Search

[Resumen] Reseña del libro de Tibor Monostori que relata los años 1640-1646 de la vida de Saavedra Fajardo como diplomático en el Congreso de Münster antes de concluirse la Paz de Westfalia [Abstract] Review of the book of Tibor Monostori that recounts the years 1640-1646 of the life of Saavedra Fajardo as a diplomat in the Congress of Münster before concluding the Peace of Westfalia.

El presente texto se enfoca en descubrir el concepto de actor armado en el siglo XXI, para ello se encamina en la caracterización del mismo que no es definido por los tratados internacionales, y que de forma esquiva ha sido desarrollado por la jurisprudencia internacional en los tribunales penales internacionales. En ese marco un estudio sucinto de la historia de la formación del derecho a hacer la guerra y sus transversalidades históricas, así como los documentos y opiniones expuestas en las conferencias internacionales, sirven como elemento esclarecedor de este planteamiento inicial, como es el concepto de actor armado. Finalmente, una revisión de tres casos atípicos a los conflictos regulares como son los casos de los Zetas en México, las Bacrim en Colombia, y el Estado Islámico en oriente, llevan a la aplicación de los denominados criterios objetivos para establecer si se puede estar ante una nueva forma de actores armados bajo la diversificación de las estructuras armadas de poder. (texto tomado de la fuente) The present text focuses on discovering the concept of an armed actor in the XXI century, for the purpose it is direct to the characterization of, it that was not define by international treaties and that has elusively been developed by international jurisprudence in the courts international criminal. In this framework, a study of the history of the formation of the right to make war and crosscutting in international conferences, serves as an illuminating element of this initial approach, as is the concept of an armed actor. Finally, a review of three cases atypical to the contradictory cases such as the case of the Zetas in Mexico, the Bacrim in Colombia, and the Islamic State on alert, with the application of the criteria of common criteria to establish whether a new form of armed actors can be found in the diversification of the armed structures of power. Maestría

Dissertação (mestrado) — Universidade de Brasília, Instituto de Relações Internacionais, Programa de Pós-Graduação em Relações Internacionais, 2016. O objetivo da presente dissertação é contribuir para o campo dos estudos de paz em um duplo sentido. Primeiramente, no sentido crítico, com o intuito de descontruir a ideia de uma paz logocêntrica, teleológica e moralizante e advogar pela existência de vários domínios de paz – nesta dissertação, somente dois – que temporalmente se sustentam por um arranjo de saberes, poderes e sujeitos em simbiose. Em segundo lugar, no sentido histórico, com o propósito de fazer uma investigação da paz desde Westfália até os dias de hoje, por meio da abordagem arqueogenealógica e ética de Michel Foucault. Ao analisarmos o domínio de paz de Westfalia e o domínio de paz humanitarista, nos esforçaremos em evidenciar as múltiplas violências presentes em ambos os domínios. The objective of this dissertation is to contribute to the peace studies in a double sense. Firstly, in a critical sense, with the purpose of deconstructing the idea of a logocentric, teleological and moralistic peace, accepting the existence of several domains of peace – in this dissertation, only two – which sustain themselves historically by an interconnection of knowledge, power and subjects. Secondly, in a historical sense, with the purpose of conducting a peace analysis from Westfalia to the present, through Michel Foucault’s archeogenealogical and ethical approach. In examining the westphalian domain of peace and the humanitarian domain of peace, we will put effort on highlighting the multiple forms of violence that are present in both domains.

This paper analyzes the variations and metamorphosis that some iconographic motives undergo in Saavedra Fajardo and Diego Velazquez. Moreover it examines the way in which these works show the Westfalia epoch —a moment of crisis in the Empire and the construction of a new European political order. One could reconstruct the model of the good government during the reign of Felipe IV by analyzing some of the main iconographical motives in Velazquez paintings and Saavedra’s emblems (the mirror, the shipping, the horse riding, the torch, the tabula rasa): on the one hand the way in which it fits in the ideal of the pastoral power as Foucault said; on the other hand it shows the arise of a new form of domination that is represented as a sovereign figure who sees everything but cannot be seen. Firstly the main contributions to the study of Las Meninas will be revised regarding the tradition of the prince mirrors. Secondly new analogies between this work and Saavedra’s Empresas will be proposed —analogies which emphasize the meninos’ role in the ideal of the prince education. Finally both the main contribution to the study of the mirror metaphor in Saavedra’s work and its comparison with Las Meninas will be revised. Analogies between the government of the state ship and the self-government allow emphasizing the way these prince mirrors show the genealogy of the modern subject construction. El artículo analiza las variaciones y metamorfosis que algunos motivos iconográficos experimentan en las obras de Saavedra Fajardo y Diego Velázquez, así como el modo en que dan cuenta de la época de Westfalia, un momento de crisis del Imperio y de construcción de un nuevo orden político europeo. Analizando algunos de los principales motivos iconográficos de la pintura velazqueña y de los emblemas de Saavedra (el espejo, la navegación, la equitación, la antorcha, la tabula rasa), se reconstruye el modelo de buen gobierno del reinado de Felipe IV: el modo en que, de un lado, se ajusta al ideal de poder pastoral, propuesto por Foucault y, de otro, da cuenta del surgimiento de una nueva forma de dominación representado en la figura del soberano que todo lo ve sin ser visto. Se revisan las principales contribuciones al estudio de Las Meninas en relación a la tradición de los espejos de príncipes, para proponer nuevas analogías entre esta obra y las Empresas de Saavedra, analogías centradas en el papel que los meninos representan en el ideal de educación del príncipe propuesto por Saavedra. Finalmente se revisan las principales contribuciones al estudio de la metáfora del espejo en la obra de Saavedra y su plantea una comparación con Las Meninas. Las analogías entre el gobierno de la nave del estado y el gobierno de sí permiten destacar la forma en que los espejos de príncipes dan cuenta de la genealogía de la construcción del sujeto moderno.

To the extent that the Peace of Westphalia is the concretion of the modern concept of sovereignty and international order, these treaties provide a precise reference to anti-modern thinking on sovereignty and the state. One consequence of the Napoleonic era was the ruin of the Westphalian system of balances, the restoration is used to evaluate whether that solution was the source of contemporary evils or the best barrier. En la medida en que la Paz de Westfalia supone la cristalización del concepto moderno de soberanía y nuevo orden internacional, estos tratados constituyen una referencia precisa del pensamiento antimoderno sobre la soberanía y el Estado. Una de las consecuencias de la época de Napoleón fue la ruina del sistema de equilibrios westfaliano; la Restauración sirve para evaluar si aquella solución había sido el origen de los males contemporáneos o su mejor barrera.

En este artículo se intenta rebatir aquella imagen mítica de la historia del derecho del siglo XIX, según la cual la Paz de Westfalia de 1648 fue el punto de partida del derecho internacional público de la época postilustrada. En lugar de defender esa tesis, aquí se muestra cómo la Paz de Westfalia estaba todavía anclada en estructuras jurídicas y políticas de la antigua Cristiandad europea, que existió en el milenio entre la coronación de Carlomagno en 800 y su caída en la revolución francesa de 1789 respectivamente en la disolución del Sacro Imperio Romano en 1806.

La Pau de Westfàlia com "Lieu de Mémoire" a Alemanya i Europa Aquest article exposa els motius pels quals la pau de Westfalia com a esdeveniment històric no constitueix (o solament en un sentit molt limitat) un lieu de mémoire amb connotacions positives compartit pels europeus. El record de la pau ha seguit vies divergents en els diferents territoris interes sats. En la pròpia Alemanya, el seu significat ha estat divers per a protestants i per a catòlics. El tractat de 1648 ha tingut un paper important en la consciència històrica d'Holanda, però no així en la de Suïssa, dos països que van veure reconeguda la seva independència de iure. Els historiadors france sos s'han centrat en l'éxpansió territorial del seu país, segons posa de relleu l'examen de la historiografia. The Peace of Westphalia as Lieu de Mémoire in Germany and Europe This article expounds the reasons why the Peace of Westphalia is not (or is only with many limitations) a shared European lieu de mémoire with posi tive connotations. The approaches to the Peace have been very different in the involved countries. In itself Germany, Protestants and Catholics have valued it in divergent ways. The Treaty of 1648 has had a significant role in the historical conscience of the Netherlands, but not in Switzerland, the other country whose independence was recognized de iure in Westphalia. French historians have focused on the territorial expansion of their country, as the study of historical writing shows.

Europa després de la Pau de Westfalia L'autor examina la situació d'Europa després de 1648 partint del Tractat de Pau de Westfalia. Comença per recordar breument la fortuna històrica d'aquesta "célèbre paix"- en paraules de Voltaire- i després estudia en quina mesura està justificada la valoració favorable de la que aquesta pau s'ha beneficiat. L´'Europa transformada, que ha sorgit de Westfalia, devia la seva transformació al tractat de pau o bé a les dures proves que havia patit durant la guerra a la que aquest acord havia posat fi? Aquestes dures experiències van arribar al seu paroxisme amb els trastorns polítics i socials del decenni de 1640, els quals podrien haver fet néixer una nova necessitat d'estabilitat, com semblen testimoniar-ho en nombrosos països la consolidació i el reforçament del poder reial. Quina incidència va tenir aquest reforçament del poder reial sobre la cultura en la cort de França i en la de l'Imperi? Va conèixer l'Europa posterior a 1648 una accentuació de la separació entre les societats catòliques i pro testants en el moment que s'estava formant una nova república europea de les Lle tres, fonamentada sobre un renovat entusiasme per la ciència i la raó? Europe after the Peace of Westphalia The author studies Europe after 1648 under the light of the Treaty of Westpha lia. He begins by remembering the historical fortune of this célèbre paix, in Voltai re's words, and then considers how much the common favourable judgement on this peace is justified. If the Europe that emerged from this treaty was really a transfor med Europe, was its transformation due to the treaty or rather to the strains that Euro pe experienced through the war finished by the agreement? These strains, which rea ched their paroxysm with the upheavals of the 1640s, could make grow a new need of stability - as the consolidation and strengthening of royal power seem to suggest in many countries. Which was the impact of the strengthening of royal power on the culture of the French and Imperial courts? Did Europe know after 1648 an accen tuation of the division between Catholic and Protestant societies, just when a new European Republic of Letters was forming on a renewed enthusiasm for science and reason?

La pau de Westfàlia (1648), fita i lieu de mémorie europeu: noves perspectives Aquesta introducció explicita els objectius i les característiques del volum monogràfic. Es pretén oferir una idea de les noves perspectives, enfocaments i referències d'informació aportats per la historiografia sorgida arran de la commemoració, el 1998, del 350 aniversari de la pau de Westfalia. Per una part i abans de res, mitjançant la traducció d'alguns articles inèdits fins ara a les llengües hispàniques, els quals es contextualitzen breument. Per una altra, mitjançant el comentari d'algunes de les més importants activitats científiques i culturals realitzades en el marc d'aquesta commemoració a Alemanya, els Països Baixos, França i Espanya. Després d'oferir algunes consideracions globals sobre aquest case study de reconstrucció social de la memòria històrica, es conclou amb expressions de gratitud per a les persones i institucions que han contribuït especialment a la realització del número 19 de Pedralbes. The Peace of Westphalia (1648), European Landmark and Lieu De Mémoire: New Perspectives This introduction makes explicit the aims and features of this issue which tries to give an idea of the new perspectives, approaches and informational reference points that the historiography emerged from the celebrations of the 350 anniversary of the Peace of Westphalia has contributed. On the one hand, and first of all, the issue tries to do it by translating some papers, hitherto unpublished in Hispanic languages, which are briefly set in their context. And on the other hand, by commenting on some of the most important scientific and cultural activities carried out on the occasion of this commemoration in Germany, the Netherlands, France and Spain. Finally, after presenting some global considerations on this case study of social reconstruction of the historical memory, there are some aknowledgements for the people and institutions that have especially contributed to the publication of Pedralbes 19.

La pau oculta: propaganda, informació i política entorn de Westfalia La participació espanyola en les complexes negociacions de la Pau de Westfalia s'aborda en aquest article des de la perspectiva del sistema de govern de la Monarquia, els seus aparells interns d'informació, comunicació, discussió i decisió, les seves xarxes diplomàtiques i els problemes concrets als que va haver d'enfrontar-se. En aquest sentit, es mostra la importància que va tenir l'actuació dels polítics i diplomàtics espanyols. Hi havia proble mes que avui ens semblen secundaris, com la situació de la catòlica Irlanda o la possible amenaça de l'Imperi Turc. Però mentre s'apuntava una relativa "desconfessionalització" de la política exterior espanyola, es confirmava sota fonaments diferents l'aliança amb Viena i s'acceptava amb realisme la nova posició internacional de la dinastia. The hidden peace: Propaganda, Information and Politics around Spanish participation in the complex negotiations of the Peace of Westphalia is dealed with from the perspective of government system of the Monarchy, its inner systems of information, communication, discussion and decision, its diplomatic circles and the specific problems the Monarchy had to face up. In this respect the article shows how significant was the performance of the Spanish politicians and diplomats. We think today that problems such as the position of the Catholic Ireland or the potential threat of the Turkish Empire, were secondary, but then, when a relative undenominationalism (unconfessionalism) of Spain foreign politics was becoming evident, the alliance with Vienna was confirming on different bases and the dynasty accepted realistically its new international situation.