Search

El siguiente artículo propone la idea de formación de imaginarios urbanos a partir de la ciencia ficción chilena reciente que versa sobre la ciudad de Valparaíso. Estos imaginarios serán constituidos por medio de habitar y transitar los diversos espacios urbanos que la componen. Finalmente, se establecen las proyecciones hacia la ciencia ficción chilena reciente y el rol que juega la ciudad dentro de la literatura del género en tiempos actuales y, de esta forma, situar a la ciencia ficción dentro de la discusión de la ciudad de Valparaíso en la literatura. The following article proposes the idea of the formation of urban imaginaries from the recent Chilean science fiction that deals with the city of Valparaíso. These imaginaries will be constituted by inhabiting and moving through the various urban spaces that make it up. Finally, the projections towards recent Chilean science fiction and the role that the city plays within the literature of the genre in current times are established, and in this way, place science fiction within the discussion of the city of Valparaíso in literature. El següent article proposa la idea de formació d'imaginaris urbans a partir de la ciència-ficció xilena recent que versa sobre la ciutat de Valparaíso. Aquests imaginaris seran constituïts per mitjà d'habitar i transitar els diversos espais urbans que la componen. Finalment, s'estableixen les projeccions cap a la ciència-ficció xilena recent i el rol que juga la ciutat dins de la literatura del gènere en temps actuals i, d'aquesta manera, situar la ciència-ficció dins de la discussió de la ciutat de Valparaíso en la literatura.

La literatura científica sobre les activitats creatives sovint se centra en la capacitat que tenen d’influir en la dinàmica de les ciutats, especialment metròpolis i regions urbanes, i territoris centrals, i són menys abundants els estudis sobre nuclis perifèrics. En aquests, aquestes activitats tenen menys poder per canviar tendències i, també, per manifestar-se en l’imaginari urbà, entenent-lo tant des de la perspectiva del paisatge com des de les percepcions dels ciutadans. Aquest article planteja aquesta perspectiva i parteix de l’axioma que no es poden entendre els nous processos en aquestes ciutats menys centrals sense tenir en compte, fins i tot amb una presència reduïda, l’existència d’activitats creatives. Tot això s’aplica a l’estudi de cas del casc antic nord de Sevilla, ciutat mitjana en el context europeu i capital d’una regió perifèrica, Andalusia, però amb canvis significatius en la seva dinàmica interna durant els anys de el procés actual de reestructuració socioeconòmica., La literatura científica sobre las actividades creativas se centra frecuentemente en su capacidad para incidir en la dinámica de ciudades, sobre todo metrópolis y regiones urbanas, y territorios centrales, siendo menos frecuentes los estudios sobre núcleos periféricos. En estos, tales actividades presentan menor capacidad para cambiar tendencias y, también, para manifestarse en el imaginario urbano, entendido tanto desde la perspectiva del paisaje como de las percepciones de los ciudadanos. Este artículo plantea esta perspectiva y parte del axioma de que no es posible entender los nuevos procesos de ciudades menos centrales sin tener en cuenta, aun con una presencia menor, la existencia de las actividades creativas.Todo ello se aplica al estudio de caso del casco norte de Sevilla, ciudad media en el contexto europeo y capital de una región periférica, Andalucía, pero con importantes cambios en sus dinámicas internas durante los años del actual proceso de reestructuración socioeconómica., La littérature scientifique sur les activités créatives se concentre souvent sur leur capacité d’influence sur la dynamique des villes, en particulier des métropoles, des régions urbaines, et des territoires centraux, les études étant moins fréquentes sur des lieux périphériques. Pour ces derniers, ces activités présentent moins de possibilités de changer les tendances et de se manifester, aussi, dans l’imaginaire urbain, que ce soit du point de vue du paysage ou de celui des perceptions des citoyens. Cet article propose cette perspective et il part de l’axiome selon lequel il n’est pas possible de comprendre les nouveaux processus dans ces villes moins centrales sans tenir compte, même avec une présence réduite, de l’existence d’activités créatives. Tout cela s’applique à l’étude de cas du quartier nord de la ville historique de Séville, une ville moyenne dans le contexte européen et capitale d’une région périphérique, l’Andalousie, mais présentant des changements importants dans sa dynamique interne au cours des années du processus actuel de restructuration socio-économique., The scientific literature on creative activities often focuses on the capacity of such activities to lead the dynamics of cities, particularly in metropolitan areas, urban regions and central territories, with studies on peripheral cores being less frequent. In peripheral cores, these activities have less power to change trends and manifest themselves in the urban imaginary as understood from both the perspective of the landscape and the perceptions of citizens. This article takes this approach based on the axiom that it is not possible to understand the new processes in these less central cities without taking into account the existence of creative activities, despite their scarce presence. This issue is applied to the case study of the northern historic quarter of Seville, a mid-sized, European city and capital of a peripheral region, Andalusia, whose internal dynamics have experienced significant changes during the current socio-economic restructuring process.

La literatura científica sobre las actividades creativas se centra frecuentemente en su capacidad para incidir en la dinámica de ciudades, sobre todo metrópolis y regiones urbanas, y territorios centrales, siendo menos frecuentes los estudios sobre núcleos periféricos. En estos, tales actividades presentan menor capacidad para cambiar tendencias y, también, para manifestarse en el imaginario urbano, entendido tanto desde la perspectiva del paisaje como de las percepciones de los ciudadanos. Este artículo plantea esta perspectiva y parte del axioma de que no es posible entender los nuevos procesos de ciudades menos centrales sin tener en cuenta, aun con una presencia menor, la existencia de las actividades creativas. Todo ello se aplica al estudio de caso del casco norte de Sevilla, ciudad media en el contexto europeo y capital de una región periférica, Andalucía, pero con importantes cambios en sus dinámicas internas durante los años del actual proceso de reestructuración socioeconómica. La literatura científica sobre les activitats creatives sovint se centra en la capacitat que tenen d'influir en la dinàmica de les ciutats, especialment metròpolis i regions urbanes, i territoris centrals, i són menys abundants els estudis sobre nuclis perifèrics. En aquests, aquestes activitats tenen menys poder per canviar tendències i, també, per manifestar-se en l'imaginari urbà, entenent-lo tant des de la perspectiva del paisatge com des de les percepcions dels ciutadans. Aquest article planteja aquesta perspectiva i parteix de l'axioma que no es poden entendre els nous processos en aquestes ciutats menys centrals sense tenir en compte, fins i tot amb una presència reduïda, l'existència d'activitats creatives. Tot això s'aplica a l'estudi de cas del casc antic nord de Sevilla, ciutat mitjana en el context europeu i capital d'una regió perifèrica, Andalusia, però amb canvis significatius en la seva dinàmica interna durant els anys de el procés actual de reestructuració socioeconòmica. The scientific literature on creative activities often focuses on the capacity of such activities to lead the dynamics of cities, particularly in metropolitan areas, urban regions and central territories, with studies on peripheral cores being less frequent. In peripheral cores, these activities have less power to change trends and manifest themselves in the urban imaginary as understood from both the perspective of the landscape and the perceptions of citizens. This article takes this approach based on the axiom that it is not possible to understand the new processes in these less central cities without taking into account the existence of creative activities, despite their scarce presence. This issue is applied to the case study of the northern historic quarter of Seville, a mid-sized, European city and capital of a peripheral region, Andalusia, whose internal dynamics have experienced significant changes during the current socio-economic restructuring process. La littérature scientifique sur les activités créatives se concentre souvent sur leur capacité d'influence sur la dynamique des villes, en particulier des métropoles, des régions urbaines, et des territoires centraux, les études étant moins fréquentes sur des lieux périphériques. Pour ces derniers, ces activités présentent moins de possibilités de changer les tendances et de se manifester, aussi, dans l'imaginaire urbain, que ce soit du point de vue du paysage ou de celui des perceptions des citoyens. Cet article propose cette perspective et il part de l'axiome selon lequel il n'est pas possible de comprendre les nouveaux processus dans ces villes moins centrales sans tenir compte, même avec une présence réduite, de l'existence d'activités créatives. Tout cela s'applique à l'étude de cas du quartier nord de la ville historique de Séville, une ville moyenne dans le contexte européen et capitale d'une région périphérique, l'Andalousie, mais présentant des changements importants dans sa dynamique interne au cours des années du processus actuel de restructuration socio-économique.

Understanding the urban development of the industrial city means to have in mind a specific narrative that evokes and captures the multifaceted metropolitan scenario. The depiction of the city in the guidebooks is the finest encounter between words and spaces; it’s an essential witness for the analysis of the different social, economic and cultural factors that give meaning and relevance to urban shape -especially for understanding the relationship between these processes and the transformations of the territory over time.The spread of guidebooks in the mid-nineteenth century is a symptom of visual and narrative excitement focused in the metropolis as an object of large-scale exhibition. Specifically in Barcelona, the commercial possibilities of this narrative increased since the second half of the century and developed itself at the same time as the definition of a specific imaginary for the modern city was taking shape. This background determines the boundaries of this study (1839-1912), which follows the path of a series of city guides and its fitting in the essential period of modernization of Barcelona. The way these works are closely related to the emergence of the new metropolitan scenery raises them to the grade of city's founding narrative.