering aspects such as production, use and the end of their useful life. The results of this project highlight the possibility of obtaining quality material by recycling existing waste and the opportunity to apply it in new products.

L’objectiu d’aquest treball de fi de grau és dur a terme un diagnòstic ambiental de Sant Joan Despí, municipi de la comarca del Baix Llobregat situat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i immers en diferents plans mediambientals per avançar cap a la sostenibilitat. S’ha realitzat una introducció de les bases teòriques de l’Agenda 21, un context històric i un estudi descriptiu del municipi en l’àmbit social, econòmic, ambiental, polític i cultural. Un cop realitzat el diagnòstic ambiental, s’han estudiat diferents indicadors de desenvolupament sostenible per al cas de Sant Joan Despí per fer un seguiment de l’estat del municipi i poder aportar millores per al seu model de desenvolupament sostenible. Finalment, s’ha realitzat una proposta de millora concreta aplicable al municipi amb la finalitat de continuar treballant a construir una ciutat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Aquesta proposta és la implementació d’una prova pilot d’un model de recollida selectiva porta a porta en el barri Residencial Sant Joan per a incrementar el percentatge de reciclatge del municipi. Un cop acabat el TFG, es traslladarà la proposta a l’Ajuntament perquè consideri la seva implantació., El objetivo de este Trabajo final de grado es llevar a cabo un diagnóstico ambiental de Sant Joan Despí, municipio de la comarca del Baix Llobregat, situado en el Área Metropolitana de Barcelona e inmerso en diferentes planes medioambientales para avanzar hacia la sostenibilidad. Se ha realizado una introducción de las bases teóricas de la Agenda 21, un contexto histórico y un estudio descriptivo del municipio en el ámbito social, económico, ambiental, político y cultural. Una vez realizado el diagnóstico ambiental, se han estudiado diferentes indicadores de desarrollo sostenible para el caso de Sant Joan Despí para hacer un seguimiento del estado del municipio y poder aportar mejoras para su modelo de desarrollo sostenible. Finalmente, se ha realizado una propuesta de mejora concreta aplicable al municipio con la finalidad de seguir trabajando en construir una ciudad más sostenible y respetuosa con el medio ambiente. Esta propuesta es la implementación de una prueba piloto de un modelo de recogida selectiva Puerta a Puerta en el barrio Residencial Sant Joan para incrementar el porcentaje de reciclaje del municipio. Una vez finalizado el TFG, se trasladará la propuesta al Ayuntamiento para que considere su implementación., The objective of this final degree project is to carry out an environmental diagnosis of Sant Joan Despí, a municipality in the Baix Llobregat region, located in the Metropolitan Area of Barcelona and immersed in different environmental plans to move towards sustainability. An introduction to the theoretical bases of Agenda 21, a historical context and a descriptive study of the municipality in the social, economic, environmental, political and cultural spheres has been carried out. Once the environmental diagnosis was carried out, different indicators of sustainable development were studied for the case of Sant Joan Despí in order to monitor the state of the municipality and to be able to contribute improvements to its model of sustainable development. Finally, a specific proposal for improvement applicable to the municipality has been made in order to continue working on building a more sustainable and environmentally friendly city. This proposal is the implementation of a pilot test of a selective door-to-door collection model in the Residencial Sant Joan neighborhood to increase the recycling percentage of the municipality. Once the TFG is completed, the proposal will be transferred to the City Council to consider its implementation.

La idea principal del projecte consisteix a implementar un sistema de filtratge d'oli als domicilis particulars amb l'objectiu de reciclar l'oli utilitzat a la cuina. A través d'aquest filtre, es busca conscienciar la societat sobre la importància de protegir el medi ambient, destacant la contaminació causada per l'oli i les solucions per a filtrar aquest residu. Aquest sistema facilita el filtratge de l'oli en l'àmbit domèstic, simplificant el procés de tractament en les plantes depuradores. Mitjançant la realització de l'enquesta s'ha avaluat la implicació i les opinions de la població en relació amb el reciclatge de l'oli. A més, s'han dut a terme tres entrevistes amb experts en construcció, tractament de les aigües i fabricació de biodièsel i també, s'ha analitzat els diferents productes del mercat actual relacionats amb el filtratge d’olis i greixos. A continuació, s'ha establert els requisits per al producte i s'ha proposat diversos dissenys, que s'han avaluat a través d'una matriu de valoració. Un cop seleccionat el disseny final, s'han realitzat les millores necessàries i s'ha creat un model 3D. Amb el filtre definitiu s'han detallat els diferents tipus de components que el formen i els materials utilitzats. Després de seleccionar el material adequat, s'ha escollit el procés de fabricació que permet obtenir les millors prestacions mecàniques i sostenibles. Seguidament, s'ha dut a terme un estudi de la normativa sobre el tractament de les aigües residuals domèstiques, separadors de greixos i l'emmagatzematge d'oli vegetal usat. Tot seguit, s'han fet els càlculs per assegurar una estructura amb les dimensions adequades i un eficient emmagatzematge d'oli. Per tal de poder visualitzar les dimensions del producte s'ha presentat un prototip. A més, s'ha elaborat un pressupost que inclou tant els costos fixos com els variables per determinar el preu de fabricació i venda. D'altra banda, amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli s'ha desenvolupat un pla de, The main idea of the project is to implement a household oil filtration system with the aim of recycling used cooking oil. Through this filter, the goal is to raise awareness in society about the importance of protecting the environment, highlighting the contamination caused by oil and the solutions for filtering this waste. This system facilitates oil filtration at the domestic level, simplifying the treatment process at purification plants. By conducting the survey, the involvement and opinions of the population regarding oil recycling have been evaluated. Additionally, three interviews have been conducted with experts in construction, water treatment and biodiesel production. Furthermore, an analysis of different products on the current market related to oil and grease filtration has been carried out. Next, the product requirements have been established, and several designs have been proposed, which have been evaluated through an assessment matrix. Once the final design was selected, necessary improvements were made, and a 3D model was created. With the definitive filter, the different types of components and materials used in its construction have been detailed. After selecting the appropriate material, the manufacturing process that provides the best mechanical and sustainable performance has been chosen. Afterward, a study of regulations regarding domestic wastewater treatment, grease separators and used vegetable oil storage has been conducted. Calculations have also been made to ensure a structure with the appropriate dimensions and efficient oil storage. To visualize the dimensions of the product, a prototype has been presented. Furthermore, a budget has been prepared, including both fixed and variable costs, to determine the manufacturing and selling price. Additionally, with the aim of reaching a wider audience, a marketing plan has been developed, establishing strategic guidelines. Logistic management also plays a key role in ensuring quality service

L'estiu de 2023 el Govern municipal va posar en marxa el Pla Endreça, un pla de manteniment integral i transversal que aposta per assolir l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat.

Actualment, el canvi climàtic s’està convertint en una problemàtica habitual en la construcció d’infraestructures i manteniment de les mateixes. Degut a les altes temperatures i el canvis poc graduals, s’esdevenen temporals que lluny de ser un benefici, en resulta en ciutats com Barcelona mostrin la clara evidencia que no es troben preparades per aquest episodis. Per començar a donar resposta a les qüestions, aquest treball final de grau té com a objectiu proposar possibles millores a la xarxa de clavegueram davant l’anàlisi de l’efecte del canvi climàtic en les pluges i temporals que afecten a infraestructures de recollida i tractament d’aigües residuals i pluvials, i donar solució a la problemàtica d’abocament de residus a les costes de Barcelona. El present treball consta d’un model base amb propietats especifiques. La generació de pluges amb diferents períodes de reton i modificant diferents paràmetres com la importància de l’increment de les temperatures mitges degudes al canvi climàtic, dades obtingudes de documents oficials i oberts de coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. Es planteja dos escenaris desglossats en detall, així com també possibles propostes de caràcter més general. Aquest dos escenaris es delimiten en una zona de costa de Barcelona, la primera es genera una disminució de la superfície lliure de la xarxa, creant un depòsit de retenció d’aigües residuals i pluvials que entri en funcionament sobretot en períodes de sobrecarrega. La segona tracta la problemàtica en detall, ja que es trobarà ubicada a la zona d’abocament, és a dir no es preventiva, i pel que fa podrien coexistir ambdues opcions al mateix temps, s’instal•len dos línies de reixes una en forma de pues de rastell i més endavant just a la sortida una reixa de desbast., Actualmente, el cambio climático se está convirtiendo en una problemática habitual en la construcción de infraestructuras y mantenimiento de las mismas. Debido a las altas temperaturas y el cambios poco graduales, se acontecen temporales que lejos de ser un beneficio, en resulta en ciudades como Barcelona muestren la clara evidencia que no se encuentran preparadas por este episodios. Para empezar a dar respuesta a las cuestiones, este trabajo final de grado tiene como objetivo proponer posibles mejoras en la red de alcantarillado ante el análisis del efecto del cambio climático en las lluvias y temporales que afecten a infraestructuras de recogida y tratamiento de aguas residuales y pluviales, y dar solución a la problemática de vertido de residuos a las costas de Barcelona. El presente trabajo consta de un modelo baso con propiedades especificas. La generación de lluvias con diferentes periodos de retorno y modificando diferentes parámetros como la importancia del incremento de las temperaturas medias debidas al cambio climático, datos obtenidos de documentos oficiales y abiertos de conocimiento del Ayuntamiento de Barcelona. Se plantea dos escenarios desglosados en detalle, así como también posibles propuestas de carácter más general. Este dos escenarios se delimitan en una zona de costa de Barcelona, la primera se genera una disminución de la superficie libre de la red, creando un depósito de retención de aguas residuales y pluviales que entre en funcionamiento sobre todo en periodos de sobrecarga. La segunda trata la problemática en detalle, puesto que se encontrará ubicada en la zona de vertido, es decir no se preventiva, y por el que hace podrían coexistir ambas opciones en el mismo tiempo, se instalan dos líneas de rejas una en forma de púas de rastrillo y más adelante justo en la salida una reja., Currently, climate change is becoming a common problem in the construction of infrastructure and its maintenance. Due to the high temperatures and the gradual changes, storms occur that, far from being a benefit, result in cities like Barcelona showing clear evidence that they are not prepared for this episode. To begin to answer the questions, this final degree project aims to propose possible improvements in the sewage network in light of the analysis of the effect of climate change on rainfall and storms that affect wastewater collection and treatment infrastructures and stormwater, and provide a solution to the problem of waste dumping on the coasts of Barcelona. This work consists of a base model with specific properties. The generation of rain with different return periods and modifying different parameters such as the importance of the increase in average temperatures due to climate change, data obtained from official and open documents of the Barcelona City Council. Two scenarios broken down in detail are proposed, as well as possible more general proposals. These two scenarios are delimited in a coastal area of Barcelona, the first generates a decrease in the free surface of the network, creating a wastewater and rainwater retention tank that comes into operation especially in periods of overload. The second deals with the problem in detail, since it will be located in the dumping area, that is, it is not preventive, and because both options could coexist at the same time, two lines of bars are installed, one in the shape of spikes. rake and further ahead, right at the exit, a gate.

Títol alternatiu emprat a la intranet docent de l'EPSEVG: "Carro de supermercat adaptat a una botiga BonÀrea", L’objectiu d’aquest treball final és dissenyar un carro que pugui ser utilitzat per comprar dins del supermercat i que el client se’l pugui emportar a casa un cop ha realitzat la compra. D’aquesta manera afavorim a què el supermercat no s’ompli de carros dels clients i ocupin més espai del compte. Aquest carro de compra també requereix que sigui econòmic tant de fabricar com de mantenir, que sigui plegable i que ocupi poc espai un cop no s’estigui utilitzant. L'espai als microsupermercats/ botigues alimentàries és força reduït i per tant l’espai que ocupen els carros un cop no estan en ús, és important que sigui el menor possible. Juntament amb el disseny del carro vull incorporar una idea de negoci. Posar a la disposició dels micromercats els carros amb rentin per minuts/hores per tal de reduir al màxim la venda de bosses de plàstic. El client, un cop ha realitzat la compra, pot endur-se el carro de la botiga per poder deixar la compra a casa. El consumidor ha de comunicar al caixer que s’endurà el carro per tal que li bloquegi un import pel valor d’aquest. D’aquesta manera el client està obligat a retornar el carro en un termini de 2-3h des del moment de la compra. Si no fa la devolució durant aquest període de temps, se li cobrarà un extra d’hores d’ús. Així el client es responsabilitza de tornar el carro el més aviat possible i evitar, per una banda pagar un import extra pel seu ús, i per altra banda, que el supermercat es quedi sense carros de compra. Mitjançant aquest servei podem reduir en gran part la venda de bosses “one use carry bags”. Li dono aquest nom a les bosses que comprem únicament i exclusivament perquè ens hem deixat de portar el carro o les bosses a casa. També es pot solucionar el problema de si anem a fer la compra i finalment acabem comprant més del compte poder emportar-te el carro i no haver de comprar bosses perquè ens hi pugui cabre tota la compra., The main objective of this final project is to design a trolley that can be used for shopping in the supermarket, and then the customer can take home once the user has done the shopping. In this way, the supermarket will not be full of shopping trolleys that take up more space than necessary. This shopping trolley also requires that it is economical to manufacture and maintain, that it is foldable and that it takes up little space when not in use. Space in micro supermarkets shops is at a premium and therefore it is important that the trolleys take up as little space as possible when not in use. Along with the design of the trolley I want to incorporate a business idea. To provide micro-markets with trolleys that wash by the minute/hour, in order to reduce the sale of plastic bags as much as possible. Once the customer has made the purchase, he/she can take the trolley out of the shop to leave the shopping at home. The customer has to inform the cashier that he/she will take the trolley with him/her in order to block an amount for the value of the trolley. In this way the customer is obliged to return the trolley within 2 - 3 hours after the purchase (if the customer has not returned the trolley after this period of time, an extra charge will be made for the number of hours of use). In this way the customer is also obliged to return the trolley as soon as possible and prevent the supermarket from running out of shopping trolleys. Thanks to this we can greatly reduce the sale of "*one use *carry *bags". This is the name I give to the bags that we buy only because we have stopped taking the trolley or bags home. It can also *solve the problem of if we go to do the shopping and finally we end up buying more than the account to be able to take the trolley and not to have to buy bags because we can fit all the shopping.

Agro-industrial waste causes environmental impacts, and the use of new technologies and materials emerge as minimization alternatives. This work aimed to extract and characterize starch from avocado seeds for future applications. The grains were removed, the starch extracted with a yield of (19.54%), moisture (41.35%), ash (0.33%), titratable acidity (4.64%), lipids (1.68%), proteins (1.60%) and carbohydrates (55.07%). The water activity was 0.986 g/g, the water absorption index 0.333 g/g, the oil absorption capacity 0.691 g/g, and the water solubility 0.888%. The transmittance was 14.30%. The most significant water release in the third freeze cycle. The extracted starch has a high amylose content (39.56%). Thermogravimetric analysis showed stability up to 366 °C, and the granule had an oval shape and smooth surface. With regard to pasting properties of the starches, RVA shows an initial temperature of 88.5 °C and a viscosity of 2880.5 cP at setback. The results suggest that the starch extracted from the avocado seeds provides opportunities for further application of this material to prepare edible and/or biodegradable films, This study was financed by the Coordenaçao de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) – Finance Code 001. The authors further acknowledge Fundaçao de Amparo à Pesquisa do Estado da Bahia (FAPESB, Code APP/0070/2016) and Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq) for grants and financial support and CWP de Carvalho (EMBRAPA) for the RVA analyses. The author Farayde Matta Fakhouri is a Serra Hunter Fellow, Postprint (published version)

In last decades, there has been an interest in using biogenic wastes and by-products as fillers or reinforcements to produce polymer composites. Hence, new composites materials based on a blend of biogenic chicken feathers (CFs) and polypropylene (PP) are proposed in this work and compared, from the environmental point of view, with currently used materials as neat PP and PP reinforced with glass-fibres (PP-GF). A Cradle-to-Grave Life Cycle Assessment (LCA) was performed in order to compare the environmental impact of these three materials when being used either for automotive or stationary applications. The mechanical properties of each material were taken into account to calculate the equivalent mass of each industrial application and the use phase and end of life (EoL) were included in the LCA study. The results showed that, for automotive applications and for all the materials studied (PP-GF, PP-CFs and PP) the use phase has a great contribution to the environmental impact categories considered, proving that the new developed material based on CFs (PP-CFs) would be appropriate for stationary applications but not for mobile applications as automotive ones. In addition, the EoL scenario considered, i.e. incineration with energy recovery, has proven to provide extra environmental credits, Open Access funding provided thanks to the CRUE-CSIC agreement with Springer Nature. This work was funded by the Spanish Ministerio de Economía y Competitividad. Project ref. MAT2015-65392-C2-1-R (MINECO/FEDER), Postprint (published version)

El present treball de final de grau pretén desenvolupar el diagnòstic ambiental del municipi de Sitges, ciutat costanera i referent de la comarca del Garraf, ubicada a la província de Barcelona. El document es basa en els fonaments descrits en l’Agenda 21, on el principal objectiu del treball és analitzar la situació actual de Sitges i els principals indicadors que permetran un desenvolupament sostenible del municipi d’estudi. D’aquesta manera, en primer lloc es realitza un anàlisi detallat dels àmbits més importants que engloba el municipi, partint del context històric i dels documents vigents referents a la política mediambiental catalana i municipal. En segon lloc, s’ha desenvolupat el diagnòstic ambiental del municipi, amb el propòsit de determinar les principals característiques d’aquest i els sectors més rellevants a corregir per tal de reforçar el model de desenvolupament sostenible municipal. És l’apartat més dens del treball, on es recopila la major part de la informació, sempre considerant les dades més fiables i actuals possibles. Posteriorment, es procedeix a realitzar el plantejament estratègic del municipi, determinant els aspectes favorables i desfavorables de cada sector analitzat. Finalment, s’han anomenat i descrit els principals indicadors que repercuteixen i informen de la situació ambiental actual de Sitges, tot aportant un seguit de millores ambientals de possible implementació. Per a concloure amb la memòria del treball, s’han redactat les conclusions referents al desenvolupament del diagnòstic ambiental del municipi, juntament amb una anàlisi de l’impacte ambiental i econòmic de la realització d’aquest., El presente trabajo de final de grado pretende desarrollar el diagnóstico ambiental del municipio de Sitges, ciudad costera y referente de la comarca del Garraf, ubicada en la provincia de Barcelona. El documento se basa en los cimientos descritos en la Agenda 21, donde el principal objetivo del trabajo es analizar la situación actual de Sitges y los principales indicadores que permitirán un desarrollo sostenible del municipio de estudio. De este modo, en primer lugar se realiza un análisis detallado de los ámbitos más importantes que engloba el municipio, partiendo del contexto histórico y de los documentos vigentes referentes a la política medio ambiental catalana y municipal. En segundo lugar, se ha desarrollado el diagnóstico ambiental del municipio, con el objetivo de determinar las principales características de este y los sectores más importantes a corregir para reforzar el modelo de desarrollo sostenible municipal. Es el apartado más denso del trabajo, donde se recopila la mayor parte de la información, siempre considerando los datos más fiables y actuales posibles. Posteriormente, se procede a realizar el planteamiento estratégico del municipio, determinando los aspectos favorables y desfavorables de cada sector analizado. Finalmente, se han denominado y descrito los principales indicadores que repercuten e informan de la situación ambiental actual de Sitges, aportando un seguido de mejoras ambientales de posible implementación. Para concluir con la memoria del trabajo, se han redactado las conclusiones referentes al desarrollo del diagnóstico ambiental del municipio, junto con un análisis del impacto ambiental y económico de la realización de este., The present end-of-grade work aims to develop the environmental diagnosis of the municipality of Sitges, a coastal city and a reference point of the district of Garraf, located in the province of Barcelona. The document is based on the foundations described in Agenda 21, where the main aim of the work is to analyse the current situation in Sitges and the main indicators that will allow the sustainable development of the study municipality. In this way, first a detailed analysis is carried out of the most important areas that encompass the municipality, starting from the historical context and current documents concerning Catalan and municipal environmental policy. Secondly, the environmental diagnosis of the municipality has been developed, with the aim of determining the main characteristics of the municipality and the most important sectors to be corrected in order to strengthen the municipal sustainable development model. It is the densest section of the work, where most of the information is collected, always considering the most reliable and current data possible. Subsequently, the township's strategic approach is carried out, determining the favourable and unfavourable aspects of each sector analysed. Finally, the main indicators that impact and report on the current environmental situation in Sitges have been called and described, bringing a number of possible environmental improvements to implementation. To conclude with the memory of the work, the conclusions concerning the development of the municipality's environmental diagnosis have been drawn, together with an analysis of the environmental and economic impact of the implementation of the municipality., Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

L’efecte fotovoltaic, on la radiació solar en un metall permet el moviment d’electrons generant electricitat, es descobreix al 1839 a París. Amb aquest pretext al 1883 s’obté la primera cèl·lula solar amb una eficiència del 1-2%, eficiència que va arribar al seu rècord mitjançant la tècnica PERL al 1985 arribant a una eficiència del 25%. En els darrers anys les instal·lacions solars fotovoltaiques en règim d’autoconsum han crescut de manera exponencial. L’objectiu d’aquest treball és calcular mitjançant l’eina Eco Audit del software Granta EduPack quin impacte tenen en relació a l’energia requerida i la petjada de carboni que generen. S’ha tingut en compte tots els materials requerits en una instal·lació real, la seva extracció, fabricació, transport, ús i eliminació per comparar el cas d’una instal·lació nova envers una reciclada i reutilitzada. Mitjançant aquests càlculs i dades bibliogràfiques es pretén comparar els valors d’energia emprada i petjada de carboni amb els principals mètodes d’obtenció d’energia del mix nacional. Aquests càlculs mostren que una instal·lació solar nova en autoconsum sense bateria genera una petjada de carboni superior que altres energies renovables tot i ser molt menor que les tecnologies no renovables. També mostren que requereix una energia inferior a la hidràulica mentre que la eòlica és la que té menor petjada de carboni i energia emprada. L’ús de la bateria tot i ser habitual, no és la millor opció si el que es pretén es reduir els impactes ambientals. El més adient parlant de la solar fotovoltaica seria instal·lar camps solars residencials sense bateries o camps solars a gran escala que aboquin l’energia generada directament a la xarxa de distribució nacional., El efecto fotovoltaico en el que la radiación solar en un metal permite el movimiento de electrones generando electricidad se descubre en 1839 en París. Con este pretexto en el 1883 se obtiene la primera eficiencia del 1-2%, eficiencia que alcanzó su récord mediante la técnica PERL en 1985 llegando a una eficiencia del 25%. En los últimos años las instalaciones solares fotovoltaicas en régimen de autoconsumo han crecido de forma exponencial. El objetivo de este trabajo es calcular mediante la herramienta Eco Audit del software Granta EduPack qué impacto tienen en relación con la energía requerida y la huella de carbono que generan. Se ha tenido en cuenta todos los materiales requeridos en una instalación real, su extracción, fabricación, transporte, uso y eliminación para comparar el caso de una nueva instalación frente una reciclada y reutilizada. Mediante estos cálculos y datos bibliográficos se pretende comparar los valores de energía empleada y pisada de carbono con los principales métodos de obtención de energía del mix nacional. Estos cálculos muestran que una nueva instalación solar en autoconsumo sin batería genera una huella de carbono superior a otras energías renovables a pesar de ser mucho menor que las tecnologías no renovables. También muestran que requiere una energía inferior a la hidráulica mientras que la eólica es la que tiene menor huella de carbono y energía empleada. El uso de la batería, aunque habitual, no es la mejor opción si lo que se pretende es reducir los impactos ambientales. Lo más adecuado hablando de la solar fotovoltaica sería instalar campos solares residenciales sin baterías o campos solares a gran escala que viertan la energía generada directamente a la red de distribución nacional., The photovoltaic effect in which solar radiation on a metal allows the movement of electrons generating electricity is discovered in 1839 in Paris. With this pretext, in 1883, the first efficiency of 1-2% was obtained, an efficiency that reached its record using the PERL technique in 1985, reaching an efficiency of 25%. In recent years, photovoltaic solar installations for self-consumption have grown exponentially. The objective of this work is to calculate, using the Eco Audit tool of the Granta EduPack software, what impact they have in relation to the energy required and the carbon footprint they generate. All the materials required in a real installation, their extraction, manufacture, transport, use and disposal have been considered to compare in the case of a new installation against a recycled and reused one. Through these calculations and bibliographic data, it is intended to compare the values of energy used and carbon footprint with the main methods of obtaining energy from the national mix. These calculations show that a new solar installation for self-consumption without a battery generates a higher carbon footprint than other renewable energies despite being much lower than non-renewable technologies. They also show that it requires less energy than hydraulic power, while wind power is the one with the lowest carbon footprint and energy used. The use of the battery, although common, is not the best option if the aim is to reduce environmental impacts. The most appropriate talking about photovoltaic solar would be to produce residential installations without batteries or solar fields that pour the generated energy directly into the national distribution network., Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

A set of environmental data has been analysed from 2015 to 2020 of an ice cream processing industry located in Catalonia, in order to determine its environmental behaviour. The company is one of the largest in the Spanish State, producing an average of 23 million liters of ice cream per year. The available environmental variables have been: water consumption, wastewater generation, sewage sludge generation, plastic, paper and cardboard waste, and banal. It has also been possible to have the Annual Industrial Waste Declarations (DARIs) of the facility during the same period. Indicators have been made regarding production, determining that the consumption of water and therefore the generation of wastewater and sewage sludge are much higher than what the literature indicates for installations of this type. The lack of references for the other indicators has made it necessary to use dairy industry indicators, also observing that this facility has much higher levels in terms of waste generation studied. The DARIs study has shown that the type of waste does not differ from what a food industry would be: the waste generated is non-hazardous (> 99%) and the main waste is: non-compliant product (31%), sewage sludge (30%), packaging waste (18%) and banal waste(19%). However, as far as the management of this waste is concerned, it presents a low recovery average, around 50%, when there is a much greater potential for the food industry (>75%). Finally, a series of measures are proposed to minimize pollution that could help improve their environmental behaviour., S'han analitzat un conjunt de dades de caire ambiental des del 2015 al 2020 d'una indústria de processament de gelats situada a Catalunya, amb la finalitat de determinar el seu comportament ambiental. L'empresa és una de la més gran de l'Estat Espanyol produint una mitjana de 23 milions de litres de gelat a l'any. Les variables ambientals disponibles han estat: el consum d'aigua, la generació d'aigües residuals, la generació de llots de depuració, els residus de plàstic, paper i cartó, i banals. També s'ha pogut disposar de les Declaracions anuals de residus industrials (DARIs) de la instal·lació durant el mateix període. S'han realitzat indicadors respecte a la producció determinant-se que el consum d'aigua i per tant la generació d'aigües residuals i llots de depuració són molt majors que el que indica la bibliografia per a instal·lacions d'aquest tipus. La falta de referències per als altres els indicadors ha fet necessari utilitzar-ne d'indústria làctia observant-se també que aquesta instal·lació presenta nivells molt superiors quant a la generació de residus estudiada. L'estudi de les DARIs ha mostrat que en la tipologia de residus no difereix del que seria una indústria alimentària: els residus generats són no perillosos (> 99%) i els principals residus són: producte no conforme (31%), fangs de depuració (30%), residus d'envasos (18%) i banals (19%) . No obstant això, pel que fa a la gestió d'aquests residus presenta una mitjana baixa de valorització, al voltant del 50%, quan hi ha un potencial molt major per a la indústria alimentària (>75%). Finalment es proposen una sèrie de mesures per a minimitzar la contaminació que podrien ajudar a millorar el seu comportament ambiental., Se han analizado un conjunto de datos medio ambientales desde el 2015 al 2020 de una industria de procesado de helados situada en Cataluña, con la finalidad de determinar su comportamiento ambiental. La empresa es una de la más grande del Estado Español produciendo una media de 23 millones de litros de helado al año. Las variables ambientales disponibles han sido: el consumo de agua, la generación de aguas residuales, la generación de lodos de depuración, los residuos de plástico, papel y cartón, y banales. También se ha podido disponer de las Declaraciones anuales de residuos industriales (DARIs) de la instalación durante el mismo periodo. Se han realizado indicadores respecto a la producción determinándose que el consumo de agua y por lo tanto la generación de aguas residuales y lodos de depuración son mucho mayores que lo que indica la bibliografía para instalaciones de este tipo. La falta de referencias para los otros los indicadores ha hecho necesario utilizar indicadores de industria láctea observándose también que esta instalación presenta niveles muy superiores en cuanto a la generación de residuos estudiada. El estudio de la DARIs ha mostrado que en la tipología de residuos no difiere de lo que sería una industria alimentaria: los residuos generados son no peligrosos (> 99%) y los principales residuos son: producto no conforme (31%), lodos de depuración (30%), residuos de envases (18%) y banales (19%) . No obstante, por lo que hace a la gestión de estos residuos presenta una media baja de valorización, alrededor del 50%, cuando hay un potencial mucho mayor para la industria alimentaria (>75%). Finalmente se proponen una serie de medidas para minimizar la contaminación que podrían ayudar a mejorar su comportamiento ambiental.

La pandèmia per COVID-19 va submergir el món a un estat d'alarma sanitari que desencadenaria en canvis en l'estil de vida de milions de persones. Les mesures legals preses a Catalunya van obligar a confinar tota la població catalana als seus domicilis entre el 15 de març i el 2 de maig, excepte per a la compra d'aliments i béns essencials, i tots els comerços no essencials van romandre tancats fins a l'1 de juny, amb les associades conseqüències econòmiques i socials, cosa que va comportar un canvi en el comportament dels ciutadans i per tant en la generació de residus municipals. Entre els diferents municipis de Catalunya, s'observen grans diferències en la generació de residus municipals en funció de la quantitat de comerços HORECA, veient els municipis amb més activitat HORECA com els seus residus municipals es redueixen, especialment les fraccions de vidre, matèria orgànica i envasos ; i per altra banda els municipis amb menor activitat HORECA segueixen amb una tendència similar als anys anteriors o lleugerament superior. Els municipis amb menor nombre d'habitants tenen menys canvis que els municipis amb més habitants. Paral·lelament, no s'ha observat la irrupció de nous fluxos de residus a les fraccions resta, malgrat un increment d'envasos de plàstic i metàl·lics. D'altra banda, l'enquesta d'ICTA-UAB mostra que la percepció dels ciutadans de Cerdanyola del Vallès dels seus consums i generació de residus difereixen de la realitat, ja que les xifres consolidades mostren dades de generació de residus molt superiors a les que esperaven els mateixos ciutadans. Finalment, Catalunya ha reduït dràsticament la generació de residus durant l'època de confinament, i en general durant el 2020, per la qual cosa les estratègies implementades focalitzades en la seguretat del treballador i la disminució de la transmissió del virus van ser apropiades., La pandemia por COVID-19 sumergió al mundo a un estado de alarma sanitario el cual desencadenaría en cambios en el estilo de vida de millones de personas. Las medidas legales tomadas en Cataluña obligaron a confinar a toda la población catalana en sus domicilios entre el 15 de marzo y el 2 de mayo, excepto para la compra de alimentos y bienes esenciales, y todos los comercios no esenciales permanecieron cerrados hasta el 1 de junio, con las asociadas consecuencias económicas y sociales, lo que conllevó a un cambio en el comportamiento de los ciudadanos y por lo tanto en la generación de residuos municipales. Entre los distintos municipios de Cataluña, se observan grandes diferencias en la generación de residuos municipales en función de la cantidad de comercios HORECA, viendo los municipios con mayor actividad HORECA como sus residuos municipales se reducen, especialmente las fracciones de vidrio, materia orgánica y envases; y por otro lado los municipios con menor actividad HORECA siguen con una tendencia similar a los años anteriores o ligeramente superior. Los municipios con menor número de habitantes cuentan con menos cambios que los municipios con mayor número de habitantes. Paralelamente, no se ha observado la irrupción de nuevos flujos de residuos en las fracciones resto, a pesar de un incremento de envases de plástico y metálicos. Por otro lado, la encuesta de ICTA-UAB muestra que la percepción de los ciudadanos de Cerdanyola del Vallès de sus consumos y generación de residuos difieren de la realidad, ya que las cifras consolidadas muestran datos de generación de residuos muy superiores a las esperadas por los propios ciudadanos. Finalmente, Cataluña ha redujo drásticamente la generación de residuos durante la época de confinamiento, y en general durante todo 2020, por lo que las estrategias implementadas focalizadas en la seguridad del trabajador y la disminución de la transmisión del virus fueron apropiadas., The COVID-19 pandemic brought the world into a state of health alarm that would trigger lifestyle changes for millions of people. The legal measures taken in Catalonia forced the entire Catalan population to be confined to their homes between March 15 and May 2, except for the purchase of food and essential goods, and all non-essential businesses remained closed until June 1, with the associated economic and social consequences, which led to a change in the behavior of citizens and therefore in the generation of municipal waste. Among the different municipalities of Catalonia, large differences are observed in the generation of municipal waste depending on the number of HORECA businesses, seeing the municipalities with greater HORECA activity as their municipal waste is reduced, especially the fractions of glass, organic matter and packaging; and on the other hand, the municipalities with less HORECA activity continue with a similar trend to previous years or slightly higher. Municipalities with a smaller number of inhabitants have fewer changes than municipalities with a larger number of inhabitants. At the same time, no new waste streams have been observed in the remaining fractions, despite an increase in plastic and metallic packaging. On the other hand, the ICTA-UAB survey shows that the perception of the citizens of Cerdanyola del Vallès of their consumption and waste generation differs from reality, since the consolidated figures show waste generation figures much higher than those expected by the citizens themselves. Finally, Catalonia has drastically reduced waste generation during the confinement period, and in general throughout 2020, so that the strategies implemented focused on worker safety and the reduction of virus transmission were appropriate.

Incorporation of residua into polymeric composites can be a successful approach to creating materials suitable for specific applications promoting a circular economy approach. Elastomeric (Ground Tire Rubber or GTR) and biogenic (chicken feathers or CFs) wastes were used to prepare polymeric composites in order to evaluate the tensile, acoustic and structural differences between both reinforcements. High-density polyethylene (HDPE), polypropylene (PP) and ethylene vinyl acetate (EVA) polymeric matrices were used. EVA matrix defines better compatibility with both reinforcement materials (GTR and CFs) than polyolefin matrices (HDPE and PP) as it has been corroborated by Fourier transform infrared spectroscopy (FTIR), termogravimetric analysis (TGA) and scanning electron microscopy (SEM). In addition, composites reinforced with GTR showed better acoustic properties than composites reinforced with CFs, due to the morphology of the reinforcing particles, Postprint (published version)