Search

L'accés als serveis d'educació infantil s'ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l'ús d'aquests serveis, mentre que els infants d'entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l'efecte Mateu, i s'ha centrat principalment en l'estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d'una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l'efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l'accés a serveis formals d'atenció a la petita infància. A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d'atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l'elecció d'un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l'existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l'oferta de l'escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d'atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l'oferta de serveis privats d'atenció a la petita infància. L'accés als serveis d'educació infantil s'ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l'ús d'aquests serveis, mentre que els infants d'entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l'efecte Mateu, i s'ha centrat principalment en l'estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d'una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l'efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l'accés a serveis formals d'atenció a la petita infància.A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d'atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l'elecció d'un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l'existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l'oferta de l'escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d'atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l'ofertade serveis privats d'atenció a la petita infància. Access to early childhood education services has proved to be an effective way of combating educational inequality. However, the most advantaged families are more likely to use these services, while children from more vulnerable backgrounds remain at the margins. Research has explained this effect, known as the Mathew Effect, mainly by studying the constraints arising from the availability of services, the economic capacity of families to use them and cultural patterns of motherhood. This article aims to identify, from a public policy perspective, other factors that explain the Mathew Effect, beyond the economic barriers that limit access to formal care services for young children. Based on interviews with 34 mothers of children under 3 years old, we analyse the characteristics of formal early childhood care services and the objective factors of those mothers' everyday lives to understand the decision-making processes involved in choosing childcare for the under-threes. The results indicate that sliding scale pricing has allowed mothers with low incomes to access state nursery schools, while the quality of the services offered has served to attract middle and upper classes. However, there has been no adaptation of early childhood care services to the needs of working-class mothers who, although not being in a situation of social vulnerability, cannot opt for a private nursery. El acceso a los servicios de educación infantil se ha demostrado que es una eficiente herramienta de lucha contra la desigualdad educativa. Sin embargo, las familias más aventajadas son más proclives al uso de estos servicios, mientras que los niños de entornos más vulnerables se quedan al margen. La investigación ha explicado este fenómeno, conocido como el efecto Mateo, y se ha centrado principalmente en el estudio de las constricciones derivadas de la disponibilidad de servicios, la capacidad económica de las familias para hacer uso de ellos y las pautas culturales sobre la maternidad. Este artículo quiere arrojar luz, desde una perspectiva de política pública, a otros factores explicativos del efecto Mateo, más allá de las barreras económicas que limitan el acceso a servicios formales de atención a la pequeña infancia. A partir de las entrevistas a 34 madres de niños y niñas menores de 3 años, con diferentes formas de participación en el mercado laboral y diferentes modelos de crianza (guarderías municipales y guarderías privadas), analizamos las características de los servicios regulados de atención a la pequeña infancia y los factores objetivos de las condiciones familiares y laborales de las madres para entender la elección de un servicio público o privado de atención durante el período de 0-3 años. Los resultados apuntan que la existencia de la tarificación social ha permitido a las madres con menos recursos económicos acceder a la oferta de la guardería pública, mientras que la calidad de los servicios públicos ha sido un factor de atracción para las clases medianas y altas. Sin embargo, no ha habido una adaptación de los servicios públicos a las necesidades de las madres de clase trabajadora que, a pesar de no encontrarse en una situación de vulnerabilidad, no pueden optar por la oferta de servicios privados de atención a la pequeña infancia.

La desigualtat educativa entre la població rural i urbana a la Xina no es deu només a la urbanització i desenvolupament econòmic. Les polítiques de separació i desigual distribució dels recursos educatius tenen un efecte molt important. Segons la teoria d’estructuració de Giddens’ (1984) el sistema educatiu com a part del sistema social té una dimensió temporal i en l’espai que escapa el control de qualsevol actor individual. Al mateix temps les teories sobre el sistema educatiu dels actors guien les seves accions i al seu torn afecten el sistema educatiu. Fins ara la recerca en sociologia ha fet servir la teoria de l’assoliment de l’estatus per explicar la desigualtat educacional. Això ignora els canvis socials a nivell macro i la distribució de recursos educatius (M.Horan, 2013). Per altra banda els estudis econòmics sobre la persistència de la desigualtat emfatitzen la importància de les condicions econòmiques familiars (Mookherjee i Ray, 2003). Basant-se en aquesta explicació econòmica que se centra en la persistència de la desigualtat les organitzacions internacionals i domèstiques intervenen sobre la demanda. L’objectiu és canviar les condicions econòmiques de les famílies amb ingressos baixos per estimular la seva preferència per l’educació. Però aquestes polítiques han sigut molt menys efectives del que s’esperava (Bonal, 2007). Per tant caldria afegir factors com ara l’estructura social, polítiques, cultura i característiques institucionals en els models teòrics. Històricament la població xinesa es va dividir entre residents rurals i urbans a través del sistema de registre de llars (sistema hukou) pel qual cada individu es registrava com a rural o urbà segons el lloc de naixement. El sistema hukou encara té una gran influència sobre l’estructura social i cultural. En aquesta tesi utilitzo el marc teòric estructuralista per analitzar la bretxa educativa entre la població urbana i rural a la Xina. La tesi té un doble objectiu: primer, aplicar empíricament la teoria de l’estructuració a l’anàlisi de la desigualtat educativa utilitzant mètodes quantitatius; segon, entendre les causes de la bretxa educativa entre la població urbana i rural a la Xina. Així doncs, la tesi conté una discussió teòrica sobre com aplicar la teoria de l’estructuració per estudiar la desigualtat educativa a més de tres estudis empírics. El capítol 2 utilitza el marc estructuralista per elaborar una relació recursiva entre estructura social i els resultats educatius de diferents agents. El capítol 3 conté la revisió de la literatura i el Capítol 4 introdueix breument les dades i mètode d’anàlisi dels tres capítols empírics. El Capítol 5 es el primer capítol empíric. Estudia com els canvis en el sistema econòmic i educatiu afecten la bretxa educativa entre la població rural i urbana a la Xina; el Capítol 6 analitza l’efecte de la distribució de l’oferta de recursos educatius en la bretxa educativa entre la població rural i urbana xineses. El capítol 7 estudia l’efecte de la demanda de recursos educatius sobre la bretxa educativa. Els resultats empírics suggereixen que la bretxa cultural entre la població urbana i rural a la Xina ha augmentat els darrers anys, però que la raó d’aquest augment en la desigualtat no són les diferències entre la posició social dels individus sinó de la desigualtat de l’oferta de recursos educatius i diferències en entorns educatius. L’últim capítol (capítol 8) dóna una visió general dels resultats més importants i suggereix que les polítiques igualitàries del període socialista encara influencien les expectatives educatives de la població rural, però que la distribució de recursos cada cop més desigual, i les barreres socials per la població rural, augmenten la desigualtat educacional entre la població rural i urbana a la Xina. La desigualdad educativa entre la población rural y urbana en China no se debe solamente a la urbanización y el desarrollo económico. Las políticas de separación y la desigual distribución de los recursos educativos tienen un efecto muy importante. Según la teoría de estructuración de Giddens (1984) el sistema educativo como parte del sistema social tiene una dimensión temporal y espacial que escapa el control de cualquier actor individual. Al mismo tiempo las teorías sobre el sistema educativo de los actores guían sus acciones, y estas a su vez afectan el sistema educativo. Hasta ahora la investigación en sociología ha utilizado la teoría de los logros de estatus para explicar la desigualdad educacional. Esta teoría ignora los cambios sociales a nivel macro y la distribución de recursos educativos (M. Horan, 2013). Por otro lado los estudios económicos sobre la persistencia de la desigualdad enfatizan la importancia de las condiciones económicas familiares (Mookherjee i Ray, 2003). Las organizaciones internacionales y domèsticas intervienen sobre la demanda con el objetivo de cambiar las condiciones económicas de las familias de bajos ingresos para estimular la su preferencia por la educación. Pero estas políticas han sido mucho menos efectivas de lo que se esperaba (Bonal, 2007). Por lo tanto hace falta añadir factores tales como la estructura social, las políticas, cultura y características institucionales en los modelos teóricos. Históricamente la población china se dividió entre residentes rurales y urbanos por el sistema de registro de hogares (sistema hukou). El sistema hukou todavía tiene una gran influencia sobre la estructura social y cultural. En esta tesis utilizo el marco teórico estructuralista para analizar la brecha educativa entre la población urbana y rural en China. La tesis tiene un doble objetivo: primero, aplicar empíricamente la teoría de la estructuración al análisis de la desigualdad educativa utilizando métodos cuantitativos; segundo, entender las causas de la brecha educativa entre la población urbana y rural en China. La tesis contiene una discusión teórica sobre como aplicar la teoría de la estructuración para estudiar la desigualdad educativa además de tres estudios empíricos. El capítulo 2 utiliza el marco estructuralista para elaborar una relación recursiva entre estructura social y los resultados educativos de diferentes agentes. El capítulo 3 contiene la revisión de la literatura y el Capítulo 4 introduce brevemente los datos y método de análisis de los tres capítulos empíricos. El Capítulo 5 es el primer capítulo empírico. Estudia como los cambios en el sistema económico y educativo afectan la brecha educativa entre la población rural y urbana en China; el Capítulo 6 analiza el efecto de la distribución de la oferta de recursos educativos en la brecha educativa entre la población rural y urbana en China; El capítulo 7 estudia el efecto de la demanda de recursos educativos sobre la brecha educativa. Los resultados empíricos sugieren que la brecha cultural entre la población urbana y rural en China ha aumentado en los últimos años, pero que la razón de este aumento en la desigualdad no son las diferencias entre la posición social de los individuos sino de la desigualdad de la oferta de recursos educativos y diferencias en el entorno educativo. El último capítulo (capítulo 8) da una visión general de los resultados más importantes y sugiere que las políticas igualitarias del período socialista aún influencian las expectativas educativas de la población rural. Sin embargo, la distribución de recursos cada vez más desigual, y las barreras sociales para la población rural causan un aumento de la desigualdad educacional entre la población rural y urbana en China. Educational inequality between rural and urban Chinese people is not only the result of urbanisation and economic development but also constructed by separation policies and unequal distribution of educational resources. According to Giddens’s (1984) structuration theory, the education system as a part of social system stretches away in time and space, beyond the control of any individual actors. At the same time, the actors’ own theories of the education system guide their activities which may reify the education system. However, most previous sociological research only uses status attainment theory to explain educational inequality, ignoring the effects of macro-level social changes and distribution of educational resources (M.Horan, 2013). On the other hand, economic studies on persistent inequality emphasise the importance of a family’s economic condition, leading to different preferences on their educational consumption (Mookherjee and Ray, 2003). Based on the economic explanation of persistent inequality, international and domestic organisations implement demand-side interventions, these aim to stimulate their educational demands by improving the economic condition of low-income families. However, those policies are far less effective than it had been expected (Bonal, 2007). Thus, it is necessary to add factors such as principles of social structure, policies, culture and institutional characteristics into theoretical models. Historically, the Chinese population was divided into rural and urban residents via the household registration system (the hukou system) whereby people were either registered as rural or urban residents according to their place of birth. The hukou system still has a great influence on shaping the present social structure and culture. This dissertation uses a structuralist framework to analyse the educational gap between rural and urban Chinese people. The objective of the dissertation is twofold: first, to empirically apply the structuration theory on analysis the educational inequality with quantitative method; second, to understand the causes of the educational gap between rural and urban Chinese people. In pursuing this objective, a theoretical discussion of the application of structuration theory to the study educational inequality and three empirical studies were conducted that together form the present dissertation. Chapter 2 uses a structuralist framework to elaborate the recursive relationship between social structure and agents’ educational outcomes. It argues that the agents’ motivation in pursuing higher education is shaped by both historical experiences and current social structure. Chapter 3 reviews the relevant literature and Chapter 4 briefly introduces the data and methods of analysis used in the three empirical chapters. Chapter 5 is the first empirical chapter, in which I analyse how changes to the economic and political systems affect the educational gap between rural and urban Chinese people; Chapter 6 analyses the effect of the supply-side distribution of educational resources on the educational gap between rural and urban Chinese students; Chapter 7 investigates the effect of demand-side educational resources on the educational gap. The findings in these three empirical chapters suggest that the educational gap between rural and urban Chinese people has been widening in recent years, and the driving force behind the widening educational gap is the unequal distribution of supply-side educational resources and differences in educational environments. The last chapter (Chapter 8) provides an overview of the main findings, and suggest they imply that the egalitarian policies from the socialist period may still affect rural Chinese people’s educational expectations. However, the increasingly unequal distribution of resources and social barriers for rural Chinese people is deepening educational inequality between rural and urban Chinese people. This kind of inequality will be difficult to reduce as long as the nation’s development model continues to be urban-centred and in the absence of redistributive policies. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia

Resumen basado en el de la publicación Título, resumen y palabras clave en español y en inglés A partir del año 1990, y con especial fuerza de los 2000, se extendió enormemente en Cataluña la práctica de hacer Jornadas de Puertas Abiertas (JPA), que eran vistas como una herramienta de empoderamiento de los centros en el marco de la apuesta por la autonomía escolar y pedagógica, y la comunicación con las familias. Su rápida extensión a la práctica totalidad de las escuelas nos obliga a preguntarnos hasta qué punto han podido derivar, como resultado no buscado, en un estímulo de dinámicas competitivas entre centros para atraer a las familias, acercándose así a un funcionamiento como casi-mercado escolar. Se ha realizado una observación etnográfica de las JPA de 42 centros de primaria de Barcelona y dos ciudades de su área metropolitana, en una muestra diversificada según criterios de titularidad (pública o privada), nivel socioeconómico del barrio, nivel de demanda el año anterior, perfil material y organizativo y tipo de proyecto educativo. A partir de la codificación y análisis de las diferentes dimensiones observadas en las JPA proponemos una tipología de 10 patrones sobre cómo estas responden, y a su vez reconfiguran, las posiciones de las escuelas en el campo escolar. La conclusión es que, mediante la puesta en escena en las JPA, que funcionan en base a sutiles dinámicas casi-comerciales, se intensifica la diferenciación de los centros en lo que Dupriez y Cornet (2005) han llamado “nichos escolares”. Eso conlleva su diferenciación tanto posicional –adquiriendo una posición específica en el campo escolar con un determinado valor de cambio– como cultural –creándose una identidad específica de centro en un marco donde, paradójicamente, los discursos pedagógicos pivotan sobre lugares comunes semejantes. ESP

El presente artículo analiza primero las expectativas que tienen las personas jóvenes en su último año de educación obligatoria respecto al camino a elegir después de su educación obligatoria, singularmente entre la opción académica y la opción profesional. En segundo lugar, estudia las motivaciones de las personas jóvenes que han escogido la opción de la Formación Profesional. Se parte del marco teórico de los efectos secundarios de Boudon y del marco de la identificación con la institución escolar. Se utilizan técnicas bivariadas y multivariadas para valorar los datos de un estudio longitudinal que empezó en el curso 2013-2014 con una muestra de 2.056 jóvenes. Los principales resultados son que el nivel de estudios de la familia y sobre todo las notas influyen en la expectativa de ir al Bachillerato o a la Formación Profesional. La mayoría de jóvenes que escogen la Formación Profesional tienen elevadas motivaciones expresivas e instrumentales, y en general muestran también un elevado grado de autonomía en sus opciones profesionales. Aquest article analitza primer les expectatives que tenen les persones joves en el seu últim any d'educació obligatòria respecte del camí que han de triar després de l'educació obligatòria, singularment entre l'opció acadèmica i l'opció professional. En segon lloc, estudia les motivacions de les persones joves que han escollit l'opció de la Formació Professional. Es parteix del marc teòric dels efectes secundaris de Boudon i del marc de la identificació amb la institució escolar. Es fan servir tècniques bivariades i multivariades per valorar les dades d'un estudi longitudinal que va començar el curs 2013-2014 amb una mostra de 2.056 joves. Els resultats principals són que el nivell d'estudis de la família i sobretot les notes influeixen en l'expectativa d'anar al Batxillerat o a la Formació Professional. La majoria de joves que escullen la Formació Professional tenen elevades motivacions expressives i instrumentals, i en general mostren també un elevat grau d'autonomia en les seves opcions professionals. This article analyses young people's expectations in their last year of compulsory education regarding which path to choose after completing compulsory education, particularly between academic and professional tracks. Secondly, it analyses the motivations of young people who have chosen the vocational training option. The theoretical framework is grounded in Boudon's theory of secondary effects and identification with the school institution. Bivariate and multivariate techniques are used to analyse data from a longitudinal study that began in the academic year 2013-2014 with a sample of 2,056 young people. The main results are that the family's educational level, but especially grades influence the expectation of going to high school or doing vocational training. The majority of young people who choose vocational training have high expressive and instrumental motivations and generally exhibit a large degree of autonomy in their vocational choices.

La división de los sistemas educativos en itinerarios diferenciados -académico y profesional- es uno de los elementos centrales para explicar las pautas de estratificación y desigualdad social en el ámbito internacional. Entre los múltiples factores que dan cuenta de la relación entre itinerarios educativos y desigualdad social, la literatura especializada ha señalado el rol que desempeñan las expectativas docentes como factor crucial para entender la asignación de diferentes estudiantes a distintos itinerarios. En el contexto español, es todavía escasa la literatura que aborda el rol de las creencias docentes para entender las pautas de desigualdad social asociadas con las transiciones educativas de los y las jóvenes. En este contexto, el objetivo del artículo es analizar la imagen que el profesorado tiene construida del alumnado de Bachillerato y de Formación Profesional (FP) e investigar las características atribuidas a los y las estudiantes de ambos itinerarios formativos en términos de capacidades, hábitos y carácter. Partiendo de una perspectiva constructivista, el análisis se basa en 37 entrevistas en profundidad con tutores/as de ESO y Bachillerato y Formación Profesional de 8 centros educativos de la ciudad de Barcelona. Los resultados muestran una concepción ampliamente dicotómica del alumnado de Bachillerato y de FP. Estas concepciones tienen un papel clave en la legitimación discursiva de un sistema de educación posobligatoria altamente segmentado y desigual. La divisió dels sistemes educatius en itineraris diferenciats -acadèmic i professional- és un dels elements centrals per explicar les pautes d'estratificació i desigualtat social en l'àmbit internacional. Entre els múltiples factors que expliquen la relació entre itineraris educatius i desigualtat social, la literatura especialitzada ha assenyalat el rol de les expectatives docents com a factor crucial per entendre l'assignació de diferents estudiants a diferents itineraris. En el context espanyol, encara és escassa la literatura que aborda el rol de les creences docents per entendre les pautes de desigualtat social associades amb les transicions educatives dels i de les joves. En aquest context, l'objectiu de l'article és analitzar la imatge que el professorat té construïda de l'alumnat de Batxillerat i de Formació Professional (FP) i investigar les característiques atribuïdes als i a les estudiants d'ambdós itineraris formatius en termes de capacitats, hàbits i caràcter. Partint d'una perspectiva constructivista, l'anàlisi es basa en 37 entrevistes en profunditat amb tutors/es d'ESO i Batxillerat i Formació Professional de 8 centres educatius de la ciutat de Barcelona. Els resultats mostren una concepció àmpliament dicotòmica de l'alumnat de Batxillerat i d'FP. Aquestes concepcions tenen un paper clau en la legitimació discursiva d'un sistema d'educació postobligatòria altament segmentat i desigual. The division of the educational systems into different tracks -academic and VET- represents one of the key elements in explaining social stratification and inequalities. Among the multiple factors that explain the relation between education tracks and social inequality, teachers' expectations are conceived as a crucial element in understanding the distribution of different students in each track. In the Spanish context there is still a lack of literature analyzing the role of teachers' expectations to explain the social inequalities associated to educational transitions. In this context, the aim of the paper is to explore teachers' conceptions of Baccalaureate and VET students, exploring the features attributed to students in each track in terms of abilites, manners and character. Based on a constructivist approach, the article draws on data from a qualitative study based on 37 in-depth interviews to tutors from both secondary compulsory education, Baccalaureate and VET in a sample of 8 secondary schools in the city of Barcelona. The findings of the paper show a remarkably dichotomized conception between students from the academic and the professional track. These conceptions play a key role in the discursive legitimation in a highly segmented and unequal post compulsory education system.

El creciente aumento de la compaginación de estudios y trabajo en la universidad ha llamado la atención de diferentes actores en la educación superior, políticos, investigadores y gestores de las instituciones educativas han manifestado su interés por conocer los efectos de la combinación de estas dos actividades, así como sus implicaciones para la equidad participativa. Si bien la investigación sobre los efectos de la compaginación de estudios y trabajo, principalmente en los resultados académicos y de inserción laboral ha sido prolífica, no lo ha sido así la investigación sobre las motivaciones de los estudiantes para trabajar durante sus estudios; mucho menos lo ha sido el análisis de la influencia de la clase social del estudiante y de la titulación en las motivaciones para compaginar estudios y trabajo. De esta forma, la presente investigación se pregunta cuáles son las motivaciones de los estudiantes catalanes para trabajar durante sus estudios, además se interesa por el papel de la clase social y de la organización de las titulaciones en las motivaciones para compaginar estudios y trabajo. Para investigar las motivaciones se utiliza un diseño de investigación mixto secuencial. La primera aproximación a las motivaciones pasa por un análisis de los itinerarios y trayectorias de compaginación de estudios y trabajo desde las etapas preuniversitarias a partir de los datos de la Encuesta a la Juventud de Cataluña (EJC17). En segundo lugar, utilizando los datos de la encuesta de Vía Universitaria (2014) se genera una tipología de perfiles motivacionales. Finalmente, se realiza un análisis temático de entrevistas semiestructuradas para profundizar en las racionalidades de los estudiantes. Los resultados muestran que los itinerarios de compaginación de estudios y trabajo comienzan desde los niveles preuniversitarios. Se observa también que las motivaciones de los estudiantes incluyen una combinación de motivaciones instrumentales y expresivas. Además, se aprecian diferencias importantes entre los estudiantes de diferente clase social. La organización de las titulaciones, por su parte, no tiene una influencia importante en las motivaciones, pero sí en la intensidad en el trabajo. The increase of working whilst studying in university has attracted the attention of stakeholders in higher education. Policymakers, researchers and managers of higher education institutions have expressed interest in knowing the effects of the combination of these two activities, as well as its implications for the equity of participation in higher education. Although research on the effects of working whilst studying – mainly in the academic and labour market insertion outputs – has been prolific, it has not been the same with research on students’ motivations to work during their studies; much less has been so the analysis of the influence of students’ socioeconomic background and students’ academic degree on students’ motivations to work. In this way, the present research asks why Catalan students work. The research looked into how students’ socioeconomic background and students’ field of study shape university students’ motivations for working whilst studying. It uses a sequential mixed research design. A first approach to students’ motivations is the analysis of the pathways and trajectories of working whilst studying from pre-university educational stages based on data of the Catalan Youth Survey (EJC17). Secondly, a typology of motivational profiles is generated using the data of ‘Via Universitaria’ Survey (2014). Finally, a thematic analysis of semi-structured interviews is carried out to deepen into students' rationalities. The results show that working whilst studying pathways begin from the pre-university educational levels. It is also observed that the students’ motivations include a combination of instrumental and expressive motivations. In addition, there are important differences on students’ motivations between students from different socioeconomic backgrounds. The organization of academic degrees, on the contrary, does not have an important influence in students’ motivations, but in students working hours.

En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educació secundària i progressar cap a l’educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S’avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’odds ratio. Els països del sud d’Europa i de l’Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educació secundària, i els països d’industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l’educació secundària a l’educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d’expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d’estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d’industrialització més tardans i heterogenis., This article analyzes inequality in educational opportunity (IEO) in the probability of finishing secondary education and accessing tertiary education across birth cohorts of 22 countries, including two Southern European (Spain and Portugal) and three Latin American countries (Argentina, Chile and Mexico). Two of the most influential hypotheses of comparative multinational research are evaluated: Mare’s selectivity hypothesis and Raftery and Hout’s Maximally Maintained Inequality hypothesis. The results show that both hypotheses are not supported by empirical trends, particularly when measures of IEO are based on relative risks rather than odds ratios. Southern European and Latin American countries show the highest inequality levels, particularly in the conclusion of secondary education, and early industrialized countries experience a displacement of inequality from secondary to tertiary education. In addition, IEO is greatly reduced in the early stages of the educational expansion process. This suggests that it is necessary to revise some of the most influential hypotheses on educational stratification research in light of the experiences of countries with late and more heterogeneous experiences of industrialization., En este artículo se analiza la desigualdad de oportunidades educativas (DOE) en las probabilidades de finalizar la educación secundaria y progresar a la educación terciaria en las cohortes de nacimiento de 22 países, incluidos dos del sur de Europa (España y Portugal) y tres de América Latina (Argentina, Chile y México). Se evalúan dos de las tesis más influyentes en la investigación comparativa multinacional: la hipótesis de selección de Mare y la hipótesis de desigualdad mantenida al máximo de Raftery y Hout. Los resultados muestran que estas hipótesis encuentran poco sustento en los datos, particularmente cuando se utilizan medidas de DOE basadas en riesgos relativos en lugar de odds ratio. Los países del sur de Europa y América Latina presentan altos niveles de desigualdad, particularmente en la finalización de la educación secundaria, y los países de industrialización temprana experimentan un desplazamiento de la desigualdad de la educación secundaria a la educación terciaria. A su vez, la DOE se reduce sustancialmente en fases tempranas del proceso de expansión educativa. Esto sugiere que es necesario revisar algunas de las hipótesis centrales de los estudios de estratificación educativa, a la luz de las experiencias de países con procesos de industrialización más tardíos y heterogéneos.

Production of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004 En este artículo se analiza la desigualdad de oportunidades educativas (DOE) en las probabilidades de finalizar la educación secundaria y progresar a la educación terciaria en las cohortes de nacimiento de 22 países, incluidos dos del sur de Europa (España y Portugal) y tres de América Latina (Argentina, Chile y México). Se evalúan dos de las tesis más influyentes en la investigación comparativa multinacional: la hipótesis de selección de Mare y la hipótesis de desigualdad mantenida al máximo de Raftery y Hout. Los resultados muestran que estas hipótesis encuentran poco sustento en los datos, particularmente cuando se utilizan medidas de DOE basadas en riesgos relativos en lugar de odds ratio. Los países del sur de Europa y América Latina presentan altos niveles de desigualdad, particularmente en la finalización de la educación secundaria, y los países de industrialización temprana experimentan un desplazamiento de la desigualdad de la educación secundaria a la educación terciaria. A su vez, la DOE se reduce sustancialmente en fases tempranas del proceso de expansión educativa. Esto sugiere que es necesario revisar algunas de las hipótesis centrales de los estudios de estratificación educativa, a la luz de las experiencias de países con procesos de industrialización más tardíos y heterogéneos. En aquest article s'analitza la desigualtat d'oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d'acabar l'educació secundària i progressar cap a l'educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d'Europa (Espanya i Portugal) i tres de l'Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S'avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d'odds ratio. Els països del sud d'Europa i de l'Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l'educació secundària, i els països d'industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l'educació secundària a l'educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d'expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d'estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d'industrialització més tardans i heterogenis. This article analyzes inequality in educational opportunity (IEO) in the probability of finishing secondary education and accessing tertiary education across birth cohorts of 22 countries, including two Southern European (Spain and Portugal) and three Latin American countries (Argentina, Chile and Mexico). Two of the most influential hypotheses of comparative multinational research are evaluated: Mare's selectivity hypothesis and Raftery and Hout's Maximally Maintained Inequality hypothesis. The results show that both hypotheses are not supported by empirical trends, particularly when measures of IEO are based on relative risks rather than odds ratios. Southern European and Latin American countries show the highest inequality levels, particularly in the conclusion of secondary education, and early industrialized countries experience a displacement of inequality from secondary to tertiary education. In addition, IEO is greatly reduced in the early stages of the educational expansion process. This suggests that it is necessary to revise some of the most influential hypotheses on educational stratification research in light of the experiences of countries with late and more heterogeneous experiences of industrialization.

This article analyzes educational targeting in Argentina, Brazil and Chile from a sociological point of view. In essence, it presents the 'logic of induction' as an ideal type. This pedagogic discourse is the vehicle of an educational anti-poverty strategy that expects to induce clearly targeted groups to improve on their own. The analysis explores the influence of the global educational agenda, the empirical connection between this discourse and the mechanism of emulation as well as the territorialization of educational inequality. Emulation plays the main role inasmuch as the logic of induction eventually leads the target groups to compare their adverse situation with more privileged groups, what legitimizes the current structures of categorical inequality (Tilly 1998). Finally, a brief statistical summary reports that the trends of educational inequality have remained stable as far as urban- rural ratios (in Brazil and Chile) and regional disparities (in the three countries) are concerned.