Search

Le roman de Horn, Jehan et Blonde et Jehan de Paris sont des récits de différentes périodes et styles de la littérature médiévale française, qui montrent comment le héros chevaleresque se consacre à l'étranger. Et pour y arriver, il doit affronter dans les trois cas un rival étranger. Cette étude contrastée des trois récits se propose d'observer comment la conscience narratrice envisage les rapports du héros avec la culture autre où il se consacre. Étant donné qu'il s'agit de pays chrétiens dans tous les cas, des rapports de convergence et de divergence sont décelables entre le héros et ceux qui l'accueillent dans les trois récits. Le roman de Horn, Jehan et Blonde i Jehan de Paris són relats de diferents períodes i estils de la literatura medieval francesa, que mostren com l'heroi cavalleresc es consagra a l'estranger. I per a aconseguir-ho, ha d'enfrontar-se en els tres casos a un rival estranger. Aquest estudi contrastiu de les tres narracions es proposa observar com la consciència del narrador considera la relació de l'heroi amb la cultura d'altri, on es consagra. Atès que es tracta de països tots ells cristians, es perceben relacions de convergència i divergència entre l'heroi i aquells que l'acullen en les tres històries. Le roman de Horn, Jehan et Blonde and Jehan de Paris are medieval French Literature stories from different periods and styles; they show how the chivalric hero is consecrated abroad. And to achieve this, in all three cases, he ought to confront a foreign rival. This contrastive study of the three narratives aims to observe how the narrator's consciousness considers the hero's relationship with the other culture, where he is consecrated. Since these are all Christian countries, relationships of convergence and divergence are perceived between the hero and those who welcome him in all three stories. Le roman de Horn, Jehan et Blonde y Jehan de Paris son relatos de diferentes períodos y estilos de la literatura medieval francesa que muestran cómo el héroe caballeresco se consagra en el extranjero. Y para conseguirlo, debe enfrentarse en los tres casos a un rival extranjero. Este estudio contrastivo de las tres narraciones se propone observar cómo la conciencia del narrador considera la relación del héroe con la cultura otra, donde se consagra. Dado que se trata de países todos ellos cristianos, se perciben relaciones de convergencia y divergencia entre el héroe y aquellos que lo acogen en las tres historias.

[CA] La costa valenciana està puntejada d'un seguit de torres de la baixa edat mitjana la finalitat de les quals era proporcionar un punt privilegiat per atalaiar l'horitzó i avisar les viles situades a prop de la mar de possibles atacs pirates. Aquest patrimoni arquitectònic ha arribat als nostres dies en un estat desigual de conservació. Aquest Treball Fi de Grau estudia la totalitat de les torres de guaita valencianes des de la perspectiva dels seus sistemes estructurals, amb l'objectiu de trobar pautes comunes, criteris de classificació i estudiar les potencials lesions que puguen presentar en l'actualitat., [EN] The Valencian Coast is spotted by a sequence of towers dating back to the Late Middle Ages whose purpose was to provide a privileged position for scanning the horizon and for warning those villages located next to the sea about possible pirate attacks. This architectural heritage has reached our days in a rather uneven state of conservation. This Bachelor Minor Thesis studies all Valencian watch towers from the point of view of their structural systems, aiming to trace common guidelines, classification criteria and to study the potential damages that they might present nowadays.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l’Ermità i emprendre, a finals de 1095, l’èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d’una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d’Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d’al-Andalus i d’una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental., Between 1093 and 1095, Western Europe suffered a devastating epidemic mortality crisis. Additionally, between April and November 1095, several regions of France and the Low Countries were affected by a great famine. Mortality and famine pushed many peasants and poor to follow the preacher Peter the Hermit and undertake the exodus to the East at the end of 1095. During the years 1093-1095, Catalan counties, which were immersed in a different political dynamic, experienced the effects of a long famine, as a consequence of the military campaigns driven by the counts of Barcelona and Urgell against the border kingdoms of al-Andalus, and a great crisis of mortality caused by the spread of the continental pandemic., Entre 1093 y 1095 Europa Occidental sufrió una devastadora crisis de mortalidad epidémica. Entre abril y noviembre de 1095, varias regiones de Francia y de los Países Bajos fueron afectadas, además, por la hambruna. La mortalidad y el hambre empujaron a muchos campesinos y pobres a seguir al predicador Pedro el Ermitaño y emprender, a finales de 1095, el éxodo hacia Oriente. Entre 1093 y 1095 los condados catalanes, sumidos en una dinámica política distinta, sufrieron los efectos combinados de una larga crisis frumentaria relacionada con las expediciones que los condes de Barcelona y Urgell dirigieron contra las taifas fronterizas de al-Ándalus, y de una grave crisis de mortalidad causada por la difusión de la pandemia continental.

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Lluís Cifuentes i Comamala., III Premi IRCVM al millor TFG 2022 (Institut de Recerca en Cultures Medievals, Universitat de Barcelona), [cat] La Corona d'Aragó fou un conglomerat de territoris aplegats sota la persona del rei d'Aragó des de 1137. Durant segles va donar lloc a una sèrie d'institucions que regularen el comerç, l'administració i la política de diferents estats banyats pel mar Mediterrani. Erigit com a potència marítima, es va estendre des de la península Ibèrica fins a Grècia, fent conviure llengües diferents. Aquesta diversitat cultural va ser un repte i alhora una oportunitat per a desenvolupar un estat multilingüe alhora que els estats feudals occidentals promocionaven identitats més homogènies. Aquest estudi presenta una síntesi del funcionament trilingüe (llatí-català-aragonès) de la corona d'Aragó al segle XIV, amb exemples i reflexions sobre els contextos històric, polític i cultural., [eng] The Crown of Aragon was a conglomerate of territories assembled under the king of Aragon from 1137. Through centuries it gave birth to multiple institutions which ruled trading, administration and politics across many states at the shores of the Mediterranean. As a true sea power, the Crown of Aragon extended its domains from the Iberian peninsula to Greece, making different languages live together. This cultural diversity was both a challenge and a chance to develop a multilingual state while other western feudal states promoted more homogeneus identities. This study presents a synthesis of the trilingual functioning (Latin-Catalan-Aragonese) of the Crown of Aragon in the 14th century, with examples and critical reflections of the historical, political and cultural contexts.

New interpretations were brought forward by going again over the expression of human sexuality during the Middle Ages. While the high Middle Ages is characterised by mistrust in front of sexe, low Middle Ages accepts sexuality as a necessary function for procreation, probably influenced by arab medicine, by Aristotle's physics and by philosophic and theologic statements derived from scholasticism and, afterwards, nominalism. A theleological vision of sexual function imposes itself: it is considered as good if it fits its only purpose, procreation. From this idea derives an obsession about the conduction of the sperm. Sexual expressions that garantee the sperm transfert from the body of the man to that of the woman, where it will germinate, are correct. Different sexual habbits are considered against nature, starting from male homosexuality and including all the ways that waste the semen (male masturbation, use of animals, etc.). Sexual relations considered as normal have in common to be heterosexual and exogamous, to be alien to deals with different ethnico-religious groups and to use exclusively vaginal penetration. This relation has to find place within christian marriage, as it has been stipulated and imposed since halfway through the Middle Ages. Dominant roles are attributed to man while woman takes care of domestic tasks. The way to consider woman begins to degradate during low Middle Ages, from both rural areas of feudalism and urban groups, by agnation on the male firstborn and through a contrary intellectual speech. Parcourir l'expression de la sexualité humaine tout au long du Moyen-Age a permis d'y apporter de nouvelles interprétations. A la méfiance envers le sexe, état de pensée propre au Haut Moyen-Age, succède le Bas Moyen-Age, époque qui accepte la sexualité comme une fonction nécessaire pour la procréation, influencée en cela par la médecine arabe, la physique aristotélicienne et les exposés philoso­phiques et théologiques dérivés d'abord de la scholastique et, plus tard, du nomi­nalisme. Une vision théologique de la fonction sexuelle s'impose: elle est considérée bonne si elle s'applique dans l'unique fin de procréer. De là dérive une obsession pour la conduite (l'utilisation) du sperme. Sont considérées comme correctes les expressions sexuelles qui garantissent son passage du corps de l'hom­me vers celui de la femme, où il devra germer. L'utilisation de la sexualité qui n'a pas cette finalité est considérée contre nature, en commençant par l'homosexualité masculine et en y incluant toutes les formes qui gaspillent le sperme (masturba­tion masculine, bestialité). Les relations sexuelles considérées comme normales se définissent par l'hétérosexualité exogame, qui n'a pas de rapport avec des groupes ethno-religieux différents et utilisant, uniquement, la pénétration vaginale. Cette relation doit se dérouler dans le cadre d'un mariage chrétien à la manière dont il s'est imposé au milieu du Moyen-Age. On réserve toujours les parcelles dominan­tes a l'homme et les domestiques à la femme. Elle perd progressivement de la con­sidération au Bas Moyen-Age, poussée tant au niveau de la féodalité que des groupes urbains, par l'agnation sur le premier né masculin et par le discours inte­llectuel contraire.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Esther Travé, La necessitat de l’aigua per a que es doni la vida humana i animal comporta la indispensabilitat d’aquest recurs en els assentaments humans al llarg de la història. Durant els segles medievals en el llevant mediterrani peninsular destaca la recerca històrica-arqueològica en l’hidraulisme relacionat amb el regadiu; així com també sobresurt la important explotació de l’energia hidràulica, que durant aquests segles medievals posà les bases a importants avenços tecnològics posteriors. A partir de l’anàlisi d’unitats i conjunts hidràulics concrets localitzats en els territoris de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears datats en època medieval es busca fer una aproximació diacrònica a la realitat hidràulica d’aquest espai en relació a les diferents societats que l’han explotat.

Agricultural terraces are the most widespread archaeological landforms worldwide. Despite their far-reaching prevalence in many inhabited parts of the world, archaeological soils in terraces (hereafter ‘terrace soils’) are scarcely studied and their nature is poorly defined. This study aims to depict a space–time framework for the development of calcareous soils in archaeological stone-wall bench terraces and suggest modifications to their soil classification and mapping. To do so, we examined soils at the forefront of five terraces in Catalonia (Spain), that had been previously dated with optically stimulated luminescence to periods from Medieval-Late Middle Ages (1200 ± 60 CE) to Modern (1810 ± 15 CE). Local soils surrounding the terraces are Entisols and Inceptisols in the relatively drier areas and Mollisols in the moister areas. Methods applied are field survey, standard physico-chemical analyses, and soil micromorphology. CaCO3 content, P, OM and CEC show irregularly trending values throughout the profiles. Micromorphology shows abundant content of charred components throughout the profiles and slight discontinuous carbonate recrystallization, mostly biogenic. Based on these observations, the main parent material was determined to be local soil that was redeposited by workforce as fill material for terracing. We further interpret that pedogenesis mainly involved structure development under the influence of anthroturbation and bioturbation, inheritance of ex situ aggregates from parent soil, reaggregation with little occurrence of organic matter, and low levels of lessivage and CaCO3 redistribution. We found that pedogenesis in these terraces started in a chaotic manner, considerably faster than pedogenesis in natural soils, primarily influenced by the act of terracing, the maturity of its inherited parent soil material, and relatively large depth. Therefore, early stages of terrace soil development can differ greatly from known soil models, questioning paradigms of pedogenic ‘time zero’ and ‘maturity’ in terrace soil. We suggest four terrace fill settings for terrace material and propose a model for the state of entropy and development of terrace soils. We classify the studied soils as Archaeo-Anthroportic Xerorthents, (Anthrosols (Calcaric, Escalic)), and Archaeo-Anthroportic Typic Haploxerolls (Anthrosols (Calcaric, Escalic, Relocatic, Anthromollic)), both overlying buried Inceptisols (Cambisols). Our primary conclusion is that terrace soils should be separately classified and mapped by treating terracescapes as distinct morpho-stratigraphic units in which age is the same as the age of their geomorphic surface. This study advances the pedological understanding of archaeological stone-wall bench terraces and identifies gaps in the understanding of terrace soils. We acknowledge the review of Brian Needelman, who highly advanced the pre-submission version of this paper. We thank Georges Stoops for his essential comments and advice. We appreciate the suggestions made by Jaume Boixadera, Jérôme Juilleret, Hanna Koyumdjisky, Sara Vero and Eric Verrecchia. Jonathan Gottlieb (University of Haifa) prepared the thin sections. Basic soil analyses were done by Yelena Schukin (Zemach E. Agriculture technologies). Gypsum analysis was done by Montserrat Antúnez (UdL). PSD was analyzed by Ruth Binstock and Yael Jacoby-Glass (Geological Survey of Israel). This research was partly supported by the United States-Israel Binational Science Foundation grant 2014-341. Yafa Naftalovitch and Rachel Yonayov (BGU) provided the kindest and most efficient administrative assistance. We acknowledge the review of three anonymous reviewers, who substantially contributed to this paper. Danny Itkin wishes to thank his family.

Ara fa una mica més d'un any, va néixer una iniciativa que tenia com a objectiu unir tots aquells projectes i investigadores de l'IRCVM que fem recerca sobre les dones a l'Edat Mitjana i establir sinergies entre nosaltres. El grup, titulat amb el nom de Dones a l'edat mitjana: autoritats, creació i espais de vida, es va presentar amb una taula rodona a les XXIVes Jornades de l'IRCVM de Cultures Medievals. Com a primera activitat del grup es va crear un seminari permanent per tal de donar a conèixer les nostres investigacions i poder convidar persones amb els mateixos interessos de recerca.

[cat] Aquest article ofereix una reflexió crítica sobre el paper que els monestirs altmedievals van tenir en la construcció i afermament del poder comtal al llarg dels segles ix i x. En concret, es fixa en el cas particular del Pallars i la Ribagorça, ja que, si bé no són els comtats catalans més ben documentats, permeten veure amb claredat el paisatge monàstic amb què es van trobar els primers comtes privatius d'aquells territoris, com el van transformar de manera activa i com se'n serviren per als seus objectius particulars. D'aquesta manera, permet demostrar que el patrocini de monestirs va constituir una peça clau del seu programa polític per construir-se una imatge de poder ferma, incrementar la seva influència sobre el territori i prendre una posició preponderant dins de les xarxes que articulaven la societat local., [eng] This article offers a critical reflection on the role that early medieval monasteries played in making up and strengthening Comital Power throughout the 9th and 10th centuries. Specifically, it focuses on the particular case of Pallars and Ribagorça, since, although they are not the best documented Catalan counties, they allow us to see clearly the monastic landscape with which the first counts of those territories found themselves, how they actively transformed it and how they used it for their own goals. In this way, it shows that the patronage of monasteries was a key part of their political program to build a strong image of their power, increase their influence on the territory and take a leading position in the networks that interconnected and ran local society.

Edició d’un dels textos de falconeria medievals conservats en català, interessant per l’extensió i per la qualitat de la redacció, amb un vocabulari ric, variat i especialitzat. Està format per la unió de dos tractats diferents i apareix recollit en un extens volum miscel·lani copiat en el segle XV en el qual es recullen, també, altres tractats, de cosmètica femenina, de cuina, etc. Tot i que les fonts del Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça semblen molt abundants, anotem ací l’edició amb la que permet un acarament més evident per la proximitat entre el text llatí i el català, ja que n’és la font directa; es tracta del De falconibus de sant Albert el Gran o sant Albert Magne, del qual hi ha una versió parcial entre els folis 122v a 138v del manuscrit. This work focuses in the edition of a medieval falconry text written in Catalan. This is an interesting text because of its length and the quality of its language, with a rich, varied, and specialized vocabulary. It joins two different treatises, copied into a larger 15th-century miscellaneous manuscript, in which other treatises are also collected, such as one on women’s cosmetics, another on cooking, etc. Although the sources of the Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça seem very abundant, we annotate the edition with the source allowing a more direct comparison because of the proximity between the Latin and Catalan text; namely, the De falconibus by St. Albert the Great, of which there is a partial version in folios 122v to 138v of the manuscript. Aquest treball s’inscriu en el marc del Projecte d’investigació subvencionat per la Generalitat Valenciana «La falconeria a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana: edició crítica de textos i estudi de documentació arxivística» (AICO/2019/255).

En aquest article s’analitzen les opinions que el jurista valencià Pere Belluga va exposar en la seua obra Speculum principis sobre alguns dels principals comentadors de la doctrina foral valenciana baixmedieval, com ara Guillem Jàfer el Vell, Gener Rabassa el Fill o Joan Mercader. En general, s’observa una manca d’atenció i un menyspreu generalitzat sobre tots ells, en consonància amb els punts de vista culturals i jurídics de Belluga, vinculats a altres autors del dret comú italians i francesos i els nous corrents humanistes del segle xv ., En este artículo se analizan las opiniones que el jurista valenciano Pere Belluga expuso en su obra Speculum principis sobre algunos de los principales comentadores de la doctrina foral valenciana bajomedieval, como por ejemplo Guillem Jàfer el Viejo, Gener Rabassa el Hijo o Joan Mercader. En general, se observa una falta de atención i un menosprecio generalizado sobre todos ellos, en consonancia con los puntos de vista culturales y jurídicos de Belluga, vinculados a autores del derecho común italianos y franceses i a las nuevas corrientes humanistas del siglo xv ., This article examines the opinions of the Valencian legal expert Pere Belluga in his book Speculum Principis , which deals with some of the main analysts of Valencian local and regional law (doctrina foral ), in force during the Late Middle Ages. Among these analysts are Guillem Jàfer the Elder, Gener Rabassa the Younger and Joan Mercader. Belluga shows a lack of attention and general disdain towards these experts, which reflect his views on culture and law. These views are closely tied both to Italian and French authors who specialised in jus commune and to the new humanist movement of the 15th century.