Search

En este trabajo vamos a intentar comprobar, al menos en la parte tributaria, si la situación denunciada en la Declaración de Granda de 2018 sobre el quebranto de derechos y principios que están sufriendo los ciudadanos españoles es cierta o no. Para ello se van a consultar los últimos informes de los órganos de control, la doctrina académica sobre derechos y crítica con el sistema tributario español, y las noticias de los últimos años. In this paper we will try to verify, at least in the tax part, if the situation denounced in the Declaration of Granada of 2018 on the violation of rights and principles that Spanish citizens are suffering is true or not. For this, the latest reports of the control institutions, the academic doctrine about rights and criticism of the tax system, and the news of recent years will be consulted. En aquest treball intentarem comprovar, almenys a la part tributària, si la situació denunciada en la Declaració de Granda de 2018 sobre el menyscapte de drets i principis que estan patint els ciutadans espanyols és certa o no. Per a això es consultaran els últims informes dels òrgans de control, la doctrina acadèmica sobre drets i crítica amb el sistema tributari espanyol, i les notícies dels últims anys.

En l’actual situació de crisi econòmica, social i política, s’ha plantejat la corrupció econòmica com a un dels problemes principals. Com a mesura extraordinària contra aquest tipus de corrupció, s’ha presentat l’última reforma de la Llei general tributària, que possibilita, en el seu article 95 bis, la publicació anual d’una llista de determinats deutors davant la hisenda pública, accessible per a qualsevol persona a través d’internet. Juntament amb aquesta mesura, que també es recollirà en els territoris històrics del País Basc, s’han plantejat altres instruments, com la publicació d’una determinada informació sobre aquells que han estat condemnats per sentència ferma per haver comès certs delictes, com el fiscal. Aquest tipus de mesures han estat assumides i rebudes per la ciutadania en general i pels mitjans de comunicació en particular sense grans debats, i fa l’efecte que no admeten discussió. Tanmateix, caldria preguntar-se si des de la perspectiva jurídica pot qüestionar-se la mesura disposada a la Llei general tributària. Mesura que pot afectar negativament diversos drets fonamentals, principalment la intimitat, l’honor i l’autodeterminació informativa. Aquest fet ha donat lloc a què s’hagin emès nombrosos informes de diferents administracions i òrgans públics on es qüestionen alguns aspectes de l’instrument que es preveu en la Llei. La possibilitat de publicar una llista de deutors presenta múltiples interrogants que avui dia encara segueixen sense haver estat objecte d’un profund estudi: quina és la finalitat que justifica la publicació?, pot apel·lar-se a la transparència com a objectiu a perseguir amb aquesta llista?, afecta de forma desproporcionada a drets fonamentals, com el dret a la protecció de dades de caràcter personal?, One of the main problems in the current economic; social and political crisis has been financial corruption. The most recent reform of the General Tax Law has been presented as a flagship measure against this type of corruption since its Article 95.bis allows the publication of an annual list of certain taxpayers with outstanding debts to the Public Treasury which can be viewed by anyone online. Along with this measure; which will also be included in the Basque Country; other instruments have been proposed such as the publication of certain information about people who have been convicted by a final ruling of the commission of certain offences such as tax offences. These measures have been received and accepted by the general public and the media in particular without further discussion, giving the impression that they are not up for debate. However, whether the measure provided for in the General Tax Law can be questioned from the legal standpoint needs to be addressed. Such a measure may adversely affect a number of fundamental rights, notably privacy, reputation and informational self-determination. This has led to the issue of numerous reports by a number of administrations and public bodies questioning some aspects of the instrument envisaged in the Law. The possibility of publishing a list of debtors poses numerous questions that have yet to be thoroughly investigated. What is the purpose of publication? Can transparency be cited as an objective to pursue with this list? Does it disproportionately affect fundamental rights such as the right to the protection of personal data?, En la actual situación de crisis económica, social y política, la corrupción económica se ha planteado como uno de los problemas principales. Contra este tipo de corrupción, se ha presentado como medida estelar la última reforma de la Ley general tributaria, que posibilita, en su artículo 95 bis, la publicación anual de una lista de determinados deudores de la Hacienda pública, accesible para cualquier persona a través de Internet. Junto a esta medida, que también se va a recoger en los territorios históricos del País Vasco, se han planteado otros instrumentos, como la publicación de determinada información sobre los sujetos condenados por sentencia firme por la comisión de determinados delitos, como el delito fiscal. Este tipo de medidas han sido asumidas y recibidas por la ciudadanía en general y por los medios de comunicación en particular sin mayor debate, dando la impresión de que no admiten discusión. Sin embargo, cabe preguntarse si, desde la perspectiva jurídica, puede cuestionarse esta medida dispuesta en la Ley general tributaria. Dicha medida puede afectar negativamente a varios derechos fundamentales, principalmente a la intimidad, el honor y la autodeterminación informativa. Este hecho ha provocado que se hayan emitido numerosos informes de diferentes administraciones y órganos públicos cuestionando algunos aspectos del instrumento que se prevé en la ley. La posibilidad de publicar una lista de deudores presenta múltiples interrogantes, que todavía hoy siguen sin haber sido objeto de un profundo estudio: ¿cuál es la finalidad que justifica la publicación?, ¿puede apelarse a la transparencia como objetivo a perseguir con esta lista?, ¿afecta de manera desproporcionada a derechos fundamentales, como el derecho a la protección de datos de carácter personal?

S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google.L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica.El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal.En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original., This article analyses the ECJ's judgment of 13 May 2014 resolving a preliminary question referred by Spain’s Audiencia Nacional (AN) national court on a case on the right to be forgotten. The facts giving rise to this judgment involve an individual requesting the erasure of the search results listed when his name is entered into the search engine.The Spanish Data Protection Agency accepted the application although the information was not deleted from its source (a newspaper). The ECJ ruled on various questions posed by the AN. Firstly, the court finds that EU regulations are applicable to the extent that the matter involves services aimed at EU citizens. Furthermore, the ECJ, in contrast to the Advocate General, considers that the search engine must be regarded as the data controller to the extent that its activity allows obtaining, through the listing of results, a structured view of information about a person and enables making profiles of data subjects. The ECJ considers that given the seriousness of the interference, the mere economic interests of the search engine (legitimate interest) cannot justify said interference.The Luxembourg court makes a different assessment of the rights to the Advocate General. Regarding the right of erasure (when the processing breaches data protection requirements), it finds in favour of the affected person. Furthermore, it considers that such an affected data subject may also exercise their right to block information they believe harms them before the search engine (as the data controller). Although this may infringe on the public's interest in having access to information, the ECJ considers that, except in the case of public persons who may be subject to a greater amount of personal information being published about them, the interest of the affected subject must prevail.Basically, the right to data protection prevails and the search engine is given a responsibility that must be assessed in cases where this right comes into question should circumstances exist that justify erasing the search results even where the original source remains., Se analiza la STJUE de 13 de mayo de 2014 que resolvió una cuestión prejudicial planteada por la AN española relativa a un caso sobre el derecho al olvido. El afectado pretendía que se eliminaran los resultados que el buscador proporcionaba al introducir su nombre en Google.La AEPD accedió a la petición del afectado, si bien la información no se eliminó de su fuente (un periódico). El TJUE resuelve distintas cuestiones planteadas por la AN. En cuanto a la aplicación de la normativa comunitaria, se considera que es aplicable en cuanto a que se trata de servicios dirigidos a ciudadanos de la UE. Asimismo, el TJUE, a diferencia del abogado general, considera al buscador responsable del tratamiento en la medida en que la actividad que realiza permite obtener mediante la lista de resultados una visión estructurada de la información relativa a una persona y llevar a cabo perfiles de los sujetos. El TJUE considera que, dada la gravedad de la injerencia, el mero interés económico del gestor del motor (interés legítimo) no la justifica.El Tribunal de Luxemburgo pondera los derechos de forma diferente que el abogado general. En relación con el ejercicio del derecho de cancelación (cuando el tratamiento no se ajusta a los requisitos de la normativa de protección de datos), entiende que resulta preponderante el del afectado. Asimismo, considera que, frente al buscador (en cuanto responsable del tratamiento), también puede ejercerse el derecho de oposición si el afectado considera que la información publicada pueda perjudicarle. Si bien ello puede vulnerar el interés público de acceso a la información, a juicio del TJUE prevalece el interés del afectado, a excepción de los supuestos en que se trate de personajes públicos que pueden verse sujetos a una mayor divulgación de la información personal.En definitiva, se le da prevalencia al derecho a la protección de datos y se otorga una responsabilidad al buscador que deberá valorar ante los casos que se le planteen, si se dan las circunstancias para eliminar los resultados de búsqueda, a pesar de que sigan manteniéndose en su fuente original.

This article analyses the ECJ's judgment of 13 May 2014 resolving a preliminary question referred by Spain¿s Audiencia Nacional (AN) national court on a case on the right to be forgotten. The facts giving rise to this judgment involve an individual requesting the erasure of the search results listed when his name is entered into the search engine. The Spanish Data Protection Agency accepted the application although the information was not deleted from its source (a newspaper). The ECJ ruled on various questions posed by the AN. Firstly, the court finds that EU regulations are applicable to the extent that the matter involves services aimed at EU citizens. Furthermore, the ECJ, in contrast to the Advocate General, considers that the search engine must be regarded as the data controller to the extent that its activity allows obtaining, through the listing of results, a structured view of information about a person and enables making profiles of data subjects. The ECJ considers that given the seriousness of the interference, the mere economic interests of the search engine (legitimate interest) cannot justify said interference. The Luxembourg court makes a different assessment of the rights to the Advocate General. Regarding the right of erasure (when the processing breaches data protection requirements), it finds in favour of the affected person. Furthermore, it considers that such an affected data subject may also exercise their right to block information they believe harms them before the search engine (as the data controller). Although this may infringe on the public's interest in having access to information, the ECJ considers that, except in the case of public persons who may be subject to a greater amount of personal information being published about them, the interest of the affected subject must prevail. Basically, the right to data protection prevails and the search engine is given a responsibility that must be assessed in cases where this right comes into question should circumstances exist that justify erasing the search results even where the original source remains. Se analiza la STJUE de 13 de mayo de 2014 que resolvió una cuestión prejudicial planteada por la AN española relativa a un caso sobre el derecho al olvido. El afectado pretendía que se eliminaran los resultados que el buscador proporcionaba al introducir su nombre en Google. La AEPD accedió a la petición del afectado, si bien la información no se eliminó de su fuente (un periódico). El TJUE resuelve distintas cuestiones planteadas por la AN. En cuanto a la aplicación de la normativa comunitaria, se considera que es aplicable en cuanto a que se trata de servicios dirigidos a ciudadanos de la UE. Asimismo, el TJUE, a diferencia del abogado general, considera al buscador responsable del tratamiento en la medida en que la actividad que realiza permite obtener mediante la lista de resultados una visión estructurada de la información relativa a una persona y llevar a cabo perfiles de los sujetos. El TJUE considera que, dada la gravedad de la injerencia, el mero interés económico del gestor del motor (interés legítimo) no la justifica. El Tribunal de Luxemburgo pondera los derechos de forma diferente que el abogado general. En relación con el ejercicio del derecho de cancelación (cuando el tratamiento no se ajusta a los requisitos de la normativa de protección de datos), entiende que resulta preponderante el del afectado. Asimismo, considera que, frente al buscador (en cuanto responsable del tratamiento), también puede ejercerse el derecho de oposición si el afectado considera que la información publicada pueda perjudicarle. Si bien ello puede vulnerar el interés público de acceso a la información, a juicio del TJUE prevalece el interés del afectado, a excepción de los supuestos en que se trate de personajes públicos que pueden verse sujetos a una mayor divulgación de la información personal. En definitiva, se le da prevalencia al derecho a la protección de datos y se otorga una responsabilidad al buscador que deberá valorar ante los casos que se le planteen, si se dan las circunstancias para eliminar los resultados de búsqueda, a pesar de que sigan manteniéndose en su fuente original. S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google. L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica. El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal. En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original.

La determinació del contingut i extensió de la protecció de dades a Europa està en un moment d'inflexió. Com a conseqüència del recurs presentat davant l'Audiència Nacional per societats del grup Google contra diverses resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, en les quals s'obliga el cercador a eliminar la possibilitat d'accedir a dades relatives als reclamants, s'ha presentat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la qual es planteja, entre altres interrogants, si un cercador pot ser responsable del tractament de dades personals. Al seu torn, la comissió acaba de proposar una modificació de la legislació de protecció de dades, amb una preocupació especial per internet i, més concretament, per les xarxes socials, amb la finalitat, entre altres, d'establir l'anomenat «dret a l'oblit», que en l'àmbit de la xarxa no es configura com un poder absolut dels titulars de dades personals per a eliminar-les quan vulguin i sense condicions, sinó com una referència unitària a l'exercici de les facultats de revocació del consentiment, oposició i cancel·lació, ja recollides en la legislació de protecció de dades, enfront dels responsables del tractament digital.&nbsp, The details and scope of data protection in Europe are currently at a turning point. As a result of the appeal lodged with the Spanish National Court by Google group companies against a number of rulings handed down by the Spanish Data Protection Agency, which require the search engine to remove the possibility of accessing data relating to claimants, a preliminary point of law has been submitted to the Court of Justice of the European Union. It brings up, among other questions, whether a search engine can be responsible for the handling of personal data. Likewise, the Commission has just proposed an amendment to data protection legislation, covering the internet and social networks in particular, with aims including the establishment of the so-called "right to be forgotten". This right, in terms of the internet, is not deemed an absolute power of personal data owners to remove such data when they want and unconditionally, but as a unitary reference to the exercise of the powers of revocation of consent, opposition and cancellation, already set out in data protection legislation, with regard to those who handle this data digitally., La determinación del contenido y extensión de la protección de datos en Europa se encuentra en un momento de inflexión. Como consecuencia del recurso presentado ante la Audiencia Nacional por sociedades del grupo Google frente a varias resoluciones de la Agencia Española de Protección de Datos, en las que se obliga al buscador a eliminar la posibilidad de acceder a datos relativos a los reclamantes, se ha presentado una cuestión prejudicial ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea en la que se plantea, entre otros interrogantes, si un buscador puede ser responsable del tratamiento de datos personales. A su vez, la comisión acaba de proponer una modificación de la legislación de protección de datos, con especial preocupación por internet y, más en concreto, por las redes sociales, con el fin, entre otros, de establecer el llamado «derecho al olvido», que en el ámbito de la red no se configura como un poder absoluto de los titulares de datos personales para eliminarlos cuando quieran y sin condiciones, sino como una referencia unitaria al ejercicio de las facultades de revocación del consentimiento, oposición y cancelación, ya recogidas en la legislación de protección de datos, frente a los responsables del tratamiento digital.&nbsp

El impacto de las nuevas tecnologías en el mundo de la protección de datos personales. L'impacte de les noves tecnologies en el món de la protecció de dades personals. The impact of new technologies in the world of personal data protection.

Els dies 11 i 12 de juliol del 2011 es va celebrar a Barcelona el VII Congrés Internacional sobre Internet, Dret i Política que es va centrar en els dos temes principals de la neutralitat de la Xarxa i el dret a l'oblit. A més d'aquests continguts, els autors hi van exposar ponències relacionades amb l'última problemàtica jurídica i política l'objecte de la qual és Internet. En aquest article es fa una crònica no exhaustiva del congrés, incloses les conclusions del relator al final de cada jornada., The 7th International Conference on Internet, Law and Politics was held in Barcelona on 11 and 12 June 2011, focusing on the two main topics of net neutrality and the right to oblivion. Several authors also presented papers on current problems of the Internet from a legal and political standpoint. This article is a non-exhaustive report on the conference and includes the conclusions given by the conference secretary at the end of each day., Los días 11 y 12 de julio del 2011 se celebró en Barcelona el VII Congreso Internacional sobre Internet, Derecho y Política que se centró en los dos temas principales de la neutralidad de la red y el derecho al olvido. Además de estos contenidos, se expusieron por parte de sus autores ponencias relacionadas con la última problemática jurídica y política cuyo objeto es Internet. En este artículo se realiza una crónica no exhaustiva del congreso, incluyéndose las conclusiones del relator a la finalización de cada jornada.

El impacto de las nuevas tecnologías en el mundo de la protección de datos personales. L'impacte de les noves tecnologies en el món de la protecció de dades personals. The impact of new technologies in the world of personal data protection.