Search

L’autor sosté que el que caracteritza les societats liberals democràtiques és un cert grau d’intersubjectivitati cohesió. Segons ells, els liberals coincideixen amb els comunitaristes aconsiderar que aquestes característiques només poden aparèixer en la forma de «comunitat».Partint d’aquesta coincidència, argumenta, primer, presentant un concepte mínim de comunitaten el qual tots els comunitaristes estarien d’acord i que conté, com a nucli, el supòsitque l’autorealització humana va unida a una praxi vital comunitària. Aquesta autorealitzaciórau en l’estimació mútua entre els qui viuen en societat. La qüestió és establir relacionsde solidaritat de manera que les capacitats de l’altre puguin fer possible l’enriquimentde la pròpia vida. El concepte mínim de comunitat postradicional es definirà finalmentcom aquesta forma de solidaritat que implica estimació mútua i que, alhora, uneix amb elsupòsit de valors compartits., The author states that what charactizes liberal democratic societies is a certain degree ofintersubjective and jointly shared cohesion. According to him, liberals coincide with communitaristsin consider that these characteristics can only appear in the form of the social«community» itself. First, he proposes a minimum concept of «community» with whichall communitarists would agree, and which contains, as a nucleus, the supposition thathuman self-fulfilment binds together with a vital communitary «praxis». This self-fulfilmentlies in the mutual appreciation between the members who are living together. The pointis to establish solidarity relations, so the other’s capacity can make possible or can enrich lifeitself. The minimal, posttraditional concept of «community» will be finally defined as thisform of solidarity, which means a mutual esteem, and, at the same time, binds togetherwith the supposition of shared values., El autor sostiene que lo que caracteriza a las sociedades liberales democráticas es un cierto grado de intersubjetividad y cohesión. Según ellos , los liberales coinciden con los comunitaristas a consideró que estas características sólo pueden aparecer en la forma de « comunidad». Partiendo de esta coincidencia , argumenta , primero, presentando un concepto mínimo de comunidad en el que todos los comunitaristas estarían de acuerdo y que contiene, como núcleo, el supuesto que la autorrealización humana unida a una praxis vital comunitaria. esta autorrealización radica en la estimación mutua entre los que viven en sociedad. La cuestión es establecer relaciones de solidaridad de manera que las capacidades del otro puedan hacer posible el enriquecimiento de la propia vida. El concepto mínimo de comunidad postradicional se definirá finalmente como esta forma de solidaridad que implica estimación mutua y que, a la vez, une con el supuesto de valores compartidos.