Search

Cette contribution traite de l’ambiguïté de la complicité depuis la perspective d’une économie morale de la corruption. Elle prend appui sur une ethnographie du soupçon pour aborder la question de l’impunité des crimes dans une ville indienne mexicaine. L’exploration de divers témoignages associés à des meurtres conduit à dégager la projection de la contradiction de la « banalité du mal » dans la figure d’un diable vernaculaire. Par son association à des auteurs présumés de crimes, ce diable apparaît comme l’encryptage de la déviance sociale, et d’une violence politique par ailleurs divulguée dans la sphère publique alors que l’économie du secret et du dévoilement prend un nouveau virage. Esta contribución aborda la ambigüedad de la complicidad desde la perspectiva de una economía moral de la corrupción. Utiliza una etnografía de la sospecha para abordar el tema de la impunidad de los delitos en un pueblo indígena mexicano. La exploración de diversos testimonios asociados a los asesinatos conduce a la proyección de la contradicción de la "banalidad del mal" en la figura de un diablo vernáculo. A través de su asociación con los presuntos autores, este demonio aparece como la encriptación de la desviación social, y de una violencia política que, de otro modo, se desvela en la esfera pública, ya que la economía del secreto y del desvelo toma un nuevo giro.

Domènec de Bellmunt (Bellmunt d'Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) ha estat un dels intel·lectuals més rellevants dels que van sorgir a les Terres de Ponent durant el segle XX. L'article dóna a conèixer, degudament contextualitzades, tres de les seves col·laboracions aparegudes el 1930 al diari lleidatà La Jornada i que són un exemple del pensament polític i de l'activitat periodística del seu autor en els mesos previs a la proclamació de la República Domènec de Bellmunt (1903, Bellmunt d'Urgell - 1993, Tolosa de Llenguadoc) has been one of the most outstanding intellectuals in the Terres de Ponent area in the 20th Century. This article divulges, in context, three articles that appeared in 1930 in La Jornada (The Journey), a newspaper from Lleida, which exemplify the political thinking and the journalistic activity of their author in the months prior to the declaration of the Second Republic

Le Mexique s’est construit sur une ambition nationale de parachever une indépendance politique acquise un siècle plus tôt par une logique de développement « vers l’intérieur » pour assurer l’intégration de la nation mexicaine. En son sein, le principal obstacle pour « forger la patrie » a été le « problème indien », auquel les politiques indigénistes ont tenté de répondre. En réalité, au nom de la modernisation des communautés, c’est une forme de domination subtile de l’État qui s’est mise en place après la Révolution, nouant un pacte solide entre indiens et nation. Cet article revient sur l’impact de l’indigénisme d’État dans la municipalité tsotsil de Chenalhó située dans la région des Hautes-Terres du Chiapas. Il s’est agi de l’un des cinq laboratoires nationaux qui installa dans la deuxième moitié du 20e siècle une élite indienne liée au Parti révolutionnaire institutionnel (PRI). Le caciquisme indien étudié ici a transformé de manière durable les relations interethniques et, plus largement, l’organisation politique de l’ensemble de la région. Mexico has built itself on a national ambition to complete a political independence acquired a century earlier by a logic of “inward” development to ensure the integration of the Mexican nation. Within it, the main obstacle to “forging the fatherland” was the “Indian problem”, which indigenous politicians tried to compensate. In reality, in the name of community modernization, this was a subtle form of the state domination that took place after the Revolution, establishing a solid pact between Indians and the nation. This article reviews the impact of State indigenism in the tsotsil municipality of Chenalhó located in the Highlands region of Chiapas. It was one of the five national laboratories that set up an Indian elite linked to the Institutional Revolutionary Party (PRI) in the second half of the 20th century. The Indian caciquism studied here has transformed interethnic relations and, more broadly, the political organization of the region as a whole. México se ha construido sobre una ambición nacional para completar su independencia política ganada un siglo antes gracias a una lógica de desarrollo “hacia dentro” para asegurar la integración de la nación mexicana. En su seno, el principal obstáculo para “forjar la patria” fue el “problema indígena”, al cual las políticas indigenistas trataron de responder. De hecho, en nombre de la modernización de las comunidades, es una forma sutil de dominación del Estado que se creó después de la revolución, forjando un pacto sólido entre los indígenas y la nación. Este artículo analiza el impacto del indigenismo de Estado en el municipio tsotsil de Chenalhó, situado en la región de Los Altos de Chiapas. Se trató de uno de los cinco laboratorios nacionales que instauró en la segunda mitad del siglo 20 una élite indígena vinculada al Partido Institucional Revolucionario (PRI). El caciquismo indígena estudiado aquí transformó de manera sostenible relaciones interétnicas y, en términos más generales, la organización política de toda la región.

International audience; Mexico has built itself on a national ambition to complete a political independence acquired a century earlier by a logic of “inward” development to ensure the integration of the Mexican nation. Within it, the main obstacle to “forging the fatherland” was the “Indian problem”, which indigenous politicians tried to compensate. In reality, in the name of community modernization, this was a subtle form of the state domination that took place after the Revolution, establishing a solid pact between Indians and the nation. This article reviews the impact of State indigenism in the tsotsil municipality of Chenalhó located in the Highlands region of Chiapas. It was one of the five national laboratories that set up an Indian elite linked to the Institutional Revolutionary Party (PRI) in the second half of the 20th century. The Indian caciquism studied here has transformed interethnic relations and, more broadly, the political organization of the region as a whole.; México se ha construido sobre una ambición nacional para completar su independencia política ganada un siglo antes gracias a una lógica de desarrollo “hacia dentro” para asegurar la integración de la nación mexicana. En su seno, el principal obstáculo para “forjar la patria” fue el “problema indígena”, al cual las políticas indigenistas trataron de responder. De hecho, en nombre de la modernización de las comunidades, es una forma sutil de dominación del Estado que se creó después de la revolución, forjando un pacto sólido entre los indígenas y la nación. Este artículo analiza el impacto del indigenismo de Estado en el municipio tsotsil de Chenalhó, situado en la región de Los Altos de Chiapas. Se trató de uno de los cinco laboratorios nacionales que instauró en la segunda mitad del siglo 20 una élite indígena vinculada al Partido Institucional Revolucionario (PRI). El caciquismo indígena estudiado aquí transformó de manera sostenible relaciones interétnicas y, en términos más generales, la organización política de toda la región.; Le Mexique s’est construit sur une ambition nationale de parachever une indépendance politique acquise un siècle plus tôt par une logique de développement « vers l’intérieur » pour assurer l’intégration de la nation mexicaine. En son sein, le principal obstacle pour « forger la patrie » a été le « problème indien », auquel les politiques indigénistes ont tenté de répondre. En réalité, au nom de la modernisation des communautés, c’est une forme de domination subtile de l’État qui s’est mise en place après la Révolution, nouant un pacte solide entre indiens et nation. Cet article revient sur l’impact de l’indigénisme d’État dans la municipalité tsotsil de Chenalhó située dans la région des Hautes-Terres du Chiapas. Il s’est agi de l’un des cinq laboratoires nationaux qui installa dans la deuxième moitié du 20e siècle une élite indienne liée au Parti révolutionnaire institutionnel (PRI). Le caciquisme indien étudié ici a transformé de manière durable les relations interethniques et, plus largement, l’organisation politique de l’ensemble de la région.

En un context marcat pels greus trastorns socioeconòmics i per la fallida del sistema polític, la Diputació Provincial de Castelló s’erigeix en remarcat exponent de la incapacitat del règim de la Restauració i de la seua classe política d’adaptar-se als nous reptes plantejats durant aquesta etapa, situada entre el segon i el tercer decenni del segle XX. Es fa evident la pervivència del predomini de les formes pròpies de la vella política –clientelisme, caciquisme– en l’acció de govern de la corporació provincial i en la gestió de les seues competències. D’aquesta manera, el sotmetiment continuat d’aquesta institució a les estratègies clientelars i partidistes en perjudici dels interessos generals de la ciutadania va contribuir de forma substancial al desprestigi i a la pèrdua de suports del sistema polític de la Restauració entre la societat castellonenca., The city of Castellón began to hold Masonic workshops during the period called “Sexenio Revolucionario”. In the course of the Restoration, and especially in the 1880s, the structural organisation of Freemasonry became complex, specially the lodges under the auspices of the Great National Orient of Spain. It was then that these actors became the main protagonists of the city’s social networks and even participated directly in local politics within republicanism ranks, although this is not discussed in the article. They controlled social centres, such as the “Casino de Artesanos”. They relied on publications that supported them and had a proper Masonic publication, “La Razón”, that emerged as a defence against anti-Masonic elements evidenced in “La Verdad”, amongst other publications. The more plausible results were the “Exposición de Castellón” in July 1887 and the “Exposición de Salinas” of primary instruction.

En un context marcat pels greus trastorns socioeconòmics i per la fallida del sistema polític, la Diputació Provincial de Castelló s’erigeix en remarcat exponent de la incapacitat del règim de la Restauració i de la seua classe política d’adaptar-se als nous reptes plantejats durant aquesta etapa, situada entre el segon i el tercer decenni del segle XX. Es fa evident la pervivència del predomini de les formes pròpies de la vella política –clientelisme, caciquisme– en l’acció de govern de la corporació provincial i en la gestió de les seues competències. D’aquesta manera, el sotmetiment continuat d’aquesta institució a les estratègies clientelars i partidistes en perjudici dels interessos generals de la ciutadania va contribuir de forma substancial al desprestigi i a la pèrdua de suports del sistema polític de la Restauració entre la societat castellonenca. The city of Castellón began to hold Masonic workshops during the period called “Sexenio Revolucionario”. In the course of the Restoration, and especially in the 1880s, the structural organisation of Freemasonry became complex, specially the lodges under the auspices of the Great National Orient of Spain. It was then that these actors became the main protagonists of the city’s social networks and even participated directly in local politics within republicanism ranks, although this is not discussed in the article. They controlled social centres, such as the “Casino de Artesanos”. They relied on publications that supported them and had a proper Masonic publication, “La Razón”, that emerged as a defence against anti-Masonic elements evidenced in “La Verdad”, amongst other publications. The more plausible results were the “Exposición de Castellón” in July 1887 and the “Exposición de Salinas” of primary instruction.

En un context d’efervescència política després del colp d’Estat de Primo de Rivera, l’Ajuntament de Guardamar convocà un concurs per a cobrir la plaça de metge titular. Els partidaris i detractors de la familia Hernández, que havia ostentat el poder local al llarg de dècades, prengueren partit pels seus respectius candidats, Sebastián Lorenzo Penalva i José Giménez Giménez. Des d’aquell moment, els clients d’ambdós metges, coneguts popularment com a pandorgos i descamisats, reforçaren els seus vincles amb cada facultatiu, dintre d’una rivalitat creixent en la qual es mesclaren qüestions professionals i polítiques, i que tingué efectes profunds sobre la vida quotidiana del veïnat. Al seu torn, cada metge es convertí en el principal blanc sobre el qual els detractors llançaven les seues crítiques. Aquest escenari arribà a l’extrem amb les dues detencions de Penalva, durant la Guerra Civil i amb el consell de guerra i els expedients de depuració als que fou sotmés Giménez en els primers anys del franquisme. En un contexto de efervescencia política tras el golpe de Estado de Primo de Rivera, el Ayuntamiento de Guardamar convocó un concurso para cubrir la plaza de médico titular. Los partidarios y los detractores de la familia Hernández, que había ostentado el poder local durante décadas, tomaron partido por sus respectivos candidatos, Sebastián Lorenzo Penalva y José Giménez Giménez. A partir de entonces, las clientelas de ambos galenos, conocidos popularmente como pandorgos y descamisados, reforzaron sus vínculos con cada facultativo, en medio de una rivalidad creciente en la que se mezclaron cuestiones profesionales y políticas, y que tuvo efectos profundos sobre la vida cotidiana del vecindario. A su vez, cada médico se convirtió en el blanco principal sobre quien sus detractores lanzaban sus críticas. Este escenario llegó al extremo con las dos detenciones de Penalva durante la Guerra Civil y con el consejo de guerra y los expedientes de depuración a los que fue sometido Giménez en los primeros años del franquismo. In a context of political turmoil following the coup d'état of Primo de Rivera, the City council of Guardamar held a competition to fill the position of local doctor. Those in favor and the detractors of the family Hernandez, who had who had held local power during decades, took party by their respective candidates, Sebastián Lorenzo Penalva and José Giménez Giménez. Thereafter, the clienteles of both doctors, popularly known as pandorgos and shirtless, strengthened their ties with each physician, amid a growing rivalry in which professional and political issues were mixed, and had profound effects on daily life neighborhood. In turn, each doctor became the main target for his detractors who cast their criticism. In turn, each doctor became the main target for his detractors who cast their criticism. This scenario came to end with the two arrests of Penalva during the Civil War and the court martial and debug file that underwent Giménez in the early years of the Franco regime.

"Comunidades encadenadas" es una tesis doctoral antropológica e histórica sobre la cultura política del caciquismo durante el periodo comprendido entre 1915 y 2014 en el distrito Mixe, del estado de Oaxaca, México. El objetivo principal es validar un nuevo modelo teórico que se propone a partir de Oligarquía y caciquismo de Joaquín Costa con el material empírico que se ha recopilado en el campo a través de múltiples fuentes etnográficas e históricas. Se emplea un método hipotético-deductivo para explorar en profundidad de tres cacicazgos de la unidad de geográfica y étnica de análisis. A partir de estos resultados, se han refinado las hipótesis propuestas para ayudar, a fin de cuentas, a definir y detectar el fenómeno socio-político del caciquismo y para conectarlo con el concepto más amplio del patronazgo informal y el de partido político. El caciquismo se define como una fórmula muy concreta de intermediación que conecta y sujeta poblaciones humanas. Establece un triple mecanismo de control sobre los sujetos, un encadenamiento mediante favores, sujeciones y transmisiones entre los grupos local y nacional. La articulación entre estas tres cadenas funciona de la siguiente manera: el caciquismo crea un monopolio político y económico que manipula los vínculos de la comunidad con la nación, desviando recursos y patronazgo hasta convirtiéndolas en cadenas de transmisión; con estos últimos el cacique entreteje las cadenas de favor con las que subordina a su clientela local y con ello reemplaza la jerarquía de responsabilidades de las instituciones locales por deudas de lealtad; finalmente, mediante el poder absoluto y los recursos económicos, el caciquismo contribuye a cercar a la población para mantenerla cautiva y subordinada a su dominio. El caciquismo establece un triple monopolio: 1) el económico, a través de la dominación de las relaciones externas y los intercambios comerciales (transmisión); 2) el de la violencia, mediante la creación de grupos parapoliciales y el control de las armas de fuego (sujeción); 3) el político, al concentrar en la persona del cacique los tres poderes por medio de la reciprocidad asimétrica de las relaciones patrón-cliente (favor). En conclusión, tres cadenas, tres monopolios, tres poderes y una sola persona. El resultado es que el caciquismo integra en una única cadena de mando a los municipios y distritos con el Estado. Los caciques se demuestran así como un eslabón esencial que preservar la hegemonía de una élite que gobierna como una oligarquía. Y, finalmente, la autocracia de los pueblos bajo el yugo del caciquismo sirve a la dinámica más general de la centralización estatal del poder., "Comunidades encadenadas" (Chained Communities) is an anthropological and historical PhD thesis about the political culture of caciquismo –a special kind of power patronage– between 1915 and 2014 in the Mixe district of Oaxaca, Mexico. The main research objective is to validate a new theoretical model – based on Joaquín Costa’s theory Oligarquía y caciquismo– using empirical data gathered through fieldwork using multiple ethnographic and historical sources. A hypothetical-deductive method is applied to explore three cases of caciquismo from the geographical and ethnic unit of analysis. The hypothesis are refined based on this analysis in order to help define and identify the socio-political phenomenon of caciquismo and to connect it to the wider concept of informal and party patronage. Caciquismo is defined as a very specific formula for intermediation that both connects and restrains human communities. It establishes a triple control mechanism over individuals through favours, subjugation, and transmission between local and national groups. The three chains of Caciquismo are articulated in the following way: by creating an economic and political monopoly that affects the community’s ties to the nation, the resources and patronage provided are diverted internally; with these, the cacique establishes his patronage through favours, which he uses to subordinate his local clientele, replacing the local institutions’ hierarchies of responsibilities with what it is defined here as debts of loyalty; finally, caciquismo uses both absolute power and economic resources to keep people subordinated and captive to its domination. Caciquismo establishes a triple monopoly: 1) economic monopoly, through the domination of external political and commercial relations (transmission); 2) monopoly of violence, through control of firearms and creating community police groups (subjugation); 3) political monopoly, concentrating all three powers in the cacique through the asymmetric reciprocity of patron-client relationships (favours). In conclusion, there are three chains of control, three monopolies, three powers but only one person. Caciquismo integrates communities, districts and the central state into a single chain of command. Caciques are an essential cog in the wheel that preserves the hegemony for an elite that rules government as an oligarchy. The autocracy of caciquismo also contributes to the more general dynamics of state centralization of power.

Cet article analyse les transformations qui ont affecté les relations de clientèles en Catalogne durant la Restauration des Bourbons (1875-1923), relations de clientèle à l’œuvre au travers de la corruption et d’un haut niveau de fraude organisé par le gouvernement. Le caciquisme survécut à ces changements malgré la fin du pacte entre les partis dynastiques et l’émergence d’une mobilisation de l’opinion publique liée à l’apparition de la politique des masses. La démonstration s’appuie avant tout sur le cas de la ville de Manresa, l’un des centres industriels les plus importants du territoire de l’industrie cotonnière catalane. El artículo analiza las transformaciones que experimentaron las relaciones clientelares, basadas en un alto grado de fraude gubernamental y en la existencia de corrupción electoral en los distritos durante la Restauración borbónica (1875-1923) en Cataluña. En segundo lugar, pretende demostrar que el caciquismo pervivió a pesar de la destrucción del pacto entre los partidos dinásticos, y que además convivió con la movilización de la opinión pública en el contexto de la aparición de la política de masas. Estos objetivos se alcanzan gracias a un estudio de caso que se ha analizado en profundidad, el de la ciudad de Manresa, uno de los centros industriales más importantes del clúster del algodón catalán. The article analyzes the transformations that sustained patronage relationships based on a high degree of governmental fraud and the existence of corruption in the electoral districts during the Bourbon Restoration (1875-1923) in Catalonia. Second, to demonstrate that the caciquismo phenomena survived despite the destruction of the traditional transaction between the dynastic parties, and also lived with the mobilization of public opinion in the context of the emergence of mass politics. These objectives are achieved through a case study has been analyzed in depth, the city of Manresa, one of the most important industrial centers in catalan cluster cotton.

Acción Gallega va constituir un dels intents d’unificar la força de les societats agràries a Galícia, sota les banderes de la lluita contra el caciquisme i els foros. Implantada fonamentalment a les províncies d’Ourense i Pontevedra, el seu carismàtic líder fou paradoxalment un capellà, Basilio Álvarez, el qual va llançar una campanya de mítings i propaganda que va sacsejar els ciments del sistema polític a Galícia. Tanmateix, Acción Gallega finalment va fracassar com a resultat de la seva falta d’estructura sòlida, les seves contradiccions internes i l’ofensiva combinada de la jerarquia eclesiàstica i els partits monàrquics. Acción Gallega was one of the attempts to unify the force of the peasant unions in Galicia, under the banners of the fight against the caciquismo and the foros. Mostly active in the provinces of Ourense and Pontevedra, its charismatic leader was paradoxically a priest, Basilio Álvarez, who launched a campaign of meetings and propaganda which shook the foundations of the political system in Galicia. However, Acción Gallega eventually failed as a result of the lack of a solid estructure, its inner contradictions and the combined offensive of the Church hierarchy and the monarchist parties. Acción Gallega constituyó uno de los intentos de unificar la fuerza de las sociedades agrarias en Galicia, bajo las banderas de la lucha contra el caciquismo y los foros. Implantada fundamentalmente en las provincias de Ourense y Pontevedra, su carismático líder era paradójicamente un sacerdote, Basilio Álvarez, quien lanzó una campaña de mítines y propaganda que sacudió los cimientos del sistema político en Galicia. Sin embargo Acción Gallega finalmente fracasó como resultado de su falta de una estructura sólida, sus contradicciones internas y la ofensiva combinada de la jerarquía eclesiástica y los partidos monárquicos.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Llorenç Ferrer Alòs, En el present treball intentarem repassar breument els estadis pels quals ha girat la qüestió, des de la visió dels intel·lectuals més destacats de la Restauració, les anàlsis polítiques de tall marxista, que donarem les explicacions tradicionals del caciquisme, així com una visió general de les tendències hitoriogràfiques dominants, com la nova història política, la història social agrària, i els esforços que aquestes escoles, amb major o menor encert, han fet per extrapolar el fenòmen a realitats en el entorn europeu, així com esmentar algunes de les vies que podem seguir per a futures investigacions.

Comunicació presentada al Congress on Industrial and Agricultural Canals. Lleida, 2014 Emili Riu Periquet (Sort 1871-Madrid 1928), sent el segon fill d'una família de Sort, marxà amb 18 anys a fer fortuna primer a Barcelona i posteriorment a Madrid, on amb el Partit Liberal s'inicià a la vida política i esdevingué el principal cacic del districte de Sort-Vielha. Gràcies als contactes que aconseguí i el prestigi guanyat com a polític durant aquells anys va poder participar d'un dels projectes econòmics més ambiciosos i arriscats del moment, com era l'electrificació del país. L'any 1911 fundà l'empresa Energía Elèctrica de Cataluña S.A., impulsora de la central hidroelèctrica de Cabdella, la primera gran central de Catalunya.

Esta ponencia versa sobre la dificultad de investigar un tema tan escurridizo y oculto como son los sistemas políticos informales, las vías que los caciques emplean para suplantar al (imaginado) Estado democrático de Derecho y los medios con los que aglutinan a sus clientelas (pan, palo y símbolos). De todo ello, las conclusiones que se pueden extraer transitan entre dos planos: en primer lugar, desde la metodología, mi objetivo es demostrar que el antropólogo es el investigador social que está en mejor disposición de abordar un objeto de estudio como el caciquismo, gracias sobre todo al método etnológico. Siguiendo a Knight, ello requiere de dos competencias profesionales de corte geertziano: la capacidad de inmersión y la descripción densa (Knight y Pansters, 2005). Cierta dosis de fortuna y un punto de arrojo también deben entrar en la ecuación. Además, un breve repaso por las aproximaciones teóricas más destacadas (desde la ciencia política, la economía política, la historia, la antropología, etc.) servirán para contextualizar los estudios similares. De esta manera, se va a realizar una revisión crítica y abierta a la posición teórica que sostiene la ausencia de Estado y a la del concepto de intermediación, apuntando hacia la integración y la continuidad de lógicas, discursos y prácticas entre los diversos actores políticos, tanto locales como de fuera de las comunidades.

[cat] El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat. Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l’establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l’estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions. Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907. A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l’energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s’establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l’estatus de colònia. Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d’aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d’ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives. Resum de les eleccions legislatives: 1876. els lliberals locals, ofereixen l’acta al general Martínez Campos que la deriva al seu col•laborador, el general Bonanza, sense eleccions; 1879. Els cacics locals tornen a presentar a Bonanza, però els germans Rosal, amb interessos fabriles, agraris, ramaders i forestals, aconsegueixen amb l’aprovació de Martínez Campos que l’acta sigui per Duran i Bas; 1891. Els locals tornen a presentar al lliberal Bonanza, però els Rosal presenten al també lliberal Marín. Fou proclamat Bonanza, però finalment l’acta va ser per Marín; 1884 i 1886, Rosal aconsegueix l’acta pel lliberal Marín amb el vot dels carlistes i clergues, integristes inclosos; 1891. Sufragi universal. Els carlistes presenten al seu cap, Llauder que obté l’acta. Rosal abandona a Marín i no intervé aparentment; 1893. L’acta és per Marín, passat ara als conservadors i presentat pels lliberals contraris a Rosal; 1896 Agustí Rosal presenta al seu germà Antoni, l’acta fou per Marín, però no va ser aprovada; 1898, els lliberals locals aconsegueixen l‘acta per Joan Ferrer Vidal, contra Rosal. L’acta tampoc fou aprovada; 1899. Enfrontament entre industrials pel traçat del ferrocarril i els interessos miners: Rosal contra L. G. Pons Enrich, recolzada per Olano. Rosal y Pons es rellevaran fins l’any 1907. En aquestes eleccions l’acta fou per Rosal; el 1901 per Pons; el 1903 per Rosal i el 1905 per Pons; 1907. Eleccions de Solaridad Catalana. El Comitè d’aquest moviment, va assignar l’acta de Berga als carlistes en la persona de Bordas i Flaquer. Antoni Rosal es va retirar i Pons va representar l’antisolidaritat. L’acta fou per Bordas. El desembre de 1909, morí prematurament Agustí Rosal Sala, conegut al seu temps com “el Gran Cacic”. El caciquisme va entrar en una nova etapa., [eng] The aim of this thesis is to present the characteristics of caciquism in the electoral district of Berga in the period from 1868 to 1907. From the second half of the 20th century onwards, due to the insufficiency of domestic coal, they resorted to hydraulic energy from rivers Llobregat, Ter and Cardener. River factories were established along the course of river Llobregat on its way through this electoral district, always depressed, and most of them got a colony status. The industrialists became the new caciques. Electoral fraud was a consequence of caciquism. Summary of legislative elections: 1876. The local liberals offer the act to general Martínez Campos who, in turn, gives it to his partner, general Bonanza, without elections; 1879. Bonanza is put forward again by the local caciques, but Rosal brothers, who had manufacturing, agrarian, farming and forest interests, succeeded in giving the act to Durán y Bas, with Martínez Campos’ approval; 1891. The liberal Bonanza is put forward by the locals again, but Marín, also a liberal, is put forward by the Rosals. Although Bonanza was elected, the act was eventually given to Marín; 1884 and 1886, Rosal gets the act for the liberal Marín, with votes from carlists and priests, fundamentalists included; 1891. Universal suffrage. Carlists put their leader forward, Llauder, who gets the act. Rosal deserts Marín and apparently he does not intervene; 1893. Marín, who is on the conservative side now, gets the act and is put forward by the liberals, who were contrary to Rosal; 1896. Agustín Rosal puts his brother Antonio forward, Marín gets the act although it was not approved; 1898. The local liberals get the act for Juan Ferrer Vidal, against Rosal. The act was not approved neither; 1899. Conflict among industrialists over the railway line and mining interests: Rosal against L.G.Pons Enrich, supported by Olano. Rosal and Pons take turns until 1907. In these elections Rosal got the act; in 1901 Pons got it; in 1903 Rosal got it and in 1905 Pons got it; 1907. Elections in the Catalan Solidarity Party are held. The committee of this movement assigned the Berga Act to carlists, in the person of Bordas y Flaquer. Antonio Rosal disengaged and Pons represented anti-solidarity. Bordas got the act

El juliol de 1906 entraven a la presó d'Igualada tres membres de l'oligarquia local dels Hostalets de Pierola, entre ells el secretari municipal. Aquest fet va produir una gran consternació en el consistori i en la societat hostaletenca. El motiu de la condemna era una agressió contra un propietari nouvingut amb el qual l'Ajuntament tenia diversos litigis, agressió que s'havia produït dos anys abans, el 5 de juliol de 1904. Aquells esdeveniments van deixar una marca difícil d'esborrar en la història hostaletenca i han romàs en la memòria popular durant diverses generacions. L'enfrontament que es va produir en aquells moments va posicionar molt clarament les persones i les entitats locals, de manera que la línia que separava unes i altres difícilment va poder ser posteriorment esborrada.

[spa] La presente Tesis doctoral se divide en tres bloques bien diferenciados: en el primero se trazan las líneas maestras de la realidad social, económica y política imperante en la provincia de Santa Cruz de Tenerife durante la primera mitad del siglo XX. En el segundo, se aborda el desarrollo de las instituciones políticas (municipales, insulares, provinciales y nacionales) a lo largo del periodo tomando como hilo conductor la supervivencia del clientelismo y el caciquismo sobre el que se asienta el sistema. En el tercero, se estudian todas las manifestaciones de oposición surgidas contra un régimen que margina y oprime a gran parte de la población, tanto en el campo como en la ciudad, aglutinando a todas las orientaciones políticas catalogadas bajo el, tan amplio como confuso, concepto de "izquierdas". Dentro de él tiene una relevancia especial el análisis y caracterización de la resistencia y represión surgida tras la sublevación militar del 18 de julio de 1936., [eng] Title of Thesis: THE PROVINCE OF SANTA CRUZ DE TENERIFE BETWEEN TWO DICTATORSHIPS (1923-1945). HUNGER AND ORDER. The doctoral thesis is divided into three blocks. In the first are traced the main points of the social, economic and political conditions in the province of Santa Cruz de Tenerife in the first half of the twentieth century. In the second section, is raised the development of political institutions (municipal, insular, provincial and national) during the examined period, taking as a common theme the survival of patronage system and chieftainship. In the third section, I study the opposition emerged against a regime that marginalizes the great majority of the population, both in the country and in the city, uniting all the political directions laid under the concept of the left-wing. The analysis of the repression emerged after the military uprising of July the 18th, 1936, has special relevance. The traditionally dominant class in the province (large landowners and merchants, enriched with the export of bananas) through its network of clientele, dominated all political structures in the province, since the dictatorship of Primo de Rivera. They kept political control during the Second Republic, holding back social reforms in areas where power was lost, and got involved in the coup of July the 18th, 1936, being restored back into the institutions that govern public life.

La etnografía de la comunidad mixe de Salto de la Tuxpana y del grave conflicto que se produjo entre 2005 y 2007 es el punto de partida del presente artículo. La investigación realizada arrojó como resultado más destacado el descubrimiento de un violento cacicazgo, legitimado ideológicamente en la autonomía comunitaria, la identidad étnica y el reclamo de una jurisdicción propia, y asentado firmemente sobre tres mecanismos de control social: protección a través de la Policía Comunitaria Armada, acceso a la tierra y acceso a los programas de «desarrollo». El caciquismo se define como el régimen político personalista, basado en estructuras clientelares, que monopoliza y controla recursos y votos. También se propone la hipótesis de que la mayor parte de la violencia desplegada por los caciques es el resultado del proceso de reproducción social del mismo sistema político, cuando se genera una faccionalización simétrica de la comunidad, después de un periodo de estabilidad complementaria. L’etnografia de la comunitat mixe de Salto de la Tuxpana i del greu conflicte que es va produir entre 2005 i 2007 és el punt de partida d’aquest article. La investigació realitzada va donar com a resultat més destacat el descobriment d’un violent cacicatge, legitimat ideològicament en l’autonomia comunitària, la identitat ètnica i el reclam d’una jurisdicció pròpia, i assentat fermament sobre tres mecanismes de control social: protecció a través de la Policia Comunitària Armada, accés a la terra i accés als programes de «desenvolupament». El caciquisme es defineix com el règim polític personalista, basat en estructures clientelars, que monopolitza i controla recursos i vots. També es proposa la hipòtesi de que la major part de la violència desplegada pels cacics és el resultat del procés de reproducció social del mateix sistema polític, quan es produeix una faccionalització simètrica de la comunitat, després d’un període d’estabilitat complementària. The ethnography of the Mixe community Salto de la Tuxpana and the serious conflict that arose between 2005 and 2007 is the starting point of this article. The research carried out yielded the discovery of a violent caciquismo system, ideologically legitimated on community autonomy, ethnic identity and the claim for its own jurisdiction. It is firmly grounded on three mechanisms of social control: protection through Armed Community Police, access to land and access to «development» programs. Caciquismo is the personal political rule, based on patronage structures, which monopolizes and controls resources and votes. Finally, the following hypothesis is proposed: most of the violence produced by caciques is the result of the social reproduction of this regime, when a symmetrical factionalization of the community occurs after a period of complementary stability.

La comunicació planteja una mirada al poder polític en l’àmbit local. És un assaig que exposa la dificultat i la impossibilitat –la frontera– de molts sectors per ser conscients i exercir els drets inherents a tot ciutadà. Es remarca també la continuïtat de les dinàmiques, heretades de la cultura, la història i, sobretot, del període de govern franquista. Pobles i nuclis rurals, allunyats dels centres de poder principals, desenvolupen un caciquisme poderós i unes determinades pràctiques allunyades del sistema jurídic estatal. En apèndix es presenten els resultats electorals dels municipis altempordanesos entre 1979 i 2007 i algunes observacions que es troben a la base del treball., The article proposes an observation of political power on the local level. The purpose is to expose the difficulty and impossibility -the frontier- of many groups to be conscious and to exert their rights as citizens. Also pointed out is the continuity of dynamics that have been inherited from culture, history and, especially, from the Franco regime era. Villages and rural vicinities, distant from the centres of power, develop strong mechanisms of string-pulling and certain practices unrelated to the official legal system. The appendix presents electoral outcomes of municipalities in the Alt Empordà region between 1979 and 2007 and some observations on which this article is based.

[cat] Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social. La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança., [eng] Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.

Aquest article presenta i estudia un conjunt de cobles de la tradició oral recollides a la Conca de Barberà i al Priorat. Les cançons, creades en el marc de la Restauració, denuncien un conjunt de greuges lligats al caciquisme i al desenvolupament de l’Estat i de les relacions capitalistes que aquest fomenta. Les cobles presenten dos grans registres expressius, que obeeixen a diferents perspectives dels greuges que denuncien. D’una banda tenim unes cobles caracteritzades per una sàtira violenta, dreturera, una sintaxi cantelluda, antítesis primàries, i un recurs viu a les deformacions de l’adversari. En aquests casos, les lletres obeeixen a factors percebuts en la immediatesa de la comunitat, d’acord amb una perspectiva tradicional. D’altra banda, tenim cobles que es caracteritzen per un relaxament còmic i jocós de la sàtira, per una major narrativitat o arromançament, i també per una catarsi benèfica. En aquests casos, les cançons responen a un nou ordre de factors —polítics/política de partit, representants de l’Estat, noves modes estètiques, etc.— que en la societat rural, especialment entre aquells sectors poc introduïts a la modernitat, són percebuts amb una amplitud panoràmica, d’acord amb una ingenuïtat perceptiva, amb un distanciament naïf cap a la realitat. Es tracta d’un ordre de percepcions que informen els trets expressius que hem apuntat quant a aquestes cobles. Unes manifestacions ben il·lustratives d’aquestes darreres composicions són unes contrautopies que recullen, amb voluntat de totalitat, el conjunt d’abusos que pateix la societat pagesa, general o local. This article presents and studies a set of verses of the oral tradition in the Conca de Barberà and in the Priorat. The songs, created in the Restoration period, denounce offenses linked to caciquism and the development of the State and the capitalist relationships that this fosters. The verses show two main expressive registers, which are due to two different points of view in relation to the offenses that they denounce. On the one hand we have some verses characterized by a violent, straight satire, sharp syntax, primary antitheses, and deformations of the opponent. In these cases, the lyrics correspond to factors perceived in the immediateness of the community, in accordance with a traditional perspective. On the other hand, we find verses with a more relaxed and comic satire, more narrativity and also a beneficial catharsis. In these cases, the songs correspond to a new order of factors (politicians / party politics, representatives of the State, new aesthetic fashions, etc.) that in rural society, especially among those sectors scarcely introduced into the modernity, are perceived from a naïve distance towards reality. Good examples of these last compositions mentioned are some counterutopias that gather all the abuses that the rural society suffers.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps., La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.

A començaments del segle XX, en una cojuntura de descomposició institucional, la vida política local de la ciutat de Vic, població catalana d'uns 13.000 habitatnts situada a l'interior de Catalunya, seu de la diòcesi episcopal més extensa del país i amb un important Seminari Conciliar, comença a evolucionar en la direcció d'una modernització que, al llarg dels anys, constatarà importants transformacions. En el context català, la nova política de masses descansarà sobre tres aspectes principals. En primer lloc, s'organitzaran partits capaços de mobilitzar els afiliats i els simpatitzants per aconseguir uns objectius concrets: fer una manifestació, guanyar unes eleccions, constituir una seu social, editar un periòdic. En la fase de transició cap a les organitzacions "mobilitzadores", trobarem partits polítics que combinen el carisma exagerat de determinats líders amb la potència d'unes bases que no es deixen arrossegar si els seus criteris no coincideixen amb els dels "homes forts"; els partits estaran a mig camí entre la influència dels notables i el poder decisori de la militància organitzada. En segon lloc, les urnes reflectiran, progressivament, les peocupacions i els interessos polítics de la majoria, deixant de banda les maniobres "electoreres" dels cacics, que tindran dificultats creixents per a organitzar els processos electorals d'acord amb els seus interessos. Finalment, les institucions locals deixaran de tenir "vida pròpia", al marge de les altrenatives polítiques que es produeixen a la societat; les discusssions i lluites polítiques, forjades en "l'espai públic", es traslladaran als ajuntaments. Tot i que aquestes transformacions (en l'àmbit dels partits, de les eleccions i dels ajuntaments) definiran nous estils de fer política, la modernització no es produirà de manera uniforme. A la Catalunya tradicional, de la que la ciutat de Vic forma part, els canvis en l'esfera pública tindran unes característiques pròpies, la qual cosa posarà en qüestió, d'altra banda, la imatge idealitzada d'una societat homogènia i avançada. A Vic, en un context que combina una presència institucional de l'Església catòlica especialment significada i el desenvolupament d'una important economia industrial, la vida pública estarà dirigida per forces burgeses que hegemonitzaran, davant la feblesa del moviment popular autòcton, el procés de transformació política. Aquestes èlits combatran, successivament i a partir del tombant de segle XX, les imposicions del "cunerisme" dinàstic, les estratègies de les direccions dels nous partits hegemònics (catalanistes, tradicionalistes) i l'expansió d'un moviment democràtic que reclama protagonisme polític per a les classes populars. Es tractarà de controlar els canvis polítics per tal que no es modifiquin els aspectes essencials de la dominació social, i política, que exerceix el grup dirigent local. Tanmateix, l'extensió de la "vida política nacional" farà que aquest "control polític" esdevingui cada cop més difícil i possibilitarà, en un marc de transformacions econòmiques i d'extrema conflictivitat social, que les forces populars es vagin incorporant a la vida pública de Vic, a pesar de les maniobres de l'èlit dirigent destinades a impedir-ho. A partir de la crisi del 1917 s'accelerà la dissolució de la "vella política". La dictadura del general Primo de Rivera, que inicialment es presentà com una opció "regeneradora" capaç de resoldre els probles endèmics del país, evidencià la impossibilitat de continuar mantenint les masses allunyades de la vida pública espanyola. La proclamació de la República, que inaugurà un context políticoinstitucional radicalment diferent del que oferia la Restauració borbònica, possibilità que la societat espanyola disposés de dos requisits indispensables per a la convivència democràtica: la llibertat i el Parlament. A la ciutat de Vic, com a la resta de Catalunya, el nou règim republicà va permetre l'entrada de les classes populars en la política local, tot i que aquesta democratització no sempre fou favorable a les forces progressistes., On the early XXth century, in an environment of institutional decomposition, local political life in the city of Vic, -a catalan community of 13.000 inhabitants of Catalunya, and also see of the bigger Episcopal dioceses if the country and an important conciliar seminar-, begin to change into a modernisation that, along the years, realised important transformations in the catalan context the new mass politics lied on three main aspects. First of all, the parties capable to mobilise affiliates and supporters organised themselves to reach concrete goals: prepare a demnstration, win the elections, create a social see, publish a paper. In this fase of transition into "mobilised" organisations, political parties can be found combining the grat charisma of some of the leaders and the poxer of a basis that doesn't let itself drag on if their believes do not agree with these of the "strong men"; the parties were in the way betwen the influence of the notables and the power of the organised militancy to take decisions. Secondly, the ballot boxes reflected, progressively, the worries and political interests of the majority, siding "electory" manoeuvres of the caciques who had increasing difficulties according to their interests. Finally, local institutions stopped having their "own life", apart of the political alternatives taking place in the society; political struggles and discussions, held in the public sphere, moved into the City Council.Even these transdormations (in the area of parties, elections and city councils) defined new stiles of doing politics, modernisation didn't spread homogeneously. In the traditional Catalunya, from which Vic is part, the changes in the public sphere had their own characteristics, and this lead into question this ideal image of an homogeneous and advanced society. In Vic, where the particularly signified presence of the institutions of the catolic church was combined with the developing of an important industrial economy, public life was in hands og burgeois forces, against the weakness of the indigenous popular movement, to lead the process of political transformation. These elites fighted, successively after the crossing of the XXth century, the impositions of the "dynastic cunerism", the strategies of the leaderships of the new hegemonic parties (traditionalists catalanists) and the expansion of a democratic movement claiming for the leading role of popular classes. The need was to control the political changes in order not to modify the essential aspects of social, and political, domination practiced by the local leading group. Eventrough, the extension of the "national political life" made this "political control" more difficult and this, in the context of economical transformations and extreme social conflict, allowed popular forces to incorporate into public life of Vic, eventrogh the manoeuvres of the leading elite to avoid it.After the crises of 1917 the dissolution of the old politics accelerated. The dictatorship of the General primo de Rivera, who inicially presented himself as an option of "regeneration" capable to solve the endemic problems of the country, showed an incapacity to keep the masses away from the Spanish political life. The proclamation of the Republic, as a strat of a political and constitutional context radically different from that of the Borbonic restauration, let the Spanish society enjoy the two requisites for the democractic coexistence: freedom and Parlamient. In the city of Vic, as in the rest of Catalonia, the new Republican regime permited the entrance of popular classes in the local politics, even this democratisation was not always favouring progressive forces.

In Spain, the history of partnership is relatively short, but from its initial importation as an exotic term from 'Europe'it has achieved considerable national currency in the context of local development and as a result of decentralising tendencies within the state and a new fluidity in the social policy roles of the public, private, and voluntary and community sectors. Partnership can be linked, problematically, to traditions of clientilism but much more positively to the contribution of informal social networks to social solidarity and inclusion in the face of unemployment and the multi-faceted urban and rural crisis affecting many parts of Spain in the 1990s., Estivill Jordi, Darviche Mohammad-Saïd. Une nouvelle approche du partenariat ? L'exemple espagnol. In: Pôle Sud, n°12, 2000. Partenariats contre l'exclusion. pp. 13-26.

In this article the main traits of bossism in the zone of Castelló during the period of Spanish History called Restoration (1874-1931) are exposed. Bossism has its roots in a peculiar social reality, and it's for this cause that it is not possible to talk about a unique model for all the country. The area of Castelló, in this time, was agrarian and conservative, with a great degree of illiteracy and, therefore, weak politically (with only one exception: the capital). Politically mighty bosses, in this context, were intermediaries between the central polítical Power and the citizens, by controlling main institutions of the province.

Chastagnaret Gérard, Témime Émile. Contribution à l'étude des sources et des formes des pouvoirs locaux dans l'Espagne rurale contemporaine. Réflexions sur le caciquisme. In: Cahiers de la Méditerranée, hors série n°4, 1980. Communautés rurales et pouvoirs dans les pays méditerranéens (XVIe-XXe siècles). Actes des journées d'études Bendor, 26, 27 et 28 avril 1978. pp. 147-160.

This paper analyzes the mechanisms developed during the sixteenth century by the Pipil group of the Izalcos region to enable the endurance of the basic elements of its pre-Columbian socio-political organization. Its traditional authorities (caciques and principales) played a central role in the adaptation of the ancient system to the newly imposed model, the indigenous cabildo. Despite being completely foreign to the ancient order, this institution was key to the survival and maintenance of the fundamental elements of its traditional socio-political organization.Este estudio analiza los mecanismos desarrollados en el siglo XVI por el grupo Pipil de la región de los Izalcos que les permitieron mantener, aunque no en su totalidad, los aspectos esenciales de su organización socio-política prehispánica. Las autoridades tradicionales (caciques y principales) desempeñaron un papel fundamental en la adecuación de dicho sistema al modelo castellano impuesto, el cabildo indígena. También se demuestra cómo dicha institución, a pesar de ser totalmente ajena al orden prehispánico, constituyó una pieza clave para la supervivencia de su organización socio-política tradicional.