Search

De fet, estem envoltats de molta més roba que persones. I de les persones que ens envolten, veiem més roba que pell. Per què estem tan convençuts que el que veiem són persones? Per tal de re-equilibrar les concepcions de sentit comú de el vestir ("clothing", definit aquí no com ho manifest, sinó com a relació humà/vestimenta), la tesi "Cap a una ontologia nova materialista del vestir" aspira a revelar l'equivalència immanent a aquest tipus de relació humà/cosa. Per atendre les agències materials i existències a part de la nostra en el vestir, aquesta tesi es va fer càrrec de el regne de el Nou Materialisme (NM). No obstant això, com NM mai s'ha enfocat en el vestir, el present projecte va haver de construir per si mateix una bastida metodològic de quatre parts. A més d'adoptar no l'assumpte sinó la forma de (1) investigació nova materialista, es va basar en (2) enfocaments teòrics de moda/vestimenta. A causa de que les aspiracions d'investigació d'aquest últim es dirigeixen a l'humà, en el camí cap al qual simplement es trobi la vestimenta; precisament no les seves respostes proporcionades fins ara, sinó més aviat els seus assumptes encara per resoldre, van ser adoptats. (3) Es va trobar més assistència en Material Culture (MC) Studies, una escola antropològica veïna a NM, en les consideracions es va incloure més vestimenta que moda des de llavors. Finalment, com una escola amb què NM sovint es confon o s'agrupa, (4) l'ontologia orientada a objectes (Object Oriented Ontology) es va utilitzar com a suport addicional, així que com un altre mitjà de contrast. Aquesta metodologia creuant el vestir i NM va permetre una re-elaboració d'el concepte de la "cosa", que els quatre àmbits d'investigació mantenen estimat, i amb que fan malabarismes amb tanta naturalitat. En lloc d'entitats d'objectes, el present projecte proposa l'esdevenir de webs/nusos com a unitat dinàmica d'investigació. Eventualment, aquest projecte aspira a ressaltar el valor de la vestimenta i de el vestir com assumpte d'investigació filosòfica, per la qual cosa que tant de bo contribuirà a un canvi de atribuir-li una falta de serietat, a apreciar el poder que té sobre cadascun de nosaltres. En el seu statu quo, la pràctica quotidiana de el vestir és un gran contaminant ecològic, així com una càrrega psicològica freqüentment pesada. A l'relacionar-lo amb el NM, aquest projecte anima a re-conceptualitzar el vestir, i així avançar cap a una coexistència més respectuosa, responsable i estètica dels humans/vestimenta. De hecho, estamos rodeados de mucha más ropa que personas. Y de las personas que nos rodean, vemos más ropa que piel. ¿Por qué estamos tan persuadidos de que lo que vemos son personas? Con el fin de re-equilibrar las concepciones de sentido común del vestir ("clothing", definido aquí no como lo manifiesto, sino como relación humano/vestimenta), la tesis "Hacia una ontología nueva materialista del vestir" aspira a revelar la equivalencia inmanente a este tipo de relación humano/cosa. Para atender a las agencias materiales y existencias aparte de la nuestra en el vestir, esta tesis se hizo cargo del reino del Nuevo Materialismo (NM). Sin embargo, como NM nunca se ha enfocado en el vestir, el presente proyecto tuvo que construir por sí mismo un andamio metodológico de cuatro partes. Además de adoptar no el asunto sino la forma de (1) investigación nueva materialista, se basó en (2) enfoques teóricos de moda/vestimenta. Debido a que las aspiraciones de investigación de este último se dirigen al humano, en el camino hacia el cual simplemente se encuentre la vestimenta; precisamente no sus respuestas proporcionadas hasta ahora, sino más bien sus asuntos aún por resolver, fueron adoptados. (3) Se encontró más asistencia en Material Culture (MC) Studies, una escuela antropológica vecina a NM, en cuyas consideraciones se incluyó más vestimenta que moda desde entonces. Finalmente, como una escuela con que NM a menudo se confunde o agrupa, (4) la ontología orientada a objetos (Object Oriented Ontology) se utilizó como respaldo adicional, así que como otro medio de contraste. Esta metodología cruzando el vestir y NM permitió una re-elaboración del concepto de la "cosa", que los cuatro ámbitos de investigación mantienen querido, y con que hacen malabarismos con tanta naturalidad. En lugar de entidades de objetos, el presente proyecto propone el devenir de webs/nudos como unidad dinámica de investigación. Eventualmente, este proyecto aspira a resaltar el valor de la vestimenta y del vestir como asunto de investigación filosófica, por lo cual que ojalá contribuirá a un cambio de atribuirle una falta de seriedad, a apreciar el poder que tiene sobre cada uno de nosotros. En su statu quo, la práctica cotidiana del vestir es un gran contaminante ecológico, así como una carga psicológica frecuentemente pesada. Al relacionarlo con el NM, este proyecto anima a re-conceptualizar el vestir, y así avanzar hacia una coexistencia más respetuosa, responsable y estética de los humanos/vestimenta. As a matter of fact, we are surrounded by many more clothes than people. And from the people surrounding us, we see more clothes than skin. Why are we thus so persuaded that what we see are people? In order to rebalance commonsense conceptions of the clothing (defined here not as the manifest thing, but as humans/clothes relation), the thesis "Towards a New Materialist Ontology of Clothing" aspires to disclose the equivalence immanent to this kind of human/thing relation. For attending to material agencies and existences apart from our own in the clothing, this thesis took over the realm of New Materialism (NM). However, as NM has never targeted clothes/clothings, the present project had to construct for itself a four-parted methodological scaffold. Apart from adopting not the matter but rather the manner of (1) new materialist research, it drew on (2) fashion/dress (cultural) theoretical approaches. As the investigatory aspirations of the latter are directed onto the human, en route to which clothes are merely met; precisely not their hitherto provided answers, but rather their yet-to-solve matters were shouldered. (3) More assistance was found in Material Culture (MC) Studies, an anthropological school neighbouring NM, in the considerations of which more dress than fashion was included ever since. Finally, as a school NM often becomes confused or lumped together with, (4) Object-Oriented Ontology was used as additional back-up as well as further means of contrast. This clothing/NM-queering methodology allowed for a reworking of the concept of the "thing", which is held so dear and juggled-around with so naturally by all four touched-upon realms of research. Instead of object entities, the present project proposes web/knot-splitting becomings as units for research. Eventually, this project aspires to highlight the worth of the clothing as philosophical research matter, whereby it hopefully will contribute to a shift from ascribing it a lack of seriousness, to appreciating the power it has over each of us. In its status quo, the everyday clothing practice is a major ecological polluter as well as an often heavy psychological burden. By relating the clothing and NM, this project animates to reconceptualize the latter and thus move towards a more respectful, responsible, and aesthetic co-existence of humans/clothes therein. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia

Basat en entrevistes en profunditat, aquest article revisa les històries de les identitats personals i col·lectives. Els entrevistats generalment expressen la dificultat de definir la seva identitat en els termes establerts, però tenen un sentit de la direcció en què les seves identitats es transformen: els seus objectius, somnis, aspiracions o espiritualitat, per nomenar alguns. L'article revisa l'enteniment de la identitat des de la perspectiva relacional mentre s'enfoca en les relacions amb els subjectes no humans i no vius. Com a nòmades, els entrevistats confirmen que no desenvolupen una afecció duradora als objectes, però les seves històries de vida a través de les seves pràctiques quotidianes revelen els ancoratges materials que trien en la construcció de les seves identitats. La quotidianitat com a part del món material és l'entorn més adequat per a un estudi crític de les pràctiques socials, les emocions, les relacions i les experiències en la seva diversitat. La identitat apareix com una transformació, un canvi, un joc constant de les diferències que es desafien entre si, es reconfirman i es reconstrueixen mútuament., El presente artículo revisa las historias de identidades personales y colectivas a partir de entrevistas a profundidad a cinco participantes. Los entrevistados generalmente expresan la dificultad de definir su identidad en los términos establecidos; sin embargo, tienen un sentido de la dirección hacia la que sus identidades se transforman: sus objetivos, sueños, aspiraciones o espiritualidad, por nombrar algunos. El artículo revisa el entendimiento de la identidad desde la perspectiva relacional; mientras se enfoca en las relaciones con los sujetos no humanos y no vivos. Como nómadas, los entrevistados confirman que no desarrollan apegos duraderos a los objetos; pero sus historias de vida revelan los anclajes materiales que eligen en la construcción de sus identidades a través de sus prácticas cotidianas. La cotidianidad, como parte del mundo material, es el entorno más adecuado para un estudio crítico de las prácticas sociales, las emociones, las relaciones y las experiencias en su diversidad. La identidad aparece como una transformación, un cambio, un juego constante de diferencias que se desafían entre sí, se reconfirman y se reconstruyen mutuamente., Based on in-depth interviews, the present paper discusses individual discourses related to the personal and collective identities of five participants. Overall, the interviewees find it difficult to define their identity in the established terms, yet they have quite a strong sense of the direction in which their identity is transforming in terms of goals, dreams, aspirations and spirituality, just to name a few. This article outlines the author’s understanding of the notion of identity from a relational approach while focusing on relations with non-human and non-living subjects. As nomads, interviewees assert they do not develop long lasting attachments to objects, however, when discussing their life stories and everyday practices, it is possible to see the anchors they choose in constructing their identities. Everydayness is considered the most adequate setting for a critical study of social practices, emotions, relations and experiences of participants in their diversity. Identity appears as a transformation, a change, a constant play of differences challenging one another, reconfirming each other and deconstructing/ reconstructing one another.

The paper will discuss the theory of Iris van der Tuin’s New Materialism together with Karen Barad’s Agential Realism. The purpose of this approach is to find differing practices that help to construct a turn to what is considered a relational ontology in which ethics, epistemology, ontology and methodology merged into each other. This new paradigm is a transversal approach that generates genealogies of minoritarian philosophies and feminist theories in order to approach matter as a dynamic, agentive and relational entanglement in which human and non-human practices intra-act equally. As a result, a different point of departure is produced in order to generate knowledge, since instead of thinking through separate entities, new materialism and agential realism depart from the relations of those entities understanding them as dynamic processes. Apart from an active approach to matter, these theories are framed under an affirmative approach to theory making, queering the traditional sense of linearity and moving away from dichotomical binaries., Aquest article proposa una discussió sobre la teoria del nou materialisme entès per Iris van der Tuin conjuntament amb la teoria del realisme agencial de Karen Barad. L’objectiu principal d’aquest enfocament és trobar pràctiques diferencials que ajudin a construir un gir cap al que s’anomena ontologia relacional, en la qual ètica, epistemologia, ontologia i metodologia s’entenen com a inseparables. Aquest nou paradigma transversal genera genealogies de filosofies minoritàries i teories feministes per entendre la matèria com un entrellaçament dinàmic, agencial i relacional on pràctiques humanes i no humanes intraaccionen d’una manera igualitària. Així doncs, el nou materialisme i el realisme agencial produeixen un punt de partida diferent per generar coneixement que, en lloc de pensar a través d’entitats clarament diferenciades, parteixen d’aquestes relacions com a processos dinàmics inseparables. A més d’oferir un acostament a la matèria com a agent actiu, aquestes teories s’emparen en un enfocament afirmatiu del procés de construcció teòrica, alteren la noció clàssica de linealitat i s’allunyen de binaris dicotòmics., Este artículo propone una discusión sobre la teoría del nuevo materialismo entendido por Iris van der Tuin conjuntamente con la teoría del realismo agencial de Karen Barad. El principal objetivo de este enfoque es encontrar prácticas diferenciales que ayuden a construir un giro hacia lo que se denomina ontología relacional, en la cual ética, epistemología, ontología y metodología se entienden como inseparables. Este nuevo paradigma transversal genera genealogías de filosofías minoritarias y teorías feministas para entender la materia como un entrelazamiento dinámico, agencial y relacional donde prácticas humanas y no humanas intraaccionan de una manera igualitaria. Así pues, el nuevo materialismo y el realismo agencial producen un punto de partida diferente parar generar conocimiento que, en lugar de pensar a través de entidades claramente diferenciadas, parten de estas relaciones como procesos dinámicos inseparables. Además de ofrecer un acercamiento a la materia como agente activo, estas teorías se amparan en un enfoque afirmativo del proceso de construcción teórica, alteran la noción clásica de linealidad y se alejan de binarios dicotómicos.

Aquest article presenta un estudi en què es desenvolupen nous materials per mitjà d'un procés de construcció de coneixement experimental i d'intercanvi de coneixement entre diferents disciplines. El projecte d'investigació New Silk (2017-2020) és la plataforma sobre la qual es desenvolupa la investigació. New Silk es proposa crear nous tipus de materials sedosos en l'àmbit de la biologia sintètica. En aquest article tractem els punts de contacte experimentals inicials entre la ciència de materials, la biologia sintètica, el disseny i l'art que hem trobat durant el primer any del projecte. En primer lloc, l'estudi mostra que crear experiències compartides amb materials en l'àmbit d'un taller permet establir unes bases per comprendre la capacitat d'acció (agency) percebuda de la matèria i obrir un debat sobre l'activitat dels materials i l'ètica de la investigació. En segon lloc, la nostra investigació va determinar que totes aquestes disciplines (la ciència de materials, la biologia sintètica, el disseny i l'art) fan investigació en materials per mitjà de mètodes experimentals, encara que l'objectiu de cadascuna sigui diferent., This article presents a study in which new materials are developed through experimental knowledge construction and knowledge exchange between different disciplines. The New Silk research project (2017-2020) is the building block for the research. New Silk aims to produce new types of silk-like materials in the context of synthetic biology. In this article we discuss the initial experimental touchpoints between material science, synthetic biology, design and art encountered during the project’s first year. Firstly, the study shows that shared material experiences in the setting of workshops build foundational understanding of perceived material agency leading to discussion on material activity and research ethics. Secondly, our research identified that all of these disciplines, material science, synthetic biology, design and art, approach materials research through experimental methods, even if the goal of the research differs in each discipline., Este artículo presenta un estudio en el que se desarrollan nuevos materiales a través de un proceso de construcción de conocimiento experimental y de intercambio de conocimiento entre distintas disciplinas. El proyecto de investigación New Silk (2017-2020) es la plataforma sobre la que se desarrolla la investigación. New Silk se propone crear nuevos tipos de materiales sedosos en el ámbito de la biología sintética. En este artículo abordamos los puntos de contacto experimentales iniciales entre la ciencia de materiales, la biología sintética, el diseño y el arte que hemos encontrado durante el primer año del proyecto. En primer lugar, el estudio muestra que crear experiencias compartidas con materiales en el ámbito de un taller permite sentar unas bases para comprender la capacidad de acción (agency) percibida de la materia y abrir un debate sobre la actividad de los materiales y la ética de la investigación. En segundo lugar, nuestra investigación determinó que todas estas disciplinas (la ciencia de materiales, la biología sintética, el diseño y el arte) hacen investigación en materiales a través de métodos experimentales, aunque el objetivo de cada una de ellas sea distinto.

La present tesi doctoral examina una comunicació relacional com a objecte d'estudi per a la literatura. Aquesta comunicació es produeix entre autors i autores i lectors i lectores a través de les xarxes socials. Per a tals fins, utilitza una escriptora en particular, Toni Morrisson i una modalitat de xarxa social concreta, la seva pàgina oficial de Facebook. Utilitzant com a marc teòric el nou materialisme (Van der Tuin & Dolphijn, 2010) i una metodologia "difractiva" (Barad, 2007), aquesta tesi desenvolupa un concepte de comunicació literària basada en mecanismes que infereixen diferències substancials fonamentalment en dos aspectes: gènere i política., La presente tesis doctoral examina una comunicación relacional como objeto de estudio para la literatura. Dicha comunicación se produce entre autores y autoras y lectores y lectoras a través de las redes sociales. Para tales fines, utiliza una escritora en particular, Toni Morrisson y una modalidad de red social concreta, su página oficial de Facebook. Utilizando como marco teórico el nuevo materialismo (Van der Tuin & Dolphijn, 2010) y una metodología "difractiva" (Barad, 2007), esta tesis desarrolla un concepto de comunicación literaria basada en mecanismos que infieren diferencias sustanciales fundamentalmente en dos aspectos: géenero y política. El marco teórico nuevo materialista lleva como principal premisa la ruptura de opuestos dicotómicos, tales como el binomio sexual entre hombres y mujeres. Por otra parte, la metodología difractiva se opone al "efecto espejo" en el cual las partes de la investigación (investigador o invcestigadora, metodología, instrumentos de medición y objecto de estudo, entre otros) son claramentes diferenciadas con el objeto de representar una realidad. Este punto de partida supone un cambio referencial por el cual buscamos procesos y no resultados. Así pues, en esta tesis encontramos que el objecto literario es la comunicación en sí (y no la obra o el autor o autora), y que en esta comunicación se produce una materialización de política basada en afinidades y no identidades y un concepto de género relacional situado (Haraway, 1991) racialmente. Estos conceptos teóricos se articulan empíricamente gracias al análisis de los afectos (Colman, 2008), o sentimientos, que se encarnan en las relaciones., The present doctoral dissertation examines a relational communicacion as an object for Literary Studies. This communicacion between authors and readers is stablished through Social Networking Sites. For those means, it uses a concrete autor, Toni Morrisson and a particular Social Network, like her official Facebook page. Using New materialism (Van der Tuin & Dolphijn, 2010) as a theoretical framework and a "diffractive metodology" (Barad, 2007), this thesis develops a concept of literary communication based on mechanisms that produce differences on two main aspects: gender and politics. The new materialist framework postulates mainly breaking through opposite poles such as the sexual binary between men and women. On the other hand, the diffractive methodology is oppodef to the "mirroring effect" in wich the different elements of a research (such as researcher, methodology, apparatuses and object of study, among others) are separated from each other to represent reality. This requires a referential shift to look for processes instead of results. Therefore, in this thesis we find that the object of Literary Studies is the communication itself (not the novel or the author), and this communication materializes politics based uppon affinities and not identities and a concept of gender as relationally "situated" (Haraway, 1991) in a racial context. Theses theoretical concepts are empirically articulated thanks to the analysis of affects (Colman, 2008), or feelings, embedded in those relationships.

En línia amb Spinoza, Deleuze i Braidotti, voldria plantejar una nova concepció de la imatge, i, també, subratllar l'aparició de noves funcions i capacitats de l'art audiovisual, en relació sempre amb l'evolució dels hàbits de l'audiència. L'assaig parteix de de dues grans intensificacions afectives que van tenir lloc en la història de les pràctiques audiovisuals. La primera d'aquestes intensificacions ocorre de manera gairebé sobtada després de la Segona Guerra Mundial, mentre que la segona sobrevé de manera difusa i els seus efectes es propaguen al marge de la indústria durant les dècades següents. L'estudi d'aquests dos esdeveniments històrics il·lumina vivament l'evidència que una obra no és un terme. Aquest aspecte epistemològic resulta d'especial interès en l'àmbit de la teoria artística. Tal com es veurà amb diversos exemples, l'obra és un agent actiu, definida per les relacions d'exterioritat de les quals és capaç, amb capacitats variables i dependent d'un mitjà viu del qual forma part. Parlar de «mitjà» equival, doncs, a parlar d'un sistema de relació que involucra els nostres cossos en una situació. Per tant, incidiré en el fet que l'espectador no es troba entre termes, sinó, exactament, allí on les coses prenen velocitat, allí on sorgeixen les possibilitats, en la mateixa gènesi. La visió que proposo comporta un renovat optimisme, en el sentit que preveu que l'art audiovisual del segle xxi trobarà nous estats de fluïdesa, altres formes d'intensificació afectiva. Els rols de realitzador i espectador es continuaran diluint generació rere generació; de fet, l'un i l'altre han estat sempre agents actius en la morfogènesi del món., In line with Spinoza, Deleuze and Braidotti, I would like to propose a new conception of the image and also highlight the emergence of new audiovisual art features and capabilities ―always in relation to the evolution of audience habits. The articles starts with two major affective escalations in the history of audiovisual practices. The first occurred almost immediately after World War II, while the effects of the second were more diffusely propagated at the margins of industry for decades. The study of these two historical events vividly illuminates the evidence that a work is not a term. This epistemological aspect is of special interest in the field of artistic theory. As will be seen in various examples, the work is an active agent, defined by the relations of exteriority of which it is capable, by varying capabilities and dependent on a living environment of which it is a part. To refer to “medium”, therefore, is to refer to a relationship system that involves our bodies in a situation. I will, therefore, focus on the fact that the spectator is not to be found among terms, but precisely there where objects pick up speed, where possibilities arise in the very genesis. The vision I propose is infused with renewed optimism in that it predicts that the audiovisual art of the twenty-first century will encounter new states of fluidity and other forms of emotional escalation. The roles of director and spectator will continue to be diluted generation after generation; in fact, each has always been an active agent in the morphogenesis of the world., En línea con Spinoza, Deleuze y Braidotti, quisiera plantear una nueva concepción de la imagen, y, también, subrayar la aparición de nuevas funciones y capacidades del arte audiovisual, en relación siempre con la evolución de los hábitos de la audiencia. El ensayo parte de dos grandes intensificaciones afectivas que tuvieron lugar en la historia de las prácticas audiovisuales. La primera de estas intensificaciones ocurre de forma casi repentina tras la Segunda Guerra Mundial, mientras que la segunda sobreviene de manera difusa y sus efectos se propagan al margen de la industria durante las siguientes décadas. El estudio de estos dos acontecimientos históricos ilumina vivamente la evidencia de que una obra no es un término. Este aspecto epistemológico resulta de especial interés en el ámbito de la teoría artística. Según se verá mediante varios ejemplos, la obra es un agente activo, definida por las relaciones de exterioridad de las que es capaz, con capacidades variables y dependiente de un medio vivo del cual forma parte. Hablar de «medio» equivale, entonces, a hablar de un sistema de relación que involucra nuestros cuerpos en una situación. Por tanto, incidiré en el hecho de que el espectador no se encuentra entre términos, sino, exactamente, allí donde las cosas toman velocidad, allí donde surgen las posibilidades, en la propia génesis. La visión que propongo trae consigo un renovado optimismo, en el sentido de que prevé que el arte audiovisual del siglo xxi encontrará nuevos estados de fluidez, otras formas de intensificación afectiva. Los roles de realizador y espectador seguirán diluyéndose generación tras generación, de hecho, uno y otro han sido siempre agentes activos en la morfogénesis del mundo.

Aquest text s'ocupa de la materialitat de la pols, traçant una ruta transversal que va des dels processos d'encerat de les fundes d'iPad a les fàbriques xineses fins a un argument teòric més ampli que examina la materialitat dels mitjans, de les roques a les substàncies químiques. En poques paraules, aquest nou materialisme s'interessa per la diversitat de temps, durades, entrellaçaments i distribucions d'una àmplia gamma d'agències, algunes de les quals no humanes. Per això ens veiem obligats a reflexionar sobre els contextos del nou materialisme d'una manera nova, lleugerament més fluida que no pas simplement assumint que l'especificitat relativa a les bases tecnològiques i científiques de la cultura dels mitjans és automàticament material. En efecte, la materialitat no concerneix solament les màquines, ni tampoc afecta únicament els sòlids o les coses, ni tan sols els objectes. La materialitat es filtra en múltiples direccions, tal com demostren els residus electrònics o els efectes de la contaminació electromagnètica. És transformacional, ecològica i multiescalar., This text considers the materiality of dust. It maps a transversal route of considering dust, from the processes of polishing iPad covers in Chinese factories to a wider theoretical argument for a media materiality that starts from rocks and chemicals. In short, this kind of new materialism is interested in the various times, durations, entwinements and distributions of a whole range of agencies, several of them non-human. Hence, we are also forced to think about the contexts of new materialism in a slightly more fluid, novel way than just assuming that specificity concerning the technological and the scientific underpinnings of media culture are automatically material. Indeed, materiality is not just about machines; nor is it just solids, and things, or even objects. Materiality leaks in many directions, as electronic waste demonstrates, or the effects of electromagnetic pollution. It is transformational, ecological, and multiscalar., Este texto aborda la materialidad del polvo, trazando una ruta transversal que va de los procesos de encerado de las fundas de iPAD en las fábricas chinas a un argumento teórico más amplio que examina la materialidad de los medios, de las rocas a las sustancias químicas. En pocas palabras, este nuevo materialismo se interesa por la diversidad de tiempos, duraciones, entrelazamientos y distribuciones de una amplia gama de agencias, algunas de ellas no humanas. De ahí que nos veamos obligados a reflexionar sobre los contextos del nuevo materialismo de una forma novedosa, ligeramente más fluida que simplemente asumiendo que la especificidad relativa a las bases tecnológicas y científicas de la cultura de los medios es automáticamente material. En efecto, la materialidad no concierne solo a las máquinas, ni tampoco afecta únicamente a los sólidos o a las cosas, ni tan siquiera a los objetos. La materialidad se filtra en múltiples direcciones, tal como demuestran los residuos electrónicos o los efectos de la contaminación electromagnética. Es transformacional, ecológica y multiescalar.