Search

Primjenom imunohistokemijskih i imunofluorescentnih metoda istražena je raspodjela Ki-67, p53, kaspaze-3, AIF, bax, bcl-2, citokeratina 8 i vimentina u tkivima spolnih žlijezda 12 ljudskih zametaka starosti 5-9 razvojnih tjedana. Između 5. i 8. tjedna proliferacija (Ki-67) se povećavala u površinskom epitelu (26-52%) i stromi (19-42%), a zatim se smanjivala u površinskom epitelu spolne žlijezde (35%) tijekom 9. tjedna te u srži (15%-12%) između 7. i 9. tjedna. Tijekom 5. i 6. tjedna spolne prastanice bile su vrlo rijetko pozitivne na p53. U 7. i 8. tjednu njihova se rektivnost značajno povećala, a zatim postupno smanjivala tijekom 9. tjedna. Istovremeno, stanična se rektivnost na kaspazu-3 postupno smanjivala u površinskom epitelu, a povećavala u spolnim prastanicama i sržnom dijelu spolne žlijezde. Reaktivnost na kaspazu-3 dokazana je u različitim staničnim populacijama. AIF pozitivnost isprva se pojavljivala u stanicama površinskog epitela, a zatim uglavnom u spolnim prastanicama. Kolokalizacija AIF-a i kaspaze-3 dokazana je samo tijekom razdoblja migracije spolnih prastanica u spolne žlijezde. Bax pozitivne stanice bila su prisutne u stromi tijekom 7. i 8. tjedna (58%), s najvećim intenzitetom u spolnim prastanicama. Izražaj bcl-2 bjelančevine u površinskom epitelu neznatno se smanjivao tijekom istraživanog razdoblja (16% - 12%), dok je najveći izražaj nađen u stromi i srži tijekom 7. i 8. tjedna i to u svim staničnim populacijama osim spolnih prastanica. U 9. tjednu pojedine spolne prastanice također su bile bcl-2 pozitivne, a ponekad kolokaliziraju s bax-om. Citokeratin 8 bio je prisutan u površinskom epitelu u 5. i 6. tjednu (56%), zatim se izražaj prolazno smanjivao da bi se u 9. tjednu opet uvećao (92%). Stanice u stromi i srži bile su citokeratin 8 pozitivne, a spolne prastanice negativne. Izražaj vimentina povećavao se u površinskom epitelu (18-97%) i stromi (73-88%) između 5. i 9. tjedna. Izražaj vimentina najveći je u srži i to u 7. i 8. tjednu (93%). Vimentin i citokeratin 8 kolokalizirali su u dijelu somatskih stanica, dok su neke spolne prastanice bile vimentin pozitivne. Broj i raspodjela stanica koje su bile pozitivne na istraživane biljege mijenjali su se sukladno razvoju i propadanju spolnih tračaka tijekom indiferentnog te ranog fetalnog razdoblja razvoja spolnih žlijezda. Kontrola broja spolnih prastanica vjerojatno je posljedica uravnoteženog odnosa intermedijarnih filamenata i bcl-2 te proapoptotskih bjelančevina (p53, AIF i bax), uzrokujući njihovu kaspaza- neovisnu staničnu smrti. Druge stanične populacije u spolnoj žlijezdi najvjerojatnije odumiru kaspaza- ovisnom smrću stanica. U ranom razvoju spolnih žlijezda djeluju oba puta programirane stanične smrti, a njihov intenzitet ovisi o vrsti stanice i razvojnom razdoblju koje se promatra.

The availability of high-quality seeds is now a necessity. This is due to a government program to replace oil palm trees in smallholder plantations with high quality seeds. An efficient protocol to produce a large number of embryos is needed. To increase the number of embryogenic callus production, the callus proliferation experiment was carried out through suspension culture. This study aimed to examine the proliferation ability of embryogenic callus from three different oil palm clones, in several repeated subcultures. Liquid MS media added with 1 ppm 2.4-D and 0.1 ppm NAA were used. Embryogenic callus was weighed by 0.1 - 0.2 g, transferred into the liquid media, shaking at 60-80 rpm and 27 ºC for 8 weeks without light. Continues subcultures were repeated up to 7 times. The results showed that the growth rate of embryogenic callus increased in the third and fourth subcultures and then decreased in subsequent subcultures. It also revealed that the entire embryogenic callus from the first subculture up to seventh subculture still has the ability to regenerate into new plants. These results indicate that oil palm embryogenic callus can be proliferated by suspension culture with a limit up to the fourth subculture. Ketersediaan benih kelapa sawit berkualitas saat ini merupakan kebutuhan karena adanya program pemerintah untuk menggantikan tanaman sawit di kebun-kebun petani. Salah satu cara vegetatif yang dapat dilakukan adalah meningkatkan jumlah kalus embriogenik yang dihasilkan melalui pengembangan kultur suspensi. Penelitian ini bertujuan mengkaji kemampuan proliferasi kalus embriogenik dari tiga klon kelapa sawit, pada beberapa kali subkultur yang berulang. Media cair MS dengan penambahan 1 ppm 2,4-D dan 0,1 ppm NAA digunakan untuk memperbanyak 0,1–0,2 g kalus embriogenik, dikocok pada 60-80 rpm dan suhu 27 ºC tanpa cahaya selama 8 minggu. Subkultur berulang dilakukan hingga 7 kali. Hasil percobaan menunjukkan bahwa kemampuan proliferasi kalus dipengaruhi oleh genotip tanaman induk. Rata-rata kalus embriogenik dapat meningkat pada subkultur ke-3 dan ke-4 dan semakin menurun pada subkultur selanjutnya. Kalus embriogenik hasil proliferasi subkultur pertama hingga ke-7 dapat tumbuh menjadi calon tanaman baru. Hasil ini menunjukkan bahwa kalus embriogenik kelapa sawit dapat diperbanyak dengan kultur suspensi pada batas sampai subkultur ke-4.

En este trabajo nos valemos del armazón teórico del posthumanismo como herramienta para indagar en los procesos de configuración de los límites de la vida humana. Para ello dirigimos nuestra mirada hacia tres dimensiones que, a nuestro juicio, están trazando la línea que designa los inicios de la vida humana: una primera dimensión morfológica, una segunda temporal y una tercera de carácter espacial. La primera de ellas respondería a la pregunta por la forma humana, la segunda haría referencia al cuándo y la tercera dirimiría el dónde de ese comienzo. Para rastrear la forma en que operan estos tres ejes proponemos el análisis de diversos materiales, principalmente textos legales e imágenes. Se trata en definitiva de indagar en todo un cúmulo de actores –humanos y no-humanos–, prácticas, discursos y relaciones que facilitan la emergencia de lo humano como tal y que al desaparecer de la narrativa acerca de los orígenes de la vida humana hacen que lo humano sea leído como algo dado, inmediato y no problemático., In this article we draw upon the theoretical baggage of posthumanism as toolkit to inquire about the processes that configure the limits of human life. To do so we focus in three dimensions that, according to our analysis, are delineating the boundary which settles the initiation of human life as such: the first dimension will consider the morphological aspects, the second the temporal ones and the third the spatial aspects. The first one, morphological, will answer the question about the proper human form, the second will refer to when does that human life start, and the third will consider the where takes place that initiation. To track down how those three axes operate we analyse various materials, mostly legal texts and images. We try, therefore, to pursue a whole array of heterogeneous actors –both human and non-human–, practices, discourses and relations that facilitate the emergence of the properly “human” as such. As this complex array of elements tends to be erased from the narrative on the origins of human life, “humanness” comes to be read as a given, something unmediated and a-problematic.

[ES] En los últimos años se han introducido multitud de cambios en las condiciones de cultivo embrionario, dirigidos a simular las condiciones del útero y mejorar las tasas de embarazo. No obstante, la temperatura establecida para el cultivo embrionario es de 37ºC desde los inicios de la reproducción asistida, pese a diferir de las condiciones “in vivo”. Se ha demostrado que el cuerpo humano experimenta variaciones cíclicas de temperatura de entre 0,8 y 1ºC a lo largo del día. Estas variaciones parecen ser consecuencia del reloj circadiano central localizado en el núcleo supraquiasmático hipotalámico. El objetivo del estudio es comparar el cultivo embrionario a temperatura constante de 37ºC frente al cultivo a temperatura variable a lo largo del día, simulando las condiciones fisiológicas. En una de las cámaras del incubador MIRI-TL se programó un algoritmo para modificar la temperatura de manera cíclica a lo largo del día, oscilando de 36,2ºC a 37,2ºC. Inicialmente, sólo se cultivaron embriones tripronucleares. Cuando se observó que alcanzaban el estadio de blastocisto, la comisión de ética e investigación concedió su autorización para el cultivo de embriones humanos. Se analizaron los datos morfocinéticos de todos los embriones con el paquete estadístico SPSS 15.0 utilizando un test T-Student, tanto los embriones cultivados en condiciones de temperatura variable (CTV) como los cultivados a temperatura constante de 37ºC. Los resultados obtenidos mostraron que, aunque no se encontraron diferencias estadísticamente significativas en la tasa de implantación entre los embriones cultivados a 37ºC y los CTV, el comportamiento morfocinético de ambos grupos fue diferente. Para los tiempos de división t3, t4, t6 y t7 los embriones cultivados a temperaturas más fisiológicas presentaron tiempos de división más tardíos, este hecho puede estar relacionado con el cultivo durante temperaturas más frías (36,2ºC). La duración del ciclo celular, la sincronía y el tiempo de división hasta blastocisto, no fueron significativamente superiores a los cultivados a 37ºC., [EN] In recent years many changes have been introduced in embryo culture conditions, aimed at simulating the conditions of the uterus and improving pregnancy rates. However, the established temperature for embryonic culture is 37ºC from the beginning of assisted reproduction, despite differing conditions "in vivo". It has been shown that the human body experiences cyclic variations of temperature between 0.8 and 1ºC throughout the day. These variations appear to be a consequence of the central circadian clock located in the hypothalamic suprachiasmatic nucleus. The aim of this study is to compare the embryonic culture at a constant temperature of 37ºC against the culture at a variable temperature throughout the day, simulating the physiological conditions. In one of the chambers of the MIRI-TL incubator an algorithm was programmed to modify the temperature in a cyclic way throughout the day, oscillating from 36.2ºC to 37.2ºC. Initially, only tripronuclear embryos were cultured. When it was observed that they reached the blastocyst stage, the ethics and research commission granted its authorization for the cultivation of human embryos. The morphokinetic data of all the embryos was analyzed with the statistical package SPSS 15.0 using a T-Student test, both the embryos cultured in conditions of variable temperature and those cultivated at a constant temperature of 37ºC. The results obtained showed that, although no statistically significant differences were found in the implantation rate between the embryos cultured at 37ºC and the CTV, the morphokinetic behavior of both groups was different. For division times t3, t4, t6 and t7, embryos grown at more physiological temperatures had later division times, this fact may be related to the crop during colder temperatures (36.2ºC). The length of the cell cycle, the synchrony and the time of division until blastocyst, were not significantly superior to those cultivated at 37ºC., [CA] En els últims anys s'han introduït multitud de canvis en les condicions de cultiu embrionari, dirigits a simular les condicions de l'úter i millorar les taxes d'embaràs. No obstant això, la temperatura establida per al cultiu embrionari és de 37ºC des dels inicis de la reproducció assistida, a pesar de diferir de les condicions “in vivo”. S'ha demostrat que el cos humà experimenta variacions cícliques de temperatura d'entre 0,8 i 1ºC al llarg del dia. Aquestes variacions pareixen ser conseqüència del rellotge circadiari central localitzat en el nucli supraquiasmàtic hipotalàmic. L'objectiu de l'estudi és comparar el cultiu embrionari a temperatura constant de 37ºC enfront del cultiu a temperatura variable al llarg del dia, simulant les condicions fisiològiques. En una de les cambres de l'incubador MIRI-TL es va programar un algoritme per a modificar la temperatura de manera cíclica al llarg del dia, oscil·lant de 36,2ºC a 37,2ºC. Inicialment, només es van cultivar embrions tripronuclears. Quan es va observar que aconseguien l'estadi de blastocist, la comissió d'ètica i investigació va concedir la seua autorització per al cultiu d'embrions humans. Es van analitzar les dades morfocinètiques de tots els embrions amb el paquet estadístic SPSS 15.0 utilitzant un test T-Student, tant els embrions cultivats en condicions de temperatura variable (CTV) com els cultivats a temperatura constant de 37ºC. Els resultats obtinguts van mostrar que, encara que no es van trobar diferències estadísticament significatives en la taxa d'implantació entre els embrions cultivats a 37 °C i els CTV, el comportament morfocinètic de tots dos grups va ser diferent. Per als temps de divisió t3, t4, t6 i t7 els embrions cultivats a temperatures més fisiològiques van presentar temps de divisió més tardans, aquest fet pot estar relacionat amb el cultiu durant temperatures més fredes (36,2ºC). La duració del cicle cel·lular, la sincronia i el temps de divisió fins a blastocist, no van anar significativament superiors als cultivats a 37 °C.

Akademik Anton Švajger, liječnik, od dolaska u Zavod za histologiju i embriologiju Medicinskog fakulteta Sveučilišta u Zagrebu pa sve do odlaska u mirovinu u svojoj znanstvenoj problematici prvenstveno se posvetio proučavanju temeljnih zakonitosti ranog razvoja sisavaca. Posebnu pažnju posvetio je proučavanju uloge zametnih listića u ranoj embriogenezi. U okviru svoje znanstvene djelatnosti primjenjivao je mnoge dostupne znanstvene tehnike i metode od klasične deskriptivne histomorfološke analize i elektronske mikroskopije do histokemije i imunokemije. Dr. A. Švajger posebno se isticao na području eksperimentalne razvojne biologije vlastitom razrađenom metodom izolacije i mikromanipulacije te transplantacije ranih razvojnih stadija zametaka sisavaca na razini zametnih listića i njihovom eksplantacijom u in vivo i in vitro uvjete. U okviru zadanih znanstvenih zadataka davao je odgovore kao znanstvene rezultate na postavljena si pitanja o razvojnim procesima rane embriogeneze sisavaca. Stručna djelatnost dr. A. Švajgera bogata je i raznolika, posebice na području medicinske enciklopedistike. Visoku stručnu razinu znao je prenositi među suradnike i studente. Održanim brojnim javnim nastupima s tematikom užeg područja struke, općebioloških tema, povijesti medicine i Fakulteta te problematike liječničke etike pokazao se čovjekom široke opće i biomedicinske naobrazbe. U njegovu stručnu djelatnost, osim spomenutog, treba ubrojiti pisanje nastavnih tekstova, poglavlja u monografijama i priručnicima za poslijediplomsku nastavu te trajno usavršavanje liječnika., Academy Member Anton Švajger, doctor of medicine, was in his scientific work – from his arrival to the Institute of Histology and Embryology of the Faculty of Medicine of the University of Zagreb to his retirement – primarily dedicated to the study of fundamental rules in the early development of mammals. He paid special attention to the study of the role of embryonic germ layers leaves in early embryogenesis. Within the frame of his scientific activity, he applied many available scientific techniques and methods – from the classic descriptive histomorphological analysis and electronic microscopy to histochemistry and immunochemistry. Dr. Švajger was particularly prominent in the field of experimental embriology thanks to his personal method of the isolation, micromanipulation and explantation of early developmental stages of mammal in germ layers to in vivo and in vitro conditions. In the context of the set scientific tasks, he gave answers in the form of scientific results to the questions he posed himself relating to developmental processes in the early embryogenesis of mammals. Dr. Švajger’s professional activity was rather rich and diverse, in particular in the field of medical encyclopaedistics. He knew how to transfer the high level of knowledge to his associates and students. In numerous public speeches to the topics including the narrow field of his profession; general biological topics; history of medicine and of the Faculty; as well as problems related to medical ethics, he proved himself as a man of broad general education and specific knowledge in biomedicine. In addition to the aforesaid, his professional activity included writing curricular texts, chapters in monographs, and manuals for postgraduate students, as well as lifelong education of medical doctors.

There are a lot of challenges with embryo transfer in horses. The difficulties with synchronising mares, the lack of superovulation and the fact that freezing equine embryos is not working very well, are all limiting factors. Regardless of this, there are several big scale embryo transfer programs in the world with high success rate. Breeding two talented and healthy parents will increase the chances of a talented and healthy foal. Embryo transfer makes this possible without interfering too much with the biological parents’ sports careers. Breeding healthy horses is something most people want, but trying embryo transfer is expensive, especially in small-scale programs. Also, lack of knowledge makes people reluctant to try. I think the development will be slow, but that embryo transfer in horses will become more common. Especially after more research is done, making it more efficient and economical. To start up an embryo transfer program in Norway is definitely possible, and I think there is a market for it. The biggest limitation would be the keeping of a recipient herd, since keeping a horse in Norway is very expensive. Also, lack of experience from Norwegian veterinarians on this field could cause poor results in the beginning. With enough money invested, I think Norway can have a good embryo transfer program up and running in a few years.

Die Neuregelung des Art. 30 des Spanischen Bürgerlichen Gesetzbuchs, in welchem die Voraussetzungen aufgehoben werden, nach welchen ein Neugeborenes menschliche Formen haben und 24 Stunden ausserhalb des Mutterleibs gelebt haben muss, um den Status der Juristischen Person erlangen zu können, regen uns zu Reflexionen über die stattgefundene Entwicklung des Rechtsbegriffs zur Geburt der natürlichen Person an. Hierzu müssen wir sowohl die Tradition des Römischen Rechts, das hierbei stets seinen Einfluss behauptete, berücksichtigen, als auch die Kriterien, welche die Rechtsgrundlage der biomedizinischen Forschung bilden, die sich in den letzten Jahren vollzogen hat. Letztere helfen uns, die technische Präzision zu verstehen, die wir anwenden müssen, wenn wir das menschliche Wesen bei seiner Geburt definieren wollen. The new wording of article 30 of the Civil Code, where the requirements of having human figure and living twenty-four hours outside the mother’s womb, in order to acquire civil personality where we no longer find the requirements of having human figure and living twenty four hours outside the maternal cavity, impels us to reflect upon the evolution that occurred in the field of the natural person’s legal birth. In order to do so we should not only consider the tradition of Roman Law, which has always proved its influence in the field, but also the following criteria according to the regulation on biomedical investigation taken place in the past few years and which has unquestionably helped us understand the technical precision which we should adopt when defining the human being at the time of birth. La nueva regulación del art. 30 del Código Civil, en la que desaparecen los requisitos de tener figura humana y vivir veinticuatro horas desprendido del claustro materno para la adquisición de la personalidad civil, nos impulsa a realizar una reflexión sobre la evolución que se ha producido en la concepción jurídica sobre el nacimiento de la persona física. Para ello hemos de tener presente tanto la tradición jurídica del Derecho romano, que siempre ha mostrado su influencia en este ámbito, como los criterios a seguir a tenor de la legislación sobre la investigación biomédica que en los últimos años se ha producido y que, indudablemente, nos ayuda a comprender la precisión técnica que debemos adoptar a la hora de definir al ser humano en el momento de su nacimiento.

La regió de l’aorta-gonada-mesonefros (AGM) és el primer nínxol de les cèl·lules mare hematopoètiques. Està descrit que la via de Notch és necessària per generar artèries i cèl·lules mare hematopoètiques. Les cèl·lules mare hematopoètiques es generen a partir de les artèries durant el desenvolupament embrionari. Tenint en compte que els vasos arterials es formen abans que les cèl·lules mare hematopoètiques, durant molt temps ha estat controvertit si la via de Notch només indueix la formació d’artèries i en canvi l’abscència de cèl·lules mare hematopoètiques és un efecte secundari o si per contra, la via de Notch participa activament en la inducció d’ambdós programes genètics, l’arterial i l’hematopoètic. Moltes de les funcions descrites de la via de Notch són conseqüència de l’expressió de les seves dianes transcripcionals: Hes i Hesrelated (Hrt). No obstant cada cop s’estan identificant noves dianes transcripcionals de la via de Notch que són específiques de teixit. En aquesta tesis doctoral, demostrem que l’activació de la via de Notch per part del lligand Jagged1 és necessària per activar el programa hematopoètic però no cal per establir el programa arterial. Aquest fet demostra que la via de Notch juga un paper clau i directe en l’hematopoèsi embrionaria. Per sota de la via de Notch mostrem que els embrions deficients en Hes1 i Hes5 mantenen intacte el programa arterial. Cal remarcar que també generen més quantitat de cèl·lules mare hematopoètiques però que no són funcionals. A més tal mutants, tenen nivells més alts d’expressió dels gens Runx1, Myb i Gata2; els quals són importants reguladors de l’hematopoèsi. Per acabar demostrem que Notch activa la transcripció de Gata2 i que HES-1 l’inhibeix. Això genera un Incoherent Feed-Fordward loop, el qual regula estretament els nivells de Gata2 necessàris per generar cèl·lules mare hematopoètiques., The aorta-gonad-mesonephros (AGM) is the first Hematopoietic Stem Cell (HSC) niche. It was previously shown that Notch pathway is required to induce the arterial fate as well as to generate Hematopoietic Stem Cells. HSC emerge at the site of arterial vessels during embryonic development. Since arterial fate precedes HSC generation, it has long been controversial whether Notch exclusively induces the arterial program and the lack of HSC is a secondary defect; or Notch is directly involved in activating both genetic programs, arterial and hematopoietic. The best-characterized Notch targets are Hes and Hesrelated genes (Hrt) since they are involved in most of described Notch functions, however there is a growing number of tissue-specific transcriptional Notch-targets. In this thesis, we found that Jagged-mediated activation of Notch is required for the correct execution of the definitive hematopoietic program but not for the establishment of the arterial fate, thus demonstrating that Notch exerts a specific hematopoietic function in the embryo. Downstream of Notch pathway, we also show that embryos deficient for Hes1 and Hes5 alleles contain an intact arterial program but produce increased numbers of non-functional hematopoietic stem cells associated to higher levels of the hematopoietic regulators Runx1, Myb and Gata2. Moreover, Gata2 transcription is positively regulated by Notch and negatively controlled by HES-1. This creates an incoherent feed-forward loop that tightly controls Gata2 levels to generate HSC.

Umetna prekinitev nosečnosti spada med občutljivejše teme po vsem svetu. Zgodovinsko ni jasno, kdaj se je začelo razpravljati o sami etiki umetne prekinitve nosečnosti, lahko pa povem, da se je njeno pravno urejanje začelo v 18. st. Tako med prvo državo, ki je uzakonila umetno prekinitev nosečnosti spada Sovjetska zveza. Njena uzakonitev pa je pozneje vplivala na večino drugih vzhodno evropskih držav. Vsaka odprava plodu in vsako dejanje proti človeškemu življenju, ki je spočeto v materinem telesu in ki se še ni rodilo ter vsaka ločitev plodu od materinega telesa, ki povzroči njegovo smrt, imenujemo umetna prekinitev nosečnosti. Zakon o zdravstvenih ukrepih pri uresničevanju pravic do svobodnega odločanja o rojstvu otrok opredeljuje umetno prekinitev nosečnosti kot medicinski poseg, ki se opravi na zahtevo nosečnice, če nosečnost ne traja več kot deset tednov. S tem medicinskim posegom se tako povzroči zaključek nosečnosti, še preden se otrok rodi. Umetna prekinitev nosečnosti je zelo delikatna tema in jo dandanes označujejo kot socialno nezaželeni ukrep za uravnavanje rojstev oziroma prekinjanje nezaželenih nosečnosti. Kljub današnjim številnim metodam kontracepcije, obstaja v svetu veliko žena in deklet, ki se odločajo za umetno prekinitev nosečnosti. Zakaj? Iz preprostega razloga in sicer zato, ker je to edino sredstvo za preprečevanje rojstev po spočetju. Med najpomembnejše zakone v Sloveniji, ki urejajo področje umetne prekinitve nosečnosti tako spada Zakon o zdravstvenih ukrepih pri uresničevanju pravic do svobodnega odločanja o rojstvu otrok, Zakon o zdravstveni dejavnosti (ZZDej), Zakon o zdravniški službi (ZZdrS) in ne nazadnje tudi Ustava Republike Slovenije ter ostali drugi pomembni predpisi.Umetna prekinitev nosečnosti je v Sloveniji legalna od leta 1977 in dovoljena pod pogojem, da nosečnost ne traja več kot deset tednov. Tako je z liberalizacijo zakonodaje postala umetna prekinitev nosečnosti varna in dostopna vsem ženskam v Sloveniji. Da bi si lahko sami oblikovali neko lastno mnenje in stališče pa je pomembno, da se podučimo o umetni prekinitvi nosečnosti, saj nam to daje nek vpogled v njo in tako lahko na podlagi dobrega poznavanja tega področja, podamo neko objektivnejšo in kritično presojo. Artificial termination of pregnancy is one of the most sensitive issues around the world. Historically, it is unclear when they began discussing the ethics of abortion, but you can tell that legal settlement began in the 18th century. The Soviet Union was the first country which legalized abortion. Its enactment later influenced most other Eastern European countries. Any removal of the fetus and any action against human life, conceived in mother's womb, and any separation of the fetus from a mother's body, that causes its death, is called artificial termination of pregnancy. The Law on health measures in exercising their rights to freedom of Choice in childbearing defines abortion as a medical procedure carried out at the request of a pregnant woman, if pregnancy does not last for more than ten weeks. This medical intervention causes closure of pregnancy before the child is born. Artificial termination of pregnancy is a very delicate issue and is now referred to as socially undesirable action of birth control, or interruption of unwanted pregnancies. Despite today's many methods of contraception, there are many girls and women in the world decide for an abortion. Why? Simply because it is the only option for prevention of birth after conception. The title of my master's thesis is the presentation of legal abortion legislation in Republic of Slovenia regulations concerning abortion and various provisions which relate to the performance of the procedure. Artificial termination of pregnancy in Slovenia is legalized since 1977. It is permitted under the condition that the pregnancy does not last more than ten weeks. With the liberalization of the laws artificial abortion became safe and accessible to all women in Slovenia.To form our own opinion and position it is important to educate ourselves about abortion, because it gives us insight into the matter, and therefore we are more objective and critical to it.

A mikotoxinok mikroszkópikus penészgombák másodlagos anyagcsere-termékei, amelyek jelenlétével a tápláléklánc bármely szintjén számolni kell. Eddig mintegy 400 típust izoláltak, ezek között nagyszámban fordulnak elő olyanok, amelyeknek sejtkárosító hatást tulajdonítanak. Hét csoportjuk közül a trichotecén vázas vegyületeket a Fusarium nemzetség több faja is termeli (F. acuminatum, F. equiseti, F. poae, F. sporotrichoides, F. graminearum). Ezek a penészgombák képesek szinte valamennyi gabonafélén megtelepedni. Nagyfokú ellenállóképességük következtében toxinjaik jelen vannak állati takarmányokban és élelmiszerekben, amelyek toxin-szennyezettsége súlyos problémákat és gazdasági károkat okoz mind a fejlődő, mind a fejlett országokban. Ezek a vegyületek gyakran idéznek elő reprodukciós zavarokat és a női- valamint a hím nemi működésre egyaránt negatív hatással vannak, továbbá a fejlődő magzatot is károsíthatják. Vizsgálataink célja a trichotecén vázas gombatoxinok csoportjába tartozó T-2 toxinnak az egérembriók in vitro körülmények közötti fejlődésére gyakorolt hatásának tanulmányozása volt. A kísérletekben felhasznált embriókat 6 hetes, szuperovuláltatott, C57Bl/6 nőstény egerekből nyertük. Munkánk során 10 csoportot alakítottunk ki, attól fűggően, hogy az embriótenyésztő tápfolyadék milyen koncentrációban tartalmazta a T-2 toxint (0,1; 0,5; 1,0; 1,25; 1,5; 1,75; 2,0; 2,5 és 3 ng/ml). A kontroll csoport embrióit toxint nem tartalmazó médiumban tenyésztettük 5 napon keresztül. Ezt követően megvizsgáltuk, hogy az egyes csoportokban milyen arányban érik el a zigóták az expandált blasztociszta stádiumot, valamint két (0,5 ng/ml és 2,5 ng/ml toxintartalmú) csoport esetében azt, hogy a vegyület milyen hatást gyakorol az aktív mitokondriumok valamint a reaktív oxigén gyökök (ROS) eloszlására és mennyiségére. Eredményeink alapján elmondható, hogy 2,5 ng/ml T-2 toxin tartalom felett a zigóták fejlődése megreked; nem indul el vagy 24 órán belül, a kétsejtes állapot elérését követően megáll. Ennek oka valószínűleg a mikrotubulusok felépülésének gátlása. Alacsonyabb koncentrációk mellett a zigóták változó arányban érték el a blasztociszta stádiumot. A 0,5 ng/ml töménységű tápfolyadékban tenyésztett csoportban az aktív mitokondriumok és a ROS mennyisége nem mutatott eltérést a kontroll csoport eredményeitől. Mycotoxins are secondary metabolites of microscopic molds that can be found in all levels of food chain. More than 400 types have been isolated, many of them have cytotoxic effects. Several species of Fusarium (F. acuminatum, F. equiseti, F. poae, F. sporotrichoides, F. graminearum) genus produce trichotecene-type toxins. These molds can grow on all types of grain and because of their high resistance their toxins can be isolated from a lot of food and feed which cause significant problem both in the developing and developed countries. Fusarium mycotoxins can cause reproductive disorders and has negative effect both on the female and male reproductive tract and on the developing fetus. The aim of our study was to assess the effect of T-2 mycotoxin on in vitro development of mouse embryos. Embryos were recovered from six weeks old, superovulated female C57/BL6 mice. During our experiments 10 groups were created depending on the T-2 toxin concentration of the culture medium (0,1; 0,5; 1,0; 1,25; 1,5; 1,75; 2,0; 2,5 and 3 ng/ml). Zygotes of the control group were cultured in the same medium with no toxin. After the cleavage we assessed the proportion of the blastocyst stage embryos in each group. Furthermore, in two groups (0,5 ng/ml and 2,5 ng/ml toxincontent) we estimated the effect of the T-2 toxin on the distribution and amount of mitochondria and reactive oxygen species (ROS) in the blastomers. Our results show that in media containing higher concentration than 2.5 ng/ml the development of embryos disturbed or they stopped in two-cell stage within 24 hours. We suggest that the toxin inhibits the assembly of microtubules. At lower concentration depending on the amount of the T-2 toxin present in the medium the embryos developed further in different ratios during the in vitro culture. The amount of mitochondria and ROS in the 0,5 ng/ml toxin-content group does not show difference comparison with controll embryos.

El principal objectiu d'aquesta tesis ha estat determinar si el diàmetre fol·licular és un bon paràmetre no invasiu per tal d'avaluar la qualitat de l'oòcit en funció de la seva competència per al desenvolupament embrionari i la qualitat del blastòcit resultant en la cabra prepúber. A més, s'ha proposat una nova estratègia per tal d'incrementar el desenvolupament embrionari d'aquells oòcits compromesos degut al petit diàmetre (L'objectiu del primer estudi va ser avaluar alguns paràmetres ovocitaris (diàmetre ovocitari, apoptosi inicial i tardana), el desenvolupament embrionari i la qualitat del blastòcit (número mig de cèl·lules, ploïdia cromosòmica) dels oòcits de cabra prepúber de fol·licles petits ((19.77 ± 3.04% vs. 4.11 ± 1.10 %; PEl segon estudi va sorgir com a conseqüència dels resultats obtinguts en el primer treball. La selecció dels oòcits de fol·licles grans ens va permetre obtenir un percentatge de blastòcits similar als descrits en cabres adultes (23-26%) (Crozet i col., 1995; Leoni i col., 2009). Per tant, això podria indicar que el factor determinant en la competència ovocitària és el diàmetre fol·licular i no l'edat de la femella. El principal objectiu en aquest estudi va ser determinar en els oòcits de cabra prepúber i adulta, l'efecte de la grandària fol·licular (0.05). Pràcticament tots els blastòcits analitzats presentaven mixoploïdia (96.43%) no obstant, el percentatge de blastòmers diploides era significativament majors en blastòcits que provenien de fol·licles ≥3 mm en cabres adultes i prepúbers (84.73% and 80.82%) que en aquells blastòcits de fol·licles petits (62.18% and 73.63%). A més l'edat de la donadora no va afectar significativament la ploïdia embrionària i la re-expansió del blastòcit després de la descongelació quan la criosuperviviència era analitzada. Així doncs, l'edat de la donadora influencia el percentatge de blastòcits si els oòcits provenen de fol·licles L'ovari de femelles prepúbers es troba quasi exclusivament constituït per fol·licles amb un diàmetre inferior a 3 mm (Martino i col., 1994). A més, en els dos estudis anteriors hem observat que els oòcits de fol·licles petits mostren una baixa competència per al desenvolupament. Així doncs, en aquest tercer estudi vam intentar dissenyar una nova estratègia per millorar el desenvolupament embrionari d'aquells oòcits compromesos pel diàmetre del seu fol·licle. En boví, s'ha observat que l'addició de "Oocyte Secreted Factors" (OSFs), BMP15 o GDF9 al medi MIV millorava el desenvolupament embrionari i la qualitat de l'embrió valorada per un increment del número de cèl·lules en el blastòcit i la supervivència fetal (Hussein i col., 2006). L'objectiu d'aquest estudi va ser investigar, en cabres prepúbers, l'efecte dels OSFs secretats pels oòcits denudats (ODs) de fol·licles petits (0.05) entre els quatre grups tractament. L'addició de SB-431542 durant la MIV no va tenir cap efecte en el percentatge de blastòcits (P>0.05). En conclusió, en cabres prepúbers, el baix desenvolupament embrionari dels complexes cumulus-òocit de fol·licles petits (, The main objective in this thesis has been to determine if the follicle diameter is a good non-invasive parameter to assess the oocyte quality according to its development competence and the quality of resultant blastocyst in prepubertal goat. Furthermore, we have tried to find a new strategy to increase the embryo development of those oocytes compromise due to the small diameter (The aim of the first study was to asses some oocyte parameters (oocyte diameter, early and late apoptosis), embryo development and blastocyst quality (mean cell number, chromosomal ploidy) in prepubertal goat oocytes from small (0.05) for follicles from ≥3 mm and The second study was arisen due to the results obtained in the first work. The selection of oocytes from large follicles allowed us to obtain similar blastocyst rate than those described in adult goats (23-26%) (Crozet et al., 1995; Leoni et al., 2009). Then, this could indicate that the main factor for the oocyte competence is the follicle diameter and not the age of the female. The aim in this study was to determine in oocytes of prepubertal and adult goats, the effect of follicle size (0.05). Almost all the blastocsysts analysed presented mixoploidy (96.43%) however, the percentage of diploid blastomeres was significantly higher in blastocysts coming from follicles ≥3 mm in adult and prepubertal goats (84.73% and 80.82%) than those from small follicles (62.18% and 73.63%). Moreover, goat age did not significantly affect embryo ploidy and blastocyst re-expansion after warming when cryosurvival was analyzed. Therefore, the donor's age influence on blastocyst rate if the oocytes come from follicles 0.05) between the four treatment groups. The addition of SB-431542 during IVM did not have any effect on blastocyst rate (P>0.05). In conclusion, in prepubertal goats, the cumulus-oocyte complexes with a low embryo developmental competence due to their follicle origin (from small follicles) can be improved by co-culturing them with denuded oocytes from both small and large follicles and GDF9 does not seem to play a part in this improvement. Therefore, the addition of some oocyte secreted factors to the in vitro maturation medium could provide us with a new tool to optimize our in vitro embryo production protocols.

L'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) és un dels càncers més letals. Per tal de millorar el diagnòstic precoç, s'estan investigant les etapes inicials de la formació del càncer, com és el cas de les lesions preneoplàstiques, i es vol desxifrar l'origen cel·lular de la malaltia. Les proteïnes Polycomb constitueixen una família de silenciadors epigenètics que es troben en una varietat de tumors sòlids. La hipòtesi principal és que Polycomb pot estar participant en els processos preneoplàstics del pàncreas i en l'aparició i progressió del tumor. La expressió de Bmi1 i Ring1B fou analitzada durant el desenvolupament del pàncreas, en teixit pancreàtic de diferents models murins de la malaltia i en mostres humans de teixit pancreàtic. Es va dur a terme l'anàlisi del mecanisme de Bmi1 mitjançant models in vitro i induint la depleció de Bmi1. Bmi1 i Ring1B s'expressaren en precursors pancreàtics durant etapes primerenques del desenvolupament i en cèl·lules ductals i dels illots,però no en els acins, en el pàncrees adult. Bmi1 s'induí en cèl·lules acinars durant lesió aguda, en lesions metaplàstiques acinoductals, en neoplàsies intraepitelials pancreàtiques (PanIN) i en PDAC. Ring1B s'incrementà significativament en PanINs de grau alt i en PDAC. La disminució dels nivells de Bmi1 en la línia cel·lular acinar canvià l'expressió dels enzims digestius pancreàtics. Aquests resultats suggereixen que Bmi1 i Ring1B podrien estar contribuint de diferent manera en la progressió tumoral., Pancreatic ductal adenocarcinoma (PDAC) is one of the most lethal cancers. To improve early diagnosis, research efforts are focused in characterising early events of cancer formation like preneoplastic lesions and deciphering the cell origin of the malignancy. Polycomb proteins constitute a family of epigenetic silencers found in a variety of solid tumours. The main hypothesis is that Polycomb might play a role in preneoplastic states in the pancreas and in tumour development and progression. The expression of Bmi1 and RingB was analysed during pancreatic development, in pancreatic tissue from mouse models of disease and in human pancreatic tissue samples. Mechanistic insights of Bmi1 were performed using in vitro models and with induced Bmi1 depletion. Bmi1 and Ring1B were expressed in pancreatic exocrine precursors during early development and in ductal and islet cells, but not in acinar cells, in the adult pancreas. Bmi1 was induced in acinar cells during acute injury, in acinar-ductal metaplastic lesions, in pancreatic intraepithelial neoplasia (PanIN) and PDAC. In contrast, Ring1B was significantly increased in high-grade PanINs and in PDAC. Bmi1 knockdown in acinar cell line changed the expression of pancreatic digestive enzymes. These results suggest that Bmi1 and Ring1B could contribute differently to tumour development.

En les ultimes decades el diagnostic prenatal ha estat aplicat en parelles amb un risc elevat de transmetre una malaltia genetica a la seva descendencia. Aquesta tecnica implica que en cas de detectar un fetus afectat, els pares tenen dues alternatives: seguir endavant amb l'embaras (malgrat l'afectacio del fetus) o l'avortament terapeutic.Mes recentment, les tecniques de reproduccio assistida han permes una aproximacio molt mes primerenca que el prenatal, l'anomenat diagnostic genetic preimplantacional (DGP), que es basa en l'estudi de biopsies d'embrions, les quals ens permeten seleccionar unicament els embrions sans per a la seva transferencia a l'uter matern. El DGP requereix de fecundacio in vitro i pot ser aplicat en dos estadis diferents, en el primer corpuscle polar d'oocits madurs o en blastomers d'embrions. Per l'estudi d'anomalies cromosomiques en parelles portadores de reorganitzacions o en dones d'edat avansada s'apliquen tecniques d'hibridacio in situ fluorescent (FISH). En el cas de parelles portadores de malalties genetiques l'analisi es realitza basicament amb PCR (reaccio en cadena de la polimerasa). Les malalties genetiques estan causades per mutacions al seu gen responsable, com per exemple el gen CFTR de la Fibrosi Quistica (FQ). La FQ es la malaltia genetica autosomica recessiva mes frequent i afecta a un de cada 2500 nounats. Es caracteritza per un augment d'ions clorur en la suor i per obstruccio pulmonar i pancreatica. Un altre exemple de malaltien monogeniques serien les Hemofilies A i B causades per mutacions als gens dels factors de coagulacio FVIII i FIX. Les Hemofilies son les coagulopaties congenites de mes impacte clinic i social i es deuen a l'alteracio o l'absencia d'activitat del factor de coagulacio pel que codifiquen. Presenten una herencia recessiva lligada al cromosoma X i la seva incidencia es de 1 de cada 10000-30000 homes.El DGP d'aquestes malalties es basa en l'identificacio d'embrions lliures de les mutacions que porten els seus progenitors i moltes vegades requereixen de la posada a punt de protocols especifics de pacient, molt costosos d'optimitzar. A mes, la PCR d'una unica cel.lula presenta nombroses dificultats tecniques degut a la quantitat minima de DNA que es parteix, sent la fallada d'amplificacio i la contaminacio de la mostra dos dels problemes mes frequents que dificulten el diagnostic. Per tant, es necessari emprar tecniques molt sensibles, que ens permetin confirmar el diagnostic i detectar els casos de contaminacio. En aquest treball s'ha posat a punt un metode d'amplificacio total del genoma de celules aillades per tal d'augmentar la quantitat de DNA en la que poder realitzar el diagnostic. Aquest DNA preamplificat ens permet analitzar i identificar mitjansant un unic protocol basat en tecniques moleculars amb marcatge fluorescent, la presencia o absencia de finjs a 31 mutacions diferents responsables de FQ. En el cas de les Hemofilies, la sequenciacio del DNA preamplificat ens permet identificar qualsevol mutacio de tipu substitucio, petita insercio o delecio del promotor, exons, o regions introniques flanquejants dels gens F8 i F9. La metodologia desenvolupada presenta gran robustesa i sensibilitat i pot ser aplicada a fins un 80% de les parelles portadores de FQ, el 75% de les Hemofilies A i practicament la totalitat dels casos de Hemofilia B, sense la necesitat de posar a punt protocols especifics de pacient.A mes, s'han optimitzat unes PCR multiplex fluorescents de marcadors lligats de tipu microsatelit (STR) per a confirmar el diagnostic mitjansant l'analisi indirecte addicional de les mutacions i simultaniament, detectar la posible contaminacio de la mostra en l'aplicacio clinica. Aquesta analisi de lligament permet tambe la deteccio indirecta de mutacions no analitzables per secuenciacio, com ara la frequent inversio de l'intro 22 responsable d'Hemofilia A severaLes taxes d'amplificacio de les celules aillades emprant els protocols generics optimitzats en el present treball son comparables als resultats obtinguts per altres autors, i per tant demostren la elevada eficiencia de la metodologia desenvolupada. Finalment, l'estrategia diagnostica utilitzada seria transferible a moltes altres malalties monogeniques, facilitant el desenvolupament de protocols versatils d'elevada fiabilitat per tal d'aconseguir descendencia sana en families portadores., During the last decades prenatal diagnosis has been applied to couples at risk of transmitting a genetic disorder to their offspring. This technique implies that in case of detection of an affected fetus, the parents have two alternatives: continue the pregnancy (despite the fetus being affected) or the therapeutic abortion. More recently, assisted reproduction techniques permit an earlier option, preimplantation genetic diagnosis (PGD), based on the analysis of embryo biopsies which allow the selection of only those healthy embryos for transfer to the uterus. PGD requires in vitro fertilization and can be applied in two different stages, in first polar bodies of oocytes, or in blastomeres from embryos. For the analysis of chromosomal abnormalities in couples carrying a chromosome rearrangement or in cases of advanced maternal age, FISH (fluorescence in situ hibridization) is used. In case of couples carrying a genetic disorder the analysis is performed basically by means of PCR (polymerase chain reaction). Monogenic disorders are caused by mutations in their responsible gene, such as CFTR gene responsible for cystic fibrosis (CF). CF is the most common recessive monogenic disorder which affects 1/2500 newborns. Its main features are an increase in chloride in sweat and lung and pancreatic obstruction. Another example would be hemophilia A and B, caused by mutations of the clotting factors FVIII and FIX. HA and B are the congenital bleeding disorders with most clinical and social impact and are due to the alteration or lack of activity of the responsible coagulation factor. They have an X-linked recessive inheritance and the incidence is 1/10000-30000 males.PGD for these disorders is based on the identification of embryos free of mutations and many times require the tedious work up of patient-specific protocols, very complicated to optimize. Moreover, single cell PCR has many technical difficulties, being the failure of amplification and contamination the two most common issues that compromise the diagnosis. Consequently, it is necessary to use very sensitive techniques that allow the back-up of the diagnosis and that permit the detection of contamination. In this study we have optimized a whole genome amplification method for single cells in order to increase the amount of DNA in which the diagnosis is performed. This preamplified DNA is used to analyze and identify the presence of up to 31 different mutations responsible for CF using a single protocol. In the case of Hemophilia, direct sequencing of the preamplified DNA permits the detection of any point mutation, small insertion or deletion in the promoter, exons and intronic flanking regions of F8 and F9 genes. The methods developed perform with great robustness and sensitivity and can be used in up to 80% of the couples carriers of CF, 75% of HA and almost all the cases of HB, without developing a patient-specific protocol. Additionally, several fluorescent multiplex PCRs of linked microsatellite markers (STR) have been optimized in order to confirm diagnosis through indirect analysis of the mutations and, simultaneously, being able to detect the possible contamination of the samples in clinical application. This linkage analysis also permits the indirect detection of mutations not analyzable by sequencing, such as intron 22 inversion responsible for severe HA. The amplification rates of single cells using the optimized generic protocols from the present study are comparable to other authors' results, consequently the high efficiency of the developed methodology is demonstrated. Finally, the diagnostic strategy applied would be transferable to many other single gene disorders, making easier the development of versatile and very reliable protocols in order to achieve healthy offspring in carrier families.

SAŽETAK Razvoj ljudskog zametka sastoji se iz dva temeljna procesa: ubrzanog umnažanja stanica i postupne izgradnje tkiva i organa. Ovaj zadnji proces karakteriziran je često opsežnim putovanjima (migracijom) stanica s mjesta nastanka na mjesto konačnog smještaja, induktivnim djelovanjima priležećih zametnih listića i programiranom smrću stanica (apoptozom). U ovom radu opisuje se niz primjera proliferacijskih i apoptotičkih procesa tijekom razvoja ljudskog zametka. Obuhvaćen je razvoj troslojnog zametnog štita, razvoj kože, spolnih žlijezda, središnjeg i perifernog živčanog sustava te razvoj udova. U svim spomenutim razvojnim procesima je apoptoza jedan od glavnih regulatora nastanka i razvoja stanica, tkiva i cjelokupnih organa. Ključne riječi: embrio, razvoj, apoptoza

Otic neuronal precursors are specified in the otic placode but interestingly do so only in the anterior domain of the otic placode, the proneural domain. In the present study, we have explored why only this territory has the competence to undergo neurogenesis, this means the early events of otic proneural regionalization and neural commitment. The proneural and non-neural domains presented complementary gene expression patterns of transcription factors and members of the Notch pathway. Overall, we propose that proneural character is acquired in the anterior territory by the action of localized ectodermal FGF8-FGF10 signaling that enhances Sox3 function. FGF signals through Sox3 activity would be essential for the specification of the proneural domain versus a non-neural territory, while Notch would be involved in refining this early regionalization., Els precursors neurals de la oïda són especificats dins un subdomini de la placoda acústica, el domini proneural. En aquesta tesis doctoral, s'ha explorat la raó per la qual la competència neural només és adquirida en aquest subdomini. Els dominis neural i no-neural del territori presenten dominis d'expressió genètica complementaris. Aquest treball proposa que el caràcter proneural és adquirit en el subdomini anterior del territori per l'acció de FGF8 i FGF10 localitzats en l�ectoderm �tic que promouen l�acci� de Sox3. De manera que, les senyals FGF i l�activitat Sox3 s�n essencials per l�especificaci� del domini proneural, mentre que la via Notch �s necess�ria per refinar la regionalitzaci� final entre un domini neural complementari a un domini no-neural.

Dalam upaya memperkaya populasi ikan letter six (Paracanthurus hepatus) di alam yang telah mendekati kepunahan akibat adanya illegal fishing maka dilakukan usaha perbenihan. Kegiatan perbenihan ikan letter six memerlukan informasi awal tentang perkembangan telur dan pemeliharaan larva yang nantinya akan digunakan sebagai acuan dasar dalam menentukan pengembangan teknik pemeliharaan larva ikan letter six yang tepat. Koleksi induk ikan letter six hasil tangkapan di alam dari perairan Maluku dan Papua. Induk letter six dipelihara dalam tangki policarbonat bulat berkapasitas dua ton dengan sistem air mengalir. Selama pemeliharaan, induk letter six mampu memijah secara alami. Durasi perkembangan embrio hingga menetas memerlukan waktu 22 jam 24 menit pada suhu normal air laut 29°C. Penyerapan kuning telur optimum terjadi pada hari kedua dan maksimum terserap habis pada hari ketiga, sedangkan butir minyak terserap habis tepat pada hari ketiga. Korelasi pertumbuhan panjang dan tinggi larva mengikuti hubungan alometrik negatif di mana konstanta pertumbuhan b = 0,6629 (b < 1). Berdasarkan perkembangan larva, umur D-2 (terbentuk bintik mata) mulai diberikan pakan alami berupa plankton dan pada D-3 (bukaan mulut) mulai diberikan zooplankton yaitu rotifer. Dengan metode pemeliharaan ini, larva ikan letter six mati pada D-25 sehingga perlu adanya perbaikan metode pemeliharaan melalui pendekatan lingkungan maupun pakan.

Des de principis del segle XX són innumerables els treballs realitzats intentant clarificar l'efecte dels camps electromagnètics continus en tot tipus d'espècies animals, entre elles l'embrió de pollastre.La glàndula pineal de les aus és un òrgan amb la funció situada entre la fotorreceptora dels rèptils i la neuroendocrina dels mamífers, pel que representa un interesant material d'estudi.En 1980 Semm, Schneider i Vollrath, plantegen per primera vegada el posible efecte dels CEM sobre la glándula pineal de les aus per considerar que la seva implicació en el procès d'orientació dels animals migratoris (relacionat amb el camp magnètic terrestre) la converteix en un òrgan especialment sensible a la variació dels camps electromagnètics. Des d'aquest moment són nombrossos els treballs que demostren la important acció moduladora que exerceixen els CEM sobre el funcionament de la glándula pineal, entre els que destaca la seva influencia en els nivells de secreció de melatonina. En estudis anteriors i centrant-nos en els estudis realitzats sobre la glándula pineal, s'ha observat que els canvis produïts en les epífisis dels embrions exposats estan més encaminats cap a un procès d'acceleració del seu desenvolupament que a alteracions ultraestructurals.Per altra banda, els resultats també semblen indicar que l'efecte acumulatiu de l'acció dels CEMc varia en funció de la intensitat de camp aplicada.Aquesta última dada, ens va fer pensar en la posibilitat de l'existència del denominat "efecte finestra" ja postulat amb anterioritat per autors com Mulay IL y Mulay LM (1964), Adey WR (1980), Ubeda A y cols., (1983), Piera y cols., (1992, 2000). Malgrat tot, per poder confirmar o refutar aquest efecte ens sembla insuficient haver realitzat les nostres investigacions utilitzant solament dos intensitats de CEMc.Hipótesi i objectius: Basant-nos en la posibilitat de l'existència de l'efecte finestra, ens plantegem repetir alguns dels nostres estudis, utilitzant un ventall més ampli d'intensitats de CEMc, situades entre les utilitzades fins al moment: 9,1 mT; 13,6 mT; 22,7 mT; 26,2 mT; 31,1 mT. Per això es determinen, els efectes sobre el desenvolupament pondoestatural de l'embrió de pollastre (estadi, pes i talla). I sobre la glándula pineal: els efectes sobre la seva morfología, mida i sobre la distribució de les vesícul.les pineals en diferents regions als 10, 15 i 21 dies de desenvolupament.Material i Mètode: S'utilitzen un total de 220 ous fecundats de la raça White Leghorn: 180 exposats (incubats sota l'acció del camp des del dia 0 al sacrifici), les condicions d'incubació van ser rigurosament controlades durant tot el període) i 40 controls.Resultats i discusió: En resum podríem dir que, en general, les glàndules dels embrions expossats segueixen el mateix patró de desenvolupament que els controls malgrat que siguin més petites. Les diferencies detectades no segueixen una pauta que ens permeti establir l'existència de l'anomenat efecte finestra, ja que inclús els valors que han resultat estadísticament significatius, tampoc teníen una distribució uniforme ni constant en un determinat grup. En els grups de 15 díes, els embrions expossats presenten un nivell de diferenciació de la porció apical de la glándula, superior al dels controls i que es manté al llarg del desenvolupament per a fer-se més evident en els grups més alts d'exposició. Els canvis que es detecten reflexen variacions en el ritme de creixement i maduració de la glándula pineal i que de forma general interpretem com a accelaració dels seus processos de maduració., Desde principios del siglo XX son innumerables los trabajos realizados intentando clarificar el efecto de los campos electromagnéticos continuos en todo tipo de especies animales, entre ellos el embrión de pollo.La glándula pineal de las aves es un órgano cuya función se sitúa entre la fotorreceptora de los reptiles y la neuroendocrina de los mamíferos, por lo que representa un interesante material de estudio.En 1980 Semm, Schneider y Vollrath, plantean por primera vez el posible efecto de los CEM sobre la glándula pineal de las aves por considerar que su implicación en el proceso de orientación de los animales migratorios (relacionado con el campo magnético terrestre) la convierte en un órgano especialmente sensible a la variación de los campos electromagnéticos. Desde dicho momento son numerosos los trabajos que demuestran la importante acción moduladora que ejercen los CEM sobre el funcionamiento de la glándula pineal, entre los que destaca su influencia en los niveles de secreción de melatonina. En estudios anteriores y centrándonos en los estudios realizados sobre la glándula pineal, se ha observado que los cambios producidos en las epífisis de los embriones expuestos están más encaminados hacia un proceso de aceleración de su desarrollo que a alteraciones ultraestructurales.Por otro lado, los resultados también parecen indicar que el efecto acumulativo de la acción de los CEMc varía en función de la intensidad de campo aplicado. Este último dato, nos hizo pensar en la posibilidad de la existencia del denominado " efecto ventana" ya postulado con anterioridad por autores como Mulay IL y Mulay LM (1964), Adey WR (1980), Ubeda A y cols., (1983), Piera y cols., (1992, 2000). Sin embargo, para poder confirmar o refutar dicho efecto nos parece insuficiente haber realizado nuestras investigaciones utilizando sólo dos intensidades de CEMc.Hipótesis y objetivos: Basándonos en la posibilidad de la existencia de dicho efecto nos planteamos repetir algunos de nuestros estudios, empleando un abanico más amplio de intensidades de CEMc, situadas entre las utilizadas hasta el momento: 9,1 mT; 13,6 mT; 22,7 mT; 26,2 mT; 31,1 mT. Para ello se determinan, los efectos sobre el desarrollo pondoestatural del embrión de pollo (estadio, el peso y la talla).Y sobre la glándula pineal: los efectos sobre su morfología, tamaño y sobre la distribución de las vesículas pineales en distintas regiones a los 10, 15 y 21 días de desarrollo.Material y Método: se emplean un total de 220 huevos fecundados de la raza White Leghorn. 180 expuestos (incubados bajo la acción del campo desde el día 0 al de sacrificio), cuyas condiciones de incubación fueron rigurosamente controladas durante todo el periodo) y 40 controles. Resultados y discusión: En resumen podríamos decir que, en general, las glándulas de los embriones expuestos siguen el mismo patrón de desarrollo que los controles aunque sean ligeramente más pequeñas. Las diferencias detectadas no siguen una pauta que nos permita establecer la existencia del denominado efecto ventana, ya que incluso los valores que han resultado estadísticamente significativos tampoco tenían una distribución uniforme ni constante en un determinado grupo. En los grupos de 15 días, los embriones expuestos presentan un nivel de diferenciación de la porción apical de la glándula, superior al de los controles y que se mantiene a lo largo del desarrollo para hacerse más evidente en los grupos más altos de exposición. Los cambios que se detectan reflejan variaciones en el ritmo de crecimiento y maduración de la glándula pineal y que de forma general interpretamos como aceleración de sus procesos de maduración.

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico In the first experiment the effect of different concentrations of urea in the diets of Alpine goats on the ovarian follicular dynamics and the plasma urea, glucose and progesterone profile were evaluated. Twenty nine (29) goats were randomly assigned into four treatments that received: 0.0% (T1 - Control, n=7); 0.73% (T2, n=7); 1.46% (T3, n=7) and 2.24% (T4, n=8) of urea in the dry matter (DM) of the diet. The ovarian follicular dynamics was monitored daily during one, two or three consecutive interovulatory periods. The plasma urea and glucose concentration were analyzed weekly. The plasma progesterone concentration was analyzed at estrus (day 0) and on days 3, 7, 11, 15 and 19 after estrus in the goats that showed estrous cycles of normal length (17 to 25 days). Additional blood samples were taken at the 25th day after the estrus and at weekly intervals after the 25th day in the goats which showed long length estrous cycles (>25 days). In the goats with short length estrous cycles (0.05) by the treatments. Fourteen goats (77.77%) were responsive to the superovulation protocol. The structure and embryo numbers did not differ (P>0.05) among the animals from the treatments, and were represented by the equations ipisilon = 9,64 and ipisilon = 8.50, respectively. The number (P0.05) by the treatments. At estrus day, the plasma glucose level before feeding increased linearly with the increase of the urea concentration in the diets (P 0.05) among the animals from the treatments. In the third experiment, two grade I expanded blastocysts of the treatment T1, four grade I expanded blastocysts from each T2 and T4 treatments and three expanded blastocysts of grades I (n=1) and II (n=2) of the treatment T3 were submitted to ultra-structural analysis. The T1 embryos showed: flattened trophoblast cells (TC), minor electron-dense, polarized and with abundant microvilli in their apical surface; cytoplasm with lipid droplets associated to the mature or immature mitochondria; junctional complex well developed among TCs; perivitelline space (PVS) narrow and filled out with the microvilli of TCs; small occurrence of extruded material in the EPV. The inner cell mass (ICM) from these embryos were not identified. The ultrastructure of TCs of the collected embryos from treatment T2 goats was similar to that observed in the embryos of the treatment (T1), except by the presence of structures more electron-dense in contact with the zona pellucida (ZP) and in the cell cytoplasm; few actin and intermediate filaments and more phagosomes in the cytoplasm. The cells of IMC in these embryos were more electron-dense when compared to TCs and their cytoplasm showed similar organelles to those observed in TCs, vacuoles containing electron-dense material, residual bodies and degenerating cells. The contact between IMC cells and between IMC and TCs cells ocurred in specific points by of their membranes apposition. One treatment T3 embryo showed similar morphology to those observed in the embryos from treatments T1 and T2, except for the disposition of the organelles, cytoskeleton arquiteture (actin and intermediate filaments), occurrence of autophagyc vacuoles and mielinic figures in the cytoplasm of TC. The two other embryos of treatment T3 showed intense morphologic modifications of their cells: TCs showed globular shape with few microvilli, or with their cytoplasm portions very thin depleted of microvilli; in the cytoplasm many vacuoles, phagosomes, lipid droplets, few organelles and cytoskeleton elements were observed. The PVS were enlarged, containing cell debris and extruded blastomeres; in the blastocoele, debris and cell fragments were also observed. In one treatment T3 embryo the spaces among the TCs were enlarged. The cells in degeneration process were more common in the trophoblast epithelium of the embryos of the treatment T3. All embryos from treatment T4 were lost during the electron microscopy technique procedure. The results shown in this paper suggest the occurrence of ultra-structural differences among the embryos from goats receiving high level of urea in the diet, mainly those related to increasing morphological structures related to the cell reorganization and/or degeneration. O primeiro experimento teve como objetivo avaliar o efeito do fornecimento de concentrações crescentes de uréia nas dietas de cabras da raça Alpina sobre a dinâmica folicular ovariana e a concentração de uréia, glicose e progesterona no plasma. Foram utilizadas 29 cabras, distribuídas aleatoriamente em quatro tratamentos, que receberam 0,0% (T1 Controle, n=7); 0,73% (T2, n=7); 1,46% (T3, n=7); e 2,24% (T4, n=8) de uréia na matéria seca (MS) da dieta. A dinâmica folicular ovariana foi monitorada diariamente durante um, dois ou três períodos interovulatórios consecutivos. As concentrações de uréia e de glicose no plasma foram analisadas semanalmente. A concentração de progesterona plasmática foi analisada no dia do estro (dia 0) e nos dias três, sete, 11, 15 e 19 após o estro nas cabras que manifestaram ciclos estrais de duração normal (17 a 25 dias). Análises adicionais de progesterona plasmática no 25º dia após o estro e a intervalos semanais após o 25º dia foram realizadas nas cabras que manifestaram ciclos estrais de duração longa (>25 dias). Nas que apresentaram ciclos estrais de duração curta (0,05) pelos tratamentos. Quatorze cabras (77,77%) responderam à superovulação. Os números de estruturas e de embriões não diferiram (P>0,05) entre os tratamentos, sendo representados pelas equações ipisilon = 9,64 e ipisilon = 8,50, respectivamente. O número (P0,05) pelos tratamentos. No dia do estro, a concentração de glicose no plasma, antes da alimentação, aumentou linearmente com o aumento da concentração de uréia nas dietas (P0,05) entre os animais dos tratamentos. No terceiro experimento, dois blastocistos expandidos de grau I do tratamento T1, quatro blastocistos expandidos de grau I de cada um dos tratamentos T2 e T4 e três blastocistos expandidos de graus I (n=1) e II (n=2) do tratamento T3 foram submetidos à análise ultra-estrutural. Nos embriões do tratamento T1 foram observados: células trofoblásticas (CT) achatadas, pouco eletrondensas, polarizadas e com abundantes microvilosidades na sua superfície apical; citoplasma com inclusões lipídicas associadas às mitocôndrias maduras ou imaturas; complexos juncionais bem desenvolvidos entre as CTs; espaço perivitelínico (EPV) estreito e preenchido pelas microvilosidades das CTs; e baixa ocorrência de material extrudado em degeneração no EPV. Nos embriões do tratamento T1 as células da massa celular interna (MCI) não foram identificadas. A ultra-estrutura das CTs dos embriões coletados das cabras do tratamento T2 foi similar àquela observada nos embriões do tratamento T1, exceto pela presença de estruturas muito eletrondensas em contato com a zona pelúcida (ZP); poucos filamentos de actina e intermediários e maior ocorrência de fagossomos no citoplasma. As células da MCI, nos embriões do tratamento T2, apresentaram-se mais eletrondensas quando comparadas às CTs e, no seu citoplasma, foram verificadas organelas similares àquelas observadas nas CTs, vacúolos contendo material eletrondenso e corpos residuais. No interior de algumas células da MCI foram observados grandes vacúolos contendo células em processo de degeneração. O contato entre as células da MCI e as da MCI com as CTs ocorreu em pontos específicos, por aposição de suas membranas. Um dos embriões do tratamento T3 apresentou ultra-estrutura similar àquelas dos embriões dos tratamentos T1 e T2, exceto pela disposição das organelas e dos filamentos de actina e intermediários no citoplasma das CTs e pela maior ocorrência de vacúolos autofágicos e de figuras mielínicas. Os outros dois embriões do tratamento T3 apresentaram intensa modificação morfológica da célula: as CTs apresentaram aspecto globular com poucas microvilosidades, ou apresentaram-se como porções citoplasmáticas muito delgadas, desprovidas de microvilosidades; no citoplasma foram observados muitos vacúolos, fagossomos, inclusões lipídicas e poucas organelas e elementos do citoesqueleto; o EPV mostrou-se dilatado, com fragmentos celulares e blastômeros extrudados e, na blastocele, foram observados fragmentos celulares. Em um dos embriões do tratamento T3 os espaços entre as células apresentaram-se aumentados. As células em degeneração foram mais comuns no epitélio trofoblástico nos embriões do tratamento T3. Todos os embriões coletados das cabras do tratamento T4 foram perdidos durante o processamento para a microscopia. Os resultados sugerem diferenças ultraestruturais entre os embriões coletados das cabras do tratamento-controle e os das suplementadas com 0,73% e 1,46% de uréia na dieta, principalmente com relação ao aumento de estruturas morfológicas relacionadas com processos de reorganização e/ou degeneração celular.

Investigation of the developmental potential of embryonic cells is important in designing novel approaches in the field of regenerative medicine. The purpose of our experiments was to compare the survival of different embryonic tissues transplanted at an ectopic site in vivo. Embryo proper (9, 5-days-old), neural retinas (20-days-old), lensectomized eyes (14- and 18-days-old), epiglottis (17-days-old), mandible (13- and 14- days-old), lachrymal gland (17 and 20-days old) were micro surgically isolated from rat embryos and transplanted under the kidney capsule. Embryo-proper survived in transplants at least for 60 days. Fetal rat retina survived in transplants for 180 days forming rosettes. By electron microscopy neural and glia cells with abundant neuropil as well as plexiform layers were found. The lensectomized eye survived in transplants for 66 days. Transdifferentiation of retina to lens cells was discovered. Epiglottis, mandible and the lachrymal gland survived in transplants at least for 14 days. In the mandible fully structured teeth developed. By this study we have shown that not only the early postimplantation embryo but also various more developed tissues and organs are able to survive under the kidney capsule at least for 14 days. This ectopic site has therefore proved to be a very convenient environment for transplantation experiments.

Iako je nesumljivo da na osnovi prisutnosti žutog tijela na jajniku i posljedično visoke koncentracije progesterona u perifernoj cirkulaciji možemo sa vrlo visokom sigurnošću tvrditi kako je riječ o graviditetu, prisutnost živog, vitalnog embrija u razvoju može se dokazati jedino pomoću otkrivanja majčinskog odgovora na graviditet.

U članku se nastoji pokazati da Warnock Report - dokument koji pretpostavlja da embrio do 14 dana ne posjeduje prava osobe - nije ideološki tendenciozna konstrukcija, već da počiva na teorijski uvjerljivim argumentima.

Pengembangan budidaya ikan patin jambal maupun ikan patin nasutus untuk memenuhi permintaan pasar ekspor patin daging putih sulit direalisasikan karena keterbatasan fekunditas dan pematangan gonad induk betinanya. Salah satu upaya yang dapat dilakukan untuk meningkatkan produktivitas patin daging putih adalah melalui hibridisasi, yakni hibridisasi antara betina patin siam dengan jantan patin jambal maupun jantan patin nasutus. Hal ini dikarenakan patin siam memiliki keunggulan fekunditas yang tinggi, sedangkan patin jambal maupun patin nasutus memiliki keunggulan daging yang putih. Oleh karena itu, perlu dilakukan penelitian untuk mengetahui karakteristik patin hibrida tersebut, termasuk pada tahap-tahap awal kehidupannya. Penelitian ini bertujuan untuk mengetahui karakteristik embriogenesis dan perkembangan ontogeni morfologis larva patin hibrida tersebut. Hasil penelitian ini menunjukkan bahwa embriogenesis patin hibrida siam-jambal dan hibrida siam-nasutus serupa, tetapi perkembangan patin hibrida siam-nasutus sedikit lebih cepat. Pada suhu 28oC-29oC, larva patin hibrida siam-nasutus mulai menetas 20 jam setelah fertilisasi, berukuran panjang total 3,34±0,14 mm, dengan kantung kuning telur berukuran 0,71±0,28 mm3 yang terserap 50% pada umur 24 jam dan relatif habis terserap pada umur 54 jam. Larva patin hibrida siam-jambal mulai menetas 21 jam setelah fertilisasi, berukuran panjang total 3,47±0,13 mm, dengan kantung kuning telur berukuran 0,42±0,08 mm3 yang terserap 50% pada umur 30 jam dan habis terserap pada umur 60 jam. Perkembangan larva kedua patin hibrida tersebut hingga menyerupai morfologi ikan patin dewasa juga relatif serupa, tetapi patin hibrida siam-nasutus menunjukkan keragaan pertumbuhan yang lebih bagus, menghasilkan heterosis berdasarkan pertambahan panjang total selama 10 hari masa pemeliharaan sebesar 20,20%, sedangkan pada patin hibrida siam-jambal sebesar -4,15%.