Search

Depopulation has become a significant issue for local culture and built heritage conservation of many European rural areas. In San Giovanni Lipioni, a province of Chieti (Italy), this phenomenon has increased to the point that, nowadays, there are only 150 inhabitants and no significant economic activities. In this regard, the present paper aims to describe the crucial role of nature-oriented tourism in an economic, social, and revitalization strategy; how digital tools can be used to map and create a territorial trail system between municipalities; and, finally, outline the operations necessary for reactivation. The proposed methodology consists of a first digital survey phase using GPS receivers and outdoor navigation apps. The second phase would create a web platform with a system of virtual itineraries between villages, named “The Golden Leaves Paths”. After that, the last phase concerns the creation of analysis factsheets to guide the maintenance of paths and the design of iconic signage with artistic illustrations based on the oak leaves leitmotif to be installed along the paths. A local social promotion association will employ the outcomes, technical drawings, and strategies to reactivate paths as an attractive element for nature-oriented tourism and create a digital platform to foster the village’s territorial and cultural heritage.

Cada vez más detalles de nuestra vida son registrados y almacenados para formar parte de lo que ha venido a llamarse big data. Nuestra vida, en todos sus aspectos, deja un rastro digital que se actualiza continuamente en función de actividades, tanto de la vida física como de la vida digital, que alimentan bases de datos en las que se refleja tanto el último libro que hemos comprado como las visitas médicas que hemos realizado. Muchos de esos datos son abiertos y accesibles, otros son propiedad de empresas privadas que comercializan con ellos. En esta publicación inicialmente introducimos y justificamos la conveniencia de utilizar el termino dataceno, entendido como una metáfora para comprender la sociedad actual como una sociedad mediada por los datos digitales. Posteriormente, realizamos una clasificación de las practicas artísticas contemporáneas con distintas aproximaciones al uso y análisis de datos complejos: desde la creación de atractivas visualizaciones bajo el propósito de acceder a la información escondida en los grandes volúmenes de datos, hasta aproximaciones más conceptuales que nos acercan a un planteamiento crítico sobre el volumen, recolección, uso y comercialización de los mismos. En la última parte de esta publicación, nos centramos en analizar las creaciones artísticas basadas en rastros digitales y en el concepto de biografía narrativa en la era del dataceno. Por último, analizamos nuestra obra Data Biography, una propuesta de diseño especulativo que cuestiona la escritura biográfica, utilizando los datos recogidos de nuestro rastro digital en redes sociales, WhatsApp, correos electrónicos, sitios web visitados, búsquedas en Google, imágenes, ubicación de gps, etc. More and more details of our lives are recorded and stored as part of what has been called big data. Our lives, in all their aspects, leave a digital trail that is continually updated in terms of activities. Our physical and digital lives are recorded in databases with the latest book we purchased and with our medical visits. Many of these data are open and accessible, others are owned by private companies that use them for marketing purposes. In this publication, we provide an initial introduction and justification of the usefulness of the term datacene understood as a metaphor to comprehend our current society mediated by digital data. Then we establish a classification of the contemporary artistic practices with different approaches to the use and analysis of complex data; from the creation of aestheticallypleasing visualizations of large volumes of data, to more conceptual approaches that critically analyze the volume, collection, use and marketing of data. In the last part of this publication we focus on artistic creations based on digital traces and the concept of narrative biography in the age of the datacene where we present our work Data Biography; a speculative design proposal that questions how we could write a current individual’s biography using the data captured from our digital trail on social networks, WhatsApp, emails, websites visited, Google searches, images, GPS location, and so forth. Cada cop es registren i s’emmagatzemen més detalls de la nostra vida per formar part d’allò que ha acabat anomenant-se big data. La nostra vida, en tots els seus aspectes, deixa un rastre que s’actualitza continuament en funció d’activitats, tant de la vida física com de la vida digital, que alimenten bases dades en les quals es reflecteix tant l’últim llibre que hem comprat com les visites mèdiques hem fet. Moltes d’aquestes dades són obertes i accessibles, d’altres són propietat d’empreses privades que hi comercialitzen. En aquesta publicació inicialment introduïm i justifiquem la conveniència de fer servir el terme datacè, entès com una metàfora per comprendre la societat actual com una societat mediada per les dades digitals. Posteriorment, fem una classificació de les pràctiques artístiques contemporànies, amb diverses aproximacions a l’ús i anàlisi de dades complexes: des de la creació de visualitzacions amb l’objectiu d’accedir a la informació amagada en els grans volums de dades, fins a aproximacions més concpetuals que ens apropen a un plantejament crític sobre el seu volum, recol·lecció, ús i comercialització. En l’última part de la publicació ens centrem a analitzar creacions artístiques basades en rastres digitals i en el concepte de biografia narrativa a l’era del datacè. Finalment, analitzem la nostra obra Data Biography, una proposta de disseny especulatiu que qüestiona l’escriptura biogràfica, fent servir les dades recollides del nostre rastre digital a xarxes socials, WhatsApp, correus electrònics, llocs web visitats, cerques de Google, imatges, ubicació de gps, etc.

Cada vez más detalles de nuestra vida son registrados y almacenados para formar parte de lo que ha venido a llamarse big data. Nuestra vida, en todos sus aspectos, deja un rastro digital que se actualiza continuamente en función de actividades, tanto de la vida física como de la vida digital, que alimentan bases de datos en las que se refleja tanto el último libro que hemos comprado como las visitas médicas que hemos realizado. Muchos de esos datos son abiertos y accesibles, otros son propiedad de empresas privadas que comercializan con ellos. En esta publicación inicialmente introducimos y justificamos la conveniencia de utilizar el termino dataceno, entendido como una metáfora para comprender la sociedad actual como una sociedad mediada por los datos digitales. Posteriormente, realizamos una clasificación de las practicas artísticas contemporáneas con distintas aproximaciones al uso y análisis de datos complejos: desde la creación de atractivas visualizaciones bajo el propósito de acceder a la información escondida en los grandes volúmenes de datos, hasta aproximaciones más conceptuales que nos acercan a un planteamiento crítico sobre el volumen, recolección, uso y comercialización de los mismos. En la última parte de esta publicación, nos centramos en analizar las creaciones artísticas basadas en rastros digitales y en el concepto de biografía narrativa en la era del dataceno. Por último, analizamos nuestra obra Data Biography, una propuesta de diseño especulativo que cuestiona la escritura biográfica, utilizando los datos recogidos de nuestro rastro digital en redes sociales, WhatsApp, correos electrónicos, sitios web visitados, búsquedas en Google, imágenes, ubicación de gps, etc. More and more details of our lives are recorded and stored as part of what has been called big data. Our lives, in all their aspects, leave a digital trail that is continually updated in terms of activities. Our physical and digital lives are recorded in databases with the latest book we purchased and with our medical visits. Many of these data are open and accessible, others are owned by private companies that use them for marketing purposes. In this publication, we provide an initial introduction and justification of the usefulness of the term datacene understood as a metaphor to comprehend our current society mediated by digital data. Then we establish a classification of the contemporary artistic practices with different approaches to the use and analysis of complex data; from the creation of aestheticallypleasing visualizations of large volumes of data, to more conceptual approaches that critically analyze the volume, collection, use and marketing of data. In the last part of this publication we focus on artistic creations based on digital traces and the concept of narrative biography in the age of the datacene where we present our work Data Biography; a speculative design proposal that questions how we could write a current individual’s biography using the data captured from our digital trail on social networks, WhatsApp, emails, websites visited, Google searches, images, GPS location, and so forth. Cada cop es registren i s’emmagatzemen més detalls de la nostra vida per formar part d’allò que ha acabat anomenant-se big data. La nostra vida, en tots els seus aspectes, deixa un rastre que s’actualitza continuament en funció d’activitats, tant de la vida física com de la vida digital, que alimenten bases dades en les quals es reflecteix tant l’últim llibre que hem comprat com les visites mèdiques hem fet. Moltes d’aquestes dades són obertes i accessibles, d’altres són propietat d’empreses privades que hi comercialitzen. En aquesta publicació inicialment introduïm i justifiquem la conveniència de fer servir el terme datacè, entès com una metàfora per comprendre la societat actual com una societat mediada per les dades digitals. Posteriorment, fem una classificació de les pràctiques artístiques contemporànies, amb diverses aproximacions a l’ús i anàlisi de dades complexes: des de la creació de visualitzacions amb l’objectiu d’accedir a la informació amagada en els grans volums de dades, fins a aproximacions més concpetuals que ens apropen a un plantejament crític sobre el seu volum, recol·lecció, ús i comercialització. En l’última part de la publicació ens centrem a analitzar creacions artístiques basades en rastres digitals i en el concepte de biografia narrativa a l’era del datacè. Finalment, analitzem la nostra obra Data Biography, una proposta de disseny especulatiu que qüestiona l’escriptura biogràfica, fent servir les dades recollides del nostre rastre digital a xarxes socials, WhatsApp, correus electrònics, llocs web visitats, cerques de Google, imatges, ubicació de gps, etc.