Search

L’article que presentem se centra en l’anàlisi de la «Ponencia sobre la enseñanza de la lengua española en Cataluña», document inèdit trobat per l’autor a l’arxiu personal de Pedro Sainz Rodríguez, ministre d’Educació del primer Govern dels revoltats i ardent defensor, en la seva joventut, de la llengua i la cultura catalana. Aquesta font documental representa una prova més que ja en plena Guerra Civil va haver-hi iniciatives des de les altes esferes del poder central perquè la llengua castellana gaudís a Catalunya d’una posició de privilegi, i l’escola fou el mitjà triat per potenciar i posar en pràctica aquesta estratègia. El contingut d’aquest document representa, en definitiva, un exponent clar de la incomprensió del fet diferencial català per part de les autoritats del nou Estat, problema heretat fins als nostres dies, la principal manifestació del qual és la intolerància cap a l’ús d’una llengua autòctona i, per tant, a la definició del marc que determina el seu estatus d’oficialitat, la qual cosa ha donat lloc a un desencontre institucional de conseqüències impredictibles. Les conclusions subratllen la vigència d’aquesta estratègia del Govern central l’objectiu del qual és relegar la cultura catalana i, per tant, la seva llengua autòctona, a la supremacia del castellà. Paraules clau: llengua castellana, cultura, català, fet diferencial, franquisme.