Search

Este article examina la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de Catalunya, precursora de les lleis de transparència autonòmiques a Espanya, després d’una dècada des de la seua promulgació. L’anàlisi aborda els antecedents legislatius, l’estructura normativa, la implementació pràctica i l’impacte en la societat. S’avaluen els assoliments, els desafiaments i el paper de la legislació catalana com a model per a altres comunitats autònomes. També s’expliciten els aspectes a millorar i els elements actuals, en perspectiva tecnològica, que sens dubte hauran d’adaptar-se en les pròximes modificacions normatives per a donar compliment a les necessitats de transparència en un context tecnològic.

La Llei 19/2014, de 29 de desembre, estableix l’obligació de difondre informació pública de manera proactiva. En aquest article s’analitza la regulació d’aquesta obligació, s’exposa quina ha estat la pràctica de les administracions públiques catalanes en el seu compliment i, a la vista d’això, es formulen diferents propostes per enfortir la transparència pública a les administracions públiques catalanes.

L’acord d’investidura de 2024 entre socialistes i republicans inclou l’establiment d’un sistema de finançament singular per a Catalunya. Segons aquest nou sistema, basat en la negociació bilateral amb l’Estat, la Generalitat gestionaria, recaptaria, liquidaria i inspeccionaria tots els impostos suportats a Catalunya, amb un increment substancial de les seves capacitats normatives i una aportació catalana a l’erari estatal en concepte de solidaritat interterritorial. Aquest article abordarà tres grans qüestions: (1) les principals normes jurídiques que regulen el finançament autonòmic, (2) l’evolució històrica d’aquestes normes i (3) un conjunt de vies jurídiques per a institucionalitzar el pacte per a un nou finançament de Catalunya.

La Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de Catalunya, ha sigut fonamental en la transformació de l'accés a la informació i la cultura de bon govern en les administracions catalanes. Després de deu anys de vigència, este monogràfic examina el seu impacte i evolució, i subratlla que, encara que ha afavorit sectors organitzats, persistix una bretxa digital que limita l'accés equitatiu. A més, la Llei es distingix pel seu ampli àmbit d'aplicació i el seu enfocament en la participació ciutadana, però afronta desafiaments com ara la necessitat de recursos en les administracions locals i l'enfortiment de mecanismes sancionadors. L'anàlisi inclou articles que revisen aspectes clau, com ara els límits del dret d'accés, l'evolució del concepte de bon govern, règims especials d'accés a la informació, i la urgència d'ajustar la normativa a un entorn digital en evolució constant. Així mateix, es destaca la importància d'una regulació clara i robusta per a garantir una relació transparent entre ciutadania i administracions. El monogràfic finalitza destacant el paper de la Llei 19/2014 com a precursora d'altres lleis de transparència.

Copyright of Questiones Publicitarias is the property of Universitat Autonoma de Barcelona and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

La influència de l’Estat i de les institucions en el creixement econòmic és un camp d’estudi que ha gaudit d’un notable èxit en els darrers anys. En les properes pàgines repassarem la influència que tingueren algunes reformes empreses pels governs de l’Espanya borbònica en el creixement econòmic que experimentà Catalunya durant el segle XVIII. Per fer-ho, contrastarem els estudis existents sobre cadascun dels àmbits d’acció de l’Estat en l’aparell fiscal i productiu català. Així mateix, per valorar l’abast real del seu impacte, descriurem quins foren els fonaments més profunds i determinants de la transformació de l’economia catalana del moment.

Aquest article analitza com la trajectòria de capitalització econòmica, social i simbòlica de diferents perfils de no-catalanoparlants nascuts fora de l’Estat espanyol i residents a Catalunya defineix el seu posicionament respecte a les dinàmiques sociolingüístiques del Principat i, concretament, respecte a la llengua catalana. Partint d’una metodologia qualitativa, s’estudia el rol del català en els processos de capitalització i descapitalització d’aquests parlants, així com les limitacions que el fet de no parlar aquesta llengua comporta per circular socialment en funció del grau de capitalització inicial de cada individu i del seu projecte de vida. La recerca posa de manifest que les desigualtats socioeconòmiques de partida entre diferents perfils de no-catalanoparlants determinen el grau d’accés al català, així com la necessitat d’adquirir aquest recurs lingüístic per accedir a altres recursos materials o simbòlics. Així mateix, a partir del cas català, s’analitzen els processos de pèrdua de valor del capital lingüístic en llengües dominants quan entren en competència amb llengües locals minoritzades immerses en processos de normalització.

Com és habitual, després d’una succinta introducció sobre la situació de la llengua catalana al Principat, en què es destaquen els avenços produïts en l’àmbit del reconeixement del plurilingüisme a l’Estat i del reconeixement del català a les institucions de la UE, la crònica recull, com és d’habitud, les disposicions generals i els actes administratius de la Generalitat de Catalunya que afecten els usos, els drets i el règim jurídic del català i de l’aranès, així com l’inici de la tramitació del projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu. Finalment, es fa ressò de les sentències de la jurisdicció ordinària referides sobretot a l’àmbit lingüístic educatiu.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2023 a les Corts Generals espanyoles per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, les llengües oficials i la política lingüística, amb especial referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Inclou les iniciatives que caracteritzen l’inici de la quinzena legislatura i que reconeixen la diversitat lingüística en els seus treballs des del moment inicial.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2023 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Aquest semestre s’ha parlat molt del retard en la presentació de l’esperat Pacte Nacional per la Llengua i de la proposta perquè el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea.

Aquesta secció monogràfica de la Revista de Llengua i Dret aborda diferents facetes de la mobilitat, característica del món contemporani, i el seu impacte sobre les dinàmiques sociolingüístiques i sobre la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb un focus en la realitat dels territoris de llengua catalana. Des de la ciència política i la sociolingüística, s’hi analitza el posicionament envers la llengua catalana de diferents perfils de població mòbil a Catalunya i Andorra; s’hi descriu la política lingüística en un entorn d’internacionalització com el de la universitat a Catalunya, i es postula el “multilingüisme autocentrat” com una estratègia per construir ciutadania multilingüe en contextos de mobilitat i complexificació de la diversitat.

Copyright of Revista de Treball Social is the property of Col·legi Oficial de TreballSocial de Catalunya and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Based on the literature on the emotional dimension in contentious politics the article offers some analytical tools to understand polarization in the Catalan political and social context. Using the Arlie Hochschild perspective on emotions (emotions as a sociocultural construct), and her research on polarization processes in the US, we will show how the pride of feeling Catalan can be transformed into a rule of feeling of secessionists groups. Also, throughout the text we will explore how emotions influence the construction of "us" versus "them", or how moral emotions such as rage, pride, outrage and indignation, or affective bonds such as hatred and contempt are determining variables in the process of radicalization of the political narrative between sovereigntists and secessionists, conservatives and progressives, and elites and grassroots political groups. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Beyond the politics exercised in and from institutions, individuals use their power resources to maintain or challenge political structures through micropolitics stimulated by affective technologies, pursuing, in Spinozist terms, that common soul that is reached more through affects than through reason (Lordon, 2018, p. 233). Based on empirical cases taken from the Catalan social reality of recent years, this article will analyse the so-called Catalonia of the Procés, mainly using conceptual tools such as the notion of micropolitics and that of affective technology, which are particularly suitable for exploring the politics of emotions and which even allow to think of a structuralism of passions (Lordon, 2018). In this way, instead of considering the ideas of agency and structure as antinomic, the continuous interplay between these different dimensions of reality is recognized. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

This article is based on research carried out on the relationship between politics and emotions in the Catalan pro-independence movement. It proposes to situate emotions as an essential field of study in relation to contemporary politics and delve into the emotional valence of politics and the political valence of emotions to identify which emotions are most frequently activated in this movement. Emotions are not seen as negative or positive, or more or less political, but as ambivalent, politically productive, and as a complex assemblage. Research shows how emotions do not appear in isolation but in relation; their relationships change depending on the militancy, the political moment, the personal moment and age. Gender has little effect on the activation and configuration of emotions, according to the data. In relation to the Catalan independence process, the most relevant emotions according to the informants are fear and, far behind, anger, pride, shame, happiness and illusion. Among the multiple existing possibilities, a rather limited repertoire of emotions is mobilized, the maximum activation of which occurs in relation to specific moments identified as key moments by the informants. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of R.A.R.E - Association Roussillonnaise d'Entomologie is the property of Association Roussillonnaise d Entomologie and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Analisi: Quaderns de Comunicacio i Cultura is the property of Universitat Autonoma de Barcelona and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Aquest text correspon a l’elogi que l’autor va fer de Jordi Monés i Pujol-Busquets (1928-2020), que va dinamitzar i renovar els estudis d’història de l’educació a Catalunya a partir dels anys seixanta del segle xx. De formació autodidacta i amb una sòlida preparació en el camp de l’enginyeria, es va interessar per les qüestions humanes i socials, especialment per la història de l’educació que, a través dels seus estudis i treballs, va esdevenir història social de l’educació. A més, en encunyar l’expressió «pensament escolar», es pot considerar que la seva aportació epistemològica i metodològica cavalca entre la història conceptual i la història social, per la qual cosa va obrir un nou horitzó per a la investigació històrica i educativa.

La crònica legislativa del primer semestre de 2023 es fa ressò dels actes administratius més rellevants que afecten els usos, els drets i el règim jurídic del català i l’aranès durant aquest període, relacionats amb l’activitat de foment de la normalització lingüística o els processos selectius i de capacitació del personal. Més rellevant resulta l’examen de l’STC 34/2023, sobre la LOMLOE, en què el TC, tot i validar l’aparell lingüístic, reitera alguns dels elements que han modelat la seva doctrina més recent, en el sentit d’afirmar un patró d’equitat entre totes les llengües i, doncs, posar fi a la discriminació positiva que suposa la normalització lingüística i l’objectiu de cohesió social.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2023 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

Aquest text es basa en l’explotació d’una macroenquesta efectuada per l’INE el 2021 en l’àmbit estatal, en la qual, entre moltes altres qüestions, es fan preguntes sobre llengües. Les mostres corresponents a cada comunitat autònoma són considerables i també hi ha mostres suficients de cada una de les ciutats de més de 50.000 habitants. Les dades que analitzo aquí es refereixen al català com a llengua inicial i a la capacitat d’expressió oral en aquesta llengua, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, així com a les 41 ciutats de més de 50.000 habitants que contenen. Faig servir un Índex de Vitalitat Lingüística Intergeneracional que, aplicat a cada àmbit territorial, és un indicador de l’avenç o el retrocés de la llengua a mesura que baixa l’edat. Trobo que els principals factors que expliquen les divergències territorials en la situació i la dinàmica del català són el valor social de la llengua i la intensitat de la immigració. A més d’altres qüestions més puntuals, com el desplaçament massiu de barcelonins a altres ciutats o l’alt grau de concentració dels catalanoparlants en determinats barris dins d’algunes localitats.

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of R.A.R.E - Association Roussillonnaise d'Entomologie is the property of Association Roussillonnaise d Entomologie and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes en català.

La Crònica legislativa del segon semestre de 2022 es fa ressò, com és acostumat, de les normes que afecten els usos, els drets i el règim jurídic de les llengües catalana i aranesa durant aquest període. Es tracta, en qualsevol cas, d’un nombre reduït de disposicions relacionades amb l’activitat de foment de la normalització lingüística o amb els processos selectius de personal en què els requeriments lingüístics tenen incidència. Molt més rellevant, tanmateix, resulta l’anàlisi de les conseqüències derivades del nou marc lingüístic educatiu, en concret la posició adoptada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el retorn de la qüestió al Tribunal Constitucional i l’acord intergovernamental adoptat sobre aquest particular en el marc de la denominada taula del diàleg Generalitat-Estat.

[ca] En la seva publicació Els Diplomes carolingis a Catalunya, Ramon d’Abadal publicà la refecció de dos documents de Carlemany perduts, un per als hispana i l’altre per als barcelonins. Aquest article revisa les fonts utilitzades i els paràgrafs escollits per Abadal, examina la seva coherència amb les fonts conegudes i proposa una nova refecció, en part diferent.

Copyright of Revista de Antropología Social is the property of Universidad Complutense de Madrid and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia is the property of Institut Catala d'Antropologia and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia is the property of Institut Catala d'Antropologia and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia is the property of Institut Catala d'Antropologia and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana. En aquest període destaquen principalment els debats sobre el català al sistema educatiu per la imposició judicial d’impartir el 25 % en castellà a l’escola. Un debat que ha permès refer el consens per validar la immersió lingüística del model educatiu català.

Abortion has been legal in Catalunya for any reason in the first trimester and under a set of qualifying circumstances in the second since 2010 and integrated in the health system. Earlier studies identified disparities in access. Through rapid ethnographic assessment (REA) at a Barcelona clinic, this study sought to compare the findings of an earlier phase of REA previously published in this journal with subsequent data collection to determine continuity or changes in accessibility of publicly funded abortion. A subsequent REA found similarities in average wait times and numbers of visits to obtain the required voucher for a publicly funded abortion. Also persistent were greater delays for migrants. The greatest difference was participants with notably later average gestations when obtaining publicly funded abortions. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Scripta is the property of Scripta and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of R.A.R.E - Association Roussillonnaise d'Entomologie is the property of Association Roussillonnaise d Entomologie and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Aquest article revisa primer la teoria influent de Pierre Bourdieu sobre l’economia dels intercanvis lingüístics i sobre el paper del capital lingüístic i simbòlic en la reproducció social. Planteja qüestions que resten pendents sobre la universalitat de la teoria, el seu èmfasi en l’escolarització com a nexe per a convertir diferents formes de capital en capital simbòlic, i el fet de no considerar els efectes separats del poder econòmic i polític o institucional sobre el capital lingüístic quan els mercats lingüístics no estan totalment integrats. La segona part de l’article aporta proves empíriques del cas català sobre aquestes qüestions. Una visió general dels resultats de recerques econòmiques i etnogràfiques o experimentals sobre la llengua a la Catalunya autònoma suggereix que, malgrat Bourdieu, els canvis en la política lingüística i les pràctiques lingüístiques dels individus semblen disminuir d’una manera concreta les distincions econòmiques i socials preexistents entre grups etnolingüístics.

Introducció. Aquest article té l’objectiu d’oferir una llista actualitzada de centres que constaten aplicar la pedagogia Montessori a Catalunya. Per introduir l’estudi, es recorren les principals etapes històriques de l’arribada de la pedagogia Montessori al territori català i el seu desenvolupament, bruscament interromput per la Guerra Civil. Mètode. Després d’una contextualització històrica, es presenten els resultats d’una enquesta empírica que, a partir de diferents fonts, identifica els centres Montessori del territori i estima el nombre d’alumnes que hi van finalitzar els seus estudis en els darrers anys. Resultats. L’enquesta identifica 22 centres educatius Montessori, dels quals: a) 5 estan afiliats a l’AME (Associació Montessori Espanyola); b) 13 no hi estan afiliats, però tenen professorat amb formació Montessori i semblen haver triat una educació exclusivament o predominantment Montessori; c) 4 han optat per una educació Montessori integrada amb altres enfocaments educatius. Discussió. L’estudi suggereix la necessitat de continuar observant el desenvolupament, la qualitat i l’eficàcia de l’aplicació de l’educació Montessori a Catalunya, per valorar un moviment pedagògic que ha viscut un moment molt important del seu desenvolupament en aquesta terra i que, avui dia, està vivint una vitalitat renovada.

There is social segregation of many people because they are different or do not have a place in the economic activity of a territory. In this sense, we want to present social farming as an activity that uses agricultural and natural resources to insert people at risk of social exclusion into society. It is an activity that has been carried out in Europe for many years and that has currently been rewarded with institutional recognition, both for its therapeutic functions and for its job placement. A summary of the theoretical and conceptual framework developed in the academic field basing upon the various experiences is presented. In Catalonia, several projects have been developed since the 1970s that have shown their economic, social and environmental viability. The methodology used here is based on a bibliographic review and a quantitative follow-up of the characteristics of the registered cases, in order to delve into the in-depth interviews that, among other objectives, seek to verify the social return of the investments made. The entities studied are mostly in the peri-urban area of Barcelona, but also belong in rural areas where they have collaborated in sustainable local development. As part of the Third Sector, they strengthen their operation by promoting distribution cooperatives and social dissemination networks. Ten entities have been selected from the 161 registered ones to analyse the most characteristic elements that make them up and, at the same time, to evaluate their viability through the method of the social return on investment. The results obtained show that there is a diversity of projects according to the type of person at risk, the place where they are located and their promoter. Among the 10 cases studied in total, the return is between 2 and 3 euros for every euro invested. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Investigaciones Historicas is the property of Universidad de Valladolid, Facultad de Filosofia y Letras and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2021 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística, o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

En primer lloc es presenten tant la definició de les històries de vida com alguns precedents rellevants en aquest tipus de recerca qualitativa, des de sant Agustí fins a l’actualitat passant per William I. Thomas i Florian Znaniecki, Martí de Riquer, el Marc europeu comú de referència per a les llengües, el grup GELA, i el grup PLURAL, Carles Feixa i Joan Carles Mèlich. Totes aquestes recerques i propostes ajuden a entendre l’ontogènesi i la filogènesi de les competències, les ideologies i els usos lingüístics, és a dir, llur evolució al llarg d’una vida i al llarg de diferents generacions. En el nucli de l’article es comparen les històries de vida lingüística a l’Europa central, Amèrica del Nord i Catalunya a partir d’una selecció de fragments de vint-i-vuit obres, sobretot literàries, que exemplifiquen respectivament la vitalitat plurilingüe de l’Europa central, l’anglicització dels immigrants que arriben a l’Amèrica del Nord i les contradiccions sociolingüístiques de Catalunya. A Catalunya apareixen tant mostres de nativització profunda del castellà en sectors populars i en les classes altes, com mostres de lleialtat envers la llengua catalana.