Search

In this paper I report the development and use of STACK assessments at the University of Edinburgh during the academic years 2017–2018 and 2018–2019, as part of a department-wide project to improve online assessment. The primary goal is to create high quality questions, with random versions and full worked solutions, for our major first and second year mathematical courses, some with over 600 students. The paper reports our first steps in creating a framework for systematic review and quality improvement. I also report on my experiences in developing questions over the last eighteen months, providing examples and advice for anyone else working in this area.

142 σ.

La recent crisi dels refugiats a Grècia ha generat un moviment destacat de voluntaris internacionals oferint el seu temps i les seves habilitats per donar suport a totes les persones afectades. Atesa la falta d’estudis turístics amb perspectiva de gènere en aquet àmbit, aquest treball pretén entendre com es viu aquesta experiència des de les vivències de voluntàries que hi han participat. A través de l’opinió de 14 dones s’ha permès conèixer què les va motivar a marxar, quines dificultats es van trobar com a dona, a quins riscos i perills estaven exposades i quin ha estat l’impacte real posterior al viatge. A més a més, s’ha analitzat fins a quin punt el fet de ser dona les ha condicionat, comprovant així la importància del gènere en el cas de la crisi dels refugiats de Grècia. Per últim, s’ha pogut observar una contradicció amb el que s’entén per turisme de voluntariat i la concepció que en tenen les entrevistades. Per a elles no és un viatge per gaudir o per fer turisme, ja que la gravetat de la situació fa que una part important de l’experiència sigui negativa o difícil de gestionar

As the alternative forms of tourism arise on popularity so does the ethical dilemmas and concerns. Types of tourism such as pro-poor tourism, volunteer-tourism, cultural tourism, township tourism, Favelas Tourism and slum tourism are increasing in demand and attracting tourists from to visit timpoverished areas. Although all these types of tourism advertise in a way that appeal to the emotions of the costumer and also emphasize the educational purpose, is it really positive for the communities or is it just poverty exploitation?. Furthermore, the pro-poor tourism has become a key element for the econòmic development of the third world countries, but not much research is being done about the impact and the ethics of these practices. Therefore, the prime question of this paper is if this typology of tourism is ethical. The next step will be to analyse Kibera, the biggest Slum in Africa.Therefore, the main aim of this thesis is to analyse how this industry is ethically positioned on this product, how the tourist feel and think bout the expected and the received product and what are the residents’ opinions on the matter. with their culture.

S'analitzen quatre casos de turisme negre o dark tourism on, tant l’oferta com la demanda, mostren un equilibri pel que fa a l’autenticitat de l’experiència viscuda i venuda, el dark tourism es considera un bon candidat com a fidel transmissor d’autenticitat, i és rellevant la manera en que s’usen les noves tecnologies a l’hora de promoure un producte amb unes característiques tan especials i concretes

This work pretends to answer to the following questions 1. Which elements prevail in the pictures exchange students – who go to Girona - post in the social networks? 2. What touristic and travel experiences have the students lived thanks to their exchange students condition in the University of Girona? 3. How colours of the pictures published by the exchange students in social networks affect to the transmitted image of the destination? 4. Which is the evolution in the content of the pictures published by the students in Facebook and Instagram during their whole stay? So as to answer these questions, an extensive research will be conducted, involving primary and secondary research. First of all, a literature review will be developed to know in depth about those terms that implicitly need to be analysed for a later stage of the study

L’objectiu principal d’aquest treball final de grau és comprovar si els clients d’hotels de cadenes de luxe valoren les mateixes habilitats personals i qualitats del servei que constaten en altres investigacions prèvies a través dels seus comentaris a Internet. Un dels objectius secundaris d'aquest treball és saber el pes del capital humà davant les altres variables de l’hotel que són valorades pels clients allotjats, com per exemple la localització, les instal·lacions i el restaurant o els restaurants entre d’altres

Aquest treball de fi de grau intenta donar resposta a un seguit de qüestions plantejades al voltant de la relació entre el turisme i el terrorisme. El seu principal objectiu és la interpretació emocional d’un destí on va succeir un acte terrorista de gran impacte, com és l’11 de setembre, a través dels blogs dels visitants. De la mateixa manera, exemplificar altres ocasions en les quals el terrorisme ha afectat al sector turístic. De la mateixa manera, proporcionar una base per poder entendre l’anàlisi dels storytelling digitals enfocats a un vessant més turístic

Aquest treball te l'objectiu d'estudiar la problemàtica de la massificació turística de la ciutat de Barcelona i concretament de quatre barris: la Sagrada Família, la Barceloneta, el Barri Gòtic i les Rambles.Es té en compte l'opinió tants els veïns d'aquests barris com els botiguers i empresaris que fan negoci amb aquest turisme. S'avaluen els avantatges i els problemes que aquesta allau de turistes pot portar a la ciutat

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf