Search

Treball de fi de grau en Llengües aplicades. Tutor: Joan Costa Carreras Els insults, renecs i paraules gruixudes formen part de l’inventari lingüístic de qualsevol parlant d’una llengua i s’utilitzen en contextos col·loquials i informals. A la ficció es busca reproduir situacions de la forma més versemblant possible, la qual cosa inclou la llengua, però com n’arriba a ser, de realista? Aquest treball analitza l’ús d’aquest llenguatge vulgar dins el col·loquial mediatitzat català per tal de veure’n l’evolució, així com avalua la valoració i el grau de vulgaritat que li donen els parlants i les obres lexicogràfiques. Per tal d’assolir aquests objectius, es fa un buidatge dels guions de dues sèries catalanes amb 16 anys de diferència pel que fa a dates d’emissió, Majoria absoluta (2002) i Benvinguts a la família (2018), i se’n recullen els vulgarismes, que llavors es consulten en diferents diccionaris per veure les marques que reben. Un cop analitzats els termes recollits, es fa una enquesta amb un exercici pràctic de puntuació per a veure com els valoren els parlants segons l’edat. Els resultats indiquen un augment de l’ús de formes i expressions vulgars a les sèries de producció pròpia en català, tot i que també són més repetitives. Pel que fa al marcatge dels diccionaris, s’observa una certa subjectivitat a l’hora d’utilitzar una marca o altra i molts cops les obres presenten discrepàncies entre elles. En últim lloc, la diferència per generacions pel que fa a la percepció de la vulgaritat dels termes és molt reduïda, la qual cosa denota una certa uniformitat. Insults, curse words and swear words are part of the linguistic inventory of every speaker of a language and are used in colloquial and informal contexts. Fictional works try to show situations in the most realistic way possible, but how realistic can they truly be? This paper analyzes the use of vulgar language in Catalan mediatized colloquial to see its evolution, as well as the value and gradation of vulgarity given to it by speakers and lexicographic works. To achieve that, the scripts of two Catalan TV series with a release difference of 16 years are studied, Majoria absoluta (2002) and Benvinguts a la família (2018). The vulgarisms are extracted and consulted in different dictionaries to see what labels they are given. Once analyzed, the words are presented in a survey for speakers of different ages to grade them according to their level of vulgarity. The results show a rise in the use of vulgar forms and expressions in Catalan TV series, although in a very repetitive fashion. In the subject of labeling in dictionaries, there’s a slight subjectivity when it comes to using one label or another, which at many times creates a discrepancy between works. Lastly, the difference observed in the judgement of speakers of different generations about the vulgarity of the words studied, it is rather small, which reveals a moderate uniformity. Los insultos, reniegos y palabrotas forman parte del inventario lingüístico de cualquier hablante de una lengua y se utilizan en contextos coloquiales e informales. En la ficción, se busca reproducir situaciones de la forma más veraz posible, lo que incluye la lengua; pero, ¿cómo de realista puede llegar a ser? Este trabajo analiza el uso de este lenguaje vulgar dentro del coloquial mediatizado catalán para ver su evolución y evaluar la valoración y el grado de vulgaridad que le asignan los hablantes y las obras lexicográficas. Para cumplir con estos objetivos, se examinan los guiones de dos series catalanas de 16 años de diferencia en fechas de emisión, Majoria absoluta (2002) y Benvinguts a la familia (2018), y se recogen los vulgarismos encontrados, que luego se consultan en diferentes diccionarios para ver qué marcaje reciben. Una vez analizadas las palabras escogidas, se hace una encuesta con un ejercicio práctico de puntuación para ver cómo las valoran los hablantes según su edad. Los resultados denotan un aumento del uso de formas y expresiones vulgares en las series de producción propia en catalán, aunque son más repetitivas. Con relación al marcaje de los diccionarios, hay una cierta subjetividad a la hora de escoger una marca u otra y muchas veces las obras están en desacuerdo entre ellas. En último lugar, la diferencia de generaciones en la percepción de la vulgaridad del léxico es muy reducida, lo que demuestra una cierta uniformidad.

Treball de fi del grau del Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. Tutora: Anjana Martínez-Tejerina La major part d’estudis relacionats amb la llengua de la ficció televisiva de TVC, concretament amb les sèries de producció aliena, daten de les primeres dècades de la cadena catalana, període en el qual els productes doblats estaven en auge. Com a conseqüència, són ben pocs els estudis posteriors centrats en l’anàlisi del model de llengua dels programes doblats de TV3. A més, la majoria descriuen el col·loquial mediatitzat des de tots els nivells lingüístics: el fonètic, el morfològic, el sintàctic i el lexicosemàntic, amb la qual cosa no és possible aprofundir-los gaire, sobretot en el cas del lèxic. Tot i això, els estudiosos estan d’acord que el nivell lexicosemàntic és el que s’apropa més a la llengua oral espontània, i afirmen que és nivell que permet dotar el producte meta de l’expressivitat suficient perquè resulti versemblant per a l’espectador. Aquest treball ofereix un estudi diacrònic del nivell lexicosemàntic del doblatge català a través de dues telesèries de producció aliena d’humor amb 25 anys de diferència: Hotel Fawlty (1986) i Little Britian (2011). D’una banda, s’analitzen quins mecanismes lexicosemàntics de la parla corrent s’utilitzen per emular la col·loquialitat en la versió catalana de cada sèrie de televisió a partir dels trets lèxics i expressius que proposa Payrató (1990) amb l’objectiu de veure si aquests mecanismes varien d’una sèrie a l’altra. D’altra banda, es descriu la textura del lèxic i la fraseologia col·loquial de les dues sèries classificant les seves formes col·loquials a través del model de quatre constituents de Paloma (2013), que permet analitzar el pes de la normativa, de les directrius del llibre d’estil del mitjà, i de la influència de les llengües estrangeres en la configuració del model de llengua d’aquests productes audiovisuals. Els resultats apunten que els mecanismes lexicosemàntics continuen sent els mateixos al cap de vint-i-cinc anys, i que la col·loquialitat de les sèries s’emula principalment a través de les unitats fraseològiques. L’únic mecanisme que mostra evolució és l’ús de termes ofensius i eufemismes, ja que a la telesèrie posterior n’apareixen gairebé el doble. Consegüentment, la presència de formes col·loquials no normatives és superior a la segona telesèrie, la qual cosa podria indicar que amb el temps el caràcter normalitzador de la TVC ha anat disminuint en el model de llengua del doblatge de sèries d’humor. La mayor parte de los estudios relacionados con la lengua de la ficción televisiva de TVC, más concretamente con las series de producción aliena, datan de las primeras décadas del canal catalán, el período en el que los productos doblados estaban más en auge. Como consecuencia, los estudios posteriores centrados en el análisis del modelo de lengua de los productos doblados de TV3 son escasos. Además, la mayoría describen el coloquial mediatizado desde todos los niveles lingüísticos: el fonético, el morfológico, el sintáctico y el lexicosemántico, con lo cual no es posible profundizar demasiado, sobre todo en el plano léxico. Sin embargo, los estudiosos están de acuerdo en que el nivel lexicosemántico es el más cercano a la lengua oral espontanea, y en que este nivel es el que permite dotar el producto meta de la expresividad necesaria para que resulte verosímil al espectador. Este trabajo ofrece un estudio diacrónico del nivel lexicosemántico del doblaje catalán mediante dos series de televisión de producción aliena de humor con 25 años de diferencia: Hotel Fawlty (1986) y Little Britain (2011). Por un lado, el presente trabajo analiza qué mecanismos del habla espontanea se utilizan para emular la coloquialidad en la versión catalana de cada serie de televisión a partir de los rasgos léxicos y expresivos propuestos por Payrató (1990) con el fin de saber si estos mecanismos varían de una serie a la otra. Por otro lado, se describe la textura del léxico y de la fraseología coloquial de las dos series clasificando sus formas mediante el modelo de cuatro constituyentes de Paloma (2013), que permite analizar el peso de la normativa, de las indicaciones del libro de estilo del medio, y de la influencia de las lenguas extranjeras en la configuración del modelo de lengua de estos productos audiovisuales. Los resultados apuntan que los mecanismos lexicosemánticos siguen siendo los mismos al cabo de veinticinco años y que la coloquialidad en las series de televisión se emula principalmente a través de las unidades fraseológicas. El único mecanismo que muestra una evolución es el uso de términos ofensivos y eufemismos, ya que en la serie posterior aparecen casi el doble. Consecuentemente, la presencia de formas coloquiales no normativas es superior en la teleserie más actual, lo que podría indicar que con el tiempo el carácter normalizador de la TVC ha ido disminuyendo en el modelo de lengua del doblaje de series de humor. Most of the studies related to the language of Catalan Television’s fiction (TVC), in particular series produced by other channels, date from the first decades of the Catalan channel, since this is the period in which dubbed products were booming. Consequently, there are not many subsequent studies focusing on the analysis of the language model of TV3's dubbed products. Moreover, most of the studies examine mediatised colloquial language from all linguistic levels: phonetics, morphology, syntax and lexicosemantics, so it is not possible to go in depth, especially on the vocabulary level. However, scholars agree that the lexicosemantic level is the closest to spontaneous language, thus thanks to this level the target product achieves the necessary expressiveness to make it credible to the viewer. This paper offers a diachronic study of the lexicosemantic level of Catalan dubbing by means of two humour television series from other channels with a 25-year gap: Fawlty Towers (1986) and Little Britain (2011). On the one hand, this paper examines which spontaneous speech mechanisms are used to emulate colloquial language in the Catalan version of each TV series on the basis of the vocabulary features described by Payrató (1990) in order to find out whether these mechanisms vary from one series to the other. On the other hand, the texture of the vocabulary and colloquial phraseology of the two series is described by classifying them using the four-constituent model by Paloma (2013), which allows us to analyse the weight of the standard, the media style guides, and the influence of foreign languages in the configuration of the language model of these audiovisual products. The results show that lexicosemantic mechanisms remain the same after twenty-five years, and that colloquial language in television series is mainly emulated through phraseology. The only mechanism that shows an evolution is the use of offensive terms and euphemisms, as they appear almost twice as often in the latter. Consequently, the presence of non-standard colloquial forms is higher in the later TV series, which could indicate that the Catalan standardization character of the TVC would have diminished in the dubbing language model of humour series over time.

L'article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d'una dotzena de sèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d'humor i no d'humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d'estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d'estil. L'article se centra en el lèxic que s'utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d'aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model. This article offers a model for representation of mediatised colloquial language, which is defined and specified within the context of TV series broadcasted by Televisió de Catalunya-both produced by the channel and by others, humour and non-humour. The model visualises the relationship between four varieties: colloquial, standard, colloquial included in media style guides and, finally, colloquial that is neither standard nor is included in style guides. The article focuses on the vocabulary used in television series and includes examples of phonetics and morphosyntax. The different forms that characterise mediatised colloquial help to show the texture of this variety and especially the relationship between the four components of the model.