Search

En l'actualitat, i com a conseqüència de la pandèmia del Covid-19, l'ús de les tecnologies en espais vulnerables en l'àmbit del treball ha augmentat. Els ciberdelinqüents són conscients d'aquestes vulnerabilitats i aprofiten aquestes oportunitats per extreure'n benefici. En el món empresarial trobem les petites i mitjanes empreses, PIMEs, les quals són empreses més vulnerables com a conseqüència de tenir poc pressupost i formació en seguretat en general i ciberseguretat en particular. Fent aquestes empreses molt interessants per als ciberdelinqüents. Un atac que ha fet ressò en aquests últims anys és el que pren nom de ransomware, el qual és un malware que s'introdueix als dispositius de les empreses mitjançant la descarrega d'arxius arribats per mitjà de correus electrònics, entre d'altres, i que el seu objectiu és xifrar els arxius i dades de les empreses, demanant un rescat per a aquestes dades i així obtenir un benefici. Al mateix temps, els ciberdelinqüents amenacen amb fer públiques aquestes dades, les quals podrien ser sensibles i podent tenir conseqüències legals a part de les econòmiques i reputacionals, com a conseqüència d'haver estat atacades per aquest tipus de malware. En aquest estudi, es vol poder fer arribar a les PIMEs la importància de reorientar una part dels seus pressupostos cap a la ciberseguretat, aplicant unes mesures de prevenció assequibles per evitar que siguin víctimes d'un atac ransomware, o, si són afectades per aquest, poder minimitzar l'impacte i conseqüències. Nowadays, because of the Covid-19 pandemic, the use of technology in vulnerable workplaces has increased. Cybercriminals are aware of these vulnerabilities and take advantage of these opportunities to obtain benefits of it. In the business world, we can find small and medium sized enterprises, SMEs, which are the most vulnerable companies as a consequence of having a small budget and training in security in general and cybersecurity in particular. Making these companies very interesting for cybercriminals. An attack that has been heard in the recent years is the one called ransomware, which is a malware that is introduced into corporate devices by downloading incoming files via e-mail, among others, and that its goal is to encrypt the company files and data, requesting a ransom for that data and thus make a profit. At the same time, cybercriminals are threatening to release this data, which could be sensitive and could have legal as well as economic and reputational consequences, as a result of being attacked by this type of malware. The aim of this study is to make SMEs aware of the importance of reorienting part of their budgets towards cybersecurity, applying affordable prevention measures to prevent them from being the victims of a ransomware attack, or, if they are affected by it, to be able to minimize the impact and consequences. En la actualidad, y como consecuencia de la pandemia del Covid-19, el uso de las tecnologías en espacios vulnerables en el ámbito del trabajo ha aumentado. Los ciberdelinqüents son conscientes de estas vulnerabilidades y aprovechan estas oportunidades para extraer beneficio. En el mundo empresarial encontramos las pequeñas y medianas empresas, Pymes, las cuales son empresas más vulnerables como consecuencia de tener poco presupuesto y formación en seguridad en general y ciberseguridad en particular. Haciendo estas empresas muy interesantes para los ciberdelinqüents. Un ataque que ha hecho eco en estos últimos años es el que toma nombre de ransomware, el cual es un malware que se introduce a los dispositivos de las empresas mediante la descarga de archivos llegados por medio de correos electrónicos, entre otros, y que su objetivo es cifrar los archivos y datos de las empresas, pidiendo un rescate para estos datos y así obtener un beneficio. Al mismo tiempo, los ciberdelinqüents amenazan con hacer públicas estos datos, las cuales podrían ser sensibles y pudiendo tener consecuencias legales aparte de las económicas y reputacionals, como consecuencia de haber sido atacadas por este tipo de malware. En este estudio, se quiere poder hacer llegar a las Pymes la importancia de reorientar una parte de sus presupuestos hacia la ciberseguridad, aplicando unas medidas de prevención asequibles para evitar que sean víctimas de un ataque ransomware, o, si son afectadas por este, poder minimizar el impacto y consecuencias.

En sentido estricto, cuando la comunicación corporativa está vinculada a la estrategia corporativa, es erróneo considerarlas por separado, independientemente de las razones que animan a las personas a hacerlo, como la desconfianza, la falta de conocimiento o el orgullo por el resultado final. Desde un punto de vista más informal, la comunicación corporativa se considera como el soporte que mantiene a las empresas en un mercado competitivo. Por lo tanto, es importante recordar que, sin la comunicación corporativa, la estabilidad económica y, por lo tanto, los puestos de trabajo estarían en peligro. Además, partiendo del supuesto de que la comunicación empresarial tiene la función de mejorar la imagen y la calidad de los productos o servicios que se ofrecen en el mercado, se permite estudiar las fortalezas, debilidades, oportunidades, debilidades y amenazas del sector que deben abordarse para desarrollar mecanismos de mitigación o activación de las actividades integradas con la tecnología de la información (TIC), para realizar campañas publicitarias que atraigan la atención del consumidor desde un punto de vista innovador y sean de interés para todos. En la economía globalizada actual, así como en la llamada sociedad de la información y el conocimiento o sociedad de las redes, la supervivencia y el crecimiento de las empresas deben basarse en el desarrollo de estrategias de comunicación empresarial que permitan a las organizaciones de todo tipo establecer relaciones con todos los grupos destinatarios que puedan verse afectados por sus actividades, tanto para vender sus productos o servicios como para comunicar su identidad y lograr una buena imagen corporativa. Por lo cual, con base en lo anterior, es importante comprender de qué forma se puede ver influenciada la comunicación corporativa, dentro de los aspectos positivos de una PYME, para promover el crecimiento de la economía de un país. Strictly speaking, when corporate communication is linked to corporate strategy, it is wrong to consider them separately, regardless of the reasons that encourage people to do so, such as mistrust, lack of knowledge or pride in the end result. From a more informal point of view, corporate communication is considered as the support that keeps companies in a competitive market. Therefore, it is important to remember that, without corporate communication, economic stability and, therefore, jobs would be at risk. Furthermore, based on the assumption that corporate communication has the function of improving the image and quality of the products or services offered in the market, it is possible to study the strengths, weaknesses, opportunities, weaknesses and threats of the sector that must be addressed in order to develop mechanisms to mitigate or activate activities integrated with information technology (ICT), to carry out advertising campaigns that attract the attention of the consumer from an innovative point of view and are of interest to everyone. In today's globalized economy, as well as in the so-called information and knowledge society or network society, the survival and growth of companies must be based on the development of business communication strategies that allow organizations of all kinds to establish relationships with all target groups that may be affected by their activities, both to sell their products or services and to communicate their identity and achieve a good corporate image. Therefore, based on the above, it is important to understand how corporate communication can be influenced, within the positive aspects of an SME, to promote the growth of a country's economy. En sentit estricte, quan la comunicació corporativa està vinculada a l'estratègia corporativa, és erroni considerar-les per separat, independentment de les raons que animen a les persones a fer-ho, com la desconfiança, la manca de coneixement o l'orgull pel resultat final. Des d'un punt de vista més informal, la comunicació corporativa es considera com el suport que manté a les empreses en un mercat competitiu. Per tant, és important recordar que, sense la comunicació corporativa, l'estabilitat econòmica i, per tant, els llocs de treball estarien en perill. A més, partint de l'supòsit que la comunicació empresarial té la funció de millorar la imatge i la qualitat dels productes o serveis que s'ofereixen en el mercat, es permet estudiar les fortaleses, debilitats, oportunitats, debilitats i amenaces de el sector que s'han d'abordar per desenvolupar mecanismes de mitigació o activació de les activitats integrades amb la tecnologia de la informació (TIC), per a realitzar campanyes publicitàries que atreguin l'atenció de l'consumidor des d'un punt de vista innovador i siguin d'interès per a tothom. En l'economia globalitzada actual, així com en l'anomenada societat de la informació i el coneixement o societat de les xarxes, la supervivència i el creixement de les empreses han de basar-se en el desenvolupament d'estratègies de comunicació empresarial que permetin a les organitzacions de tot tipus establir relacions amb tots els grups destinataris que es puguin veure afectats per les seves activitats, tant per vendre els seus productes o serveis com per comunicar la seva identitat i aconseguir una bona imatge corporativa. Per la qual cosa, amb base a l'anterior, és important comprendre de quina manera es pot veure influenciada la comunicació corporativa, dins dels aspectes positius d'una PIME, per promoure el creixement de l'economia d'un país.

Este Trabajo de Fin de Grado consiste en la implantación de un sistema ERP en una empresa ficticia que se dedica a ofrecer servicios tecnológicos, 'Los Torres S.L.'. Esta empresa, se encuentra en una fase de crecimiento empresarial, con un cambio en la dirección de la empresa y con una serie de deficiencias que están afectando a los servicios ofrecidos a su clientela. Tras una auditoría realizada por una empresa externa, se ha decidido estudiar la viabilidad de la implantación de un ERP con la intención de subsanar los problemas detectados, agilizar los procesos internos y mejorar la calidad de los servicios ofrecidos. Para poder llevar a cabo esta tarea, se divide el proceso de implantación en cuatro fases: Contextualizar el proyecto y realizar un estudio de la empresa, sus procesos internos, deficiencias y su infraestructura informática. Establecer los requisitos necesarios para realizar la implantación del ERP. Además, se analizarán los distintos ERP existentes en el mercado. Establecer el plan de trabajo y definir el equipo de trabajo, objetivos, metodología a seguir. Realizar un análisis de la implantación del ERP una vez finalizado y definir el servicio de mantenimiento. Durante la realización de este trabajo he podido analizar en profundidad las necesidades de una empresa y los distintos programas que existen en el mercado para poder encontrar aquel ERP que mejor se adapte a las necesidades empresariales, pero también he sido consciente de que la implantación ha supuesto importantes cambios en los procesos internos de esta. This Final Degree Project consists of the implementation of an ERP system in a fictitious company that offers technological services, "Los Torres S.L.". This company is in a phase of business growth, with a change in the company management and with some deficiencies that are affecting to the offered services to its customers. After an audit carried out by an external company, it has been decided to analyse the viability of implementing an ERP with the intention of rectifying the detected problems, streamlining internal processes and improving the offered services quality. In order to carry out this task, the implementation process is divided into four phases: The project will be contextualised and a study of the company, its internal processes, deficiencies and its IT infrastructure will be carried out. The necessary requirements for the implementation of the ERP will be established. In addition, the different existing ERPs in the market will be analysed. The work plan will be established and the work team, objectives, methodology to be followed will be defined. An analysis of the ERP implementation will be carried out once it has been completed and the maintenance service will be defined too. During this project I have been able to analyse in depth a business needs and the different software available on the market in order to find the ERP that best suits business needs, but I have also been aware that the implementation has meant important changes in the company's internal processes. Aquest Treball de Fi de Grau consisteix en la implantació d'un sistema ERP a una empresa fictícia que es dedica a donar serveis tecnològics, 'Els Torres S.L.'. Aquesta empresa, es troba en una fase de creixement empresarial, amb un canvi en la direcció de l'empresa i que ha detectat una sèrie de deficiències que estan afectant als serveis oferts a la seva clientela. Després d'una auditoria realitzada per una empresa externa, s'ha decidit estudiar la viabilitat de la implantació d'un ERP amb la intenció d'esmenar els problemes detectats, agilitzar els processos interns i millorar la qualitat dels serveis oferts. Per a poder dur a terme aquesta tasca, es dividirà tot el procés d'implantació en quatre fases: Contextualitzar el projecte i realitzar un estudi de l'empresa, els seus processos interns, deficiències i la seva infraestructura informàtica. Establir els requisits necessaris per a realitzar la implantació de l'ERP. A més, s'analitzaran els diferents ERP existents al mercat. Establir el pla de treball i es definirà l'equip de treball, objectius. Realitzar una anàlisi d'implantació de l'ERP una vegada finalitzat i definir el servei de manteniment. També es detallarà el calendari d'implantació del ERP i què es farà en cada fase, la metodologia a seguir al desplegament d'aquest, la gestió del canvi, el registre dels stakeholders, anàlisis dels costos i possibles subvencions per a afavorir que la implantació es realitzi finalment.

Este Trabajo Final de Grado trata del estudio de implantación de un sistema ERP en una empresa dedicada a los mecanizados de alta precisión llamada "DMP Aeronautic & Space" siguiendo las cuatro fases que componen el ciclo de vida de la implantación de un ERP: adopción, selección, implantación y puesta en marcha. This Final Degree Project deals with the study of the implementation of an ERP system in a company dedicated to high precision machining called "DMP Aeronautic & Space" following the four phases that make up the life cycle of the implementation of an ERP: adoption, selection, implementation, and start-up. Aquest Treball Final de Grau tracta d'l'estudi d'implantació d'un sistema ERP en una empresa dedicada als mecanitzats d'alta precisió anomenada DMP Aeronautic & Space seguint les quatre fases que componen el cicle de vida de la implantació d'un ERP: adopció, selecció, implantació i posada en marxa.

Memòria del treball de Fi de Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals (ESCI). Curs 2019-2020 Tutor: Xavier Jou Aquest projecte té l’objectiu d’elaborar una estratègia per a la primera fase d’internacionalització de la plataforma online Beauty Connecting Business del Beauty Cluster Barcelona. Beauty Connecting Business permet a les empreses de la cadena de valor de la indústria de la bellesa i la cura personal trobar proveïdors de capacitats i/o oferir les seves pròpies. Mitjançant l’elecció d’un país inicial, s’elabora una proposta per a donar resposta a la necessitat de les empreses associades de poder emprar l’eina per a contactar empreses externes i/o internacionals. Així, aquest treball busca incrementar la col·laboració empresarial transfronterera i el comerç internacional. Este proyecto tiene como objetivo elaborar una estrategia para la primera fase de internacionalización de la plataforma online Beauty Connecting Business del Beauty Cluster Barcelona. Beauty Connecting Business permite a las empresas de la cadena de valor de la industria de la belleza y el cuidado personal encontrar proveedores de capacidades y/o ofrecer las suyas. Mediante la elección de un país inicial, se elabora una propuesta para responder a la necesidad de las empresas asociadas de ampliar la herramienta a empresas externas y/o internacionales. Así, este trabajo busca incrementar la colaboración empresarial transfronteriza y el comercio internacional. The purpose of this project is to develop a strategy for the first phase of the internationalisation of the Beauty Connecting Business platform, a tool provided by Beauty Cluster Barcelona. Beauty Connecting Business is an online platform which enables companies operating in the beauty and personal care industry to find providers of capacities throughout the whole value chain and/or offer their own. By targeting an initial country, a proposal is drawn up to give response to the affiliated entities’ desire to extend the tool to external and/or international firms. Thus, this study seeks to raise cross-border collaboration and international trade.

Treball de fi de grau en Llengües aplicades. Tutora: Judit Feliu Cortès. Des de la globalització, el sector empresarial s’ha vist immers en un creixement sense precedents que ha transformat els models tradicionals. A més, l’ús de la xarxa s’ha convertit en una eina de comunicació fonamental per a qualsevol classe d’empresa, també per a les més petites. En tot aquest intercanvi constant d’informació, el multilingüisme és un dels elements clau a l’hora d’aconseguir l’èxit empresarial. Disposar d’una bona gestió lingüística hauria d’estar entre les prioritats tant de les grans multinacionals com també de les pimes. L’objectiu principal del treball és analitzar la gestió lingüística de l’empresa Oleum Naturale orgànic per tal de detectar si compleix la normativa de política lingüística, així com les mancances en matèria de llengua dels seus principals canals de comunicació, la pàgina web i les xarxes socials. Per tal de respondre a les necessitats detectades tenint en compte la legislació vigent i les característiques de l’empresa, s’ha proposat una nova pàgina web multilingüe, on totes les mancances lingüístiques han quedat resoltes. A més a més, aquesta eina digital es presenta en les quatre llengües més freqüents entre els clients, així com amb un disseny molt més accessible i atractiu que permetrà oferir un espai de qualitat als usuaris. Desde la globalización, el sector empresarial se ha visto inmerso en un crecimiento sin precedentes que ha transformado los modelos tradicionales. Además, el uso de la red se ha convertido en una herramienta de comunicación fundamental para cualquier tipo de empresa, también para las más pequeñas. En todo este intercambio constante de información, el multilingüismo es uno de los elementos clave para conseguir el éxito empresarial. Disponer de una buena gestión lingüística debería estar entre las prioridades tanto de las grandes multinacionales como también de las pymes. El objetivo principal de este trabajo es analizar la gestión lingüística de la empresa Oleum Naturale orgánico para detectar si cumple la normativa de política lingüística, así como las carencias en materia de lengua de sus principales canales de comunicación, la página web y las redes sociales. Para responder a las necesidades detectadas teniendo en cuenta la legislación vigente y las características de la empresa, se ha propuesto una nueva página web multilingüe, donde todas las carencias lingüísticas han quedado resueltas. Además, esta herramienta digital se presenta en las cuatro lenguas más frecuentes entre los clientes, así como con un diseño mucho más accesible y atractivo que permitirá ofrecer un espacio de calidad a los usuarios. Since globalization, the business sector has been immersed in unprecedented growth that has transformed traditional models. In addition, the use of the Internet has become a fundamental communication tool for any kind of business, even for the smallest ones. Throughout this constant exchange of information, multilingualism is one of the key elements in achieving business success. Having a good language management should be a priority not only for multinationals but also for small and medium-sized companies (SMEs). The main objective of the present work is to analyze the linguistic management of the company Oleum Naturale orgànic in order to detect if it complies with the language policy regulations, as well as the language weaknesses of its main communication channels, the website and the Social Networks. Taking into account the current legislation, the company characteristic’s and so as to respond to detected needs, a new multilingual website has been proposed, where all the linguistic weaknesses have been resolved. In addition, this digital tool is available in the four most common languages of the customers and it is also presented in a much more accessible and attractive way, that will offer a quality space to users.

La demanda de traducción ha ido aumentando recientemente debido a relaciones económicas a nivel global y se ha ido consolidando como un sector muy importante dentro del mundo laboral. Conocer, por ejemplo, desde una agencia de traducción, el modo óptimo para gestionar un proyecto es esencial para garantizar el éxito laboral de la misma, y la evolución de la tecnología y del software puede ayudarlas en dicho cometido. Las herramientas de gestión se emplean muchísimo en el ámbito de la traducción, la lingüística y la terminología, donde es imprescindible mejorar la productividad gestionando bien los flujos de trabajo. El grado mínimo lo constituyen las propias herramientas de Traducción Asistida por Ordenador (por ejemplo, SDL o Déjà Vu), pero hay bastantes herramientas especializadas, desde las más sencillas cómo Translation Office 3000, hasta las más completas, como PLUNET. La siguiente investigación propone la descripción del proceso de implantación de una herramienta informática de gestión de proyectos de traducción, PLUNET, en el marco de una PYME de servicios lingüísticos, con la cual se busca agilizar la complexión total y satisfactoria de un proyecto de traducción, desde la primera toma de contacto con el cliente hasta la entrega y la facturación del producto final entregado, así como jerarquizar y definir de un modo más específico las etapas de dicho proyecto. Se estudian, en primer lugar, las PYMES de servicios lingüísticos y sus necesidades básicas como tales para prestar dichos servicios, qué tipo de metodología y los pasos que seguía anteriormente la empresa AltaLingua para completar un proyecto de traducción y cómo han cambiado estos después de la implantación de la herramienta PLUNET. Mediante el análisis de un estudio de caso concreto se analizará la implementación de la herramienta y su impacto dentro de las tareas a seguir en la gestión de proyectos para, finalmente, evidenciar las mejoras que puede presentar en este tipo de empresa. Los resultados apuntan que, aunque las pequeñas y medianas empresas son reticentes a los cambios en su funcionamiento actual, la implementación de este tipo de software puede ser muy beneficiosa a la hora de automatizar y agilizar procedimientos. La demanda de traducció ha anat augmentant recentment a causa de relacions econòmiques a escala global i s'ha anat consolidant com un sector molt important dins del món laboral. Conèixer, per exemple, des d'una agència de traducció, la manera òptima per gestionar un projecte és essencial per garantir l'èxit laboral d'aquesta, i l'evolució de la tecnologia i del programari pot ajudar-les. Les eines de gestió s'empren moltíssim en l'àmbit de la traducció, la lingüística i la terminologia, on és imprescindible millorar la productivitat gestionant bé els fluxos de treball. El grau mínim el constitueixen les mateixes eines de Traducció Assistida per Ordinador (per exemple, SDL o Déjà Vu), però hi ha bastants eines especialitzades, des de les més senzilles com Translation Office 3000, fins a les més completes, com PLUNET. La següent investigació proposa la descripció del procés d'implantació d'una eina informàtica de gestió de projectes de traducció, PLUNET, en el marc d'una PIME de serveis lingüístics, amb la qual es busca agilitzar la complexió total i satisfactòria d'un projecte de traducció, des de la primera presa de contacte amb el client fins al lliurament i la facturació del producte final entregat, així com jerarquitzar i definir d'una manera més específica les etapes d'aquest projecte. S'estudien, en primer lloc, les PIMES de serveis lingüístics i les seves necessitats bàsiques com a tals per prestar aquests serveis, quin tipus de metodologia i els passos que seguia anteriorment l'empresa AltaLingua per completar un projecte de traducció i com han canviat aquests després de la implantació de l'eina PLUNET. Mitjançant l'anàlisi d'un estudi de cas concret s'analitzarà la implementació de l'eina i el seu impacte dins de les tasques a seguir en la gestió de projectes per a, finalment, evidenciar les millores que pot presentar en aquest tipus d'empresa. Els resultats apunten que, tot i que les petites i mitjanes empreses són reticents als canvis en el seu funcionament actual, la implementació d'aquest tipus de programari pot ser molt beneficiosa a l'hora d'automatitzar i agilitzar procediments. The demand for translation has been increasing recently due to global economic relations and has been consolidated as a very important field within the marketplace. A translation agency, for example, must know the optimal way to manage a project as it is essential to ensure job completion successfully, and development of technology and software can help in that task. Management tools are widely used in the field of translation, linguistics and terminology, where it is essential to improve productivity by managing workflows well. The basic type of these tools are Computer-Assisted Translation tools (for example, SDL or Déjà Vu), but there are quite a few specialised tools, from the simplest ones, such as Translation Office 3000, to the most complete ones, such as PLUNET. The following research project shows the implementation process of a computerised translation project management tool, i.e. PLUNET, within the framework of a SME of linguistic services. This tool seeks to make translation project procedures easier, finishing them in full and in a satisfactory way, from the first contact with the client until the delivery and billing of the final product, as well as prioritising and defining in a more specific way the stages of a project. This research aims to study first, the SMEs of linguistic services and their basic needs as such to provide such services, what kind of methodology and the steps were previously taken by AltaLingua to complete a translation project and how they have changed after the implementation of the PLUNET tool. Through the analysis of this specific case study, the implementation of the tool and its impact on the tasks to be followed in project management were analysed to finally show the improvements that can occur in this type of company. The results indicate that, although small and medium-sized companies are reluctant to change their current workflows, the implementation of this type of software can be very beneficial when automating and streamlining procedures.

La realidad actual del mercado parece indicar que existen dos hechos, en principio incuestionables, en relación con la comunicación corporativa que realizan las empresas, sean estas de la dimensión que sean. Esos dos hechos constatables son también reconocidos, como veremos, por la mayoría de los expertos en la materia. Por un lado, se encuentra el hecho de la necesidad de que las empresas, especialmente las pequeñas y medianas (PYME), se comuniquen interna y externamente sea cual sea su actividad, su tamaño o el entorno en el que desarrollen su negocio; es decir, que las empresas den a conocer -dentro y fuera de ellas- lo que hacen. Por otro lado, se encuentra el hecho de que las PYME se comunican, hoy por hoy y en su mayoría, de manera insuficiente. Se constata pues de inicio: una necesidad de hacer algo -comunicar- y una carencia -no se hace esa comunicación o se hace mal-. Este fenómeno, realmente, un problema, se da a nivel mundial y tiene diversas causas, ya sean económicas, técnicas o culturales de las propias empresas o, incluso, de terceros -como sus proveedores o sus clientes-. Dicho lo anterior y partiendo de la idea de que la comunicación corporativa ayuda -y mucho- a las PYME en el desarrollo, crecimiento y expansión de sus negocios -incluso en algunos casos a la propia supervivencia de la empresa-, conviene analizar y, en su caso, profundizar en las causas de por qué este tipo de empresas y sus responsables no utilizan una herramienta estratégica de esta importancia. The current reality of the market seems to indicate that there are two facts, in principle unquestionable, in relation to corporate communication carried out by companies, regardless of their size. These two verifiable facts are also recognized, as we will see, by the majority of experts in the field. On the one hand, there is the need for companies, especially small and medium-sized enterprises (SMEs), to communicate internally and externally whatever their activity, their size or the environment in which they develop their business; that is, that companies disclose -inside and outside them- what they do. On the other hand, there is the fact that SMEs communicate, today and mostly, insufficiently. It can be seen from the beginning: a need to do something -communicate- and a lack -that communication is not done or done badly. This phenomenon, really a problem, occurs worldwide and has various causes, whether economic, technical or cultural of the companies themselves or even third parties -such as their suppliers or their customers. Having said the above and based on the idea that corporate communication helps -and much- SMEs in the development, growth and expansion of their businesses -even in some cases to the company's own survival-, it is convenient to analyse and, if necessary, deepen the causes of why these types of companies and their managers do not use a strategic tool of this importance. La realitat actual del mercat sembla indicar que hi ha dos fets, en principi inqüestionables, en relació amb la comunicació corporativa que realitzen les empreses, siguin aquestes de la dimensió que siguin. Aquests dos fets constatables són també reconeguts, com veurem, per la majoria dels experts en la matèria. D'una banda, hi ha el fet de la necessitat que les empreses, especialment les petites i mitjanes (PIME), es comuniquin internament i externament sigui quina sigui la seva activitat, la seva grandària o l'entorn en què desenvolupen el seu negoci; és a dir, que les empreses donin a conèixer -dins i fora d'elles- el que fan. D'altra banda, hi ha el fet que les PIME es comuniquen, ara per ara i majoritàriament, de manera insuficient. Es constata doncs d'inici: una necessitat de fer alguna cosa -comunicar- i una manca -no es fa aquesta comunicació o es fa malament-. Aquest fenomen, realment, un problema, es dóna a escala mundial i té diverses causes, ja siguin econòmiques, tècniques o culturals de les mateixes empreses o, fins i tot, de tercers -com els seus proveïdors o els seus clients-. Dit l'anterior i partint de la idea que la comunicació corporativa ajuda -i molt- a les PIME en el desenvolupament, creixement i expansió dels seus negocis -fins i tot en alguns casos a la pròpia supervivència de l'empresa-, convé analitzar i, aprofundir en les causes de per què aquest tipus d'empreses i els seus responsables no utilitzen una eina estratègica d'aquesta importància.

Submitted by Ronaldo Cavalcante (ronaldobcavalcante@hotmail.com) on 2020-03-12T00:13:39Z No. of bitstreams: 3 Ata Ronaldo.pdf: 721048 bytes, checksum: 49897fdcbc879ac6580a1ef292a1cd03 (MD5) carta de encaminhamento.pdf: 1903555 bytes, checksum: 3bd60c27b6781aeba1fdf01b097b40ec (MD5) Disserta????o.pdf: 3325337 bytes, checksum: fc9be04917ed8f294d8bf07c3fb5a0c1 (MD5) Approved for entry into archive by PPGSCA Sociedade e Cultura na Amaz??nia (secppgsca@gmail.com) on 2020-03-12T13:01:02Z (GMT) No. of bitstreams: 3 Ata Ronaldo.pdf: 721048 bytes, checksum: 49897fdcbc879ac6580a1ef292a1cd03 (MD5) carta de encaminhamento.pdf: 1903555 bytes, checksum: 3bd60c27b6781aeba1fdf01b097b40ec (MD5) Disserta????o.pdf: 3325337 bytes, checksum: fc9be04917ed8f294d8bf07c3fb5a0c1 (MD5) Approved for entry into archive by Divis??o de Documenta????o/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2020-03-12T16:42:04Z (GMT) No. of bitstreams: 3 Ata Ronaldo.pdf: 721048 bytes, checksum: 49897fdcbc879ac6580a1ef292a1cd03 (MD5) carta de encaminhamento.pdf: 1903555 bytes, checksum: 3bd60c27b6781aeba1fdf01b097b40ec (MD5) Disserta????o.pdf: 3325337 bytes, checksum: fc9be04917ed8f294d8bf07c3fb5a0c1 (MD5) Made available in DSpace on 2020-03-12T16:42:04Z (GMT). No. of bitstreams: 3 Ata Ronaldo.pdf: 721048 bytes, checksum: 49897fdcbc879ac6580a1ef292a1cd03 (MD5) carta de encaminhamento.pdf: 1903555 bytes, checksum: 3bd60c27b6781aeba1fdf01b097b40ec (MD5) Disserta????o.pdf: 3325337 bytes, checksum: fc9be04917ed8f294d8bf07c3fb5a0c1 (MD5) Previous issue date: 2019-12-09 This research is a study about the performance of the PIME (Pontifical Institute of Foreign Missions) in Parintins between 1955-1980, the temporal cut corresponds to the installation of the Prelature until the elevation to the category of Diocese, this period is characterized by the great missionary fervor and the initiatives of these religious in the social and religious field, which can be seen in the many works they have done. It is from the work of these missionaries that the Catholic Church will gain a foothold in the city and the Middle Amazon, these Pathfinders evangelized concerned not only with the religious issue, but also with the social. Thus, this study aims to analyze the performance of PIME in the city of Parintins-AM. To this end, we seek to understand how the evangelization process took place and which instruments the missionaries used in their mission. We also sought to analyze the social work of PIME as a factor in strengthening Catholicism in Parintins, which is the general objective of this work. To meet this objective we will seek to: a) address the history of the Catholic Church in Parintins from the Jesuits to the PIME; b) to analyze the social and religious practices of PIME in the Parintins Prelature; c) identify through the narrative of the laity the meanings that the residents attribute to the work of PIME. Keywords: PIME, Prelature, Catholic Church. A presente pesquisa ?? um estudo sobre a atua????o do PIME (Pontif??cio Instituto das miss??es estrangeiras) em Parintins entre os anos de 1955-1980, o recorte temporal corresponde ?? instala????o da Prelazia at?? ?? eleva????o ?? categoria de Diocese, esse per??odo se caracteriza pelo grande fervor mission??rio e por iniciativas desses religiosos no campo social e religioso o que pode ser percebido nas in??meras obras por eles realizado. ?? a partir do trabalho desses mission??rios que a Igreja cat??lica ganhar?? envergadura n??o somente em Parintins como em outras localidades pertencentes ?? Prelazia, esses desbravadores evangelizavam preocupados n??o s?? com a quest??o religiosa, mas tamb??m com a social. Dessa forma, esse estudo tem como proposta analisar a atua????o do PIME em Parintins-AM. Para isso, procuramos entender como se deu o processo de evangeliza????o e quais os instrumentos utilizados pelos mission??rios na sua miss??o, tamb??m procuramos analisar o trabalho social do PIME como fator de fortalecimento do catolicismo em Parintins, sendo esse o objetivo geral da pesquisa. Para atender esse objetivo elegemos os objetivos espec??ficos a seguir: a) abordar a hist??ria da Igreja cat??lica em Parintins desde os Jesu??tas ao PIME; b) analisar as pr??ticas sociais e religiosas do PIME na Prelazia de Parintins; c) identificar, pela narrativa dos leigos, os sentidos que os moradores atribuem ao trabalho do PIME. Palavras-Chave: Igreja Cat??lica, PIME, Parintins, Prelazia.

Natamycin, an important 26-member tetraene macrolide antifungal antibiotic, is widely used as antifungal agent in the food industry and medical fields. However, low yields of the currently used production strains limit its wider applications. To improve the productivity of natamycin-producing strains, we co-expressed the Vitreoscilla hemoglobin gene vgb in Streptomyces gilvosporeus with two genes that constitute part of the natamycin biosynthesis gene cluster: pimE (encoding a signalling protein) and pimM (encoding a positive regulator). Both genes were cloned and ligated into the shuttle vector pIMEP under the control of the strong, constitutive Perm promoter, and integrated into the chromosome of S. gilvosporeus via conjugation. Natamycin production was increased 40.3% upon overexpression of pimE and pimM. Furthermore, in order to alleviate oxygen limitation, we additionally expressed vgb in the pimE and pimM over-expressing strain, yielding S. gilvosporeus/pIMEP::pimE::pimM::vgb, which showed a further 55.7% improvement for natamycin production compared to that of the recipient strain. In conclusion, co-expression of pimE and pimM with vgb led to markedly increased natamycin production, thus pointing out a potential strategy for enhancing the microbial production of other antibiotics as well.

En aquest document s'explica tot el procés relacionat amb la posada en marxa d'un sistema de planificació de recursos empresarials (ERP) en una empresa PIME que es dedica a la prestació de serveis d'Internet. Un software ERP es un programari de gestió empresarial que permet planificar i administrar tots els processos operatius i recursos d'una empresa integrant diverses funcions de gestió en un únic sistema. Gràcies a les eines ERP s'aconsegueix gestionar tota la informació de l'organització d'una manera més eficient i ràpida, optimitzant així els processos claus del negoci i millorant la competitivitat de la companyia. Al llarg del document es tracten punts clau de tot el procés d'implementació com l'estudi inicial de l'empresa, l'estudi de requeriments i requisits, l'anàlisi dels sistemes actuals, una comparativa dels diferents ERP que podem trobar al mercat, la implantació del sistema ERP seleccionat i finalment la implantació d'un sistema de monitoratge de sistemes que asseguri la disponibilitat del sistema ERP. This document explains the whole process related to the implementation of an enterprise resource planning (ERP) system in an SME company that provides Internet services. An ERP software is a business management software that allows you to plan and manage all the operational processes and resources of a company by integrating several management functions in a single system. Thanks to the ERP software, it is possible to manage all the information of the organization in a more efficient and faster way, thus optimizing the key business processes and improving the competitiveness of the company. Throughout the document are discussed the key points of the entire implementation process are discussed such as the initial study of the company, the study of the requirements, the analysis of the current systems, a comparison of the different ERP which can be found in the market, the whole implementation of the selected ERP system and ultimately the implementation of a monitoring system that ensures the availability of the ERP system. En este documento se explica todo el proceso relacionado con la puesta en marcha de un sistema de planificación de recursos empresariales (ERP) en una empresa PYME que se dedica a la prestación de servicios de Internet. Un software ERP se un software de gestión empresarial que permite planificar y administrar todos los procesos operativos y recursos de una empresa integrando varias funciones de gestión en un único sistema. Gracias a las herramientas ERP se consigue gestionar toda la información de la organización de una manera más eficiente y rápida, optimizando así los procesos claves del negocio y mejorando la competitividad de la compañía. A lo largo del documento se tratan puntos clave de todo el proceso de implementación como el estudio inicial de la empresa, el estudio de requerimientos y requisitos, el análisis de los sistemas actuales, una comparativa de los diferentes ERP que podemos encontrar al mercado, la implantación del sistema ERP seleccionado y finalmente la implantación de un sistema de monitorización de sistemas que asegure la disponibilidad del sistema ERP.

Este trabajo final de Máster explica la necesidad de cumplir con la nueva normativa europea RGPD para garantizar la privacidad y seguridad a la hora de tratar los datos personales dentro de una organización. En este caso, se realizará la adaptación en una pyme ficticia a la que llamaremos "Automotive X" y cuyo negocio se centra en la producción de piezas de vehículos. Para empezar con este proyecto, se realizará una descripción del negocio y sus procesos. Seguidamente se identificará el tratamiento de los datos personales que realiza la empresa, así como también el flujo que estos siguen y los activos que se ven implicados en su tratamiento. Una vez conocida esta información, se realizará un análisis de riesgos para poder evaluar cuál sería el impacto en el negocio y de este modo poder establecer controles de seguridad para eliminar o mitigar estos riesgos. De igual modo, para garantizar la mejora continua y asegurar que la organización conoce su estado de madurez en cuanto a aspectos de seguridad de la información, se realizará un GAP análisis de la ISO 27001:2013 y contemplaremos algunas recomendaciones de seguridad de esta. Finalmente, se aplicarán las acciones pertinentes para lograr la adaptación de los procesos de negocio de modo que se garantice la protección de los datos personales y su tratamiento legítimo. This final Master's work explains the need to comply with the new European GDPR regulations to guarantee privacy and security when dealing with personal data within an organization. In this case, the adaptation will be made in a fictitious SME to which we will call "Automotive X" and whose business is focused on the production of vehicle parts. To begin with this project, a description of the business and their processes will be made. Then an identification of the personal data handled by the company will be done, as well as the flow they follow and the assets that are involved in their treatment. Once this information is known, a risk analysis will be carried out in order to evaluate the impact on the business and in this way establish security controls to eliminate or mitigate these risks. Similarly, to ensure continuous improvement and ensure that the organization knows their state of maturity in terms of information security aspects, a GAP analysis of ISO 27001:2013 will be carried out and some safety recommendations of this will be contemplated. Finally, the pertinent actions will be applied to achieve the adaptation of business processes in order to guarantee the protection of personal data and their legitimate treatment. Aquest treball final de Màster explica la necessitat de complir amb la nova normativa europea RGPD per garantir la privadesa i seguretat a l'hora de tractar les dades personals dins d'una organització. En aquest cas, es realitzarà l'adaptació en una pime fictícia a la qual cridarem "Automotive X" i el negoci de la qual se centra en la producció de peces de vehicles. Per començar amb aquest projecte, es realitzarà una descripció del negoci i els seus processos. Seguidament s'identificarà el tractament de les dades personals que realitza l'empresa, així com també el flux que aquests segueixen i els actius que es veuen implicats en el seu tractament. Una vegada coneguda aquesta informació, es realitzarà una anàlisi de riscos per poder avaluar quin seria l'impacte en el negoci i d'aquesta manera poder establir controls de seguretat per eliminar o mitigar aquests riscos. D'igual manera, per garantir la millora contínua i assegurar que l'organització coneix el seu estat de maduresa quant a aspectes de seguretat de la informació, es realitzarà un GAP anàlisi de la ISO 27001:2013 i contemplarem algunes recomanacions de seguretat d'aquesta. Finalment, s'aplicaran les accions pertinents per aconseguir l'adaptació dels processos de negoci de manera que es garanteixi la protecció de les dades personals i el seu tractament legítim.

[ES] Mediante este proyecto planteamos el análisis de las necesidades de digitalización de procesos de una PYME, tras el cual pretendemos llevar a cabo el diseño e implementación de un Sistema de Información especialmente adaptado a dichas necesidades, dotando a la PYME en cuestión de la capacidad de digitalizar sus procesos de negocio con el fin de ser agilizados y obtener, en general, un mayor rendimiento en los mismos. Entre otras mejoras dotaremos a la organización de un sistema fiable de almacenamiento de información mediante el cual podrán llevar a cabo tareas y consultas propias del día a día de una forma más eficiente y cómoda. Entre los elementos de diseño que vamos a desarrollar podemos destacar un Sistema de Información web a medida, la instalación y configuración de un servidor de bajo coste, la puesta en marcha de servicios en dicho servidor con el fin de que sean usados por parte del propio Sistema de Información, y el diseño de una aplicación móvil multiplataforma mediante la que otorgar a los trabajadores de la PYME de la posibilidad de llevar a cabo consultas de forma ágil y sencilla en la base de datos de la empresa., [CA] Mitjançant aquest projecte plantegem l’anàlisi de les necessitats de digitalització de processos d’una PIME, després del qual pretenem dur a terme el disseny e implementació d’un Sistema d’Informació especialment adaptat a aquestes necessitats, dotant a la PIME en qüestió de la capacitat de digitalitzar els seus processos de negoci amb la finalitat de ser agilitats i obtenir, en general, un major rendiment en els mateixos. Entre altres millores dotarem a l’organització d’un sistema fiable d’emmagatzematge d’informació mitjançant el qual podrán dur a terme tasques i consultes pròpies del dia a dia d’una forma més eficient i còmoda. Entre els elements de disseny que anem a desenvolupar podem destacar un Sistema d’Informació web a mesura, la instal lació i configuració d’un servidor de baix cost, l’engegada de serveis en aquest servidor amb la finalitat de que siguen usats per part del propi Sistema d’Informació, i el disseny d’una aplicació mòbil multiplataforma mitjançant la qual atorgar als treballadors de la PIME la possibilitat de dur a terme consultes de forma àgil i senzilla en la base de dades de l’empresa., [EN] Through this project we propose the analysis of the needs of the process of digitization of an SME, after which we intend to carry out the design and implementation of an Information System specially adapted to these needs, giving the SME in question the ability to digitize their business processes in order to be speeded uped, and generally, get a higher performance of them. Among other improvements we will provide the organization with a reliable system of information storage through which they can carry out tasks and queries of their own day-to-day in a more efficient and comfortable way. Among the elements of design that we are going to develop we can highlight a tailor-made Web Information System, the installation and configuration of a low cost server, the commissioning of services in said server to be used by the Information System itself, and the design of a cross-platform mobile application through which the SME workers could consult in a simple and agile way the company’s database.

El treball constarà en la gestió d'un projecte per la implementació d'un OMS (Order Management System) per una PIME, que donat el seu creixement ha decidit ampliar la seva presencia online, i poder oferir una tenda de comerç electrònic i al mateix temps implementar una eina de gestió de comandes i inventari. The project is based in the project management of OMS (Order Management System) implementation for PIMES, in most of the cases in Spain PIME would like to be on Internet. They have to implement an ecommerce website with an order management System to have a control of the orders and the stock in the physical stores and warehouses. El trabajo constará en la gestión de un proyecto para la implementación de un OMS (Order Management System) para una PYME, que dado su crecimiento ha decidido ampliar su presencia online, y poder ofrecer una tienda de comercio electrónico y al mismo tiempo implementar una herramienta de gestión de pedidos e inventario.

Aquest document recull un conjunt de tasques necessàries per realitzar la migració d'una infraestructura clàssica cap a una infraestructura basada en eines de virtualització. Es realitza una introducció amb el qual ha estat històricament el model més habitual per a les infraestructures TIC i es realitza una comparació amb els beneficis i millores que aporten les eines basades en la virtualització. Este documento recoge un conjunto de tareas necesarias para realizar la migración de una infraestructura clásica hacia una infraestructura basada en herramientas de virtualización. Se realiza una introducción con el que ha sido históricamente el modelo más habitual para las infraestructuras TIC y se realiza una comparación con los beneficios y mejoras que aportan las herramientas basadas en la virtualización. This document includes a set of tasks necessary to migrate a classical infrastructure to an infrastructure based on virtualization tools. An introduction is made with what has historically been the most common model for ICT infrastructures and a comparison is made with the benefits and improvements provided by tools based on virtualization.

Mitjançant l’anàlisi de ràtios s’estudien els conceptes bàsics de solvència i rendibilitat amb particular atenció a les empreses familiars i pimes. El primer entès com liquiditat necessària per atendre les obligacions de pagament als seus venciments, el segon, com a expressió del benefici que queda en relació als capitals invertits. Es veurà que les empreses familiars tenen trets i característiques diferents a la resta d’empreses que es manifesten en l’estil de gestió i en la presa de decisions financeres amb un efecte en l’estructura dels seus balanços. Molts autors afirmen que hi ha diferències econòmicfinanceres entre les empreses familiars (EF) i les empreses no familiars (ENF). Certament, hi ha diferències en la preferència de les seves fonts de finançament, i que aquesta preferència està relacionada amb les finalitats que des de la seva creació tenen unes i altres. En efecte, no és el mateix finançar una empresa amb el capital anònim d’una societat, que fer-ho mitjançant el patrimoni familiar. En un cas i un altre, els compromisos de remuneració al capital-propietat seran diferents.

Aquest treball pretén donar una mirada exploratòria a la forma en què les empreses PIME duen a terme la seva gestió del coneixement per aportar valor. Així, es consideren quatre fases que constitueixen la gestió del coneixement: generació, emmagatzematge, transferència i usos del coneixement. El treball es planteja com una recerca descriptiva, guiada per la metodologia de casos, i se centra en l’anàlisi de quatre empreses situades en la regió de Guadalajara, Jalisco, que coincideixen en certes característiques, de diverses branques d’activitat, però totes dins el sector de la manufactura. La investigació inclou el disseny d'un instrument d'observació i el tractament dels resultats amb perfils de percentatges i proves de comparació de proporcions per realitzar, posteriorment, anàlisis i inferències. La recopilació de dades es duu a terme mitjançant l'ús d'entrevistes guiades i considerant diferents fonts informants. Com unitats d’estudis es prenen en consideració set departaments com per a cadascuna de les empreses analitzades: recerca i desenvolupament, producció, logística, compres, vendes, crèdit-cobrament i servei al client. D’altra banda, s’assignen codis als elements d’observació i s’utilitzen escales binàries, per a facilitat la interpretació de las dades obtingudes. En el transcurs de la investigació es detecta que les empreses PYMES estudiades gestionen el seu coneixement de forma diferent i que això no representa un impediment per a l'aportació de valor. Es constata, també, que la unitat d’estudi més important en la gestió del coneixement és la de producció i és, precisament, des d’aquesta unitat on les empreses analitzades, generen, en major mesura, coneixement. Per últim, s’observa que en tots els departaments existeixen determinats elements que contribueixen a la gestió del coneixement i s’identifiquen quins són aquests elements. Este trabajo pretende dar una mirada exploratoria a la forma en la que las empresas PYMES llevan a cabo su gestión del conocimiento para aportar valor. Al respecto, se consideran cuatro fases que constituyen la gestión del conocimiento: generación, almacén, trasferencia y usos del conocimiento. El trabajo se plantea como una investigación descriptiva, guiada por la metodología de casos, y se centra en el análisis de cuatro empresas ubicadas en la región de Guadalajara, Jalisco, que coinciden en ciertas características, de diversos ramos, pero todas ellas dentro del sector de la manufactura. La investigación incluye el diseño de un instrumento de observación y el tratamiento de los resultados con perfiles de porcentajes y pruebas de comparación de proporciones para finalmente realizar análisis e inferencias. La recopilación de datos se lleva a cabo mediante el uso de entrevistas guiadas y considerando distintas fuentes informantes. Como unidades de estudio se consideran siete departamentos para cada una de las empresas analizadas: investigación y desarrollo, producción, logística, compras, ventas, crédito-cobranza y servicio al cliente. Asimismo, se asignan códigos a los elementos de observación y se utilizan escalas binarias para facilitar la interpretación de los datos obtenidos. En el transcurso de la investigación se detecta que las empresas PYMES estudiadas gestionan su conocimiento de forma diferente y que este aspecto no les representa un impedimento para la aportación de valor. Se constata, también, que la unidad de estudio más importante en la gestión del conocimiento es la de producción y es, precisamente, desde esta unidad donde las empresas analizadas generan, en mayor medida, conocimiento. Por último, se observa que en todos los departamentos existen determinados elementos que contribuyen a la gestión del conocimiento y se identifican cuáles son estos elementos. This paper aims to give an exploratory look at the way in which SME firms carry out their knowledge management to provide value. Four phases are considered that constitute the knowledge management: generation, warehouse, transference and uses of knowledge. It is a descriptive research, guided by the methodology of cases, which focuses on the analysis of four companies located in the region of Guadalajara, Jalisco, which coincide in certain characteristics, of various branches, but all within the manufacturing sector. It includes the design of an observation instrument and the treatment of the results with percentages profiles and tests of comparison of proportions to finally make analyzes and inferences. The data collection is carried out through the use of guided interviews and considering different sources of information. Seven departments are considered as units of study for each company: research & development, production, logistics, purchasing, sales, credit-collection and customer service. On the other hand, codes are assigned to the observation elements and binary scales are used to facilitate the interpretation of the data obtained. The research shows that the analyzed SME companies manage their knowledge in a different ways and that this aspect does not represent an impediment to the contribution of value. It is also verified that the most important unit of study in knowledge management is the production unit and it is precisely from this unit that the companies analyzed generate, to a greater extent, knowledge. Finally, the research shows that in all the departments there are certain elements that contribute to the management of the knowledge and identifies these elements.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és contribuir al nostre coneixement sobre els determinants i implicacions de les estratègies de creixement de les Pimes. Basada tant en la perspectiva de la Teoria de Recursos i capacitats com en la de la Teoria Institucional, examinem tres preguntes de recerca. (1) Com és la relació entre les capacitats tecnològiques, recursos financers i capacitats relacionals amb l'estratègia de creixement que utilitza (orgànica, per adquisicions o híbrida, respectivament) i quin efecte tenen el règim de propietat intel·lectual, l'accés al crèdit i la confiança entre empreses en ella?. (2) Com és la relació entre les estratègies de creixement i l'acompliment de les empreses en termes de supervivència a llarg termini, rendibilitat a curt termini i posició competitiva, i quin efecte tenen el règim de propietat intel·lectual i confiança entre empreses en ella? (3) Com és la relació entre la intensitat de les capacitats relacionals i el resultat que s'obté de col·laborar amb una altra empresa del mateix sector, prenent en compte l'efecte de l'estratègia de creixement híbrid com a mediador? Utilitzem dades obtingudes de 450 respostes obtingudes en l'aplicació d'entrevistes cara a cara amb Directors generals d'empreses en el sector d'electrònica, tecnologia, informació i comunicacions a Mèxic, i apliquem diferents tècniques estadístiques. Els resultats suporten la majoria de les relacions proposades. Es discuteixen les implicacions i les adreces per a futures recerques., El objetivo de esta tesis doctoral es contribuir a nuestro conocimiento sobre los determinantes e implicaciones de las estrategias de crecimiento de las PYMEs. Basada tanto en la perspectiva de la Teoría de Recursos y capacidades como en la de la Teoría Institucional, examinamos tres preguntas de investigación. (1) ¿Cual es la relación entre las capacidades tecnológicas, recursos financieros y capacidades relacionales con la estrategia de crecimiento que utiliza (orgánica, por adquisiciones o híbrida, respectivamente) y qué efecto tienen el régimen de propiedad intelectual, el acceso al crédito y la confianza entre empresas en ella?. (2) ¿Cual es la relación entre las estrategias de crecimiento y el desempeño de las empresas en términos de supervivencia a largo plazo, rentabilidad a corto plazo y posición competitiva, y qué efecto tienen el régimen de propiedad intelectual y confianza entre empresas en ella? (3) ¿Cual es la relación entre la intensidad de las capacidades relacionales y el resultado que se obtiene de colaborar con otra empresa del mismo sector, tomando en cuenta el efecto de la estrategia de crecimiento híbrido como mediador? Utilizamos datos obtenidos de 450 respuestas obtenidas en la aplicación de entrevistas cara a cara con Directores generales de empresas en el sector de electrónica, tecnología, información y comunicaciones en México, y aplicamos diferentes técnicas estadísticas. Los resultados soportan la mayoría de las relaciones propuestas. Se discuten las implicaciones y las direcciones para futuras investigaciones., The objective of this doctoral dissertation is to contribute to our knowledge about the determinants and implications of SMEs growth strategies. Based on both Resource Based View and Institutional Theory perspectives, we examine three research questions. (1) What is the relationship between an SME’s technological capabilities, financial resources, and networking capabilities with the growth strategy it follows (organic, acquisitive, or hybrid, respectively) and what effect do intellectual property regime, access to credit, and interfirm trust have on it? (2) What is the relationship between the growth strategies and the firms’ performance in terms of long term survival, short term profitability, and competitive position, and what effect do intellectual property regime and interfirm trust have on it? (3) What is the relationship between the intensity of the networking capabilities and the outcome obtained when collaborating with another firm in the same sector, taking into account the effect of the hybrid growth strategy as mediator on it? We use data gathered from 450 responses provided by face-to-face interviews with CEOs in the Electronics, Technology, Information, and Communications sector in México, and apply different statistical techniques. The results support most of the proposed relationships. Implications and future research directions are discussed.

Aquest treball de recerca persegueix identificar quines pràctiques de recursos humans donen suport a la innovació en les PIMEs. La investigació s'ha centrat en dues fases. En la primera fase d'aquest estudi s'han identificat les pràctiques de recursos humans que dia a dia duen a terme 16 empreses innovadores de Jalisco (Mèxic) i de Catalunya (Espanya). Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi qualitatiu que consisteix en entrevistar en profunditat els principals responsables de cada l'empresa o els directius que poguessin respondre a temes estratègics generals. Un cop identificats les característiques i aspectes que ens agradaria contrastar respecte al que s’ha publicat en la literatura, s'ha realitzat un estudi quantitatiu mitjançant enquestes a 129 empreses de Jalisco (Mèxic). En el cas d'Espanya, al no tenir un nombre significatiu de respostes no es va poder realitzar l'estudi, de manera que la investigació quantitativa es va centrar només en els resultats de Mèxic. La investigació conclou amb una sèrie de característiques i pràctiques que identifiquen les PIMEs innovadores, les quals s'espera que siguin d'utilitat per facilitar la innovació i amb això l'èxit de les empreses., Este trabajo de investigación persigue identificar qué prácticas de recursos humanos apoyan la innovación en las PYMEs. La investigación se ha centrado en dos fases. En la primera fase del presente estudio se han identificado las prácticas de recursos humanos que día a día llevan a cabo 16 empresas innovadoras exitosas de Jalisco (México) y de Cataluña (España). Para ello se ha realizado un estudio cualitativo que consistente en realizar entrevistas en profundidad a los principales responsables de la empresa o a los directivos que pudieran responder a temas estratégicos generales. Una vez identificadas las características y los aspectos que nos gustaría contrastar con respecto a lo publicado en la literatura, se ha realizado un estudio cuantitativo a través de encuestas a 129 empresas de Jalisco (México). En el caso de España, al no tener un número significativo de respuestas no se ha podido realizar el estudio, por lo que la investigación cuantitativa se centró sólo en México. La investigación concluye con una serie de características y prácticas que identifican a las PYMEs innovadoras, que se espera sean de utilidad para facilitar la innovación y con ello el éxito de las empresas., This research aims to identify how HR practices support innovation in SMEs. Research has focused on two phases. In the first phase of this study we have identified human resources practices that every day carry out 16 successful innovative companies in Jalisco (Mexico) and Catalonia (Spain). For this we have conducted a qualitative study consisting of in-depth interviews to the main responsible for the company or managers who could answer general strategic issues. Once we have identified the features and aspects that we would like to contrast against the published literature, we performed a quantitative study using surveys of 129 companies from Jalisco (Mexico). In the case of Spain, we could not develop the study because we did not get a significant number of surveys that allowed us to do it, so that quantitative research focused only in Mexico. The research concludes with a series of features and practices that identify innovative SMEs, which are expected to be useful in order to facilitate the innovation and direct the companies into a successful way.

En este proyecto se realizará un estudio para la implementación de un ERP en una PyME. Para ello, se realizará un exhaustivo estudio del funcionamiento de la empresa selecionada, mediante una serie de entrevistas, para saber cómo funciona a nivel interno y la captación de nuevos requerimientos. Posteriormente, realizaremos un estudio de mercado de tres ERP seleccionados para realizar una propuesta con los resultados finales obtenidos y poder tomar una decisión sobre cuál es la mejor solución para la empresa. En este documento explicaremos los objetivos, el desarrollo y la metodología utilizada, así como los resultados obtenidos y las conclusiones. A study for the implementation of an ERP in a SME will be carried out for this essay. For this purpose, an exhaustive study of the selected business will be drawn up by means of several interviews in order to know how the recruitment of new requirements works in an internal level. Afterwards, we will carry out a market research of three selected ERP to make a valorative comparison, in order to be able to reach a decission with the final results about which is the best solution for the company. In this essay, we will elaborate on the objectives, the development and the methodology used, as well as the results and the conclusions. En aquest projecte es realitzarà un estudi per a la implementació d'un ERP en una PIME, per a això es realitzarà un exhaustiu estudi del funcionament de l'empresa seleccionada mitjançant una sèrie d'entrevistes per saber com funciona a nivell intern i la captació de nous requeriments. Posteriorment realitzarem un estudi de mercat de tres ERP seleccionats per fer una proposta amb els resultats finals obtinguts, poder prendre una decisió sobre quina és la millor solució per a l'empresa. En aquest document explicarem els objectius, el desenvolupament i la metodologia utilitzada, així com els resultats obtinguts i les conclusions.

PIMEC desenvolupa un servei de suport a la comunicació empresarial en català. Sota el títol CATEMPRÈN, la patronal du a terme tasques d’acompanyament i assessorament a les pimes i als professionals autònoms en l’àmbit de la comunicació en llengua catalana; facilita tots els recursos de la comunicació en català; dóna suport a totes les empreses que emprin el català com a llengua vehicular en les seves activitats quotidianes, i reconeix les iniciatives empresarials que tenen com a principal producte o servei la llengua i la cultura catalanes., The PIMEC business association operates a servicethat provides support for business communicationin Catalan. Entitled CATEMPRÈN, the service offersguidance and advice to SMEs and self-employedpeople in the field of communication in the Catalanlanguage, providing access to tools for communicationin Catalan, support for companies that use Catalanas the vehicular language in their everyday activities,and recognition to corporate initiatives whosemain product or service revolves around the Catalanlanguage and culture., PIMEC desarrolla un servicio de apoyo a la comunicación empresarial en catalán. Bajo el título CATEMPRÈN,la patronal realiza labores de acompañamientoy asesoramiento a pymes y autónomos en elámbito de la comunicación en lengua catalana; facilitatodos los recursos de la comunicación en catalán;apoya a todas aquellas empresas que empleenel catalán como lengua vehicular en sus actividadescotidianas, y reconoce las iniciativas empresarialescuyo principal producto o servicio son la lengua y lacultura catalanas.

Recerca de eines d'e-commerce existents al mercat, gratuïtes o de baix cost. I adaptació d'una d'elles a un petit comerç, en concret a una llibreria de barri. Búsqueda de herramientas de e-commerce existentes en el mercado, gratuitas o de bajo coste. Y adaptación de una de ellas a un pequeño comercio, en concreto a una librería de barrio.

El projecte desenvolupat és el disseny d'un curs formatiu online per a la formació en competències TIC. Aquest curs, PIMESCAT 2.0, està dirigit a treballadors de PiMES. El proyecto desarrollado es el diseño de un curso formativo online para la formación en competencias TIC. Este curso, PIMESCAT 2.0, está dirigido a trabajadores de PYMES. Master thesis for the Education and ICT (e-learning) program.

In a highly competitive environment like this, systematic innovation in SMEs is crucial. Competitive Intelligence is particularly relevant to the promotion of an effective strategy of innovation in SMEs, for the early detection of competitive advantages, opportunities and market threats, in combination with a deep analysis of the value chain of the company, would bring the needed innovations. For the generation of them, there must be mechanisms to detect Competitive Intelligence in order to detect systematic and continuously opportunities to sustain and enhance their competitive priorities based on an innovation strategy. Such mechanism must take into account the special characteristics of SMEs, which usually are not aware or the importance of the CI and its scope, nor the resources requested to the creation of a specific CI, nor information management culture.In this paper we will lay the groundwork for a proposed new methodology for classifying and categorizing the CI proposals, that considers the enabling factors and barriers to innovation and implementation of CI in SMEs, deducted from the associated literature. The objective of this methodology is to allow the selection of the more suitable tools and techniques for each case, so that the CI selected for SMEs in particular will allow to meet the initial intelligence targets, to be implemented successfully, and to generate the pursued elements for successful innovation in the organization.

El cuarto de siglo transcurrido desde el cierre de la cabecera siderúrgica ha sido testigo de un cambio muy profundo en la realidad económica saguntina. De una economía y un pueblo (el Puerto de Sagunto) que pivotaban alrededor de una factoría siderúrgica se ha pasado a una realidad mucho más compleja desde la doble perspectiva social y económica,donde coexisten un núcleo de grandes establecimientos industriales de firmas multinacionales y nacionales con un creciente número de PYMES industriales y terciarias de origen valenciano y local. De igual modo, el terciario avanzado constituye hoy una realidad pujante donde hace tan sólo tres lustros no era sino una actividad testimonial. La sociedad del Puerto de Sagunto ha pasado de ser una realidad organizada en torno a una factoría, a definir una sociedad bastante dinámica y con numerosas tonalidades. Este cambio de escenario se explica por la naturaleza tanto del proceso histórico de desarrollo siderúrgico en la comarca como del proceso de reconversión-reindustrialización y las fuerzas y energías que despertaron y que permitieron desplegar (Tomás Carpi y Gallego, 1995 y 1997). Ahora bien, el presente artículo no pretende ni explicar el viejo modelo de desarrollo en base a la siderurgia1 ni el proceso de reconversiónreindustrialización. Tampoco pretende realizar un análisis en profundidad de las potencialidades de desarrollo industrial y terciario de Sagunto3. En lugar de ello, nuestro objetivo es estudiar las relaciones que existen en la industria saguntina entre lo que suele llamarse la “branch-plant economy” (o desarrollo basado en la instalación de filiales de subsidiarias de grandes firmas nacionales y/o multinacionales) y la economía de base local (esto es, la que proviene y se apoya en los recursos e iniciativas locales). Esta cuestión parece hoy de la mayor relevancia porque en ella convergen el pasado reciente con el futuro inmediato. En efecto, la captación de empresas industriales (como consecuencia del proceso de reindustrialización que sigue al cierre de “Fábrica”) y la implantación prevista en los próximos años de nuevas empresas en Parc Sagunt, definen una problemática de confluencia de firmas foráneas y autóctonas, específica en la economía valenciana. De la naturaleza de la relación entre grandes empresas multinacionales y nacionales, de un lado, y de PYMEs esencialmente locales, de otro, puede depender en buena medida la fortaleza relativa del modelo industrial saguntino. Diremos más, esta relación puede condicionar de una manera muy considerable la capacidad relativa de autogobierno económico y político saguntino. Se sostiene la hipótesis de que no existen relaciones necesarias entre la branch-planteconomy (BPE), es decir, la economía de las firmas multinacionales y nacionales, de un lado, y la economía de base local (EBL), de otro, en el sentido de que ambos modelos de desarrollo pueden ser tanto rivales como complementarios entre sí. Y para que se complementen o se refuercen mutuamente es necesario que las grandes empresas de origen externo y externamente controladas, la BPE, concedan cierta importancia al territorio en el que se asientan como factor de competitividad para las mismas. En otros términos, es necesario que los establecimientos productivos que tienen estas empresas en Sagunto ocupen una posición destacada en la jerarquía de establecimientos productivos y de funciones empresariales del conjunto de la empresa. Se trata, pues, de que la interacción entre estos grandes establecimientos y la economía local mejore 1) la posición de los primeros con respecto a otros establecimientos de la misma corporación nacional o multinacional 2) el atractivo del territorio y de la economía local para la captación y realización de inversiones y actividades exigentes en conocimiento (diseño del producto, actividades de elevado valor añadido, etc.) y 3) la competitividad e inserción externa de las empresas y los actores locales que están en estrecho contacto con las firmas nacionales y multinacionales. El objetivo de este artículo es, en definitiva, estudiar en qué medida se está produciendo esta interacción creativa entre grandes empresas foráneas y PYMES locales.

La gestió del finançament de les petites i mitjanes empreses mai ha estat fàcil. L’òptima administració dels recursos porta a una inexorable necessitat d’entesa entre l’empresari i la banca, que sol ser fluïda en èpoques de bonança econòmica i extremadament complicada en temps de crisi. En moments de dificultat com l’actual, la posició de les entitats financeres sol ser hermètica, però no es pot deixar de considerar l’exigència de generar negoci rendible a la que el banc es veu sotmès. La solució a les necessitats financeres de les empreses depèn de diverses situacions, però no hi ha dubte que és molt important la bona comunicació que mantenen amb els bancs. Quan més entenedora és la problemàtica de l’empresa per part del banc, més fàcil és la negociació. Per circumstàncies del seu perfil professional, l’empresari no disposa sovint dels coneixements imprescindibles per elaborar una presentació adequada de la necessitats de finançament de l’empresa. També és freqüent que en la relació amb el banc es contempli sols la seva conveniència, sense tenir en compte els interessos de risc i negoci de l’altra part. Per aconseguir l’objectiu cal disposar d’una estratègia de negociació, documentada amb una clara descripció de les necessitats i possibilitats de l’empresa, amb una informació acurada sobre el seu posicionament financer i sobre les seves previsions de futur. L’experiència de diversos professionals de la gestió financera de l’empresa i de la banca, membres de la Comissió d’Economia Financera de la seu de Tarragona del Col•legi d’Economistes de Catalunya, ha permès l’elaboració d’aquest document de treball, amb la pretensió de facilitar les relacions entre les PIMEs i les entitats financeres. Aquest treball vol ser un manual per a un millor coneixement de la realitat financera pròpia i per a l’anàlisi de les possibles solucions, així com una guia de negociació per a obtenir solucions amb garantia d’èxit.