Search

L'estructura agrària de Mallorca els segles XVIII-XIX no ha estat objecte d'estudis específics, però sí que ho ha estat de manipulacions i deformacions per part de la historiografia que ha tractat d'aquests segles. Així, és freqüent, quan es vol destacar algun suposat procés o esdeveniment, de recórrer al recurs d'acréixer el caire antagònic del moment o període que el va precedir, i/o succeir, tot i desconèixer la seva natura; és a dir, es fan al·lusions i referències a un imaginat passat instrumentalitzant-lo. En el cas concret de la historia agrària, que és el que aquí ens interessa, hi ha hagut manipulacions d'aquest tipus, des del moment que l'estructura agrària no és aliena a la historia general, sinó que, evidentment, forma part del passat així desfaiçonat. En aquest sentit, s'ha acudit (amb la idea de fer sobresortir la importància de determinats «canvis» o «creixements» ocorreguts el segle XIX) al tòpic de la immutabilitat de les estructures socioeconomiques de l'illa des del segle XV al XIX, pretenent que no esdevingueren canvis substancials...

En un context de dificultat en l’accés a l’habitatge, la Llei 4/2013 va reformar la normativa d’arrendaments urbans introduint un nou article 17.5. Aquest article regula la "rehabilitació per renda", és a dir, aquell contracte d’arrendament urbà pel qual l’arrendatari no paga amb diners sinó fent obres de rehabilitació o reforma al mateix habitatge llogat. La rehabilitació per renda, per les seves pròpies característiques, permet que un arrendatari sense liquiditat però amb habilitats constructives pugui accedir a un habitatge de manera sostenible. La present tesi doctoral té com a finalitat analitzar el régim jurídic de la rehabilitació per renda, detectar-ne les problemàtiques i proposar millores, així com determinar si aquesta figura, d’acord amb l’actual regulació, pot ser una alternativa residencial pels sectors més desfavorits o bé necessitaria d’una reforma legislativa per fomentar-ne el seu ús. Per aconseguir aquesta finalitat, s’analitzen els seus precedents històrics, la seva naturalesa jurídica, els problemes en l’aplicació de les disposicions de la Llei d’Arrendaments Urbans i la seva imbricació en la resta de l’ordenament jurídic. Tota aquesta anàlisi finalitza amb una proposta de normativa de com s’hauria de modificar la Llei d’Arrendaments Urbans per a que la rehabilitació per renda fos realment funcional com a alternativa habitacional. En un contexto de dificultad en el acceso a la vivienda, la Ley 4/2013 reformó la normativa de arrendamientos urbanos introduciendo un nuevo artículo 17.5. Este artículo regula la rehabilitación por renta, es decir, aquel contrato de arrendamiento por el que el arrendatario no paga con dinero sino haciendo obras de rehabilitación o reforma en la misma vivienda alquilada. La rehabilitación por renta, por sus propias características, permite que un arrendatario sin liquidez pero con habilidades constructivas pueda acceder a una vivienda de forma sostenible. La presente tesis doctoral tiene como finalidad analizar el régimen jurídico de la rehabilitación por renta, detectar su problemática y proponer mejoras, así como determinar si esta figura, de acuerdo con la actual normativa, puede ser una alternativa residencial para los sectores de la población más desfavorecidos o bien necesitaría de una reforma legislativa para fomentar su uso. Para alcanzar esta finalidad, se analizan sus precedentes históricos, su naturaleza jurídica, los problemas en la aplicación de las disposiciones de la Ley de Arrendamientos Urbanos y su imbricación en el resto del ordenamiento jurídico como. Todo este análisis finaliza con una propuesta de normativa de cómo se debería modificarse la Ley de Arrendamientos Urbanos para que la rehabilitación por renta fuera realmente funcional como alternativa habitacional. In a context of difficulties in accessing to housing, Act 4/2013 introduced a new article 17.5 into the Act on Urban Leases. This article regulates the so-called “renovations in lieu of rent” (rehabilitación por renta), that is to say, a tenancy contract in which the tenant does not pay the rent with money but performing renovation works in the same rented dwelling. Renovations in lieu of rent, by its own nature, allows a tenant with no liquidity but with building skills to access an affordable housing. The purpose of this PhD dissertation is to analyse the legal regime of renovations in lieu of rent, to detect its problems and to propose improvements, as well as to determine if renovations in lieu of rent, according to the current regulation, may represent a residential alternative for vulnerable people or if a legislative reform would be needed to promote its use. With this purpose, its historical precedents, its legal nature, the problems in the application of Urban Leases Act and its overlapping in the rest of the legal system are analysed. Once these problems are identified, the dissertation concludes with a legislative proposal, aiming to make renovations in lieu of rent an operational type of housing tenure.

Conté més de 70 contractes Cada contracte porta la data i el nom dels testimonis, els límits de les terres, el preu a pagar i les fites de cada tros. Alguns exemples que es poden llegir: 27 abril- Arrendament a Antonio Bug, veí de Mosquerola, d’un bancal davant de la Virgen de la Estrella, per 20 lliures. Consten com a testimonis: Ramon Peris, com a alcalde de Vistabella; Manuel Salvador, com a síndic; Domingo Celades i Francisco Monferrer, com a “ombres expertos deste Ayuntamiento (...)” 12 maig- Arrendament de terra a Joseph Centelles de Juan en la partida del mas de la Serra per 18 lliures 19 maig- Donen terra a Jayme Tena, a la partida de Foyadores en el camí del Pla de la Mestra, per 4 lliures 20 maig- Arrendament de dos trossos de terra a Vicente Miravet al costat del pas de la font de La Randera per 3 lliures 9 octubre- Contracte de venda d’un mas i la meitat d’una artiga per a 8 anys A més dels contractes també hi ha redactats de pagament de rendes en cafissos de blat, en arroves de pataques, de quartilles de panís i de bajoques. I destaca un document especial de queixa: 8 març-Queixa del pagament de canons per a les tropes del Rei per a despeses de guerra . Consten com a testimonis: el rector Francisco Yrles; el presbíter mossèn Josef Cleric; el síndic Romualdo Meseguer i el regidor Josef Celades; i la “mayor parte de vesinos inteligentes (...)” En la queixa destaquen “(...) las grandes contribuciones, suministros, rasiones detoda espesie vagajadas, y demas utensilios quesedaua continuamente alas tropas de su Magtd (Majestad) ya ensus transitos por estos pueblos (...)”. Defensen que l’actual pobresa del poble no fa possible seguir pagant, i afirmen que ja han aportat “mas de 8000 pesos”.

Conté 13 documents cosits 1. Memoria de Vistabella y su administración municipal. Informació dirigida al governador de la província que resulta ser un resum sobre la població que està a “catorce horas” de Castelló, que té 257 cases dins el poble i 107 masos. I descriu les propietats de l’Ajuntament: el Bovalar, el Savinar, el forn comunal (actualment Tasca El Forn), una casa al carrer Sant Roc, una ferreria al Raval del Loreto, un Hospital de caritat, una escola de xiquets i de xiquetes en el local on viuen els mestres, una casa al carrer de la Presó (actual Forn De Dalt) que fan servir “para actos de quintas, elecciones y (...) alojamiento de tropa y nada produce”, la casa del carrer Jesús que fa de calabós, la casa on l’Ajuntament celebra sessions, on arreplega el blat i on té “en los bajos la carniceria” Posseeix montes comuns: La Devesa, un monte a la serra del Boi, i un monte a la Vallusera. També té un Pòsit nacional de blat en 471 faneques de fons. No hi ha biblioteca, però sí existeix l’Arxiu: cita que va ser invadit i destruït a la guerra del francès i a les guerres carlistes, només va quedar una gran arca plena de papers desordenats a la sala de reunions de l’Ajuntament. La població viu de l’agricultura del blat i la pataca, i de 6000 o 7000 caps de bestiar. 1857, setembre 18 (Vistabella del Maestrat) 2. Subhasta pública del mas de Sant Joan L’alcalde Ramon Escrig es reuneix amb els regidors i el síndic per treure a subhasta pública el mas de Sant Joan. Elaboren uns capítols: - l’arrendament serà de 9 anys - el blat que s’haurà de pagar a canvi es donarà el dia de la Verge d’agost - les terres s’hauran de treballar amb correcció i adequadament - una o dues cavalleries de l’ermità podran menjar-se l‘herba de les terres - l’arrendatari donarà “diez caballones de paja al hermitaño” i als components de l’Ajuntament els donarà palla quan pugen a Sant Joan per les funcions que els són pròpies - l’arrendatari no talarà més pins dels necessaris i demanarà permís a l’Ajuntament per fer-ho - l’arrendatari portarà tot el que necessite per a fer obres “excepto el algep” 3. Full on consta que el secretari de l’Ajuntament fa saber els capítols de les condicions al pregoner Carlos Aparisi per a que fage pregons cada 9 dies. Es convoca subhasta pública i el major licitador guanyarà l’arrendament. 4. Resultat de la subhasta pública. Guanya Mariano Salvador que ofereix 16 cafissos de blat anuals a pagar cada 15 d’agost. Se signa l’acord davant de testimonis. 1913, gener 25 (Tortosa) 5. “Bases propuestas al Magnífico Ayuntamiento de Vistabella para la buena administración del Santuario de san Juan de Peñagolosa”. Bisbat de Tortosa. - L’Ajuntament designa el clavari - Els Bisbat designa el sacerdot - De la caixa del santuari tindran una clau el clavari i una altra el sacerdot - Els diners sobrants s’invertiran en “los reparos y necesidades del santuario” - El clavari i el sacerdot nomenen l’ermità 1913, febrer 15 (Vistabella del Maestrat) 6. Acta de l’Ajuntament en ple signat el 15 de febrer de 1913 que ratifica la proposta del Bisbat. 7. Expediente de arrendamiento de la masia de San Juan a favor de Mariano Salvador de Pedro que tiene principio en 1846 y finalizará en 1851. 8. Expediente de arriendo de la masia de San Juan a favor de Mariano Salvador que tiene principio en 1852 y finalizará en el mismo mes de Marzo de 1858 1845, abril 5 (Vistabella del Maestrat/ Tortosa??) 9. Inventario de todos los efectos existentes en el Hermitorio de San Juan de Peñagolosa, o sea rectificación del que había. Llistat molt complet d’objectes dividit per espais: - església i sagristia - cuina - servei i armari gran - roba Cal destacar: 29 mantells d’altar, 2 xocolateres, 23 culleretes de plata, 2 calzes de plata, 45 plats fins d’obra i la bandera “un estandarte o bandera roya de damasco grande”. 1858, juny 26 (Vistabella del Maestrat/ Tortosa??) 10. Inventario de todos los efectos y ropas existentes en el Hermitorio de San Juan de Peñagolosa. 1860, abril 20 (Vistabella del Maestrat) 11. Nomenament de clavari nou L’Ajuntament designa clavari nou a Ramon Monfort per substituir a Manuel Salvador. 1863, maig 4 (Vistabella del Maestrat) 12. Acta de nomenament del nou ermità Joaquin Allepuz y Gimeno per substituir a Ramon Monfort. Porta llistat d’efectes, i signen els testimonis: l’alcalde, el regidor i el rector. 1869, maig 1 (Vistabella del Maestrat) 13. Acta de nomenament del nou ermità Bautista Salvador Robres en substitució de Joaquin Allepuz Gimeno.