Search

Acaben les obres de millora en interiors d'illa de la Guineueta. Imatges de gener de 2024.

Habitatges construïts els anys 1928-1931 al peu del del Turó de la Peira, a la finca de Can Peguera; amb el nom de Cases Barates de Ramon Albó. El nom actual del barri prové de l’antiga masia de Can Peguera.

Vistes des dels nous habitatges de lloguer social a la Carretera de Ribes.

El nucli antic del barri de Les Corts limita a l’oest per la gran via de Carles III; al sud per l’avinguda de Madrid, el carrer Berlín i l’avinguda de Josep Tarradellas, i al nord per l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Sarrià. Es tracta d’un territori que conserva antigues fàbriques ara reconvertides en equipaments municipals, com la biblioteca Montserrat Abelló o les Cristalleries Planell, i que ho combina amb la vida a les seves places, com la Concòrdia o la plaça Comas, on s’alça la Seu del Districte. També es mostra el passatge Tubella, les torres Trade o la masia de Can Rosés, ara en reforma per acollir una nova escola bressol municipal.

El barri de Pedralbes, situat al nord del districte de Les Corts, compta amb una forta presència de centres escolars i universitaris de prestigi i amb unes extenses zones verdes que fan del barri una zona agradable per passejar i fugir de l’enrenou urbà. Durant molts segles, el monestir va ser el veritable centre neuràlgic d’aquesta zona, a més d’un punt central de la política i la societat tant de la ciutat com del país, amb un valor artístic i arquitectònic inqüestionable.

El barri de Pedralbes, situat al nord del districte de Les Corts, compta amb una forta presència de centres escolars i universitaris de prestigi i amb unes extenses zones verdes que fan del barri una zona agradable per passejar i fugir de l’enrenou urbà. Durant molts segles, el monestir va ser el veritable centre neuràlgic d’aquesta zona, a més d’un punt central de la política i la societat tant de la ciutat com del país, amb un valor artístic i arquitectònic inqüestionable.

El barri de La Maternitat i Sant Ramon és una àrea que combina els seus orígens rurals, amb zones de masos, conreus de secà i hortes, amb construccions d’estil modernista, com el perímetre dels Pavellons Güell o el cementiri de les Corts, i els grans equipaments i instal·lacions educatives, tecnològiques i esportives. Es descobreixen els grans jardins que donen nom a una part del barri, i que albergaven l’antiga Casa de la Maternitat i els Expòsits, i permet conèixer també l’església que porta el nom de l’altra part del barri.

El nucli antic del barri de Les Corts limita a l’oest per la gran via de Carles III; al sud per l’avinguda de Madrid, el carrer Berlín i l’avinguda de Josep Tarradellas, i al nord per l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Sarrià. Es tracta d’un territori que conserva antigues fàbriques ara reconvertides en equipaments municipals, com la biblioteca Montserrat Abelló o les Cristalleries Planell, i que ho combina amb la vida a les seves places, com la Concòrdia o la plaça Comas, on s’alça la Seu del Districte. També es mostra el passatge Tubella, les torres Trade o la masia de Can Rosés, ara en reforma per acollir una nova escola bressol municipal.

El barri de La Maternitat i Sant Ramon és una àrea que combina els seus orígens rurals, amb zones de masos, conreus de secà i hortes, amb construccions d’estil modernista, com el perímetre dels Pavellons Güell o el cementiri de les Corts, i els grans equipaments i instal·lacions educatives, tecnològiques i esportives. Es descobreixen els grans jardins que donen nom a una part del barri, i que albergaven l’antiga Casa de la Maternitat i els Expòsits, i permet conèixer també l’església que porta el nom de l’altra part del barri.

Aquest treball d’investigació consisteix en l'anàlisi, comparació i avaluació dels polígons d’habitatges massius dels barris de Sant Ildefons i Bellvitge, de Cornellà de Llobregat i Hospitalet de Llobregat. És arran de l'estigmatització que han patit les zones durant anys, que ha sorgit la motivació per estudiar l'actualitat d'aquests projectes urbans, que van ser creats per donar resposta a moviments migratoris. Centrant l'estudi en l'evolució urbana a través del context històric i geogràfic, per comprendre els canvis en el plantejament que han anat configurant el territori i les seves diferències actualment. Analitzaré i compararé els dos barris tant de forma qualitativa com de forma quantitativa, en funció de les dades que reflecteixen els paràmetres de: xarxa viària, zones d'aparcament, zones destinades a equipaments, ús i distribució dels espais lliures, activitat no residencial, ocupació residencial, tipologies i població. S'estudiarà el context històric i l’origen dels projectes, per poder entendre el procés de construcció, les modificacions viscudes i ús actual, enfocat a la qualitat de vida dels residents, avaluant quin és el millor pla d'acció per poder recomanar millores. I és en vers aquestes anàlisis que avaluaré cadascun dels barris, veient les diferències o similituds que presenten entre ells, podent elaborar propostes de millora., Este trabajo de investigación consiste en el análisis, comparación y evaluación de los polígonos de viviendas masivas de los barrios de Sant Ildefonso y Bellvitge, de Cornellà de Llobregat y Hospitalet de Llobregat. Es a raíz de la estigmatización que han sufrido las zonas durante años, que ha surgido la motivación para estudiar la actualidad de estos proyectos urbanos, que fueron creados para dar respuesta a movimientos migratorios. Centrando el estudio en la evolución urbana a través del contexto histórico y geográfico, para comprender los cambios en el planteamiento que han ido configurando el territorio y sus diferencias en la actualidad. Analizaré y compararé ambos barrios tanto de forma cualitativa como de forma cuantitativa, en función de los datos que reflejan los parámetros de: red viaria, zonas de aparcamiento, zonas destinadas a equipamientos, uso y distribución de los espacios libres, actividad no residencial, ocupación residencial, tipologías y población. Se estudiará el contexto histórico y el origen de los proyectos, para poder entender el proceso de construcción, las modificaciones vividas y uso actual, enfocado a la calidad de vida de los residentes, evaluando cuál es el mejor plan de acción para poder recomendar mejoras. Y es hacia estas análisis que evaluaré cada uno de los barrios, viendo las diferencias o similitudes que presentan entre ellos, pudiendo elaborar propuestas de mejora., This research work consists of the analysis, comparison and evaluation of the mass housing estates in the neighborhoods of Sant Ildefons and Bellvitge, in Cornellà de Llobregat and Hospitalet de Llobregat. It is from the stigmatization that these areas have suffered for years that the motivation arose to study the current status of these urban projects, which were created to respond to migratory movements. Focusing the study on the urban evolution through the historical and geographical context, in order to understand the changes in the approach that have been shaping the territory and its current differences. I will analyze and compare the two neighborhoods both qualitatively and quantitatively, according to the data that reflect the parameters of: road network, parking areas, areas allocated to facilities, use and distribution of open spaces, non-residential activity, residential occupation, typologies and population. The historical context and the origin of the projects will be studied, in order to understand the construction process, the modifications seen and current use, focused on the quality of life of the residents, assessing what is the best plan of action to be able to recommend improvements. And it is through these analyses that I will evaluate each of the neighborhoods, seeing the differences or similarities between them, in order to elaborate proposals for improvement.

Imatges del barri del Bon Pastor, els carrers i els edificis d'habitatges; inclosos els de les conegudes com cases barates.

Aquesta investigació s'aproxima als barris de Caracas, llocs complexos carregats de connotacions dispars a la seva integració a la ciutat. La segregació morfològica del territori mitjançant elements urbans i arquitectònics genera discontinuïtats entre els límits del sector planificat, que segueixen processos formals, i els barris, que creixen mitjançant processos d’autoproducció, donant lloc a una important fragmentació del teixit urbà. Al mateix temps, en aquests límits es produeixen simultàniament una gran quantitat d'activitats essencials per a la ciutat, i fins i tot hi ha certes situacions que promouen les sinergies entre els habitants a banda i banda. El límit entre Petare i La Urbina es presenta com a cas d'estudi específic en què s'observa amb detall aquesta condició de vora integrada al cor urbà. D'una banda, l'article té com a objectiu principal visibilitzar aquest límit a partir d'una descripció morfològica detallada recolzada en cartografies d'elaboració pròpia, en una i altres en radica la principal aportació. D'altra banda, a partir de fonts secundàries, la investigació construeix un marc teòric que apropa els conceptes de límit i discontinuïtat i explica la formació dels barris a Caracas per contextualitzar-ne el cas; i analitza alguns exemples d'intervenció urbana que resolen discontinuïtats similars a altres llocs amb l'objectiu secundari d'obrir la mirada a intervencions futures que puguin revertir la condició discontínua del fragment observat., This research approaches Caracas barrios, complex places loaded with disparate connotations in their integration into the city. The morphological segregation of the territory through urban and architectural elements generates discontinuities between the limits of the planned sector, which follow formal processes, and the barrios, which grow through self-production processes, giving rise to a significant fragmentation of the urban fabric. At the same time, within these limits, many essential activities for the city take place simultaneously, and there are even certain situations that promote synergies between inhabitants on both sides. The limit between Petare and La Urbina is presented as a specific case study in which this border condition integrated into the urban heart is observed in detail. On the one hand, the main objective of the article is to make this limit visible through a detailed morphological description supported by novel cartographies, in both of which its main contribution lies. On the other hand, based on secondary sources, the research builds a theoretical framework that brings closer the concepts of limit and discontinuity and explains the formation of the barrios in Caracas to contextualize the case study; and analyzes some examples of urban interventions that resolve similar discontinuities in other places with the secondary objective of opening the way to future interventions that can reverse the discontinuous condition of the observed fragment., Esta investigación se aproxima a los barrios de Caracas, lugares complejos cargados de connotaciones dispares en su integración en la ciudad. La segregación morfológica del territorio mediante elementos urbanos y arquitectónicos genera discontinuidades entre los límites del sector planificado, que siguen procesos formales, y los barrios, que crecen mediante procesos de autoproducción, dando lugar a una importante fragmentación del tejido urbano. Al mismo tiempo, en estos límites se producen simultáneamente una gran cantidad de actividades esenciales para la ciudad, e incluso existen ciertas situaciones que promueven las sinergias entre los habitantes a uno y otro lado. El límite entre Petare y La Urbina se presenta como caso de estudio específico en el que se observa con detalle esta condición de borde integrado en el corazón urbano. Por un lado, el artículo tiene como objetivo principal visibilizar este límite a partir de una descripción morfológica pormenorizada apoyada en cartografías de elaboración propia, en una y otras radica su principal aportación. Por otro lado, a partir de fuentes secundarias, la investigación construye un marco teórico que acerca a los conceptos de límite y discontinuidad y explica la formación de los barrios en Caracas para contextualizar el caso de estudio; y analiza algunos ejemplos de intervención urbana que resuelven discontinuidades similares en otros lugares con el objetivo secundario de abrir la mirada a futuras intervenciones que puedan revertir la condición discontinua del fragmento observado., A los profesores Xavier Llobet, Marta Domènech y Carles Llop, por su guía y apoyo durante la investigación. Teresa García, por compartir conocimientos locales sobre Petare. A Marcos Coronel, Rodrigo Marín Briceño, Daniel Otero Peña, Alessandro Famiglietti, y demás profesores de DisLocal, por aportar conocimientos esenciales sobre los barrios de Caracas., Peer Reviewed

Energy communities are gaining popularity as a strategy to support the energy transition by allowing citizens to take an active role in shaping their energy future by promoting local ownership, collective decision-making, and mutual benefit. Every energy community is different and must be designed to serve the needs of said community. On top of this customizable quality, the convoluted regulations across the European Member States render the creation of citizen-led ECs rather challenging. A literature review of the state-of-the-art tool repositories and one-stop-shops was carried out; concluding that there is a lack of interactive tools and resources that guide the user through each step of the process. Most one-stop-shops tend to list resources, failing to provide the user with a clear direction on what they should be doing and in what order. This paper presents the methodology to create a Cookbook, or roadmap, to help users at any stage in the EC creation process progress by providing them with user-friendly, interactive, and relevant tools. This was accomplished by conducting an extensive search to leverage existing tools and catalog them according to the applicable step. Missing steps will be developed by the project team. Once launched, this tool will facilitate the complex process to create an EC throughout the EU.

Recull els principals plans i projectes de l'Ajuntament entre 2015-2023

Les obres de reurbanització van millorar les condicions i van adaptar els interiors d’illa i els espais d’ús públic per recondicionar-los a les actuals necessitats d’accessibilitat, enllumenat i renovació de serveis.

Panoràmica del Port de Barcelona a la zona de les "Golondrinas" on es veu la reproducció d'una caravel·la.

Panoràmica, presa des de Colom, de la Rambla i part del Portal de la Pau

Panoràmica de l'edifici de les Drassanes.

Aprofitant el soterrament ferroviari, el barri de Vallbona viurà una transformació urbana centrada en l’impuls de l’activitat agrícola del barri i la dinamització socioeconòmica i comunitària entorn de l’agroecologia i l’alimentació sostenible. Pretén donar continuïtat a la producció promovent i acompanyant la seva transició a l’agricultura ecològica. També esdevindrà un espai de pràctiques dels itineraris formatius que es desenvolupin al barri. A la festa de presentació del projecte van assistir: Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i Francesc Xavier Marcé, regidor del Districte de Nou Barris.

Des del seu inici l’any 2017, el Pla de Barris ha impactat positivament en 247.877 persones, un 65% de la població dels barris on s’ha desenvolupat el programa. L’impacte directe es calcula en 111.032 persones, el 30% de la població dels barris amb Pla de Barris, mentre que l’impacte indirecte es xifra en 136.845 persones, un 35% de la població on s’ha desplegat el projecte.

L’Ajuntament de Barcelona presentà una nova Mesura de govern per reforçar la salut comunitària a través de l’ampliació del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).