Search

Han transcorregut aproximadament catorze anys des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, de 28 de desembre de 2004 (en endavant, LOMPIVG), la qual va néixer amb l'objecte d'eradicar la violència exercida envers la dona pel fet de pertànyer al gènere femení. És objecte d'examen en el present treball tractar un aspecte que existeix, desafortunadament, en les societats -i cada cop en major grau, segons xifres del Consell General del Poder Judicial (en endavant, CGPJ)- com a conseqüència de la multiplicitat de relacions, afectives o familiars, que es donen entre els individus d'una comunitat. Es pretén analitzar, per tant, tres tipus penals -els arts. 153.1 CP, 153.2 i 173.2 CP-examinant vehementment la tipicitat objectiva i subjectiva que els particularitzen però, posant l'èmfasi en el paper que contenen els subjectes que es troben involucrats en la mateixa. Així doncs, tot i analitzar la violència domèstica ocasional (art. 153.2 CP) i l'habitual (art. 173.2 CP) es fa especial menció a la violència de gènere (art. 153.1 CP), a través de l'examen de la STC 59/2008 per haver sigut considerada -així com d'altres preceptes del codi penal 148.4, 171.4 i 172.2- prima facie inconstitucional, degut a la nova redacció soferta per l'aprovació de la LO ja referida ut supra. Això és perquè, front una conducta d'idèntiques característiques però comesa o suportada atenent tant al sexe com a la posició que continguin els mateixos -actora o víctima- reben un tracte punitiu distint variant el mínim del marc penal i creant, aparentment, discriminació. Ara bé, no només es tracta de relacions entre home i dona sinó que també s'han de tenir en compte altres col·lectius reconeguts -per llei- amb l'acrònim LGTB.

International mobility has become a key requirement in science and technology (S&T) professional career progression. On the one hand, the increasing mobility of women suggests that this may be a way for them to avoid or get away from women-unfriendly working environments. On the other hand, international mobility can present problems for women as they, particularly, have to plan their lives around their professional goals and personal lives. This article addresses the international mobility strategies of women regarding their personal and professional choices. We analyse their motivations to move, the way they manage their lives abroad and the effects of mobility on their lives. The analysis is based on 24 in-depth interviews of highly skilled women working in Spanish S&T sectors. Our main findings show that mobility is a new challenge which may improve women's family lives and professional careers. However, they have to plan carefully their lives on a long-term as well as a daily basis. In this sense, they need strong personal determination and the ability to balance their professional and personal goals. Moreover, their personal decisions depend not only on them as individuals, but also on their partners and families, on wider social values, on the institutional support they enjoy, and on the general public policies which they are affected by. La movilidad internacional se ha vuelto un requerimiento clave en el avance en las carreras de ciencia y tecnología. Ello implica dos aspectos claves de género. Por un lado, la creciente movilidad de las mujeres sugiere que esta puede ser una forma para que ellas eviten o escapen de ambientes de trabajo poco amigables para las mujeres. Por otro lado, la movilidad internacional puede presentar problemas para las mujeres ya que ellas, particularmente, tienen que planear sus vidas alrededor de sus objetivos profesionales y sus vidas personales. Este artículo aborda las estrategias de movilidad internacional de las mujeres con respecto a sus elecciones personales y profesionales. Analizamos sus motivaciones para mudarse, la forma en que administran sus vidas en el exterior y los efectos que esta movilidad tiene en sus vidas. El análisis está basado en 24 entrevistas en profundidad a mujeres altamente calificadas que trabajan en los sectores de ciencia y tecnología españoles. Nuestros primeros resultados muestran que esta movilidad es un nuevo desafío que puede mejorar sus vidas familiares y sus carreras profesionales. Sin embargo, tienen que planear sus vidas cuidadosamente tanto a largo plazo como en la vida cotidiana. En este sentido, las mujeres necesitan una fuerte determinación personal y capacidad para equilibrar sus objetivos profesionales y personales. Además, sus decisiones personales dependen no sólo de ellas como individuos, sino también de sus parejas y familias, de valores sociales más amplios, del apoyo institucional que reciben, en general, y de las políticas públicas que las envuelven.

En Historia, la correspondencia epistolar privada, en cuanto medio de comunicación entre personas, es la única fuente documental que revela las interacciones directas, no mediatizadas institucionalmente, entre actores sociales. El artículo explora las posibilidades de esta fuente tanto para el análisis cualitativo e intensivo de las relaciones personales como para reconstruir la “red egocentrada” del receptor de las cartas y llevar a cabo un análisis efectivo de redes sociales, aplicando los métodos y parámetros del “Social Network Analysis”. A partir de dos ejemplos centrados en epistolarios del siglo XVIII, los autores muestran las posibilidades y limitaciones de los análisis cualitativos clásicos y el interés de las aportaciones específicas del análisis de redes egocentradas, abogando por la combinación de ambas metodologías., Historically speaking, private correspondence as a means of direct communication between people provides unique source documents that reveals direct, institutionally unmediated interactions among social actors. This article explores the potential of such a source for both qualitative analysis and intensive personal relations in order to reconstruct the "ego-centered network" of letters received, and carry out effective analysis of social networks, using "Social Network Analysis" methodology. Two such examples focus on eighteenth-century epistolary, the authors show the possibilities and limitations of classical qualitative analysis and the import of specific contributions regarding ego-centered network analysis; they advocate the combination of both methods.

Presentació de les dades recollides en el treball d’investigació implementat en un Centre Residencial d’Acció Educativa en els mesos de febrer-maig de 2009. En aquest projecte, que va néixer del treball interdepartamental entre el departament d’Acció Social i el departament de Pedagogia de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés, es van tractar aspectes encarats a com orientar, amb noies adolescents, el treball de la gestió de les emocions, per tal que puguin canalitzar els seus sentiments de manera que els permeti millorar la comunicació i interacció amb el seu entorn., This is a presentation of data collected from aresearch project implemented in a Residential Centre for Educative Action from February to May 2009. The project arose from work between the departments of Social Action and Pedagogy at the Training Institute of the Pere Tarrés Foundation, with a group of adolescent girls, on aspects aimed at directing work on managing emotions, in order to be able to channel their feelings so that they can improve communication and interaction with their environment., Presentación de los datos recogidos en el trabajo de investigación implementado en un Centro Residencial de Acción Educativa en los meses de febrero-mayo de 2009. En este proyecto, que nació del trabajo interdepartamental entre el departamento de Acción Social y el departamento de Pedagogía del Instituto de Formación de la Fundación Pere Tarrés, se trataron aspectos encarados a como orientar, con chicas adolescentes, el trabajo de la gestión de las emociones, para que puedan canalizar sus sentimientos de forma que les permita mejorar la comunicación e interacción con su entorno.

La individualització de la vida privada es troba associada amb el declivi de la legitimitat del patriarcat i amb la transició a un model de família basat en una creixent intervenció del mercat i de l'Estat en la llar. L'article explora a nivell teòric el contrast entre privatització i individualització, així com les causes i les conseqüències que es relacionen amb aquests processos. Encara que la individualització dins l'esfera privada obre el pas a la democratizació de la família, comporta també certs perills que convé conjurar. The individualization of private life is associated with the decline of patriarchal legitimacy and with the transition to a family model based on a growing intervention of the market and of the state in the household. The article explores at a theoretical level the contrast between privatization and individualization as well as the causes and consequences relating to these processes. Although the individualization of the private sphere gives way to the democratization of the family, it also entails certain dangers that are to be avoided.