Search

El fracàs de la reforma de l’ Estatut de 2006, avalat per la sentència 31/2010 dictada pel Tribunal Constitucional, va encetar un nou procés polític a Catalunya. Aquesta nova etapa s’ ha conegut, per la premsa i per la societat, com el procés sobiranista català. Aquest concentra cinc anys de gran intensitat política, social i judicial que acaba, al menys en el que pot considerar-se el seu nucli dur, l’ any 2017. Al 2017 succeeixen tres grans esdeveniments que, des del punt de vista polític i jurídic, tenen una transcendència història cabdal: referèndum unilateral d’ autodeterminació de l’ 1 d’ octubre de 2017, declaració unilateral d’ independència el 27 d’ octubre de 2017 i, aquell mateix dia, aplicació per primera vegada en la història constitucional espanyola, de la clàusula prevista en l’ article 155 CE. Aquesta tesi concentra, des d’ una vessant teòrica i pràctica, tots els esdeveniments -polítics, jurídics i judicials- que han protagonitzat la vida política catalana i espanyola durant el procés sobiranista català. El fracaso de la reforma del Estatuto de 2006, avalado por la sentencia 31/2010 dictada por el Tribunal Constitucional, fue el punto de partida de un nuevo proceso político en Cataluña. Esta nueva etapa se ha conocido, por la prensa y por la sociedad, como el proceso soberanista catalán. Este concentra cinco años de gran intensidad política, social y judicial que termina, al menos en lo que puede considerarse su núcleo duro, en el año 2017. En el 2017 suceden tres grandes acontecimientos que, desde el punto de vista político y jurídico, tienen una transcendencia histórica fundamental: referéndum unilateral de autodeterminación del 1 de octubre de 2017, declaración unilateral de independencia de 27 de octubre i, en esa misma fecha, aplicación por primera vez en la historia constitucional española, de la cláusula prevista en el artículo 155 CE. Esta tesis concentra, desde un punto de vista teórico y práctico, todos los acontecimientos -políticos, jurídicos y judiciales- que han protagonizado la vida política catalana y española durante el proceso independentista catalán. The failure of the 2006 Statute reform, endorsed by ruling 31/2010 issued by the Constitutional Court, was the starting point of a new political process in Catalonia. This new stage has become known, by the press and by society, as the Catalan sovereign process. This concentrates five years of great political, social and judicial intensity that ends, at least in what can be considered its hard core, in 2017. In 2017 there are three major events that, from a political and legal point of view, have a fundamental historical significance: unilateral referendum of self-determination of October 1, 2017, unilateral declaration of independence of October 27 and, on that same date, application for the first time in Spanish constitutional history, of the clause provided for in Article 155 CE. This thesis concentrates, from a theoretical and practical point of view, all the events - political, legal and judicial - that have starred in Catalan and Spanish political life during the Catalan independence process. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret

El fracàs de la reforma de l’ Estatut de 2006, avalat per la sentència 31/2010 dictada pel Tribunal Constitucional, va encetar un nou procés polític a Catalunya. Aquesta nova etapa s’ ha conegut, per la premsa i per la societat, com el procés sobiranista català. Aquest concentra cinc anys de gran intensitat política, social i judicial que acaba, al menys en el que pot considerar-se el seu nucli dur, l’ any 2017. Al 2017 succeeixen tres grans esdeveniments que, des del punt de vista polític i jurídic, tenen una transcendència història cabdal: referèndum unilateral d’ autodeterminació de l’ 1 d’ octubre de 2017, declaració unilateral d’ independència el 27 d’ octubre de 2017 i, aquell mateix dia, aplicació per primera vegada en la història constitucional espanyola, de la clàusula prevista en l’ article 155 CE. Aquesta tesi concentra, des d’ una vessant teòrica i pràctica, tots els esdeveniments -polítics, jurídics i judicials- que han protagonitzat la vida política catalana i espanyola durant el procés sobiranista català. El fracaso de la reforma del Estatuto de 2006, avalado por la sentencia 31/2010 dictada por el Tribunal Constitucional, fue el punto de partida de un nuevo proceso político en Cataluña. Esta nueva etapa se ha conocido, por la prensa y por la sociedad, como el proceso soberanista catalán. Este concentra cinco años de gran intensidad política, social y judicial que termina, al menos en lo que puede considerarse su núcleo duro, en el año 2017. En el 2017 suceden tres grandes acontecimientos que, desde el punto de vista político y jurídico, tienen una transcendencia histórica fundamental: referéndum unilateral de autodeterminación del 1 de octubre de 2017, declaración unilateral de independencia de 27 de octubre i, en esa misma fecha, aplicación por primera vez en la historia constitucional española, de la cláusula prevista en el artículo 155 CE. Esta tesis concentra, desde un punto de vista teórico y práctico, todos los acontecimientos -políticos, jurídicos y judiciales- que han protagonizado la vida política catalana y española durante el proceso independentista catalán. The failure of the 2006 Statute reform, endorsed by ruling 31/2010 issued by the Constitutional Court, was the starting point of a new political process in Catalonia. This new stage has become known, by the press and by society, as the Catalan sovereign process. This concentrates five years of great political, social and judicial intensity that ends, at least in what can be considered its hard core, in 2017. In 2017 there are three major events that, from a political and legal point of view, have a fundamental historical significance: unilateral referendum of self-determination of October 1, 2017, unilateral declaration of independence of October 27 and, on that same date, application for the first time in Spanish constitutional history, of the clause provided for in Article 155 CE. This thesis concentrates, from a theoretical and practical point of view, all the events - political, legal and judicial - that have starred in Catalan and Spanish political life during the Catalan independence process. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret

El procés sobiranista endegat a Catalunya per les institucions catalanes, amb el suport d’una importantíssima part de la societat civil, s’ha convertit en l’aspecte central i més controvertit del debat polític sobre l’organització territorial del poder, en el marc del sistema de descentralització política que configura l’Estat de les autonomies. Aquest procés sobiranista, fonamentat en el dret a decidir del poble de Catalunya, ha estat, d’una banda, l’origen de nombroses iniciatives de les institucions catalanes, que han motivat la resposta automàtica de les institucions espanyoles; de l’altra, també la comunitat europea i internacional han prestat i continuen prestant atenció a l’esmentat procés. Són també molt nombroses les anàlisis dutes a terme per part de la doctrina constitucionalista i de la ciència política sobre diferents aspectes vinculats al procés sobiranista, que s’ha situat en el centre de la discussió doctrinal. La sistematització de tot aquest conjunt d’iniciatives, actuacions i estudis té la virtualitat de fer palès, amb dades objectives, aspectes rellevants de l’evolució del procés sobiranista des del seu naixement fins a juny de 2017, data de tancament del present Dossier., The process of sovereignty, started in Catalonia by the Catalan institutions, with the support of a significant part of the civil society, has become the central and most controversial aspect of the political debate on the territorial organisation of power within the framework of the system of political decentralisation that shapes the State of the autonomies in Spain. On the one hand, this process of sovereignty, based on the right of the people of Catalonia to decide, has been the source of several initiatives on the part of the Catalan institutions that have resulted in an automatic response from the Spanish institutions; and on the other, the European and international community has paid attention, and indeed continues to pay attention to the aforementioned process. Constitutionalist doctrine and political science have carried out several analyses of the various aspects linked to the sovereignty process, placing the process at the heart of the doctrinal debate. The systematisation of this series of initiatives, actions and studies has the advantage of highlighting, with the use of objective data, important aspects linked to the evolution of the sovereignty process from its beginnings up to the close of this dossier in June 2017., El proceso soberanista iniciado en Cataluña por las instituciones catalanas, con el apoyo de una importantísima parte de la sociedad civil, se ha convertido en el aspecto central y más controvertido del debate político sobre la organización territorial del poder, en el marco del sistema de descentralización política que configura el Estado de las autonomías. Este proceso soberanista, fundamentado en el derecho a decidir del pueblo de Cataluña, ha sido, por un lado, el origen de numerosas iniciativas de las instituciones catalanas, que han motivado la respuesta automática de las instituciones españolas; por otro, la comunidad europea e internacional han prestado y siguen prestando también atención al proceso mencionado. Los análisis llevados a cabo por parte de la doctrina constitucionalista y de la ciencia política sobre diferentes aspectos vinculados al proceso soberanista son muy numerosas y la han situado en el centro de la discusión doctrinal. La sistematización de todo este conjunto de iniciativas, actuaciones y estudios tiene la virtud de poner de manifiesto, con datos objetivos, aspectos relevantes de la evolución del proceso soberanista desde su nacimiento hasta junio de 2017, fecha de cierre de este dossier.

Aquesta recerca es focalitza en el tractament periodístic que els mitjans de comunicació realitzen d’un determinat projecte polític i com, de retruc, aquest tractament contribueix a legitimar-lo o deslegitimar-lo. I és que es parteix de la base que els mitjans tenen un paper privilegiat en el procés de construcció social i d’objectivació social del sentit. El projecte polític que s’analitza és l’anomenat Procés català, un moviment sociopolític iniciat l’any 2006 que reclama el dret a decidir o dret a l’autodeterminació de Catalunya per aconseguir la seva independència. La recerca abasta el període 2006-2015 –una dècada completa– i pren com a mostra sis diaris, tres editats a Madrid per al conjunt d’Espanya (El País, El Mundo i ABC) i tres editats a Barcelona per a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui). S’utilitza una metodologia que combina l’anàlisi del frames i l’anàlisi d’estructures narratives., Esta investigación se focaliza en el tratamiento periodístico que los medios de comunicación realizan de un determinado proyecto político y como, en consecuencia, este tratamiento contribuye a legitimarlo o deslegitimarlo. En este sentido se parte de la base que los medios tienen un papel privilegiado en el proceso de construcción social y de objetivación social del sentido. El proyecto político que se analiza es el denominado Proceso catalán, un movimiento sociopolítico iniciado el año 2006 que reclama el derecho a decidir o derecho a la autodeterminación de Cataluña para conseguir su independencia. La investigación abarca el período 2006-2015 –una década completa– y toma como muestra seis periódicos, tres editados en Madrid para el conjunto de España (El País, El Mundo y ABC) y tres editados en Barcelona para Cataluña (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya y El Punt Avui). Se utiliza una metodología que combina el análisis de frames y el análisis de estructuras narrativas., This research focuses on media handling of a political project and its knock-on effect in terms of legitimating or delegitimazing the project. It starts from the basis that the media play a crucial role in social construction processes and in the social objectivization of meaning. The political process analysed is the Procés català, a sociopolitical project dating from 2006 that defends Catalonia’s right to decide or right to self-determination regarding its independence. The research, covering the entire decade of 2006-2015, is based on sampling from six newspapers: three newspapers published in Madrid covering Spain (El País, El Mundo and ABC) and three newspapers published in Barcelona covering Catalonia (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya and El Punt Avui). The methodology combines frame analysis and narrative structure analysis.

El 24 de novembre de 2013 s’ha celebrat un referèndum tant al cantó del Jura com a la regió coneguda com Jura bernès o Jura del sud (tots dos a Suïssa), en el marc dels acords polítics obtinguts fa anys per a la solució definitiva de la qüestió jurassiana. La utilització de mecanismes de democràcia directa, l’autonomia territorial o el partenariat institucional en l’àmbit jurassià ofereixen un model interessant de reflexió per a la gestió de conflictes territorials en altres llocs d’Europa. L’especificitat del règim polític suís emmarca la gestió pacífica i consensuada del conflicte jurassià, però no evita extreure’n conseqüències o anàlisis que puguin resultar d’interès per a altres àmbits institucionals. En particular, podria incentivar a Espanya la racionalització administrativa en l’àmbit local sobre una base consensuada d’alteració de determinats límits provincials amb la participació directa de les poblacions afectades., El 24 de noviembre de 2013 se ha celebrado un referéndum tanto en el cantón del Jura como en la región conocida como Jura bernés o Jura del sur (ambos en Suiza), en el marco de los acuerdos políticos obtenidos hace años para la solución definitiva de la cuestión jurasiana. La utilización de mecanismos de democracia directa, la autonomía territorial o el partenariado institucional en el ámbito jurasiano ofrecen un modelo interesante de reflexión para la gestión de conflictos territoriales en otros lugares de Europa. La especificidad del régimen político suizo enmarca la gestión pacífica y consensuada del conflicto jurasiano, pero no evita extraer del mismo consecuencias o análisis que pudieran resultar de interés para otros ámbitos institucionales. En particular, podría incentivar en España la racionalización administrativa en el ámbito local sobre una base consensuada de alteración de determinados límites provinciales con la participación directa de las poblaciones afectadas., On 24 November 2013, a referendum was held in the Canton of Jura and in the region known as Jura bernois or Southern Jura (both in Switzerland), in the framework of the political agreements for the solution of the question jurassianne. The use of mechanisms of direct democracy, territorial autonomy or institutional partnership in the Jura region offers an interesting model of comparison for the managements of other territorial conflicts in other European countries. The specificity of the Swiss political system contextualizes the peaceful and consensus-based management of the jurasian conflict, but it does not exclude that consequences or analysis that may interest to other institutional frameworks maybe obtained. In particular, it could be fruitful to promote in Spain a process of administrative reorganization at the local level, on a consensus basis, to modify some provincial limits with the direct participation of the populations concerned

Per a començar a explicar el concepte del dret a decidir i el seu hipotètic encaixen la Constitució, cal aprofundir en els antecedents històrics a Catalunya. Com s'arriba a admetre i a assolir com a propi el dret a decidir a Catalunya? I en tot cas, sorgeix a partir de la reacció a una sentència? Arrel de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Resolució 5/X de 23 de gener de 2013, el concepte del dret d'autodeterminació, que ja està establert en anteriors resolucions del Parlament de Catalunya, es substitueix pel dret de tots els ciutadans i ciutadanes a decidir sobre el seu futur polític. Quina raó s'expressa a través del Parlament de Catalunya per votar a favor de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya? L'exercici d'aquest dret es tradueix en la manifestació de la llibertat d'expressió de la voluntat del dret a decidir sobre el futur polític del país. Però, com s'encara jurídicament el seu exercici? Quines vies legals ofereix tant la normativa estatal com l'autonòmica? El dret a decidir és un dret en construcció i per tant pocs supòsits són comparables a Catalunya. Tanmateix el procés quebequès així com l'escocès han estat fruit de comparacions amb el de Catalunya. Però, realment són processos comparables amb el de Catalunya? Quins arguments històrico-jurídics se'n diferencien del procés català? És notori que totes aquestes qüestions s'esdevenen a conseqüència de diversos factors històrics i identitaris que al llarg d'aquest treball s'aniran il·lustrant. És per això que la primera part del treball farà repàs dels moments més transcendentals que comporten que una part del poble de Catalunya reclami el dret a decidir. Per continuar en la segona part del treball amb l'estructura jurídica del dret a decidir (titularitat del dret, contingut, obligacions per a les parts), les distincions entre dret a l'autodeterminació i dret a decidir, així com les analogies amb processos de dret comparat. La raó per la qual vaig triar fer aquest treball va ser, en línies generals, per una inquietud personal i acadèmica per a investigar sobre aquest dret, un dret que és de nova formulació. Era conscient que és un tema d'actualitat, i per què no, també controvertit. Però tenint present que estem a la facultat de Dret, volia basarme per a fer aquest estudi en un mètode jurídic. És per això, com s'anirà veient durant aquesta lectura, que s'ha basat tota la bibliografia i recerca de la mateixa en obres jurídiques i, més reduïdament, d'àmbit filosòfic. Tanmateix, s'ha prescindit dels articles periodístics o no jurídics per tal de fer, com dèiem, un treball exclusivament jurídic. Aquest treball ha esdevingut, sens dubte, l'etapa més important del Grau de Dret que he estat cursant a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha esdevingut també una gran experiència per la lectura i el treball d'articles, manuals i altres escrits, així com de reflexions d'autors molt significatives. Fruit de tot això, el treball ha passat a ser un objectiu acadèmic però també personal

Treball aplicat. Òmnium Cultural ha construït un relat que descriu la independència com a Dret a decidir a través d'un conjunt de símbols i valors que legitimen una consulta, i per tant, una possible independència de Catalunya. Mitjançant l'anàlisi del discurs d'Òmnium a nivell de relat, context i ideologia s'argumenta com s'estableix un model mental dominant que es repetit contínuament mitjançant el framing de conceptes a través de l'storytelling, que alhora permet una acceptació i adhesió molt major del mateix. Òmnium Cultural has built a story that describes independentism as a right to decide through a series of symbols and values that legitimise a consultation and therefore a possible independent Catalonia. Throught the process of analysing discourse on story, context and ideological levels it is explained the establishment of a dominant mental framework which is repeted continuously by using the framing of concepts and storytelling techniques, which at the same time achieves a much greater adhesion and accpetance.

Catalunya: federalisme i dret a decidir, Una valoración y análisis de la dinámica social actual en Cataluña; revisión de las condiciones para el desarrollo Federalista y las condiciones del Derecho a decidir

En aquestes pàgines es tracta de reflexionar sobre la connexió, a primera vista evident, entre el principi democràtic i el dret a decidir. Tanmateix, es posen de manifest algunes de les contradiccions en què cauen alguns dels seus valedors i es defensa, al contrari, la necessitat d’establir que la relació entre el principi de l’Estat de dret i el principi democràtic no pot ser de preeminència de cap d’ells sobre l’altre. La raó es troba en el fet que no es pot entendre el principi democràtic com la mera suma de les voluntats particulars d’una determinada col·lectivitat, sinó com a expressió de les condicions que asseguren la conformació d’una voluntat política racional. El principi democràtic només es pot comprendre així des d’una concepció normativa i no fàctica del poder sobirà., En estas páginas se trata de reflexionar sobre la conexión, a primera vista evidente, entre el principio democrático y el derecho a decidir. Sin embargo, se ponen de manifiesto algunas de las contradicciones en las que caen algunos de sus valedores y se defiende, por el contrario, la necesidad de establecer que la relación entre el principio del Estado de derecho y el principio democrático no puede serlo de preeminencia de ninguno de ellos sobre el otro. La razón se encuentra en que no cabe entender el principio democrático como la mera suma de las voluntades particulares de una determinada colectividad, sino como expresión de las condiciones que aseguran la conformación de una voluntad política racional. El principio democrático sólo puede comprenderse así desde una concepción normativa y no fáctica del poder soberano., This article aims at reflecting upon the connection, evident at first sight, between the democratic principle and the right to decide. However, the article highlights some of the contradictions in which some supporters of such connection fall, and defends that the relationship between the principle of the rule of law and the democratic principle cannot give either preeminence over the other. The reason lies in the idea that the democratic principle cannot be understood as the mere sum of particular wills from a specific community, but rather as an expression of the conditions that ensure the formation of a rationally political will. The democratic principle can only be understood from a normative, and not factual, conception of sovereign power.

La Llei de claredat planteja greus problemes, tant en termes de contingut (les seves disposicions són imprecises, excessives, arbitràries, possiblement siguin contràries al principi d’igualtat política entre votants, etc.), com en termes de la forma en què va ser adoptada. Promulgada unilateralment pel Parlament federal, la llei està vulnerant, en alguns aspectes, la facultat que tenen les assemblees legislatives provincials per organitzar eleccions i referèndums a escala provincial i, en alguns altres aspectes, la competència exclusiva del poder constituent per modificar, d’acord amb la Part V de la Constitució de 1982, les normes supralegislatives –escrites o no– que conformen el dret constitucional canadenc. Malgrat que diversos autors han criticat o elogiat l’adopció de la Llei de claredat, aquest estudi té com a objectiu qüestionar, no tant l’oportunitat política d’aquesta llei, sinó la seva constitucionalitat. En l’examen de les discrepàncies existents entre els requisits esmentats pel Tribunal Suprem del Canadà en referència a la secessió del Quebec de 1998 i els establerts per la Llei de claredat, el nostre propòsit és demostrar que la modificació de normes supralegislatives per recomanació del Tribunal Suprem pertany al poder constituent i no pas al Parlament federal., La Ley de claridad plantea graves problemas, tanto en términos de contenido (sus disposiciones son imprecisas, excesivas, arbitrarias, posiblemente sean contrarias al principio de igualdad política entre votantes, etc.), como en términos de la forma en queé fue adoptada. Promulgada unilateralmente por el Parlamento federal, la ley está vulnerando, en algunos aspectos, la facultad que tienen las asambleas legislativas provinciales para organizar elecciones y referéndums a escala provincial y, en algunos otros aspectos, la competencia exclusiva del poder constituyente para modificar, conforme a la Parte V de la Constitución de 1982, las normas supralegislativas –escritas o no– que conforman el derecho constitucional canadiense. Aunque varios autores han criticado o elogiado la adopción de la Ley de claridad, este estudio tiene como objetivo cuestionar, no tanto la oportunidad política de esta ley, sino su constitucionalidad. En el examen de las discrepancias existentes entre los requisitos mencionados por el Tribunal Supremo de Canadá en referencia a la secesión de Quebec de 1998 y los establecidos por la Ley de claridad, nuestro propósito es demostrar que la modificación de normas supralegislativas por recomendación del Tribunal Supremo pertenece al poder constituyente y no al Parlamento federal., The Clarity Act poses significant problems, both in terms of content (its devices are imprecise, excessive, arbitrary, possibly against the political equality of each voter…), and in terms of how it was adopted. Enacted unilaterally by the federal Parliament, the act is encroaching, in some respects, on the power of provincial legislatures to organize elections and referendums held on a provincial scale and, in some other respects, on the exclusive power of the constituent to amend, in compliance with Part V of the Constitution Act, 1982, the supralegislative norms – written or unwritten – that make up the Canadian constitutional law. While several authors have criticized or praised the adoption of the Clarity Act, this study aims to challenge, not so much the political opportunity of this law, but its constitutionality. In examining the gap between the requirements mentioned by the Supreme Court of Canada in the Reference re Secession of Quebec of 1998 and those set by the Clarity Act, our purpose is to demonstrate that the amendment of the supralegislative norms set out by the Supreme Court reference belongs to the constituent power rather than the federal Parliament.

El treball analitza els problemes de constitucionalitat que concorren en la Llei basca de la consulta, amb la qual el Govern presidit pel lehendakari Ibarretxe va pretendre materialitzar l’anomenat “dret a decidir” del poble basc, aprofitant l’ocasió que ofereix la publicació de la Sentència del Tribunal Constitucional 103/2008, d’11 de setembre, per la qual la Llei es declara contrària a la Constitució. L’autor intenta fonamentar la correcció de llacunes de les posicions que sosté el jutge sobre la constitucionalitat mentre discrepa d’algunes de les argumentacions que s’utilitzen en la Sentència. Finalment, analitza la viabilitat en la nostra ordenació constitucional de la incorporació de la figura del referèndum consultiu als estatuts d’autonomia, tenint en compte que la Constitució fa possible aquesta incorporació, dins dels límits en què el constituent va recollir el referèndum, alhora que tracta de justificar les cauteles amb què s’hauria d’incorporar raonablement una figura semblant; si es fes així, lluny de les actituds que sostenen el caràcter essencial del referèndum com a expressió suprema de democràcia., This paper analyses the problems of constitutionality involved in the Basque Referendum Act through which the government led by Lehendakari Ibarretxe attempted to implement the Basque people’s so-called “right to decide”. It took advantage of the occasion provided by the publication of the Spanish Constitutional Court Ruling 103/2008, of 11th September 2008, whereby the said act was declared to be contrary to the Constitution. The author sets out to provide grounds for the correctness of the positions taken by the judge on its constitutionality while at the same time disagreeing with some of the arguments used in the Ruling. Finally, the paper discusses the viability within our constitutional order of incorporating the figure of the referendum in the statutes of autonomy. It is considered that the Constitution allows such incorporation, limited by the concept of referendum established by the constituent. It attempts, at the same time, to justify the cautionary measures with which a similar figure might reasonably be incorporated., El trabajo analiza los problemas de constitucionalidad que concurren en la Ley vasca de la Consulta, con la que el Gobierno presidido por el Lehendakari Ibarretxe pretendió materializar el llamado “derecho a decidir” del pueblo vasco, aprovechando la ocasión que brinda la publicación de la Sentencia del Tribunal Constitucional 103/2008, de 11 de septiembre, por la que se declara aquella Ley contraria a la Constitución. El autor trata de fundamentar la corrección de lagunas de las posiciones sostenidas por el juez de la constitucionalidad al tiempo que discrepa de algunas de las argumentaciones utilizadas en la Sentencia. Finalmente, se analiza la viabilidad en nuestro ordenamiento constitucional de la incorporación de la figura del referéndum consultivo en los Estatutos de autonomía, y considera que la Constitución hace posible esta incorporación, dentro de los límites con que el referéndum fue recogido por el constituyente, al mismo tiempo que se trata de justificar las cautelas con las que semejante figura debiera, razonablemente, incorporarse, en el caso de que así se hiciese, lejos de las posturas que sostienen el carácter esencial del referéndum como expresión suprema de democracia.