Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, García-Escudero, Daniel, Gastón Guirao, Cristina, Ferrer Sala, Manuel, Such Sanmartín, Roger, Bonet Valentí, Ester Maria, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, García-Escudero, Daniel, Gastón Guirao, Cristina, Ferrer Sala, Manuel, Such Sanmartín, Roger, and Bonet Valentí, Ester Maria
El treball neix a partir d’una inquitetud personal d’entendre l’arquitectura tradicional de les Illes Balears, i d’adherir-me a les vies cap al retorn de la mateixa que estan apareixent de cada vegada més, després del trencament ocorregut als anys 60. Es farà un viatge als inicis de l’arquitectura a l’illa de Menorca, que em porta a valorar allò intrínsec d’aquesta. Aquest moment de la història és el que es coneix com Cultura Talaiòtica, i tot i que és un tema generalment atribuït a l’àmbit de l’arqueologia, en aquest treball s’estudiarà desde la perspectiva arquitectònica. Per fer-ho, s’estableixen tres salts d’escala: la territorial, que fa referència a Menorca de manera general, la urbana, on s’explicaran els assentaments talaiòtics, i la humana, on es faran reflexions entorn a l’habitar de fa 3000 anys. I és que, malgrat pugui paréixer que poc tenim a veure amb els primers pobladors que varen establir-se a l’illa, la realitat és que l’acte d’habitar és quelcom innat en l’ésser, i l’arquitectura és només l’intermediari que es situa entre l’individu i aquesta necessitat. El que s’aconsegueix és generar un gruix de documentació gràfica que en molts casos és inexistent, que ajuda a demostrar la contemporanietat d’aquestes construccions posant així en valor una arquitectura que pareix no tenir gaire rellevància fora del món l’arqueologia., El trabajo nace a partir de una inquietud personal de entender la arquitectura tradicional de las Islas Baleares, y de adherirme a las vías hacia su retorno que están apareciendo cada vez más, después de la ruptura ocurrida en los años 60. Se hará un viaje a los inicios de la arquitectura en la isla de Menorca, que me lleva a valorar lo intrínseco de esta. Este momento de la historia es el que se conoce como Cultura Talayótica, y aunque es un tema generalmente atribuido al ámbito de la arqueología, en este trabajo se estudiará desde la perspectiva arquitectónica. Para ello, se establecen tres saltos de escala: la territorial, que hace referencia a Menorca de manera general; la urbana, donde se explicarán los asentamientos talayóticos; y la humana, donde se harán reflexiones en torno al habitar de hace 3000 años. Y es que, aunque pueda parecer que tenemos poco que ver con los primeros pobladores que se establecieron en la isla, la realidad es que el acto de habitar es algo innato en el ser, y la arquitectura es solo el intermediario que se sitúa entre el individuo y esta necesidad. Lo que se consigue es generar una serie de documentación gráfica que en muchos casos es inexistente, lo que ayuda a demostrar la contemporaneidad de estas construcciones, poniendo así en valor una arquitectura que parece no tener mucha relevancia fuera del mundo de la arqueología., The work stems from a personal interest in understanding the traditional architecture of the Balearic Islands and adhering to the pathways towards its revival that are increasingly emerging after the disruption that occurred in the 1960s. A journey will be made to the beginnings of architecture on the island of Menorca, leading me to value its intrinsic qualities. This historical moment is known as the Talaiotic Culture, and although it is generally attributed to the field of archaeology, this work will study it from an architectural perspective. To do this, three scales of study are established: the territorial, referring to Menorca in general; the urban, explaining the Talaiotic settlements; and the human, reflecting on the way of living 3000 years ago. Despite the apparent differences between us and the first settlers of the island, the reality is that the act of inhabiting is innate to human beings, and architecture is merely the intermediary between the individual and this need. The result is the creation of a substantial body of graphic documentation, often non-existent, that helps demonstrate the contemporaneity of these constructions, thereby highlighting the value of an architecture that seems to have little relevance outside the world of archaeology.