Search

Paper guanyador del premi al millor article del congrés JENUI'22 (Jornadas sobre la Enseñanza Universitaria de la Informática). La Unidad de Igualdad de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en su último plan de igualdad incluyó, entre otros objetivos, el de asegurar la perspectiva de género en la docencia. La vía propuesta fue la definición de una competencia transversal (Comportamiento ético y global) que debería implantarse en todos los programas. Por su parte, la Facultad de Informática de la misma universidad trabaja en el mismo sentido desde 2019 en su Comisión de Equidad. En este artículo se expone el proceso seguido desde la aparición de este impulso institucional hasta su conceptualización en dicha competencia y su vinculación concreta a un subconjunto de las asignaturas del Grado y del Máster en Ingeniería nformática. Se detallan las fases, las directrices establecidas, la selección de las asignaturas y un ejemplo de implantación en una de ellas. El principal resultado de la experiencia es que este es un proceso viable gracias a unos factores facilitadores ya existentes y a la implicación de los grupos interesados, pero que no está libre de contradicciones ni es todavía maduro en todos los aspectos clave, entre ellos algunos tan relevantes como el de la evaluación de la competencia. The last equality plan of the Gender Unit of the Universitat Oberta de Catalunya includes, among others goals, ensuring a gender perspective in the teaching process. To this aim, a new transversal competency (Global and Ethical Behaviour), that should be included in every official bachelor’s and master’s degree programme, has been defined. For its part, the Computer Science Faculty of the same university, has been working in the same direction since 2019 within its Equality Commission. In this paper, we present the process followed since the emergence of this institutional impulse to its conceptualization as a competence and its specific implementation in a subset the Bachelor's and Master's in Computer Engineering courses. The phases, the established guidelines, the selection of the subjects and an example of implementation in one of them are detailed. The main result of the experience is that this is a viable process thanks to some facilitating factors that already exist and to the involvement of the stakeholders. Even though it is not free from contradictions nor it is yet mature in all the key aspects, including some that are so relevant such as the competence evaluation.

La competencia digital es un elemento clave para los alumnos del siglo xxi. El presente estudio consiste en el análisis, en una institución de educación superior, del nivel de integración de la competencia digital en los planes de estudio de una universidad catalana integrada por 11.362 estudiantes. Para obtener los datos se realizaron: (1) un análisis del contenido a partir de los planes de estudios por competencias de la universidad con los indicadores de la competencia digital de 40 títulos de grado; una discusión de grupo con 11 expertos para validar los resultados obtenidos en el paso anterior. A partir de aquí se observa que las titulaciones más técnicas integran más los indicadores propios de la alfabetización tecnológica. En cambio, las otras áreas de conocimiento desarrollan más los propios de la alfabetización informacional. En este sentido, las instituciones de educación superior deben ayudar a los alumnos a desarrollar esta competencia y, por tanto, los resultados obtenidos a partir del análisis institucional ofrecen una visión global de la institución y pueden ser útiles para la mejora de la universidad y los planes de estudio. Digital competence is key for students in the 21st century. The present study analyses the extent to which digital competence has been integrated at a Catalan university with 11,362 undergraduate students. To obtain the data, we: (1) analysed the digital competence content in the curricula of 40 bachelor’s degrees; and (2) had the results checked by an 11-expert focus group. We found that the more technical degrees have the most integrated indicators of technological literacy while the other knowledge areas have a higher level of information literacy. Educational institutions therefore need to help students develop this competence which is so necessary for 21st-century students. This study reports interesting results on the presence of digital competence in the curricula of an entire institution and can be useful for improving the institution as a whole and the curricula. La competència digital és un element clau per als alumnes del segle xxi. El present estudi consisteix en l’anàlisi, en una institució d’educació superior, del nivell d’integració de la competència digital en els plans d’estudi d’una universitat espanyola integrada per 11.362 estudiants. Per obtenir les dades es van realitzar: (1) una anàlisi del contingut a partir dels plans d’estudis per competències de la universitat amb els indicadors de la competència digital de 40 títols de grau; una discussió de grup amb 11 experts per validar els resultats obtinguts en el pas anterior. A partir d’aquí s’observa que les titulacions més tècniques integren més els indicadors propis de l’alfabetització tecnològica. En canvi, les altres àrees de coneixement desenvolupen més els indicadors propis de l’alfabetització informacional. En aquest sentit, les institucions d’educació superior han d’ajudar els alumnes a desenvolupar aquesta competència i, per tant, els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi institucional permeten disposar d’una visió global de la institució i poden ser útils per a la millora de la universitat i els plans d’estudi.

Les escoles de negocis han esdevingut, sobretot a partir del procés de globalització neoliberal iniciat en els anys 1980, en centres de poder on es formen professionals que ocupen llocs rellevants en les noves estructures empresarials, econòmiques i polítiques. La darrera crisi econòmica global de principis del segle XXI ha qüestionat aquest neoliberalisme ensenyat en les escoles de negocis i, en conseqüència, la legitimitat d’aquests centres educatius per guiar els camins econòmic, social i polític de la societat mundial. Paral•lelament al procés de globalització neoliberal, la tècnica i tecnologia modernes han canviat la manera com entenem la societat, les empreses, la ciència i el planeta, essent les noves tecnologies de la informació el paradigma d’aquesta nova societat global del segle XXI. En el treball presentem la tècnica com un element creat per l’home que, a la vegada, el defineix i, consegüentment, en determina el seu coneixement i la seva llibertat. Els interessos econòmics creats a partir de la Revolució Industrial són la clau per entendre l’expansió de la tècnica i de la tecnologia modernes i, en aquest sentit, la tècnica educativa ha tendit, per aquestes mateixes motivacions econòmiques, a l’especialització dels coneixements. Partint d’aquesta realitat, el treball mostra la necessitat que la tècnica educativa actual potenciï el que anomenem coneixement reflexionat, que és diferent a l’acumulació d’informació, i que definim com el component clau de l’economia moderna globalitzada, una economia que té com element característic i diferenciador l’aplicació del coneixement individual i col•lectiu en aparells de generació de coneixement, que, al seu torn, són fruit de la revolució de les tecnologies de la informació. Els canvis que la tècnica i ciència modernes han provocat fan necessari estudiar com funciona la tècnica educativa d’avui i quin tipus de coneixement necessitem les persones per construir la nostra pròpia llibertat. Els descobriments moderns del funcionament de la memòria humana i la plasticitat cerebral són fonamentals per elaborar coneixement reflexionat a escoles i universitats. A més, el moment actual d’incertesa social en el marc de la nova societat noosfèrica moderna fa inevitable la necessitat que en els centres educatius es formin persones amb unes noves habilitats i fortaleses que els permetin viure lliurement en la concepció moderna de l’espai i del temps. Per tot plegat, en el treball defensem que els objectius de les escoles de negocis han de ser responsables amb les necessitats socials i econòmiques mundials i plantegem una necessària legitimació de les causes socials i econòmiques que es tracten en els seus plans d’estudis, els quals, com demostrem, són homogenis arreu del planeta i emmotllats als criteris de rànquings diversos publicats en revistes especialitzades. Com a conclusió, proposem un programa transdisciplinar que anomenem Sòcrates per a potenciar el coneixement reflexionat entre els alumnes i ajudar a crear professionals amb personalitat i ètica d’acord a les necessitats socials i econòmiques de cada moment i regió., Las escuelas de negocios se han convertido, sobre todo a partir del proceso de globalización neoliberal iniciado en los años 1980, en centros de poder donde se forman profesionales que ocupan puestos relevantes en las nuevas estructuras empresariales, económicas y políticas. La última crisis económica global de principios del siglo XXI ha cuestionado este neoliberalismo enseñado en las escuelas de negocios y, en consecuencia, la legitimidad de estos centros educativos para guiar los caminos económicos, sociales y políticos de la sociedad mundial. Paralelamente al proceso de globalización neoliberal, la técnica y tecnología modernas han cambiado el modo cómo entendemos la sociedad, las empresas, la ciencia y el planeta, siendo las nuevas tecnologías de la información el paradigma de esta nueva sociedad global del siglo XXI. En el trabajo presentamos la técnica como un elemento creado por el hombre que, a la vez, lo define y, consecuentemente, determina su conocimiento y su libertad. Los intereses económicos creados a partir de la Revolución Industrial son la clave para entender la expansión de la técnica y de la tecnología modernas y, en este sentido, la técnica educativa ha tendido, debido a estas mismas motivaciones económicas, a la especialización de los conocimientos. Partiendo de esta realidad, el trabajo muestra la necesidad que la técnica educativa actual potencie lo que llamamos conocimiento reflexionado, que es diferente a la acumulación de información, y que definimos como el componente clave de la economía moderna globalizada, una economía que tiene como elemento característico y diferenciador la aplicación del conocimiento individual y colectivo en aparatos de generación de conocimiento, que a su vez, son fruto de la revolución de las tecnologías de la información. Los cambios que la técnica y ciencia modernas han provocado hacen necesario estudiar cómo funciona la técnica educativa de hoy y qué tipo de conocimiento necesitamos las personas para construir nuestra propia libertad. Los descubrimientos modernos del funcionamiento de la memoria humana y la plasticidad cerebral son fundamentales para elaborar conocimiento reflexionado en escuelas y universidades. Además, el momento actual de incertidumbre social en el marco de la nueva sociedad noosférica moderna hace inevitable la necesidad de que en los centros educativos se formen personas con unas nuevas habilidades y fortalezas que les permitan vivir libremente en la concepción moderna del espacio y del tiempo. Por todo ello, en el trabajo defendemos que los objetivos de las escuelas de negocios deben ser responsables con las necesidades sociales y económicas mundiales y planteamos una necesaria legitimación de las causas sociales y económicas que se tratan en sus planes de estudios, los cuales como demostramos, son homogéneos en todo el planeta y moldeados a los criterios de rankings diversos publicados en revistas especializadas. Como conclusión, proponemos un programa transdisciplinario que llamamos Sócrates para potenciar el conocimiento reflexionado entre los alumnos y ayudar a crear profesionales con personalidad y ética de acuerdo a las necesidades sociales y económicas de cada momento y región., Business schools have become, particularly from the neoliberal globalization process that started in the 1980's, centers where professionals are trained to take up important places in new business, economic and political structures. The last global economical crisis of the early twenty-first century has questioned this neoliberalism taught in business schools and, consequently, the legitimacy of these educational centers to guide the global economic, social and political paths of the world. Hand in hand to the process of neoliberal globalization, techniques and modern technology have changed the way we understand society, business, science and the world. They have become the new information technology paradigm of the new 21st century global society. At work we present the technique as something created by man which in turn is defined and thus determines his knowledge and freedom. The economic interests originated during the Industrial Revolution are the key to understanding the widespread of technique and modern technology. Besides, in this sense, teaching techniques have led to the specialization of knowledge by the same reason. Bearing this in mind, the study shows the need for the current teaching techniques to enhance what we call knowledge through thought, which is different to information accumulation and defined as the key component of the modern globalized economy. This economy has as a characteristic and differentiating feature the application of individual and collective knowledge into knowledge-generating devices, which, in turn, are the result of the revolution of information technology. The changes that modern technique and science have caused require study how current teaching techniques work and what kind of knowledge do we humans need to build our own freedom. Modern discoveries on human memory and brain plasticity are essential to develop knowledge through thought in schools and universities. In addition, the current uncertainty in the social frame of the new noospherical modern society makes it unavoidable to ignore the need in schools to train people with new skills and strengths that allow them to live freely in the modern conception of space and time. All in all, the paper argues that the goals of the business schools should be responsible for the global social and economic needs and proposes the necessary legitimation of the social and economic roots treated in their curricula which, as shown, are homogeneous across the globe and fitting the criteria of different rankings published in specialized journals. In conclusion, we propose a transdisciplinary program named Socrates as to bolster knowledge through thought among students and help to create professionals with ethics and personality according to the social and economic needs of each time and region.

This paper reflects on some of the current issues facing the education system, including higher education. The university system is believed to be in crisis, but its crisis does not stem from the recession alone. This paper reflects on university faculty, curricula, organization and research, calling attention to the inadequacies of certain proposals regarding the faculty and the modification of certain curricula without the matter having been given sufficient thought. Spell attention is paid to the dangers of controlling the way research is conducted, with the consequent monopolization by a few private entities of the evaluation of university research. Lastly, the paper reflects on the cutbacks in the policy of scholarships for non-university education, without the academic and social consequences of such a policy having been considered, and gives thought to the increasing role assigned to subjects related to Catholic education in the educational system., Este trabajo realiza una serie de reflexiones sobre algunas cuestiones actuales del sistema educativo y universitario. Se estima que la universidad está en una crisis, pero no solamente derivada de la crisis económica. Se hace una reflexión sobre el profesorado, los planes de estudio, la organización y la investigación en la universidad, llamando la atención sobre lo inadecuado de algunas propuestas en relación con el profesorado y la modificación de los planes de estudio realizada sin la suficiente reflexión. Se llama la atención sobre los peligros del control en el desarrollo de la investigación, con la consecuencia de la monopolización por algunos sujetos privados de la valoración de la investigación universitaria. Se reflexiona, finalmente, sobre la reducción de la política de becas en la educación no universitaria, sin considerar las consecuencias académicas y sociales de una tal política, así como el papel creciente que se otorga a materias relacionadas con la educación católica en el sistema educativo., Aquest treball fa una sèrie de reflexions sobre algunes qüestions actuals del sistema educatiu i universitari. S'estima que la universitat es troba en una crisi, però no solament derivada de la crisi econòmica. Es fa, també, una reflexió sobre el professorat, els plans d'estudi, l'organització i la investigació a la universitat, cridant l'atenció sobre com d’inadequades són algunes propostes en relació amb el professorat i la modificació dels plans d'estudi realitzada sense la suficient reflexió. Es crida l'atenció sobre els perills del control en el desenvolupament de la investigació, amb la conseqüència de la monopolització per part d'alguns subjectes privats de la valoració de la investigació universitària. Es reflexiona, finalment, sobre la reducció de la política de beques en l'educació no universitària, sense considerar les conseqüències acadèmiques i socials d'aquesta política, així com el paper creixent que s'atorga a matèries relacionades amb l'educació catòlica en el sistema educatiu.

Aquest número de la Revista Tradumàtica proposa una reflexió sobre la necessària imbricació entre les tecnologies i la formació de traductors. L’objectiu és presentar punts de vista diferents i sovint complementaris relacionats amb els diversos papers que hi entren en joc: interessa saber el que pensen les persones responsables de la formació i conèixer quines característiques té l’oferta docent, però també convé veure com es situen els estudiants. D’igual manera volem pensar en el futur, sense perdre de vista el present d’un context tan àgil i canviant com el que es descriu aquí., This issue of Revista Tradumàtica revolves around the tie-in between technology and translator training. Our aim has been to present a range of views, often complementary, of the roles involved: we targeted the opinions of those responsible for training, the kind of training on offer, and the students’ point of view. In considering the present context, these articles also point to the future of this ever-changing, dynamic field., Este número de la Revista Tradumàtica propone una reflexión sobre la necesaria imbricación entre las tecnologías y la formación de traductores. El objetivo es presentar puntos de vista diferentes y a menudo complementarios relacionados con los diversos papeles que entran en juego: interesa saber lo que piensan las personas responsables de la formación y conocer las características de la oferta docente, pero también conviene ver como se sitúan los estudiantes. De igual manera queremos pensar en el futuro, pero sin perder de vista el presente de un contexto tan ágil y cambiante como el que aquí se describe.

Aquest número de la Revista Tradumàtica proposa una reflexió sobre la necessària imbricació entre les tecnologies i la formació de traductors. L'objectiu és presentar punts de vista diferents i sovint complementaris relacionats amb els diversos papers que hi entren en joc: interessa saber el que pensen les persones responsables de la formació i conèixer quines característiques té l'oferta docent, però també convé veure com es situen els estudiants. D'igual manera volem pensar en el futur, sense perdre de vista el present d'un context tan àgil i canviant com el que es descriu aquí. Este número de la Revista Tradumàtica propone una reflexión sobre la necesaria imbricación entre las tecnologías y la formación de traductores. El objetivo es presentar puntos de vista diferentes y a menudo complementarios relacionados con los diversos papeles que entran en juego: interesa saber lo que piensan las personas responsables de la formación y conocer las características de la oferta docente, pero también conviene ver como se sitúan los estudiantes. De igual manera queremos pensar en el futuro, pero sin perder de vista el presente de un contexto tan ágil y cambiante como el que aquí se describe. This issue of Revista Tradumàtica revolves around the tie-in between technology and translator training. Our aim has been to present a range of views, often complementary, of the roles involved: we targeted the opinions of those responsible for training, the kind of training on offer, and the students' point of view. In considering the present context, these articles also point to the future of this ever-changing, dynamic field.

Estem a favor dels sistemes de control de la qualitat educativa i de foment de l’actualització dels docents, però ens mostrem contraris que aquests objectius lloables siguin segrestats per una minoria de manera que vagi inflant una bombolla administrativa i burocràtica, amb unes despeses que seria més eficient dedicar-les a altres objectius., Estem a favor dels sistemes de control de la qualitat educativa i de foment de l’actualització dels docents, però ens mostrem contraris que aquests objectius lloables siguin segrestats per una minoria de manera que vagi inflant una bombolla administrativa i burocràtica, amb unes despeses que seria més eficient dedicar-les a altres objectius

Projecte presentat al 3r Premi a la Qualitat de la Gestió Universitària, convocat pel Consell Social de la UPC Award-winning

The aim of this paper is to present a framework of the core skills and abilities that librarians and other information professionals must have, based on research conducted from October 2005 to March 2007 that analyzed the requirements of the labour market. Additionally, a review of the literature about professional competences was conducted to determine which skills are more likely to make the information professionals succeed; these skills include teamwork abilities, capacity to work under pressure, collaboration and communication skills, and customer service skills. Since these abilities may depend of the role that professionals perform, specific aspects related to the areas in which people work are included. In this study, the key was the analysis of job offers, to understand which professional characteristics the labour market is looking for, and to understand the keys to success in different roles and positions. Also, through the analysis of questionnaires distributed to librarians and academics in the area of LIS, we can observe librarians’ perceptions about the required profiles in the LIS market., El objetivo de este trabajo es demostrar las capacidades y habilidades principales que los profesionales de la información y la documentación deben poseer, a partir de una investigación realizada entre octubre de 2005 y marzo de 2007, analizándose los requisitos de las ofertas de trabajo, además de una revisión bibliográfica. La revisión de la bibliografia sobre competencias determina que existen una serie de competencias que se conocen como capacidades transversales, ya que afectan a todas las profesiones de una u otra manera, como son trabajo en equipo, trabajo en situaciones de tensión, colaboración, capacidades de atención al cliente, habilidades de comunicación que pueden depender más o menos de la posición que ocupan los profesionales, además de un aspecto específico relacionado con el campo en el que se trabaja. En este estudio, la clave ha sido el análisis de las ofertas del trabajo, lo que permite comprender de modo bastante amplio qué es está buscando el mercado, qué la clase de profesionales parecen ser más idóneos en diferentes posiciones y, a través del análisis de cuestionarios para bibliotecarios y académicos del área de las ciencias de la documentación, poder entender cuáles son los perfiles requeridos en el mercado de la biblioteconomía y documentación., La intenció d’aquest treball és demostrar les capacitats i habilitats principals que els professionals de la informació i la documentació han de tenir, a partir d’una investigació realitzada entre octubre de 2005 i març de 2007, en què s’analitzen els requisits de les ofertes de treball, a més d’una revisió bibliogràfica. La revisió de la bibliografia sobre competències determina que existeixen una sèrie de competències que es coneixen com a capacitats transversals, perquè afecten totes les professions d’una manera o altra, com són habilitats de treball en equip, treball en situacions de tensió, col·laboració, capacitats d’atenció al client, habilitats de comunicació que poden dependre més o menys de la posició que ocupen els professionals, a més d’un aspecte específic relacionat amb el camp en què es treballa. En aquest estudi, la clau ha estat l’anàlisi de les ofertes de treball, la qual cosa permet comprendre d’una manera bastant àmplia què és el que està buscant el mercat, quina classe de professionals sembla més encertada en diverses posicions i, mitjançant l’anàlisi de qüestionaris realitzats a bibliotecaris i acadèmics de l’àrea de les ciències de la documentació, poder entendre quins són els perfils reclamats en el mercat de la biblioteconomia i documentació.

Els plans de l’Ensenyament de Magisteri fa dos anys que estan en funcionament, i per tant, se’n pot fer ja un primer balanç de com s’han desenvolupat i la marxa que han agafat. Opinem que aquests plans han millorat i han empitjorat aspectes essencials del currículum del mestre. Anem per parts de com ho veiem, de forma succinta, per clarificar-ho detalladament.

Els plans de l’Ensenyament de Magisteri fa dos anys que estan en funcionament, i per tant, se’n pot fer ja un primer balanç de com s’han desenvolupat i la marxa que han agafat. Opinem que aquests plans han millorat i han empitjorat aspectes essencials del currículum del mestre. Anem per parts de com ho veiem, de forma succinta, per clarificar-ho detalladament.

Les pràctiques són una preparació per a fer de mestre, que es fa a través d’una anàlisi profunda de la realitat escolar, l’observació directa, la planificació d’un contingut i la intervenció didàctica a l’aula. És evident, doncs, que els mestres tenen un paper molt important en la formació dels seus futurs companys, un paper insubstituïble. Però el fet de col·laborar en aquesta tasca formativa dels estudiants, a què obliga a l’escola que els acull? A una nova feina per a un mestre de l’equip, tutor o responsable dels practicants; a fer raonaments, explicacions, aclariments per part del mestre de l’aula, en un horari inexistent; a un altre control que ha de portar el cap d’estudis; a una responsabilitat més per al director. I tots sabem que les contraprestacions són en aquest cas inexistents: ni més personal, ni més materials, ni més prestigi reben les escoles que entenen bé la seva reponsabilitat en la formació dels mestres.

Les pràctiques són una preparació per a fer de mestre, que es fa a través d’una anàlisi profunda de la realitat escolar, l’observació directa, la planificació d’un contingut i la intervenció didàctica a l’aula. És evident, doncs, que els mestres tenen un paper molt important en la formació dels seus futurs companys, un paper insubstituïble. Però el fet de col·laborar en aquesta tasca formativa dels estudiants, a què obliga a l’escola que els acull? A una nova feina per a un mestre de l’equip, tutor o responsable dels practicants; a fer raonaments, explicacions, aclariments per part del mestre de l’aula, en un horari inexistent; a un altre control que ha de portar el cap d’estudis; a una responsabilitat més per al director. I tots sabem que les contraprestacions són en aquest cas inexistents: ni més personal, ni més materials, ni més prestigi reben les escoles que entenen bé la seva reponsabilitat en la formació dels mestres.

Des d'un punt de punt de vista didàctic, els objectius de la present tesi doctoral són:1.- Constatar que no hi ha docència de la guerra a les nostres aules.2.- Demostrar que l'anàlisi de les guerres constitueix una part indefugible de les Ciències Socials, i que la seva absència les perjudica irremeiablement.3.- Demostrar que es pot inserir l'estudi de les guerres en els curricula de Ciències Socials dels diversos nivells d'ensenyament i que aquesta incorporació contribueix a millorar-los tant des del punt de vista de continguts factuals com de valors.La tesi s'estructura en dues parts: - La primera té un caire més general i es dedica a demostrar l'absència de la guerra de l'ensenyament de les Ciències Socials, a propugnar la conveniència de la seva introducció i a oferir pautes i recursos a partir dels quals es pugui engegar aquesta introducció.- La segona exemplifica la introducció de la guerra en els currícula de Ciències Socials a partir de la Primera Guerra Mundial, i es divideix en dues seccions. A la primera s'hi exposen els ooneixements generals que els ensenyants poden haver de menester pel que fa a la Primera Guerra Mundial, i a la segona s'hi fan suggeriments per a organitzar activitats d'aprenentatge centrades en el mateix tema.El mètode de treball utilitzat ha consistit, bàsicament, en l'aplegament i reestructuració de material bibliogràfic i en la seva reorganització en funció de la seva finalitat educativa. La bibliografia s'ha centrat en la història militar, però s'hi ha inclòs una proporció notable de literatura de ficció, amb el propòsit de remarcar l'adequació de la literatura per a usos didàctics, tant com a font complementària d'informació com en el paper d'instrument d' acostament de la realitat del passat als alumnes.Entre les conclusions a què arriba aquesta tesi hi ha el fet que un tractament integrat de la guerra en els currícula de Ciències Socials afavoreix l'educació per la pau en el sentit que permet els alumnes d'enfrontar-se racionalment amb el tema i els ajuda a formar-se un criteri propi, necessari per a filtrar els missatges sovint bel.lígens i violents dels mitjans de comunicació massius, de manera que, probablement, serien més favorables a la solució no violenta dels conflictes. D'altra banda, una de les conclusions més evidents de l'anàlisi de la Primera Guerra Mundial són els inconvenients de la ignorància col.lectiva pel que fa a les qüestions militars: aquesta ignorància permet que els ciutadans comparteixin una visió imaginària de la guerra, de funestes conseqüències per a la col.lectivitat., The aims of the dissertation "War and Strategical Thought: a Didactical Approach" are:1.- To prove that there is no war teaching in our Primary or Secondary Schools.2.- To demonstrate that analysing wars is an essential part of Social Sciences, and that their absence is irremediably detrimental to the scientific coherence of Social Sciences.3.- To demonstrate that integrating war analysis in Social Sciences curricula at every educational level is possible. Such the integration could contribute to improve Social Sciences curricula in relation to their contents and educative value.This dissertation is organized in two different parts: - First one has a general scope and deals with three matters: the absence of the war in the Social Sciences teaching, the convenience of introducing war in Social Sciences curricula and its advantages; finally, it makes the proposal of conceptual and chronological frames and didactical material which could be suitable to work with war in the classroom.- Second part offers an example of war treatment in a Social Sciences curriculum. The example is focused on First World War. Firstly, we adduce some information to the teacher.This information -military, social- is generally absent of our curricula. Secondly, some possible ways of organizing First World War teaching are offered to teachers. The foundations of this dissertation are bibliographical: Military History and literary fiction.