Search

«Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77» Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong’o. L’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació. Ngũgĩ wa Thiong’o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l’esperit de resistència que permet l’esperança. L’obra és també una reflexió sobre l’empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.

Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil. A "Desplaçar el centre" wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.

"Una obra mestra autobiogràfica". —Publishers Weekly

"Descolonitzar la ment" és una referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme. L’autor descriu aquest llibre com "un resum d'alguns dels temes en què he estat involucrat amb passió durant els últims vint anys de la meva pràctica en la ficció, el teatre, la crítica i en l'ensenyament de la literatura”. El fil conductor de tots aquests temes no és només el paper de la llengua en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, i la funció que desenvolupa en la descolonització, sinó també els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong'o.

Ngugi wa Thiong'o's Homecoming. Other views of the same object available., http://name.umdl.umich.edu/IC-BALDWIN1IC-X-357%5DJB00803, https://quod.lib.umich.edu/cgi/i/image/api/thumb/baldwin1ic/357/JB00803/!250,250, The University of Michigan Library provides access to these materials for educational and research purposes. These materials may be under copyright. If you decide to use any of these materials, you are responsible for making your own legal assessment and securing any necessary permission. If you have questions about the collection, please contact Archiving James Baldwin's House Digital Collection: jbaldwinhouse-dlps-help@umich.edu. If you have concerns about the inclusion of an item in this collection, please contact Library Information Technology: libraryit-info@umich.edu., https://www.lib.umich.edu/about-us/policies/copyright-policy

Ngugi wa Thiong'o's Homecoming. Other views of the same object available., http://name.umdl.umich.edu/IC-BALDWIN1IC-X-357%5DJB00805, https://quod.lib.umich.edu/cgi/i/image/api/thumb/baldwin1ic/357/JB00805/!250,250, The University of Michigan Library provides access to these materials for educational and research purposes. These materials may be under copyright. If you decide to use any of these materials, you are responsible for making your own legal assessment and securing any necessary permission. If you have questions about the collection, please contact Archiving James Baldwin's House Digital Collection: jbaldwinhouse-dlps-help@umich.edu. If you have concerns about the inclusion of an item in this collection, please contact Library Information Technology: libraryit-info@umich.edu., https://www.lib.umich.edu/about-us/policies/copyright-policy

Durante los últimos cuatrocientos años, las culturas del mundo han sido dominadas por un conjunto de estados occidentales, que han llegado a verse a sí mismos como el centro del universo, un centro desde el cual han controlado, además del poder económico y político, el poder cultural. Uno de los efectos más devastadores de este dominio ha sido la aniquilación y la represión de las culturas africanas. Con la cultura al servicio del pueblo debilitada y dividida, la lucha del campesinado y del proletariado por los derechos humanos fundamentales y por la redistribución de la riqueza es más dificil. En este libro, wa Thiong’o se preocupa de “desplazar” este centro en dos sentidos para liberar no solamente las culturas africanas, sino las de todo el mundo: internacionalmente hay que desplazarlo desde Occidente hacia el resto de esferas culturales, y nacionalmente hay que apartarlo de las minorías de poder y llevarlo hacia el auténtico centro creativo, las clases trabajadoras, en condiciones de igualdad racial, religiosa y de género.

Durante los últimos cuatrocientos años, las culturas del mundo han sido dominadas por un conjunto de estados occidentales, que han llegado a verse a sí mismos como el centro del universo, un centro desde el cual han controlado, además del poder económico y político, el poder cultural. Uno de los efectos más devastadores de este dominio ha sido la aniquilación y la represión de las culturas africanas. Con la cultura al servicio del pueblo debilitada y dividida, la lucha del campesinado y del proletariado por los derechos humanos fundamentales y por la redistribución de la riqueza es más dificil. En este libro, wa Thiong’o se preocupa de “desplazar” este centro en dos sentidos para liberar no solamente las culturas africanas, sino las de todo el mundo: internacionalmente hay que desplazarlo desde Occidente hacia el resto de esferas culturales, y nacionalmente hay que apartarlo de las minorías de poder y llevarlo hacia el auténtico centro creativo, las clases trabajadoras, en condiciones de igualdad racial, religiosa y de género.

«Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77» Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong’o. L’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació. Ngũgĩ wa Thiong’o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l’esperit de resistència que permet l’esperança. L’obra és també una reflexió sobre l’empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.

Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil. A "Desplaçar el centre" wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.

"Descolonitzar la ment" és una referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme. L’autor descriu aquest llibre com "un resum d'alguns dels temes en què he estat involucrat amb passió durant els últims vint anys de la meva pràctica en la ficció, el teatre, la crítica i en l'ensenyament de la literatura”. El fil conductor de tots aquests temes no és només el paper de la llengua en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, i la funció que desenvolupa en la descolonització, sinó també els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong'o.

"Una obra mestra autobiogràfica". —Publishers Weekly

Durante los últimos cuatrocientos años, las culturas del mundo han sido dominadas por un conjunto de estados occidentales, que han llegado a verse a sí mismos como el centro del universo, un centro desde el cual han controlado, además del poder económico y político, el poder cultural. Uno de los efectos más devastadores de este dominio ha sido la aniquilación y la represión de las culturas africanas. Con la cultura al servicio del pueblo debilitada y dividida, la lucha del campesinado y del proletariado por los derechos humanos fundamentales y por la redistribución de la riqueza es más dificil. En este libro, wa Thiong’o se preocupa de “desplazar” este centro en dos sentidos para liberar no solamente las culturas africanas, sino las de todo el mundo: internacionalmente hay que desplazarlo desde Occidente hacia el resto de esferas culturales, y nacionalmente hay que apartarlo de las minorías de poder y llevarlo hacia el auténtico centro creativo, las clases trabajadoras, en condiciones de igualdad racial, religiosa y de género.

"Descolonitzar la ment" és una referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme. L’autor descriu aquest llibre com "un resum d'alguns dels temes en què he estat involucrat amb passió durant els últims vint anys de la meva pràctica en la ficció, el teatre, la crítica i en l'ensenyament de la literatura”. El fil conductor de tots aquests temes no és només el paper de la llengua en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, i la funció que desenvolupa en la descolonització, sinó també els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong'o.