Search

Aquest estudi conté una anàlisi de la regulació en l’anomenat bloc de la constitucionalitat dels convenis i acords de cooperació entre les comunitats autònomes. Així, s’examina el significat i abast de l’article 145 de la Constitució i el seu desenvolupament estatutari. En aquest sentit, s’analitza també la regulació duta a terme en les últimes reformes estatutàries per posar de manifest que els defectes existents no han estat corregits. El treball analitza les diverses concrecions estatutàries dels sintagmes “gestió i serveis propis” i “comunicació a les Corts”, així com els procediments per formalitzar els convenis dins de la comunitat autònoma. La conclusió és que el sistema és molt rígid i poc funcional, de manera que, des de la perspectiva del federalisme cooperatiu, cal defensar la necessitat d’unes reformes que s’enuncien al final del treball. La cooperació en general, i la cooperació horitzontal en particular (tot i que darrerament s’han fet passos importants en la direcció correcta), continua sent una assignatura pendent de l’estat autonòmic., This study contains an analysis of the regulation in the so-called constitutionality block of the cooperation agreements and commitments between Autonomous Communities. The meaning and scope of Article 145 of the Constitution and its statutory development is thus examined. In this regard, the regulation implemented in recent statutory reforms is also analysed in order to show that the existing defects have not been corrected. The work analyses the various statutory concretions of the “own services and management” and “communication to the Courts” syntagms, as well as the procedures to formalise the agreements within the Autonomous Community. The conclusion reached is that the system is too rigid and under-operative, so from the perspective of cooperative federalism, it must be defended that reforms are required and these are listed at the end of the study. Cooperation in general, and horizontal cooperation in particular (even though important steps have been taken recently in the right direction), continue to be a subject pending for the Autonomous State., El presente estudio contiene un análisis de la regulación en el denominado bloque de la constitucionalidad de los convenios y acuerdos de cooperación entre Comunidades Autónomas. Así se examina el significado y alcance del artículo 145 de la Constitución y el desarrollo estatutario del mismo. En este sentido se analiza también la regulación llevada a cabo en las últimas reformas estatutarias para poner de manifiesto que los defectos existentes no han sido corregidos. El trabajo analiza las diversas concreciones estatutarias de los sintagmas “gestión y servicios propios” y “comunicación a las Cortes”, así como los procedimientos para la formalización de los convenios en el interior de la Comunidad Autónoma. La conclusión es que el sistema resulta muy rígido y poco funcional, por lo que desde la perspectiva del federalismo cooperativo cabe defender la necesidad de unas reformas que se enuncian al final del trabajo. La cooperación en general, y la cooperación horizontal en particular (aun cuando últimamente se han dado pasos importantes en la dirección correcta) continúa siendo una asignatura pendiente del Estado Autonómico.

Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 20-11-2013, pel Primer Tinent d'Alcalde, de l'Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat ) i el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme Citat a la Gaseta Municipal de Barcelona, núm. 1 (10-01-2014 )