Search

La investigació i l’anàlisi comparada sobre les categories identitàries de la dona, analitzades a les pràctiques discursives de les novel.les Candelaria, de Germán Castro Caicedo; El Eskimal y la Mariposa, de Nahum Montt; Los ejércitos, de Evelio José Rosero; En el brazo del río, de Marbel Sandoval Ordóñez; Abraham entre bandidos, de Tomás González; Muchacha al desaparecer, de Marta Renza; Delirio, de Laura Restrepo; y Tres ataúdes blancos, de Antonio Ungar, ha permès d’establir els modes com són representats els personatges femenins presents al corpus estudiat. S’ha precisat la dimensió extraliterària de les novel.les per determinar des de diferents contextos històrics i des de diferents sistemes d’idees els components anàlegs del discurs que fonamenten aquestes categoritzacions, sostingudes en l’enfocament teòric que ofereix Judith Butler. La investigación y el análisis comparativo sobre las categorías identitarias de la mujer, halladas en las prácticas discursivas de las novelas Candelaria, escrita por Germán Castro Caicedo; El Eskimal y la Mariposa de Nahum Montt; Los ejércitos de Evelio José Rosero, En el brazo del río de Marbel Sandoval Ordóñez; Abraham entre bandidos de Tomás González; Muchacha al desaparecer de Marta Renza, Delirio de Laura Restrepo y Tres ataúdes blancos de Antonio Ungar permitió establecer los modos en que son representados los personajes femeninos que hacen presencia en el corpus estudiado; se precisó la dimensión extraliteraria de las novelas para determinar desde diferentes contextos históricos y desde distintos sistemas de ideas, los componentes análogos del discurso que fundamentan dichas categorizaciones, sustentadas con el enfoque teórico que ofrece Judith Butler. Research and comparative analysis on the identitarian categories of women, found in the discursive practices of novels Candelaria, written by Germán Castro Caicedo; El Eskimal y la Mariposa of Nahum Montt; Los ejércitos of Evelio José Rosero, En el brazo del río of Marbel Sandoval Ordóñez; Abraham entre bandidos of Tomás González; Muchacha al desaparecer of Marta Renza, Delirio written by Laura Restrepo and Tres ataúdes blancos of Antonio Ungar allowed to establish the ways in which the female characters that are present in the corpus studied are represented; so, the extraliterary dimension of the novels in question was specified, in order to determine from different historical contexts and from different systems of ideas, the similar components of discourse that support these categorizations, supported by the theoretical approach offered by Judith Butler. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

En aquest article es reflexiona des de diferents perspectives sobre l’ensenyament de les anomenades humanitats en l’àmbit universitari. En primer lloc, es planteja la pertinença tant de la denominació dels estudis com de la seva oferta acadèmica. En segon lloc, es tracta sobretot de la seva vinculació amb els estudis literaris, entesos aquests en un sentit ample i innovador. En tercer lloc, es reivindica la innovació tecnològica en el treball acadèmic de les humanitats i, finalment, en quart lloc, es fa una reflexió sobre la necessitat d’un grau d’humanitats certament interdisciplinari i connectat amb les necessitats formatives de la societat.__________________________________________________________________En aquest article es reflexiona des de diferents perspectives sobre l’ensenyament de les anomenades humanitats en l’àmbit universitari. En primer lloc, es planteja la pertinença tant de la denominació dels estudis com de la seva oferta acadèmica. En segon lloc, es tracta sobretot de la seva vinculació amb els estudis literaris, entesos aquests en un sentit ample i innovador. En tercer lloc, es reivindica la innovació tecnològica en el treball acadèmic de les humanitats i, finalment, en quart lloc, es fa una reflexió sobre la necessitat d’un grau d’humanitats certament interdisciplinari i connectat amb les necessitats formatives de la societat., This paper reflects on humanities education in the university from various perspectives. First, it looks at the pertinence of how these studies are named and of their academic offering. Second, it addresses their link to literary studies, understood in a broad, innovative sense. Third, it advocates for technological innovation in the academic work of the humanities. Fourth and lastly, it offers a reflection on the need for a bachelor’s degree in humanities that is both interdisciplinary and connected to society’s training needs., En este artículo se reflexiona desde diferentes perspectivas sobre la enseñanza de las denominadas «Humanidades» en el ámbito universitario. En primer lugar, se plantea la pertenencia tanto de la denominación de los estudios como de su oferta académica. En segundo lugar, se trata sobre todo de su vinculación con los estudios literarios, entendidos estos en un sentido amplio e innovador. En tercer lugar, se reivindica la innovación tecnológica en el trabajo académico de las Humanidades y, finalmente, en cuarto lugar, se hace una reflexión sobre la necesidad de un grado de Humanidades ciertamente interdisciplinario y conectado con las necesidades formativas de la sociedad.

Des del marc de l'anàlisi del discurs i dels estudis literaris, i des d'una perspectiva sistèmica, hem desenrotllat aquesta tesi per estudiar la comunicació no verbal en un text literari narratiu. L'objectiu principal es basa en la classificació morfològico-descriptiva i funcional dels sistemes no verbals més propers al cos humà -la kinèsica i la Proxèmica- en una obra literària, concretament en "El Guepard". Amb aquesta finalitat, he desenrotllat el meu Model Semiòtic de Transcripció de la Comunicació No Verbal en Literatura. Per demostrar la seva viabilitat, i tenint en compte l'amplitud del terme "no verbal", he decidit acotar el meu camp d'investigació cenyint-me en la Classificació Categorial i Funcional de l'Expressió Facial en la novel.la suara esmentada. Tot això té per finalitat intentar millorar la comprensió lectora, afegint un nou enfocament a l'anàlisi de l'obra literària. Des d'una perspectiva interdisciplinar, hem profunditzat en la interpretació del significat de tots els casos comptabilitzats d'expressió facial en "El Guepard", relacionant les aportacions de la Comunicació No Verbal, la Psicoanàlisi i els postulats de la Intel.ligència Emocional. La finalitat última del meu treball és sensibilitzar el lector en la percepció no verbal, ajudar-lo a desenrotllar la capacitat de valorar la lectura i de reconèixer-la com una font de plaer, d'enriquiment cultural i creixement personal.He estructurat la tesi en tres nivells d'anàlisi: a) en el Primer Nivell d'Anàlisi exposo la base metodològica i presento els recursos per expresar la comunicació no verbal en "El Guepard", així com un estudi de l'expressió facial; b) en un Segon Nivell d'Anàlisi mostro de forma gràfica els valors numèrics i percentatges d'aquells aspectos relacionats amb l'expressió facial; y c) en un Tercer Nivell d'Anàlisi realitzo la Classificació Categorial i la Interpretació de tots els casos de cada una de les vint-i-vuit expressions facials registrades en la novel.la. Acabo el meu treball d'investigació amb les conclusions que he obtingut a partir dels objectius de la meva tesi, tant generals com específics, donant resposta a les preguntes d'investigació que m'he formulat en el procés de desenvolupament d'aquesta tesi. Per últim, estableixo una sèrie de conclusions generals que es repeteixen de forma sistemàtica en les vint-i-vuit expressions facials registrades en "El Guepard". En conjunt, aquestes conclusions m'han portat a determinar la importància que, efectivament, té la comunicació no verbal en un text literari i la seva implicació en la Intel.ligència Emocional., Desde el marco del análisis del discurso y de los estudios literarios, y desde una perspectiva sistémica, hemos desarrollado esta tesis para estudiar la Comunicación No Verbal en un texto literario narrativo. El objetivo principal se basa en la clasificación morfológico-descriptiva y functional de los sistemas no verbales más cercanos al cuerpo humano -la kinésica y la proxémica- en una obra literaria, concretamente en "El Gatopardo". Con esta finalidad, hemos desarrollado un Modelo Semiótico de Transcripción de la Comunicación No Verbal en Literatura. Para demostrar su viabilidad, y dada la amplitud del tema, hemos decidido acotar nuestro campo de investigación, ciñéndonos a la Clasificación Categorial y Funcional de la Expresión Facial en la novela anteriormente citada. Todo esto tiene por finalidad intentar mejorar la comprensión lectora, añadiendo un nuevo enfoque al análisis de la obra literaria. Desde una perspectiva interdisciplinar, hemos profundizado en la interpretación de todos los casos contabilizados de expresión facial en un texto literario, relacionando las aportaciones de la Comunicación No Verbal, el Psicoanálisis y los postulados de la Inteligencia Emocional. El fin último de nuestro trabajo es ayudar al lector a desarrollar la capacidad de valorar la lectura y de reconocerla como una fuente de enriquecimiento cultural y de placer personal.Hemos estructurado la tesis en tres niveles de análisis: a) en el Primer Nivel de Análisis exponemos la base metodológica de nuestra tesis y presentamos los recursos para expresar la Comunicación No Verbal en El Gatopardo, así como un estudio de la Expresión Facial; b) en un Segundo Nivel de Análisis mostramos de forma gráfica los valores numéricos y porcentajes de aquellos aspectos relacionados con la Expresión Facial; y c) en un Tercer Nivel de Análisis realizamos la Clasificación Categorial y la Interpretación de todos los casos de cada una de las veintiocho Expresiones Faciales registradas en la novela. Terminamos nuestro trabajo con las Conclusiones que hemos obtenido a partir de los objetivos de nuestra tesis, tanto generales como específicos, dando respuesta a las preguntas de investigación que nos hemos formulado en el proceso de desarrollo de esta tesis. Por último, establecemos una serie de conclusiones generales que se repiten de forma sistemática en las veintiocho Expresiones Faciales registradas en El Gatopardo. En conjunto estas conclusiones nos han llevado a determinar la importancia que, efectivamente, tiene la Comunicación No Verbal en un texto literario.PALABRAS CLAVE: Análisis del discurso, estudios literarios, perspectiva sistémica, Comunicación No Verbal, Expresión Facial, Modelo Semiótico de Transcripción en Literatura, El Gatopardo, Inteligencia Emocional, Psicoanálisis., From the Discourse Analysis and the Literary Studies fields, and from a Systemic perspective, we have developed this thesis in order to study the non-verbal communication in a literary text. The main target is based on the morphological-descriptive and functional classification of those non-verbal systems closer to the human body - kinesics and proxemics- in a novel, particularly in The Leopard. To fulfil this objective, we have developed a Semiotic Model of Non-Verbal Communication Transcription in literature. Due to the extension of the theme and in order to show its feasibility, we have decided to set limits in our investigation field. Therefore, we will base our analysis on the Categorical and Functional Classification of Face Expression in the novel above. The main goal of this analysis is to improve reading comprehension and, at the same time, give a new approach to the analysis of the novel. From an interdisciplinary point of view, we have studied in depth the interpretation of every single face expression in a novel, relating them to the contribution of Non-verbal Communication, Psychoanalysis and the Emotional Intelligence postulates. The main goal of our project is to help the reader to develop his/her capacity of giving value to the reading act and recognising it as a source of cultural enrichment and personal pleasure.We have structured the thesis in three levels of analysis: a) in the first level of Analysis, we unfold the morphological basis of our thesis and we display the resources to express the Non-Verbal Communication in The Leopard, as well as, an analysis of Face Expression; b) in a second level of analysis, in a graphic way, we show the numerical values and the percentages of those traits in relation to the Face Expression; c) and in a third level of analysis, we carry out the Categorical Classification and the interpretation of every single twenty-eight face expressions present in the novel. We finish our research with the conclusions we have obtained from, either general and specific, objectives of our thesis by answering all the searching questions we have asked throughout the development of this thesis. We unfold some general conclusions which can be applied, in a systematic way, to the twenty-eight face expressions present in ElGatopardo. On the whole, these conclusions have led us to establish the importance the non-verbal communications plays in a literary text.KEY WORDS: Discourse analysis, literary studies, systemic perspective, non-verbal communication, face expression, semiotic transcription model in literature, "The Leopard", emotional intelligence, psychoanalysis.