Search

L'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (més conegut per AICLE, o CLIL segons les seves sigles en anglès) representa una metodologia d'ensenyament amb un consens molt ampli, com ho demostren les nombroses iniciatives promogudes durant la darrera dècada, en línia amb les polítiques de foment del plurilingüisme de la UE, el recolzament de les quals va ser renovat recentment arran de l'anunci de la Comissió Europea de promoure la posada en marxa de l'anomenat Espai Europeu d'Educació en l'horitzó del 2025. En aquest sentit, el programa d'innovació pedagògica Generació Plurilingüe (GEP) ha estat una de les darreres iniciatives del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fomentar l'aplicació de l'AICLE a les aules i s'ha acompanyat amb diversos materials disponibles al portal del centre de recursos pedagògics específics de suport a la innovació i la recerca educativa. Tanmateix, crida l'atenció la minsa disponibilitat de recursos AICLE específics per als estudis de Formació Professional i, més concretament, per als dels cicles formatius superiors la família d'Informàtica. Així doncs, a banda de posar de rellevància la gran importància de potenciar el plurilingüisme a aquests cicles (tot fent una revisió de l'estat de l'art de l'AICLE), el present treball també té com a objectiu principal intentar contribuir a omplir el buit detectat mitjançant el disseny i aplicació de materials didàctics específics al centre de pràctiques associat.

En este TFM se presenta y analiza una propuesta de intervención pedagógica, utilizando la realidad aumentada y el aprendizaje basado en proyectos para la asignatura de Aplicaciones Ofimáticas perteneciente al primer curso del Grado Formativo de Grado Medio de Sistemas Microinformáticos y Redes mediante la utilización de los modelos de integración tecnológica TPACK-SAMR desde un enfoque constructivista. Se constata que el alumnado objeto del TFM presenta un bajo rendimiento académico en esta asignatura y una baja motivación debido a los contenidos de la asignatura y a la metodología impartida en la misma, siendo necesario un cambio. Es por ello que a lo largo de este TFM se propone realizar un cambio metodológico que implique más al alumnado en su propio proceso de aprendizaje y que contribuya a un mayor grado de eficacia en las destrezas y conocimientos del alumnado que la curse y de este modo se potencie su capacitación hacia el mundo laboral. Para poder realizar este cambio metodológico, una vez justificada la RA como herramienta para realizar dicho cambio, se ha realizado un análisis de necesidades y su posterior DAFO en el que se puso de manifiesto la viabilidad de la propuesta. Posteriormente se presenta la propuesta de actuación, además, se indica cómo se controla la calidad de esta propuesta de actuación por medio de distintos instrumentos lo que permite garantizar su idoneidad operativa y didáctica. Para finalizar se obtienen una serie de conclusiones de la realización de este TFM, así como las limitaciones y futuras líneas de trabajo que pueden surgir. En aquest TFM es presenta i analitza una proposta d'intervenció pedagògica, utilitzant la realitat augmentada i l'aprenentatge basat en projectes per a l'assignatura d'Aplicacions Ofimàtiques pertanyent al primer curs del Grau Formatiu de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes mitjançant la utilització dels models d'integració tecnològica TPACK-SAMR des d'un enfocament constructivista. Es constata que l'alumnat objecte del TFM presenta un baix rendiment acadèmic en aquesta assignatura i una baixa motivació a causa dels continguts de l'assignatura i a la metodologia impartida en aquesta, sent necessari un canvi. És per això que al llarg d'aquest TFM es proposa fer un canvi metodològic que impliqui més l'alumnat en el seu propi procés d'aprenentatge i que contribueixi a un major grau d'eficàcia en les destreses i coneixements de l'alumnat que la cursi i d'aquesta manera es potenciï la seva capacitació cap al món laboral. Per a poder fer aquest canvi metodològic, una vegada justificada la RA com a eina per a fer aquest canvi, s'ha realitzat una anàlisi de necessitats i el seu posterior DAFO en el qual es va posar de manifest la viabilitat de la proposta. Posteriorment es presenta la proposta d'actuació, a més, s'indica com es controla la qualitat d'aquesta proposta d'actuació per mitjà de diferents instruments el que permet garantir la seva idoneïtat operativa i didàctica. Per a finalitzar s'obtenen una sèrie de conclusions de la realització d'aquest TFM, així com les limitacions i futures línies de treball que poden sorgir. This TFM presents and analyzes a proposal of pedagogical intervention, using augmented reality and project-based learning for the subject of Office Applications belonging to the first year of the Medium Level Training Degree in Microcomputer Systems and Networks by using the TPACK-SAMR technological integration models from a constructivist approach. It is found that the students who are the object of the TFM present a low academic performance in this subject and a low motivation due to the contents of the subject and the methodology taught in it, being necessary a change. That is why throughout this TFM we propose to make a methodological change that involves students more in their own learning process and that contributes to a greater degree of efficiency in the skills and knowledge of the students who take it and thus enhances their training for the world of work. In order to carry out this methodological change, once the AR was justified as a tool for this change, a needs analysis and subsequent SWOT analysis was carried out, which revealed the feasibility of the proposal. Subsequently, the action proposal is presented, and it is also indicated how the quality of this action proposal is controlled by means of different instruments to guarantee its operational and didactic suitability. Finally, a series of conclusions are drawn from the realization of this TFM, as well as the limitations and future lines of work that may arise.

La creixent digitalització de la nostra societat fa que les competències digitals hagin esdevingut competències clau dels ciutadans. L'avaluació i la formació de la competència digital en l'estudi de cicles de formació professional no ha estat pràcticament tractada específicament ni per la recerca ni per les administracions educatives. En el present treball s'analitzen unes dades de competència digital d'estudiants de cicles formatius d'un centre, s'intenta aportar millora en l'avaluació, amb una proposta de qüestionari nou i adaptat al marc europeu DIGCOMP, es fa un primer estudi de l'evolució de l'alumnat del centre al llarg del temps i es proposen àrees de millora per a la formació d'aquesta competència digital específicament al centre.

El treball que presentem pretén analitzar el paper de la metodologia d'aula inversa en la motivació i interès d'un grup d'estudiants de formació i orientació laboral de tres cicles formatius d'un centre públic. A més a més de proposar algunes pautes i eines d'aula inversa que afavoreixen l'interès per aquesta assignatura. Per fer-ho, s'ha realitzat un estudi de disseny mixt que per una banda, recull les percepcions de la docent de FOL mitjançant una entrevista, i per l'altra, analitza els resultats d'un qüestionari d'elaboració pròpia. L'enquesta s'ha passat a una mostra de 67 estudiants i té la finalitat de conèixer la seva opinió sobre el mòdul FOL i el grau de satisfacció amb la metodologia utilitzada a les classes. A grans trets, els resultats obtinguts ens diuen que l'alumnat considera que FOL és útil per la seva formació i n'està bastant satisfet. A més a més, reconeix l'efecte motivador de l'aula inversa i afirma que aprèn més i entén millor els continguts. The work we present aims to analyse the role of flipped classroom methodology in the motivation and interest in a group of students of Professional Training subject in three educational cycles of a public centre. At the same time, suggest some flipped classroom guidelines and tools that encourage interest in this subject. To do so, we have carried out a mixed design study that in one hand, collects the perceptions of the FOL teacher through an interview, and in the other hand, analyses the results of a self-made questionnaire. This survey is given to a sample of 67 students to know their opinion on the FOL module and their degree of satisfaction with the methodology used in the lessons. Broadly speaking, the results obtained tell us that students consider that FOL is useful for their training and are quite satisfied with it. In addition, they recognize the motivating effect of the flipped classroom and they state that they learn more and better understand the contents. El trabajo que presentamos pretende analizar el papel de la metodología de aula inversa en la motivación e interés de un grupo de estudiantes de formación y orientación laboral de tres ciclos formativos de un centro público. Además de proponer algunas pautas y herramientas de aula inversa que favorecen el interés por esta asignatura. Para hacerlo, se ha realizado un estudio de diseño mixto que por un lado, recoge las percepciones de la docente de FOL mediante una entrevista, y por la otra, analiza los resultados de un cuestionario de elaboración propia. La encuesta se ha pasado a una muestra de 67 estudiantes y tiene la finalidad de conocer su opinión sobre el módulo FOL y el grado de satisfacción con la metodología utilizada a las clases. A grandes rasgos, los resultados obtenidos nos dicen que el alumnado considera que FOL es útil por su formación y está bastando satisfecho. Además, reconoce el efecto motivador del aula inversa y afirma que aprende más y entiende mejor los contenidos.

Un cop finalitzada l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria l'alumnat pot escollir entre dues vies formatives molt diferenciades: el batxillerat o els cicles formatius. L'objectiu d'aquest treball és ajudar a donar-los eines i recursos per a poder prendre aquesta decisió d'una forma més conscient i reflexionada. El treball es centra en un camp específic, el de l'automoció i transport, però es podria aplicar la mateixa idea a altres cicles o adaptar-la a diferents centres on s'ofereixin diferents vies formatives. En concret, es proposa un material educatiu en forma de píndola formativa englobada dins de l'assignatura de Tecnologia, per tal de donar a conèixer els cicles formatius de la família d'automoció als alumnes que finalitzen els estudis d'Educació Secundària Obligatòria. D'entrada, el treball fa una revisió del currículum de Tecnologia al llarg de tota l'etapa obligatòria i una associació de continguts amb els treballats als graus d'automoció, per tal de proposar activitats i materials adaptats als continguts curriculars. Paral·lelament, es fa una valoració de l'interès i grau de coneixement d'aquests tipus d'estudis per part de l'alumnat, i de la seva percepció respecte a com es fa l'orientació en els centres de secundària i les diferències entre escollir un itinerari formatiu o altre. Once the compulsory Secondary Education stage has finished, students can choose between two very different educational tracks: the baccalaureate or the vocational education and training (VET). The objective of this work is to help provide them tools and resources to be able to make this decision in a more conscious and thoughtful way. The work focuses on a specific field, the automotive industry and transport, but the same idea could be applied other VET cycles or adapted to different centers where different educational tracks are offered. Specifically, educational material is proposed in the form of a training pill encompassed within the subject of Technology, in order to publicize the VET cycles of the automotive family to students who finish compulsory Secondary Education. Firstly, the work makes a review of the Technology curriculum throughout the compulsory stage and an association of contents with those worked in the automotive cycles, in order to propose activities and materials adapted to the curricular contents. At the same time, an assessment is made of the interest and knowledge of this type of studies by the students, and of their perception regarding how orientation is done in secondary schools and the differences between choosing one educational track or another.

Es presenta l’experiència realitzada, durant diverses edicions, a l’Escola Politècnica Supe-rior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), corresponent a dues activitats: L’exposició “On és la Química?” i el taller “Què és l’en-ginyeria química?” dirigides a estudiants de secundària.

Actualment, cada vegada és més important l'adquisició de competències transversals per part de l'alumnat, com podria ser el treball en equip. S'exigeix que treballin en equip, col·laborin i es coordinin per assolir els objectius. Per a quest motiu, els docents també s'han de coordinar per assolir aquest objectiu comú que no és altre que garantir un procés d'ensenyament-aprenentatge de qualitat. El present treball pretén identificar estratègies de coordinació d'equips docents mitjançant l'anàlisi de la bibliografia existent i un estudi de camp entre els docents de l'FP a Catalunya. El resultat és l'elaboració d'una guia per a la coordinació que ha de servir per a tots aquells equips docents de la Formació Professional que vulguin implantar una estructura i uns procediments per a millorar la seva coordinació. Nowadays, it is becoming increasingly important for students to acquire transversal skills, such as teamwork. It is required to students to work as a team, collaborate and coordinate to achieve the goals. For this reason, teachers must also coordinate to achieve this common goal, which is to ensure a quality teaching-learning process. The present work aims to identify strategies for coordinating teaching teams through the analysis of the existing bibliography and a field study among VET teachers in Catalonia. The result is the development of a guide for coordination that should be useful for all those teaching teams in the Vocational Training who want to implement a structure and procedures to improve their organization. Actualmente, cada vez es más importante la adquisición de competencias transversales por parte del alumnado, como podría ser el trabajo en equipo. Se exige que trabajen en equipo, colaboren y se coordinen para alcanzar los objetivos. Por este motivo, los docentes también deben coordinarse para alcanzar este objetivo común que no es otro que garantizar un proceso de enseñanza-aprendizaje de calidad. El presente trabajo pretende identificar estrategias de coordinación de equipos docentes mediante el análisis de la bibliografía existente y un estudio de campo entre los docentes de la FP en Cataluña. El resultado es la elaboración de una guía para la coordinación que debe servir para todos aquellos equipos docentes de la Formación Profesional que quieran implantar una estructura y unos procedimientos para mejorar su coordinación

Parlar d'absentisme representa parlar d'aquelles persones que no assisteixen regularment a classe, però aquest terme no és un simple concepte, sinó que al darrere s'hi amaga molt més. Les xifres d'absentisme avui dia són encara alarmants i estem davant d'un fenomen de caràcter tan complex i multifactorial, que requereix analitzar una sèrie de factors que en són una causa directa. Trobareu recollit en el marc teòric del present treball una mostra de diferents definicions per acotar el significat d'aquest terme tant ampli i trobareu també diverses classificacions atenent a diferents criteris. Encara que aquesta part teòrica sigui utilitzada posteriorment en alguns punts de l'estudi que es pretén realitzar, ja no val només a delimitar el concepte sinó que cal reflexionar sobre aquells factors de risc o situacions condicionants de l'absentisme. La investigació duta a terme, s'ha centrat sobretot en aquest últim punt i a través d'un anàlisi empíric de les dades obtingudes dels alumnes que cursen el mòdul de Formació i Orientació Laboral en els seus estudis de formació professional considerats com a post obligatoris s'ha intentat investigar sobre l'existència d'una relació entre el grau de motivació que posseeix l'alumnat i el nivell de faltes d'assistència que aquest té en el mòdul en concret. La vinculació d'aquests dos factors amb la metodologia d'aprenentatge que s'usa a l'aula és també un factor d'estudi d'aquest treball, amb l'objectiu de demostrar si existeix relació entre la metodologia, la motivació de l'alumnat i l'absentisme. Hablar de absentismo representa hablar de aquellas personas que no asisten regularmente a clase, pero este término no es un simple concepto, sino que detrás se esconde mucho más. Las cifras de absentismo hoy en día son todavía alarmantes y estamos ante un fenómeno de carácter tan complejo y multifactorial, que requiere analizar una serie de factores que son una causa directa. Encontrará recogido en el marco teórico del presente trabajo una muestra de diferentes definiciones para acotar el significado de este término tan amplio y encontrará también varias clasificaciones atendiendo a diferentes criterios. Aunque esta parte teórica sea utilizada posteriormente en algunos puntos del estudio que se pretende realizar, ya no vale sólo a delimitar el concepto sino que hay que reflexionar sobre aquellos factores de riesgo o situaciones condicionantes del absentismo. La investigación llevada a cabo, se ha centrado sobre todo en este último punto ya través de un análisis empírico de los datos obtenidos de los alumnos que cursan el módulo de Formación y Orientación Laboral en sus estudios de formación profesional considerados como post obligatorios s ha intentado investigar sobre la existencia de una relación entre el grado de motivación que posee el alumnado y el nivel de faltas de asistencia que éste tiene en el módulo en concreto. La vinculación de estos dos factores con la metodología de aprendizaje que se usa en el aula es también un factor de estudio de este trabajo, con el objetivo de demostrar si existe relación entre la metodología, la motivación del alumnado y el absentismo. Talking about absenteeism means talking about people who do not attend class regularly, but this term is not a simple concept; behind it is much more hidden. The numbers of absenteeism today are still alarming, and we are in front a complex and multifactorial phenomenon, which requires an analysis of multiple factors that are a direct cause. You will find in the theoretical framework of this study a sample of different definition to limit the meaning of this broad term. Also, you will find various classifications of absenteeism according to different criteria. Although this theoretical part is used later in some points of this study that is intended to be carried out, is also necessary to reflect on those risk factors that are conditioners of absenteeism. UOC - Treball Final de Màster Estudi de l'absentisme de l'alumnat i la seva correlació amb la motivació i metodologia didàctica aplicada. The research has focused mainly on this last point and through an empirical analysis of the data obtained from students taking the Training and Labour Orientation module in their vocational training studies considered as noncompulsory it tries to investigate about an existence of a relationship between the degree of motivation that students have and the level of absenteeism that they have in this particular module. The link between these two factors and the learning methodology used in the classroom is also a study factor of this work, with the aim of demonstrating if exists a link between the methodology, the motivation of the students and student's absenteeism.

L'estudi presenta un seguit de propostes innovadores respecte el model convencional en el cicle formatiu d'elaboració de productes alimentaris: Una unitat formativa (UF) impartida per la metodologia d'aprenentatge basada en projectes (ABP), dues activitats amb l'enfocament "d'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres" (AICLE) i dues pràctiques d'elaboració de productes lactis (formatge i iogurt), aplicades mitjançant programacions relacionades directament amb el context de la professió i l'entorn del centre on s'hi realitzà el Pràcticum. Així mateix, s'incentivaren l'ús d'eines informàtiques per l'execució de les tasques i s'aplicaren elements de ludificació (Kahoot) a l'avaluació. Per analitzar l'impacte de les propostes es realitzà una enquesta de satisfacció i d'autoavaluació a l'alumnat i una entrevista amb el mentor del Pràcticum. Deu (10) alumnes (d'un total de 12) varen contestar les preguntes, la majoria (90%) va afirmar sentir-se satisfeta amb la seva performance en el treball cooperatiu i que havia millorat els seus coneixements sobre el contingut. La participació i el rendiment dels estudiants van ser notables segons les observacions del mentor, qui va validar les activitats com a factibles d'implementació. Els resultats del treball suggereixen que aquest aporta idees per l'aplicació de metodologies actives envers un aprenentatge significatiu a cicles formatius. L'estudi inclou una reflexió docent sobre les propostes realitzades. The study presents a series of innovative proposals regarding the conventional model in the Vocational Education and Training (VET) of food production: A Training Unit (UF) taught by the project-based learning (PBL), methodology two activities with the approach of Content and Language Integrated Learning (CLIL) and two practices of elaboration of dairy products (cheese and yogurt), applied by means of programming directly related to the context of the profession and the environment of the center where the Practicum was realized. The use of computer tools was also encouraged for the execution of tasks and applied elements of play (Kahoot) in the evaluation. To analyse the impact of the proposals, a student satisfaction and self-assessment survey and an interview with the Practicum mentor were conducted. A total of 10 students (out of a total of 12) answered the questions, the majority (90%) said they were satisfied with their performance in cooperative work and that they had improved their knowledge of the content. Student participation and performance were remarkable according to the mentor’s observations, validating the activities as feasible for implementation. The results of the work suggest that it provides ideas for the application of active methodologies towards meaningful learning in the Vocational Education and Training of any family. The study includes a teaching reflection on the proposals made. El estudio presenta una serie de propuestas innovadores respecto al modelo convencional en el ciclo formativo de elaboración de productos alimentarios: Una unidad formativa (UF) impartida a través de la metodología de aprendizaje basada en proyectos (ABP), dos actividades con el enfoque de “aprendizaje integrado de contenidos y lenguas extranjeras” (AICLE) y dos prácticas de elaboración de productos lácteos (queso y yogur), aplicadas mediante programaciones relacionadas directamente con el contexto de la profesión y el entorno del centre donde se realiza el Practicum. Así mismo, se incentivó el uso de herramientas informáticas para la ejecución de las tareas y se aplicaron elementos de ludificación (Kahoot) en la evaluación. Para analizar el impacto de las propuestas se realizó una encuesta de satisfacción y de autoevaluación al alumnado y una entrevista con el mentor de Practicum. Diez (10) alumnos (de un total de 12) contestaron los preguntes, la mayoría (90%) afirmó sentirse satisfecha con su performance en el trabajo cooperativo y que había mejorado sus conocimientos sobre el contenido. La participación y el rendimiento de los estudiantes fueron notables según las observaciones del mentor, quién validó las actividades como factibles de implementación. Los resultados del trabajo sugieren que este aporta ideas para la aplicación de metodologías activas para un aprendizaje significativo en ciclos formativos. El estudio incluye una reflexión docente sobre las propuestas realizadas.

Aquest és un treball on s'han dissenyat activitats d'Ensenyament/Aprenentatge, l'objectiu de les quals és aportar als alumnes de Cicles Formatius una educació per a la seva gestió emocional alhora de resoldre conflictes. En els currículums oficials no es dóna lloc a aquest tipus d'educació i per contra, és molt necessària en la societat actual on és totalment important un bon coneixement tant d'un mateix com dels que ens envolten. Hem deixat enrere l'era industrial, on existia una educació on tothom havia de saber fer el mateix de la mateixa manera, i ens hem endinsat de ple en l'era del coneixement on la societat, el món laboral, requereixen els valors de les persones, cadascú ha de saber trobar el seu propòsit per tal d'oferir-lo al món. Els alumnes de Cicles Formatius viuen una realitat a fora de l'institut que no connecta amb els currículums educatius on només es dóna importància a la transmissió de coneixements. L'educació acadèmica i l'educació emocional haurien de compartir lloc als centres educatius. “This is a work where Teaching and learning activities have been designed whose aim is to provide students in Vocational Training with an education for their emotional management while resolving conflicts. This type of education does not give rise to official curricula and, on the contrary, it is very necessary in today's society where a good knowledge of both oneself and those around us is totally important. We have left behind the industrial age, where there was an education where everyone had to know how to do the same in the same way, and we have fully entered the era of knowledge where society, the world of work, require the values of people, everyone must know how to find their purpose in order to offer it to the world. The students of Vocational training live a reality outside the institute that does not connect with the educational curricula where only importance is given to the transmission of knowledge. Academic education and emotional education should share a place in schools.”

La popularitat dels dispositius OSHW, com Arduino o Raspberry Pi, i el seu alt potencial didàctic per a les matèries TIC/STEM, ha fet que la seva introducció a les aules de diferents nivells educatius sigui creixent dia a dia. No obstant això, el material docent disponible per al desenvolupament d'activitats eficients, des del punt de vista pedagògic, és escàs. Ens qüestionem, per tant, si el tipus d'activitats que es plantegen actualment a les aules al voltant d'aquests dispositius, són adequades per a garantir uns objectius d'aprenentatge concrets. Per això, hem realitzat un estudi del nivell d'implantació d'aquests dispositius en els centres d'FP de Catalunya, així com el tipus d'activitats que duen a terme els docents que les usen. S'ha realitzat, també, una investigació sobre els últims avenços en les metodologies d'aprenentatge basades en problemes (per ser aquestes les més adequades per a aquests dispositius), amb l'objectiu de trobar els pilars que garanteixin un disseny correcte d'aquestes activitats. Finalment, en base a aquests pilars, es proposen diverses activitats dissenyades amb objectius específicament pedagògics, i adaptables a diversos cicles i unitats formatives. The popularity of OSHW devices, such as Arduino or Raspberry Pi, and their high teaching potential for IT & STEM subjects, has made their introduction into classrooms of different educational levels increasing day by day. However, the teaching material available for the development of efficient activities, from the pedagogical point of view, is scarce. We wonder, therefore, if the type of activities currently proposed in classrooms around these devices are adequate to guarantee specific learning objectives. To do this, we have carried out a research on the level of usage of these devices in the professional schools of Catalonia, as well as the type of activities carried out by the teachers who use them. Research has also been carried out on the latest advances in problem-based learning methodologies (as these are the most appropriate to use with these devices), with the aim of finding the pillars that guarantee the correct design of these activities. Finally, based on these pillars, various activities are proposed designed with specifically pedagogical objectives, and adaptable to various training cycles and units. La popularidad de los dispositivos OSHW, como Arduino o Raspberry Pi, y su alto potencial didáctico para las materias TIC/STEM, ha hecho que su introducción en las aulas de diferentes niveles educativos sea creciente día a día. Sin embargo, el material docente disponible para el desarrollo de actividades eficientes, desde el punto de vista pedagógico, es escaso. Nos cuestionamos, por tanto, si el tipo de actividades que se plantean actualmente en las aulas en torno a estos dispositivos, son adecuadas para garantizar unos objetivos de aprendizaje concretos. Para ello, hemos realizado un estudio del nivel de implantación de estos dispositivos en los centros de FP de Cataluña, así como el tipo de actividades que llevan a cabo los docentes que las usan. Se ha realizado, también, una investigación sobre los últimos avances en las metodologías de aprendizaje basadas en problemas (por ser éstas las más adecuadas para estos dispositivos), con el objetivo de encontrar los pilares que garanticen un diseño correcto de estas actividades. Finalmente, en base a estos pilares, se proponen diversas actividades diseñadas con objetivos específicamente pedagógicos, y adaptables a diversos ciclos y unidades formativas.

El presente trabajo en formato de ensayo tiene por finalidad estudiar cómo se puede aumentar la motivación de los discentes por aprender en los ciclos formativos de grado medio y grado superior mediante la integración en el aula del enfoque pedagógico de aula invertida. Para ello se procedió a la revisión de su origen y significado, se expusieron las bases pedagógicas que la sustentan, sus beneficios, resistencias e inconvenientes, se identificaron los recursos y herramientas TIC existentes para su aplicación y se analizó su posible combinación con otros enfoques educativos que permitan su integración en los citados ciclos formativos. Igualmente, se incluyó la revisión de diferentes estudios e investigaciones sobre los aspectos básicos de la motivación y su relación con el aprendizaje en este tipo de enseñanzas. El present treball en format d'assaig té per finalitat estudiar com es pot augmentar la motivació dels estudiants per aprendre en els cicles formatius de grau mitjà i grau superior mitjançant la integració a l'aula de l'enfocament pedagògic d'aula invertida. Per a això es va procedir a la revisió del seu origen i significat, es van exposar les bases pedagògiques que la sustenten, els seus beneficis, resistències i inconvenients, es van identificar els recursos i eines TIC existents per a la seva aplicació i es va analitzar la seva possible combinació amb altres enfocaments educatius que permetin la seva integració en els esmentats cicles formatius. Igualment, es va incloure la revisió de diferents estudis i investigacions sobre els aspectes bàsics de la motivació i la seva relació amb l'aprenentatge en aquest tipus d'ensenyaments. The purpose of this paper is to study how students' motivation can be increased by learning in the middle and upper grade training cycles by integrating the inverted classroom pedagogical approach into the classroom. For this, the origin and meaning were reviewed, the pedagogical bases that support it, its benefits, resistance and inconveniences were exposed, the existing ICT resources and tools for its application were identified and its possible combination with other educational approaches that allow its integration into the mentioned training cycles was analyzed. Likewise, the review of different studies and research on the basic aspects of motivation and its relationship with learning in this type of teaching was included.

PieceWorkClass és una aplicació multiplataforma per a la gamificació docent centrada en alumnat de cicles formatius. L'alumnat de formació professional requereix un extra de motivació, responsabilitat i ser conscient que en breu s'ha d'incorporar al mercat laboral. L'aplicació que es desenvolupa en aquest treball permet gestionar grups d'alumnes, i incorporar el component econòmic a l'avaluació. Simulant que la feina feta a classe implica ser recompensat o penalitzat econòmicament. Es poden obtenir diners per actituds positives i feina ben feta o bé certes actituds poden ser penalitzades econòmicament. L'alumnat pot matricular-se en assignatures i conèixer el status econòmic dins l'aula i conèixer els ingressos o penalitzacions que ha fet el professor i el motiu d'aquests. El projecte es desenvolupa en el framework Ionic, fent servir Firebase com a backend. El resultat és l'aplicació PieceWorkClass per a plataforma Android, iOS i web. PieceWorkClass is a multiplatform application for school gamification aimed at vocational training. Vocational training students require extra motivation, job responsibility and to be fully aware that in short they will be getting a job. The application developed in this project allows to manage student groups and to change the evaluation process by incorporating economics. This is done simulating the use of money to mark the school tasks and to appraise their attitudes. Money can be earned by having a good behavior and work, or it can be lost when having a bad attitude. Students can join using the app to a group, this way they can see their economic status in the class, check their balance and know the reason for the money transactions the teacher has made. This project is developed using the Ionic Framework and the backend is supported by Firebase. The result is the PieceWorkClass application, which can be used in Android, iOS and web platforms. PieceWorkClass es una aplicación multiplataforma para la gamificació docente centrada en alumnado de ciclos formativos. El alumnado de formación profesional requiere un extra de motivación, responsabilidad y ser consciente que en breve se tiene que incorporar al mercado laboral. La aplicación que se desarrolla en este trabajo permite gestionar grupos de alumnos, e incorporar el componente económico a la evaluación. Simulando que el trabajo hecho en clase implica ser recompensado o penalizado económicamente. Se pueden obtener dinero por actitudes positivas y trabajo muy hecho o bien ciertas actitudes pueden ser penalizadas económicamente. El alumnado puede matricularse en asignaturas y conocer el status económico dentro del aula y conocer los ingresos o penalizaciones que ha hecho el profesor y el motivo de estos. El proyecto se desarrolla en el framework Ionic, usando Firebase como backend. El resultado es la aplicación PieceWorkClass para plataforma Android, iOS y web.

This project has as purpose generate didactic material for Higher Level Training Cycle (CFGS) of industrial automation. The point of item, they are the equipments that are available in the center of Formative Cycles. On the basis of the possibilities of these equipments, and after examining the trends of market in the area of the industrial communications, one seeks to design and to implement a model that allows to show the functioning of an industrial plant in networking. For example the communication between the controllers and the devices to controlling or the remote monitoring with SCADA or web. After seeing the possibilities of the equipments and of the trends of the market, it is designed and there is implemented a model of regulation and control in industrial plant, where it is controlled in level and the flow as example of application. The model is designed and is implemented to level of technical office, doing a planning of the phases of implementation and a budget of the materials and of the workforce, for it later assembly. It is done with human resources of the own center. There are done a few practices of configuration and programming of the different elements of the Model. These practices include the basic configurations of the communications between the screen and the PC of supervision. Afterwards, emphasis is done in the communications of an industrial network, doing a series of practices related to this aim. First a few practices are done to verify the functioning of the protocols of communication that are in use in the model. Then, there is done a practice that simulates an external network for the remote control with a PC with SCADA. Later, another is done to access the PLC's web server from an external PC in order to monitor the data of the model in a simple way or through a display screen published on its website. Also, a practice is done to be able to apply the technology OPC (client-server) for interconnection of elements that don't have direct connection. Finally, after the results of the practices, the possibilities of the model and the automatons used, there are described the future lines of action and extension of the model.

La finalitat del treball és redissenyar l'organització dels mòduls professionals de segon curs del cicle formatiu de grau mitjà, Instal·lacions de telecomunicacions, i les seves activitats d'aprenentatge. Aquestes activitats d'avaluació hauran de plantejar-se amb la metodologia anomenada "Aprenentatge Basat en Projectes" (ABP) i hauran d'incloure elements transversals que permetin a l'alumnat assumir experiències corresponents a l'entorn laboral relatiu al seu estudi. La finalidad del trabajo es rediseñar la organización de los módulos profesionales de segundo curso del ciclo formativo de grado medio, Instalaciones de telecomunicaciones, y sus actividades de aprendizaje. Estas actividades de evaluación deberán plantearse con la metodología denominada "Aprendizaje Basado en Proyectos" (ABP) y deberán incluir elementos transversales que permitan al alumnado asumir experiencias correspondientes al entorno laboral relativo a su estudio. The purpose of the study is to redesign the organization of professional modules in the second year of the intermediate cycle training, Telecommunication Installations, and their learning activities. These assessment activities should be considered with Project Based Learning (PBL ) methodology and must include transverse elements that allow students to take relevant experiences in their studies' workplace.

Aquest treball s’ha iniciat com un eforç per avaluar les diferents tecnologies i metodologies docents que es poden usar a l'aula. En aquest context, hem analitzat quines d'aquestes tecnologies i metodologies s'apliquen realment a les escoles catalanes i quines dificultats troben els professors per a la seva aplicació. Finalment, hem fet un estudi de camp amb una de les metodologies, per conèixer de primera mà el funcionament dins d'una classe. És per això que aquest treball està dividit en tres estudis, que van des de l'anàlisi més teòric i abstracte, a l'anàlisi més pràctic i específic. Els tres estudis que composen el treball són els següents: La primera part és un estudi fet per la bibliografia dels darrers quinze anys sobre les diferents tecnologies i metodologies docents que s'ha aplicat a la docència, des de cursos de primària fins a cursos universitaris, passant per la secundària obligatòria i postobligatòria. D'aquest estudi hem estret una biblioteca amb les tecnologies i metodologies que ens han semblat més interessants i que han tingut un impacte més important a la docència. La segona part és un estudi de camp fet amb una mostra de 46 professors de tot el territori català, des de primària fins a la universitat, per a conèixer quin és l'estat real a les escoles pel que fa l’ús de les TIC i l’aplicació de metodologies que hem estudiat a la primera part del treball. Aquest estudi s'ha fet basat en enquestes, utilitzant el qüestionari per a la recollida de dades, escollint un mostreig no probabilístic i fent una anàlisi transversal. La tercera part és un estudi de camp sobre la aplicació de la metodologia invertida a un curs de cicles formatius de grau superior. Per a aquest estudi s'ha utilitzat la pràctica reflexiva durant el curs, per tal de millorar la metodologia. De les tècniques estudiades, hem escollit la metodologia invertida per què és de les més noves, que menys s'ha utilitzat i que pensem que té més potencial. Per a analitzar el funcionament de la metodologia s'ha utilitzat, d'una banda, els diferents instruments d'avaluació executats durant el curs, i d'altra, un estudi basat en enquestes de satisfacció als estudiants. Per la recollida d'informació també s'ha usat el qüestionari i, evidentment, també ha estat un mostreig no probabilístic. Aquest també ha estat un estudi transversal, que s'ha fet al final del curs on s'ha aplicat la metodologia.

Un dels objectius on porto a terme el pràcticum és que els seus estudiants puguin desenvoluparse amb competència en una societat canviant i globalitzada. En aquest escenari l’ús de les TIC i l’anglès és fonamental. El centre disposa de plataforma moodle, un ordinador amb canó a cada aula i pissarres digitals en algunes d’elles. Tot i així els materials que es fan servir són principalment la pissarra clàssica i un quadernet amb els continguts creat pels responsables de l’assignatura. L’ús del campus es limita a l’entrega de pràctiques i algun document que profunditza en els continguts. La finalitat d’aquest Treball final de màster en formació del Professorat d’Educació secundària Obligatòria i Batxillerat és proposar una sèrie d’activitats, dissenyar i elaborar nous materials d’aprenentatge adaptats a plataformes TiC i incorporar l’anglès en algunes activitats per tal de normalitzar el seu ús. Les TAC (tècniques d’aprenentatge col·laboratiu) han tingut també un paper important ja que les activitats dissenyades entorn a les TiC tenen un gran component de comunicació i interacció entre els estudiants.

Podem considerar que la llengua anglesa és la llengua comuna del món. Qualsevol economia oberta i que pretengui competir haurà de comptar amb professionals que dominin com a mínim aquesta llengua. D’altra manera competir no serà possible. Això ja és així per a bona part dels professionals en actiu avui i ho serà encara més per als professionals que s’estan formant. Hem d’esperar que els futurs professionals que avui encara estan a les aules estaran actius durant la major part del segle XXI, un segle on presumiblement la globalització serà gairebé absoluta. En aquestes condicions, un país que vol tirar endavant ha de formar de forma inexcusable professionals, que a més de dominar el seu ofici, siguin capaços de comunicar-se en anglès amb la resta del món. I la nostra Formació Professional (FP) ha d’ajudar a crear-los. El docent que ha d’impartir aquest mòdul té davant seu una tasca prou complicada: per una banda se li fixa l’objectiu de portar els alumnes fins a un nivell d’anglès tècnic suficientment alt per a que un cop en el món laboral siguin capaços de gestionar el dia a dia de la seva professió en un entorn multicultural i un món globalitzat. Però d’altra banda es trobarà amb una alumnat amb mancances de base, poc motivat i de nivell desigual. A més, hem d’afegir que el professorat està mancat de recursos. Certament, l’anglès és una de les matèries més estudiades a tot el món, i per tant hi ha enormes quantitats de recursos disponibles per a ensenyar-lo i aprendre’l. Però també és cert que aquests recursos o mètodes es dirigeixen sobretot cap a l’ensenyament de l’anglès general. I tal i com s’estableix en els Decrets de Currículum de cada cicle, l’anglès que hem d’ensenyar als Cicles Formatius no és l’anglès general sinó l’anglès tècnic i específic d’aquella família professional en concret. El present treball proposa la creació de recursos destinats a facilitar la tasca del professor, permeten l’aprenentatge autònom i facilita l’atenció a la diversitat ja que s’adequa als nivells desiguals dels alumnes. Es proposa un mètode innovador i arriscat, que creiem adequat al perfil dels estudiants d’aquestes famílies professionals, tant per a Cicles de Grau Mitjà com a Cicles de Grau Superior, ja que és bàsicament oral (comprensió i pronunciació), absolutament pràctic i com s’ha dit més amunt, claríssimament orientat a les necessitats dels futurs professionals de la indústria i no a un anglès general com el que s’ensenya a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).

El nou Decret 284/2011, d'1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial aprovat pel Govern presenta alguns canvis significatius, entre els quals destaca la importància otorgada a la competència lingüística en llengua estrangera i la seva incorporació als continguts curriculars específics per a cadascuna de les famílies professionals. La proposta consisteix en dissenyar, impartir i avaluar una UF en llengua anglesa en el cicle formatiu de grau mitjà de Mecanització del módul d'Interpretació i Representació gràfica. La intenció és dissenyar i ensenyar continguts a través d'una llengua estrangera, de manera que la llengua anglesa no sigui una matèria més sinó que estigui integrada dins el currículum del cicle, (tot i que els continguts de l'àrea no lingüística primaran sobre els resultats lingüístics) i fer una avaluació dels resultats obtinguts. L'objectiu principal: comprovar la viabilitat de les exigències del Decret d'incorporar l'anglès al currículum, veure les dificultats que es presenten i treure'n conclusions. Altres objectius són l'avaluació a priori del nivell d'anglès de l'alumnat per poder contextualitzar els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluació donats en funció del coneixement de la llengua anglesa de l'alumnat i poder dissenyar estratègies metodològiques que millor s'adaptin al context, elaborar les activitats d'ensenyament/aprenentatge en anglès i impartir les activitats a l'aula, atenent a la diversitat de l'alumnat. I finalment, avaluar els resultats i treure'n conclusions.

Una de les tasques més importants que ha de realitzar un professor de Cicles Formatius és la programació del curs i la redacció i preparació dels materials docents. Amb el canvi recent de llei (de LOGSE a LOE) ha canviat l'estructura i els continguts de les programacions didàctiques. És un bon moment per refer aquests documents seguint les pautes que marca el Departament d'Ensenyament, per aprofitar bons materials i per fer-ne de nous. En aquest treball es pretén aconseguir l’elaboració de la Planificació del CFGS ASIX (a partir de les indicacions del Departament d’Informàtica de l’institut) i de part de la Programació del Mòdul Professional d’Administració de Bases de Dades (realitzant l’organització del curs, especificant mètodes d’avaluació i equipaments, i desenvolupant material nou, pràctiques i exàmens, per la realització del curs).En el cas particular del Mòdul Professional que he escollit (el Mòdul 10 - Administració de Bases de Dades del CFGS ASIX), moltes vegades tant els exemples com els problemes que s'utilitzen, fan referència a temes que no atrauen gens ni mica a l'alumnat. Això provoca que una part dels alumnes estigui poc motivat, s'esforci menys i en definitiva tant els seu aprenentatge com el seus resultats es vegin afectats. Aquest treball es divideix tres parts: • elaborar la Planificació del Cicle Formatiu ASIX, de manera que es pogués readaptar per qualsevol centre que imparteixi el mateix cicle però tenint en compte les dades aportades per els professors tutors del Practicum i els documents del Departament d'Informàtica. • elaborar la major part de la Programació Didàctica del Mòdul Professional M10-Administració de bases de dades. En particular, preparar la Programació Unitat Formativa UF1-Llenguatges SQL: DCL i extensió procedimental i d'aquesta dissenyar l'Activitat d'Ensenyament/ Aprenentatge A6-Procediments i funcions. • per últim, elaborar els materials docents necessaris per realitzar les classes d'aquesta Activitat d'Ensenyament/Aprenentatge (un document amb la teoria, amb exemples pràctics, una pràctica a realitzar per els alumnes en horari lectiu i una prova escrita per avaluar els coneixements adquirits)

Després de deu anys d'implantació del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Animació Sociocultural (CFGS d'ASC) s'ha detectat que els Tècnics Superiors en Animació Sociocultural (TASOC) no s'insereixen laboralment en la mesura que seria d'esperar, sobretot si atenem als estudis de mercat que diuen que l'animació sociocultural és un nou nínxol d'ocupació.Partim de la pregunta: quins factors són els que provoquen la baixa inserció laboral dels Animadors Socioculturals? L'objectiu general d'aquesta tesi és realitzar un estudi descriptiu dels graduats en Tècnic Superior d'Animació Sociocultural a Catalunya i de la seva formació, professionalització i inserció laboral, per a poder millorar la seva adequació al mercat de treball.L'estudi s'estructura en tres parts. Una primera consta de cinc capítols en els que es descriu el marc teòric de l'animació sociocultural, el seu concepte, la figura professional de l'animador sociocultural i la seva formació i professionalització. Aquesta part ens servirà de marc conceptual on fonamentar la investigació. La segona part és la recerca empírica. Els objectius plantejats aboquen a una investigació exploratòria de la realitat. Es tracta d'un estudi que combina informació quantitativa i qualitativa. S'estructura en dues fases.En una primera fase s'obtenen dades quantitatives mitjançant l'aplicació d'un qüestionari a tota la població de TASOC formada en centres públics de Catalunya fins l'any 2006. La mostra està formada pels 303 participants que l'han contestat; això suposa el 25,6% de la població total. Se segueix indagant en un segon qüestionari destinat als 154 TASOC que treballen en animació sociocultural o àmbits relacionats amb l'animació, dels quals obtenim dades sobre la inserció laboral. L'anàlisi de les dades quantitatives es fa mitjançant el paquet estadístic SPSS.En una segona fase s'utilitzen mètodes qualitatius per tal d'aprofundir i interpretar les dades estadístiques. Es realitzen entrevistes grupals a TASOC que actuen com a informants clau dels diferents àmbits de l'animació sociocultural i als seus tutors. La metodologia que s'utilitza per a l'anàlisi de les dades és la descripció densa. Aquests informants clau també elaboren un registre documental de les seves actuacions professionals. Mitjançant l'anàlisi de contingut s'ha determinat quines són les funcions i tasques que realitzen en el seu lloc de treball i en quina mesura.A la tercera part es presenta la descripció dels resultats referits en funció dels objectius plantejats.Finalment, les conclusions aporten elements de reflexió per a millorar la situació dels TASOC al mercat de treball. Destaquem les següents:- La principal motivació per estudiar ASC és l'accés a estudis superiors.- La Formació en Centres de Treball és una eina clau per a la seva professionalització.- És un col·lectiu molt motivat i satisfet de la formació rebuda.- Trobem molt pocs TASOC aturats, però només la meitat tenen feina del que han estudiat.- Hi ha força oferta de feina d'ASC, però les condicions laborals són precàries: temporalitat en els contractes, jornades a temps parcial, sous baixos, molta mobilitat dels equips de treball.- Les categories professionals en què són contractats els TASOC no acostumen a estar d'acord amb les funcions i responsabilitats que requereixen ni amb la formació rebuda.- La meitat de TASOC estan contractats per l'Administració, i es treballa principalment amb població infantil i juvenil.- L'àmbit del lleure i el de l'assistència socioeducativa són els que més TASOC ocupen.- Les funcions que realitza el TASOC les podem concretar en: obtenció i gestió de la informació, funció socioeducativa o de relació amb els usuaris, planificació i gestió dels recursos. La major part de temps de treball es dedica a l'atenció als usuaris.- En aquests moments el TASOC no és prou conegut ni reconegut socialment.Aquestes conclusions porten a plantejar algunes propostes i perspectives de futur estructurades en dos blocs: les relacionades amb la formació i les relacionades amb el món laboral., Después de diez años de implantación del Ciclo Formativo de Grado Superior de Animación Sociocultural (CFGS de ASC) se detecta que los Técnicos Superiores en Animación Sociocultural (TASOC) no se insertan laboralmente en la medida que seria de esperar, sobretodo si tenemos en cuenta los estudios de mercado que observan que la animación sociocultural es un nuevo filón de ocupación.Partimos de la pregunta: ¿qué factores son los que provocan la baja inserción laboral de los Animadores Socioculturales? El objetivo general de esta tesis es realizar un estudio descriptivo de los graduados como Técnicos Superiores en Animación Sociocultural en Cataluña y de su formación, profesionalización e inserción laboral, para poder mejorar la adecuación al mercado de trabajo.El estudio se estructura en tres partes. La primera consta de cinco capítulos en los que se describe el marco teórico de la animación sociocultural, su concepto, la figura profesional del animador sociocultural y su formación y profesionalización. Esta parte nos servirá como marco conceptual donde fundamentar la investigación.La segunda parte es la investigación empírica. Los objetivos planteados conducen a una investigación exploratoria de la realidad. Se trata de un estudio que combina información cuantitativa y cualitativa. Se estructura en dos fases.En una primera fase se obtienen datos cuantitativos mediante la aplicación de un cuestionario a toda la población de TASOC formada en centros públicos de Cataluña hasta el 2006. La muestra está formada por los 303 participantes que han respondido; eso supone el 25,6% de la población total. Se sigue indagando en un segundo cuestionario destinado a los 154 TASOC que trabajan en animación sociocultural o ámbitos relacionados con la animación, de quienes obtenemos información sobre la inserción laboral. El análisis de los datos cuantitativos se realiza mediante el paquete estadístico SPSS.En una segunda fase se utilizan métodos cualitativos con la finalidad de profundizar e interpretar los datos estadísticos. Se realizan entrevistas grupales a TASOC que actúan como informadores clave de los diferentes ámbitos de la animación sociocultural y a sus tutores. La metodología que se utiliza para el análisis de los datos es la descripción densa. Estos informadores clave también elaboran un registro documental sobre sus actuaciones profesionales. Mediante el análisis de contenido se ha determinado cuales son las funciones y tareas que realizan en sus puestos de trabajo y en que medida.En la tercera parte se presenta la descripción de los resultados referidos en función de los objetivos planteados.Finalmente, las conclusiones aportan elementos de reflexión para mejorar la situación de los TASOC en el mercado de trabajo. Destacamos las siguientes:- La principal motivación para estudiar ASC es el acceso a estudios superiores.- La Formación en Centros de Trabajo es una herramienta clave para la profesionalización.- Es un colectivo muy motivado y satisfecho de la formación recibida.- Encontramos muy pocos desocupados, pero solo la mitad trabajan en aquello que han estudiado.- Hay bastantes ofertas de trabajo en ASC, pero las condiciones laborales son precarias: temporalidad en los contratos, jornadas a tiempo parcial, sueldos bajos, mucha movilidad de los equipos de trabajo.- Las categorías profesionales en que se contratan los TASOC no acostumbran a estar de acuerdo con las funciones y responsabilidades del puesto de trabajo ni con la formación recibida.La mitad de TASOC están contratados por la Administración, y se trabaja principalmente con la población infantil y juvenil.- El ámbito del ocio y tiempo libre y el de la asistencia socioeducativa son los que más TASOC ocupan.- Las funciones que realiza el TASOC las podemos concretar en: obtención y gestión de la información, función socioeducativa o de relación con los usuarios, planificación y gestión de los recursos. La mayor parte del tiempo de trabajo se dedica a la atención a los usuarios.- En estos momentos, el TASOC no es suficientemente conocido ni reconocido socialmente.Estas conclusiones conducen a plantear algunas propuestas y perspectivas de futuro estructuradas en dos bloques: las relacionadas con la formación y las relacionadas con el mundo laboral., Ten years on from the implantation of the Higher Grade Formative Cycle in Socio-cultural Animation (CFGS d'ASC) it has been noted that the Higher Technicians in Socio-cultural Animation (TASOC) are not incorporated into the workforce as well as might be expected, especially if we believe market research which says that socio-cultural animation is a new employment niche.The initial question is: which factors cause this low level of incorporation of socio-cultural animators into the working world? The general aim of this thesis is to do a descriptive study of graduates who are Higher Technicians in Socio-cultural Animation in Catalonia, their training, professionalization and incorporation into the workforce, in order to improve their suitability in the job-market.The study is structured into three parts. The first consists of five chapters which describe the theoretical framework of socio-cultural animation, its conception, the professional figure of the socio-cultural animator and his/her training and professionalization. This part will serve as a conceptual framework on which to base the research.The second part is empirical research. The aims lead to an exploratory investigation of reality. It is a study which combines quantitative and qualitative information. It is structured into two phases.In an initial phase quantitative data is obtained by means of a questionnaire given to the entire population of TASOC trained in public centres in Catalonia up to 2006. The sample consists of 303 participants who filled it in; this amounts to 25.6% of the total population. Research continues with a second questionnaire aimed at the 154 TASOC who work in socio-cultural animation or fields related to animation, from which we obtain data about incorporation into the workforce. Analysis of quantitative data is done using the statistical pack SPSS.In a second phase qualitative methods are used in order to study in depth and interpret the statistical data. Group interviews are carried out both with TASOC who act as key informants in the different fields of socio-cultural animation and with a group of tutors. The methodology used to analyse the data is dense description. These key informants also make up documental registration of their professional activity. By means of content analysis it has been determined what functions and tasks are carried out in the workplace and to what extent.In the third part a description of the results referred to is presented with regard to the aims set.Finally, the conclusions give information prepared with the intention of providing elements for thought so as to improve the situation of TASOC in the job-market. The following conclusions stand out:- The main reason for studying ASC is for access to higher education.- The formation of Work Centres is a key tool for their professionalization.- It is a very motivated group who are happy with the training received.- There is plenty of work to be had in ASC but working conditions are uncertain: temporary contracts, part-time jobs, low salaries and high mobility of the work teams. - The professional categories that TASOC are given contracts for are not usually in accordance with the functions and responsibilities they require nor with their training.- Half of all TASOC are taken on by the Government and work with children and adolescents.- The field of leisure and socio-educational care is where most TASOC work.- The duties carried out by TASOC can be said to be: obtaining and managing information, socio-educational duties or user relations and planning and management of resources. The majority of their working hours are given over to user attention.- At the moment TASOC is not well-known enough nor socially recognised.These conclusions bring us to some proposals and prospects for the future structured in two fields: those related to training and those related to the world of employment.